M1MDDR Any 1. Núm. 21. - Barcelona, dijous 20 juny 1929 99 Preu: 20 cènts. - Pelai, 62. Telèf. 15300. - Subscripció: g'50 ptcs. trimeatre LES CONVERSES DE MADRID CAP A LA LIQUIDACIÚ DE LA GUERRA Res no s'oposa a que cap a Vany 1940 tinguem una cosa equivalent a uns Estats Units d'Europa." Macdonald MIRADOR INDISCRET La reunió del Consell de la Societat de Nacions a Madrid ha acabaí, com han d'acàbar sempre aquestes sessions periòdiques, amb una reconciliació general. Problemes internacionals que requereixen la unanimitat per a esdevenir acords, no poden acabar d'altra manera. Si el problema és una cosa viva, no queda resolt, sinó ajornat, amb un petit pas endavant cada vegada. Després, la negativa dels Estats Units, perquè el contribuent americà hauria resultat perjudicat per aquesta anul·lació. Per altra part un petit «souvenim de la gran guerra en forma d'un deute que duri cinquanta anys més recordarà a les futures generacions que les guerres valen molts diners i deslloriguen el mecanisme financier i econòmic de tot el món. ■v liriand i Stresemann en una de les sei'es converses privades incidents nous el tomen a posar damunt la taula i les velles diferències s'acosten fins a un altre ajornament. Així ha passat ara amb el problema de les minories, que tornarà a rebrotar en una pròxima reunió del Consell o de l'Assemblea. Però al marge de les sessions oficials, les converses dels homes d'Estat d'Europa han tingut una major transcendència que els acords públics de! Consell. I és molt probable que en les paraules de reconciliació amb què va ésser closa la sessió final entrés per molt l'estat de les negociacions privades sobre Ics qüestions cabdals que avui preocupen al món. Briand d Stresemann han parlat molts de cops a soles a l'Hotel Ritz, convençuts per igual que l'iinica garantia positiva de la pau és la liquidació definitiva de la guerra ; i encara que d'aquestes converses no n'ha transcendit altra cosa que un començament d'acord per a reunir una conferència política sobre les solucions econòmiques proposades pel Comitè d'Experts de París, tot ía creure que es varen preparar els tenmes del resultat futur de la conferència. • • • •♦ Com tothom sap, la liquidació de la guerra depèn de tres principals afers : les reparacions, els deutes de . guerra i l'evacuació del Rhin. Aquests tres problemes han agrejat durant dos lustres les relacions entre les principals nacions del món, entre els aliats i l'Alemanya i "entre els aliats t els Estats Units. L'àrbüre nou Mr. Henderson, ministre írebaüista anglès d'afers estrangers Fins ara havia estat impossible d'englobar les qüestions de les reparacions i els deutes ; els Estats Units s'hi havien oposat sistemàticament i és possible que ara, després del treball dels experts de París, encara hi hagi als Estats Units algi'i que protesti. Gairebé insensiblement l'opinió nordamericana s'ha humanitzat i la realitat ha estat més forta que el rigor amb que fins ara es responia a Europa amb aquell principi : «Qui tingui deutes que els pagui». Els laboristes anglesos, si hi haguessin arribat a temps, haurien preconitzat l'anullació dels deutes de guerra i de les reparacions, però la proposició hauria topat amb Un comitè d'experts, presidit pel delegat americà Mr. Young a París, ha resolt el doble problema de les reparacions i els deutes. Les negociacions han durat quatre mesos i han estat difícils. Tothom ha regatejat el que ha pogut i a fi de comptes no ha prevalgut ni la xifra presentada per les delegacions aliades en el memoràndum del 13 d'abril,» ni la quantitat que oferia Alemdnya. Finalment, tant Alemanya com els seus reditors varen cedir una mica acceptant el Pla Young. Aquest projecte, que ara han d'aprovar els governs, redueix notablement el deute alemany per reparacions, però té l'avantatge que dóna a un deute polític el caràcter d'un deute . comercial, mobilitzable i comerciable, converteix en cobrables unes xifres encara astronòmiques, solidaritza els deutes amb les reparacions i institueix amb el Banc Internacional de Pagaments un organisme que substituirà l'agent general de pagaments i podrà llençar obligacions. L'antic Pla Dawes no establia, un nombre fixe d'anualitats. El Pla Young és ben concret : 59 anualitats, de les quals, les 37 primeres, de 2.050 milions de- marcs or, i altres 22 d'uns^ 1.400 milions, aproximadament. Les anualitats tenen una part condicional que pot ésser objecte de moratòria durant dos anys, previ avís de noranta dies. i una part incondicional, o sigui que ha de pagar-se passi el que passi. Aquesta part s'eleva a 660 milions i té afectada la recaptació dels beneficis dels ferrocarrils alemanys, la única garantia hipotecària del Pla Young. La part condicional es nodrirà del pressupost general del Reich. Cap conferència d'experts havia tingut un èxit com el d'aquest comitè,, que ha acabat les seves tasques en un ambient de cordialitat i d'optimisme poques vegades aconseguit en reunions d'aquesta mena. En els períodes més difícils de les negociacions es va dir que era ignominiós que els governs abdiquessin de tota iniciativa en mans d'uns tècnics. Els fets han demostrat una vegada més que aquesta mena d'assumptes han d'anar a raure en comissions d'experts, sobretot si són mòlt complicats i si es vol que perdin el caràcter polític. L'observació comunista que la finança internacional posa mà en els .afers més vitals del món és injusta en aquest punt. Una conferència política hauria fracassat. Només uns experts, i en aquests cas els banquers, podien resoldrç comercialment un jeroglífic financier i convertir en reals unes xifres hipotètiques. Pertoca ara als governs ratificar aquest acord. França ha de ratificar abans , del' 31 de juliol els convenis relatius als deutes de guerra. És possible que el Parlament vulgui ratificar conjuntament el conveni dels deutes i el Pla Young. També és probable que el Reichstag no vulgui ratificar el Pla Young sense una promesa formal relativa a l'evacuació de Renània. A Anglaterra, els conservadors han fet observar, entre altres coses, que el Banc Internacional previst pel Pla Young serà una institució que servirà per finançar les exportacions alemanyes. Però, Anglaterra ratificarà l'acord. Quant als Estats Units, el president Hoover és favorable al projecte Young. El termini del 31 de juliol imposat a França pels convenis , sobre els deutes exigeix molta pressa. Briand i Stresemann, en les converses de Madrid han hagut de constatar l'èxit dels experts i la conseqüència que se'n deriva : l'evacuació de Renània. Stresemann haurà pogut comprovar que França ha de ratificar a-viat el Pla Young, i Briand també ha po¬ gut constatar que Alemanya desitja v.eure els exèrcits estrangers abandonar la riva dreta del Rhin. Aquests homes han dut pacientment aquest doble problema de les xoparacions i l'ocupació militar. Briand ha imposat el seu criteri de fer les coses pacíficament i sobre la base de realitats tangibles. Stresemann ha estat l'únic polític alemany que ha reeixit en la idea preconitzada per Rathenau i Wirth que la lleial execució dels compromisos internacionals era el millor camí de l'èxit. Les entrevistes de Madrid han estat molt cordials i han constituït el pròleg de la conferència política que no solament ha de resoldre el mètode d'aplicació del Pla Young, sino de crear a Renània una comissió de constatació i conciliació sobre les zones desmilitaritzades per a poder procedir a l'evacuació d'aquella regió. Les converses entre Briand i Stresemann continuaran ara a París, on probablement s'arribarà a un acord sobre el lloc i data de reunió de la conferència política. Aquest acord entre Briand i Stresemann ha estat una obra llarg». Els episodis de Ginebra, Thoiry i Locamo són el pròleg del de Madrid. Fins ara havien estat ajudats per Chamberlain. Ara entra en escena el nou ministre del Foreing Office, el treballista Henderson, de l'arbitratge del qual no es pot desconfiar. Si la Societat de Nacions no pogués registrar cap més èxit que el del Pla Young, si Briand i Stresemann no haguessin fet res més que liquidar els problemes de la guerra, reparacions, deutes i ocupació de Renània, mereixerien una solemne barretada. DESPRÉS DE L'ACORD : Mr. Young, President del Comitè d'Experts, fa donar-se les mans a M. Moureau (esquerra), delegat de França, i el Dr. Schaeht (dreta), delegat d'Alemanya. Certament, hi ha molts altres problemes que cal resoldre si es vol- consolidar la pau. Aquests problemes, però, encara que en forma distinta, existien ja abans de la guerra. Toparan amb l'egoisme i els prejudicis d'uns o altres, però el desig de cooperació internacional els ha d'anar resolent per vies legals. L'atmosfera internacional és cada dia més propícia. Les reformes de "A B C" Sembla que VA B C vol canviar de tàctica. Realment no hi ha res que s'hi oposi, perquè el difunt don Torcuato no va deixar testament polític. ■ ■ ^ . Els observadors atents s'han adonat ia ae certs canvis que de persistir podrien alterar la fesomia de r-4 /? C. No ens fem, peró, il·lusions. Té una tradició tan forta! De moment, qui ha pogut observar que VA B C intenta canviar la pell és el senyor MarsillacR. La carta que ha_ rebut liquidaria aquesta sucosa col·laboració, si no fos... si no fos que el nostre amic Marsillach ha recorregut al tribunal de la llàstima fent notar que per VA B C va deixar altres collaboracions. Un altre Albert Londres A La Nau han enrolat un altre repòrter que, o molt ens equivoquem, 0 afegirà pàgines de glòria a l'historial ja prou brillant del reporterisme barceloní. Es diu Jaume Bori. A continuació reproduïm el final del seu interviu amb la senyora Assumpció Casals : «— I aquí al Talia què pensen fer-hi? — EI que es presenti, especialment vodevil de to francès. — Li agradaria molt tenir filles? — Moltíssim — ens diu amb vivesa. Ens despedim. La Casals és una dona molsuda, gentil. Fa molt bonic. Es pinta les celles i els llavis, que per cert, són molsudets. És que ha de sortir a l'escena. Es contempla al mirall i s'agrada. Una ullada a la cambra ens fa adonar que és ple de retrats d'En IBergés. Al costat del mirall n'hi ha un d'emmarcat. És un record delicat. En un recó hi ha un paner amb les eines de fer mitja, a punt de solfa.» Exemplars de premsa Un eco aparegut la setmana passada explicava que Carles Capdevila havia rebut un exemplar dedicat a l'Angel Samblancat d'una novella esportiva del senyor Guardiola Cardellach. Pel que sembla, el repartiment dels exemplars dedicats per l'autor no va pas ésser cap cosa massa perfecte. Lluís Aymamí. crític de futbol d'un diari "tatafà, 'va vebre l'oxcmplai- dedicai ,1! nyor Escofet, de La Vanguardia. Esgarrifa dé pensar les combinacions que s'hauran arribat a fer amb aquesta colla de llibres dedicats. La novel·la, ja que no per altra cosa, passarà a la posteritat per aquesta col·lecció de trifulgues. De totes maneres l'editor ho ha arreglat molt fàcilment. Com? Escrivint una lletra a cada un dels obsequiats, demanant-los-hi el llibre, i font un nou repartiment total. Propaganda selecta AI Gestionari - Butlletí de l'Associació de Teatre Selecte ens han cridat l'atenció unes tiretes enganxades de color verd (que és el que fa menys de mal a la vista). Contenen inscripcions sublims com aqueixa : «Teatre Selecte demana la vostra cooperació. »Feu-vos de V Associació del Teatre Selecte.» Però «Mirador indiscret» no podia estar-se d'esbrinar el que hi havia darrera dels misteriosos pegats. Un exemplar del butlletí portat a la cuina i rentat curosament ens ha reveli t al dessota unes sentències encara més sublims. Deien, per exemple : «Voleu fruir de les belleses emotives del Teatre? »Formeu part del Teatre Selecte.» Una altra : «Si no sou un munt de carn i ossos, teniu de desenrotllar vostre esperit. nCom? «Teatre Selecte us en donarà ocasió.» Certament, ens expliquem aquells pegats de color de fulla de parra. Com es veia l'Exposició Internacional en 1914 Caram, sí que serà gran això. Oh... esperi's. Això que veu només és la taquilla. (Revista Nova, núm. 3, 25 abril 1914.) Opinió autoritzada Un dia d'estiu, a Cardedeu, un conegut (ditor barceloní parlava d'anar als banys d'Alhama. EI seu interlocutor, un fabricant de vidre, que ja no és d'aquest món, li exposà el seu punt de vista sobre les curea balneàries. — Jo no hi vaig, perquè això són camames, sap? Als que ens banvem, això dels balnearis no ens cura de res. Un rècord En Pla deia pertot que havia escrit el segon volum de la fundació «Cambó» en tres mesos. Ho deia, és clar, com qui es glòria d'una performança, d'haver batut un rècord. El mal és, ara que molta gent l'han llegit, que el rècord batut no és el de la rapidesa, sinó el de manca d'informació. Esbotzant portes obertes El jove tractadista polític Josep Pla, en el seu afany panegíric, ha donat una justificació de l'ex-cèlebre <.DeIateu I» que va exercir un paper tan important en les campanyes contra la Lliga Ferran Agulló ha dit moltes vegades que a La Veu no havia sortit mai aquella frase tan curta. Màrius Aguilar va explicar, quan escrivia a L'Esquella, no fa pas tants anys, que ell havia inventat aquella arma. Què ha passat, doncs? ^És que Josep Pla ha trobat el «Delateu!» en algun dels arxius que diu que ha consultat? De les eleccions angleses Durant la campanya electoral fa poc haguda a Anglaterra, si hi hagué reunions agitades, no n'hi hagué cap de tumultuosa. En algunes, fins es pronunciaren algunes respostes enginyoses. Per exemple: Una electora cridà a un candidat que perorava : — Si jo fos la vostra dona, us donaria metzines. Ell respongué, després de mirar-la : — ^Si jo fos el vostre marit, les pendria. Una altra : Un candidat era interromput sovint per un oient, que repetia : - N i vull que' em taxin el menjar. EI candidat, impacientat : — Em sembla que encara no ha parlat ningú de taxar l'alfals. L'armari del pa Els diaris ja han explicat que en la darrera Sessió Mirador, de cinema, les opinions del públic varen dividir-se d'una manera molt eloqüent davant la pel·lícula avantguardista Emah Bahia. Mentre els d'una banda xiulaven i picaven de peus com uns esperitats, els de l 'altra aplaudien amb no menys entusiasme. Va ésser amb gran sorpresa que algú va descobrir que un dels que protestaven amb més energia era... el groom de Mirador! Una bona persona el va tocar paternalment a l'espatlla, i li va dir : — Vigila, noi. que t'hi estàs jugant el pa ! Una definició de l'Amichatis L'altre dia en una taula de cafè es parlàyj de l'Amichatis. Els comentaris no eren p&s excessivament favorables, que diguéssim. Finalment, un popular dibuixant que ara se'ns ha tornat escriptor, va dir-hi la seva : — L'Amichatis és una mena de croupier de la literatura. Juga amb avantatge i aixeca morts. Una « copia » d'En Bon De tothom és coneguda aquella copia andalusa que tant ha arribat a enternir els amants del flamenc i dels gemecs sentimentals. Diu ; A la mujer de la via no la tratès con desdén, que antes de ser de la via ha sido mujer de bien. En Bon, però, ha trobat que amb una lleu variant la dita copia adquiriria el seu punt d'esprit, i heus aquí com l'ha deixada: -■1 la mujer de la via no la trates coti desdén, que saca una banderita cada ves que pasa un tren. Qui és capaç de dir que no és molt millor la copia d'En Bon que l'altra? Ni amb vidre de multiplicar... Un periodista barceloní, bohemi per força, volem dir que menja en restaurants de cinc ralets cobert perquè el sou no dóna per més, va presenciar l'altre dia una escena còmica : El cambrer presenta a un client nou, gran com un Sant Pau, un plat de biftec amb patates, de la sèrie de coberts a cinc ralets. Naturalment, a cinc rals cobert i donant quatre plats, el biftec no pot ésser cap chateaubriand de quilo. De vegades, però és tan petit, que els clients habituals de la casa l'anomenen el biftec invisible. Després de sopar l'amo de la casa, treballant un nou client, pregunta a l'hoste : — iCom ha trobat el biftec? — Que com l'he trobat? — respongué el client, sorprès de la barra de l'amo. — Doncs, miri, amb moltes dificultats. A l'úitim, però, l'he trobat amagat sota una patata fregida.