M1RADDR LES LLETRBS n djudí No fa gaire temps que en aquestes mateixes pàgines de Mirador parlava dels jueus sefardites que hi lia a Barcelona. L'amistat amb alguns d'ells havenl-nte facilitat d'introduir-me en llur ambient, va semblar-me interessant d'informar els lectors de l'cxistitncia i l'aspiració d'una, colònia, oriental, cada dia més nombrosa, que ha posat, sembla, arrels definitives a Barcelona, Aquesta gent, «tolerada» entre nosaltres, no s'iia incorporat, però, al nostre viure per una reserva ben lògica en una raça que fins ara ha estat perseguida arreu. A Barcelcfna, com pertot, molts d'ells continuen aquella vida retreta, exclusivament familiar, que ha estat la fornal d'on han sortit els contes famosos. Es precisament un conte d'aquests que volem oferir al lector. I deixar-lo en el seu Uenguatge pintoresc, llevant-li el qual perd molta gràcia. Només hem d'advertir al lector queK per a la pronunciació, tingui en compte que la ] i la z sonen com les lletres corresponents en català. Raquel s'atansà al vell Baruch i, en donar-li la tassa de te : — iLa conseja del Kior Yiban, padre — suplicà. — Ei ! Yo la sé, yo la sé — vm cridà .9cma — . Acontcsió... tala y tala cosa — ti es posà a riure. — iCalladico, tú... — botzinà la mare. Engolirem el te de pressa i acostàrem les cadires al voltant del foc. Erem una colla aquell vespre. lli havia Amon, el pobre Valero, Cohen, Esquenazi... Turcs o búlgars — això era indifereiít. Tots ells jueus sefardites, ancorats a Barcelona. Quantes vegades l'he sentit, en aquesta mateixa cuina tan espaiosa, el conte de foan Borni? Vaig quedar-me, però. Es tan bonic, explicat pel vell Baruch, en aquell castellà aniic dels jueus orientals ! Raquel recollí les tasses, la mare s'assegué a la rotllana, i quan ja el Padre anava a començar, sentirem dos trucs a la porta. — Bien venido ! — féu Baruch, alçant-se — . Aquí hay lugar para todos... —Ei!... Era Lidgi, l'ouetaire del carrer Sant Ramon. Sefardita de Bulgària. — ISntra, séntatc, que a fuora estó hasiendo mucho frío y aquí vamos a pasar la hora. Lidgi entrà del braç de Baruch. Es un xicot gras, pàllid, d'ulls ensunyals. Camina amb calma. — Esto no son f ríos ! Bre ! Ande estàn aquelles fríos nuestros ! Cuando l'agua s'enteza ariento de caza y no podemos salir -a k calle d« la mucha nieve que hay... Toís somriuen. El record del poble nadiu els anima sobtadament. Tots volen parlar alhora. — Y por la demaftanica — te ricuerdas? — , a tomar la pala y abrir caminos... Y coriendo a encaixarnos al cafè para bebernos un txai ! (te). Son las cinco de la mariana. El cafegl (cafeter) echa leíïa a la soba (estufa). La nieve va cayendo, los caminos se van tapando otra vez y el cafè se hinche de djente. Qué calentito tmi ariento ! ■jjiiiiimiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimiiiiiiig Acaba de publicar-se una esplèndida edició de la famosfsslma obra de PIERRE LOUYS: AFRODITA Traducció de Domènech Guansé I A. G. Salesas Preu; 5 pessetes Administració i venda: Llibreria Catalònia 17, Plaça d« Catalunya, 17 ?iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiim? ABRICS La millor col·lecció millors preus Les millors classes F. VEHILS VIDAL Pbric r?c'am . , . Abric noyetat. . . Abric fantasia. . . Abric Austràlia . . Abric folro camussa Trinxeres des de. . PLOMES ANGLESES 20 PTES. 75 ptes. 90 ptes. 125 ptes. ISO ptes. 175 ptee. 35 ptes. Origen de laTuberculosi Aquesta terrible malaltia és produïda generalment per contagi i són més propenses a adquirir-la les persones dèbils. El microbi és a l'aire i en respirar passa als pulmons, on, si es tracta d'una persona dèbil, es desenrotlla i reprodueix donant lloc a la malaltia. Per això recomanen els metges a totes les persones dèbils, als anèmies i convalescents, que prenguin el Fosfo-Glico-Cola Domènech. — Ni casalinos (pagesos) pueden baixar ni tú puedes mercar nada. Vas a salir a fuera que te coman los lobos? Lo mejor es arrecugiernos en caza d'aiguno, y a comer y a beber... . Tots riuen. — Nos encaixaremos en caza dc Jósef, que ayer el curtao le mandó del cazal (■ma.sía) dos patos. Echa uno al horno ! Vino ya tione Samucl y una oya de fijones (fesols). — La Tuna (el Danubi) està entezada y estén pasando a pie a Rumania. Por siguro hay mds de 25 grados bajo zero. — iEi ! Yo me acuerdo de un frío màs grande ! IEI vino se entezó en la bota y no la podíamos abrir hasta Pcssah (Pus^ua). Ara és la vella qui diu : — Te ricuerdas el viejo Nissin? «Yo vide on Varna, en tiempo la guerra de Sebastopol, que se yeló la mar a un quilómetro». — Ande estíki aquellos fríos I Àgora no hasc fríol Todo trocó ! — Pero, padre — interromp Raquel — , contas la conseja? — Àgora vo. Tothom calla. El Padre és el jutge bondadós en tots eh litigis de la colònia. — Cuàla conseja? — em demana Lidgi, asseient-se. —La