• 1 f MIRADDR Un cas de longevitat Un dia d'aquests a la tarda, si ens queda temps, ens llegirem de cap a cap l'Iínciclopèdia Espasa. Estem segurs de trobar-hi una quantitat dc coses curioses proporcionada a l'extensió de l'obra, que està plena de lluminoses ensenyances. Una d'aquestes deixa completament «tapat» cl famós turc que ostenta actualment el campionat de llarga vida de tot el món. Al volum XXXI, pàgina 993, hom llegeix que cl religiós escolapi Eduard Llan.is nasqué a Bin^far el 13 d'octUbt-o de l'any 1343 i morí a Saragossa el 14 de juliol de 1904. Segons l'Enciclopèdia, doncs, ol bon escolapi visqué 761 anys, uns 139 anys menys que Matusalom que, segons la història bíblica, arribíi als 900. Vetaquí un nou motiu de glòria per Catalunya, ja que Binòfar encara queda a la part ençà de la frontera natural catalana. Olé! la criiica castissa ilvls nostres companys de la pàgina 7 i, en general, tots els crítics d'art, poden ap<·ndre molt de la famosa Enciclopèdia. En el volum Espafia, pggines '277-78-79, trobem les frases que reproduïm a continuació : Crítica del quadro L·ix HUanderas, de VeIdzquez : «úiiíco cuadro espanol castizo». Sobre Viladomat : «nm verdadero pintor también y bien castizo». Sobre Goya : «el pintor th&i pintor del mundo... El Goya del siglo XIX es mds castizo pietórica-mente... Las orientaciones de Goya eran pietóricas y castizas». . «Y aní recobra Espafia el senUmienlo castizo rfc su pintura 0 se pone en el camino de los progresos técnicos en que los castizos del siglo- XVII.. .>i uUno de los mús polentes y castizos es Franciscà Domingo.» hIm ilustración castiza de los libfos de Urrabieta Vierge.n Etc., etc. No hem tingut temps de mirar els articles Torero, 'l'auromaquia, etc. No sabem quin lòxic degueren .reservar per comentar aquestes activitats. A bon entenedor... En un reputat poble d'estiueig muntanyenc, morí aquest estiu una senyora, molt coneguda a Barcelona, mare d'un fabricant i esportman també molt conegut, la qual fou enterrada a l'al·ludit poble d'estiueig. L'entcrramonl, és clar, necessità més capellans dels que podia proveir cl poble, i el rector d'aquest hagué de cursar un telefonema als companys clergues de la contrada concebut en aquests termes: «Enterro gros. Hi haurà dinar. Entesos.» Si l'important era fer-se entendre, creiem que la comunicació del senyor rector era ben «ntenedora per tothom. Al dia següent no mancava ni un dels convocats. Un d'ells, esplèndid de mona, es féu precedir d'aquesta altra comunicació telefònica : «Gràcies, Joan. Duré cigars.» Els estralls de l'oratòria Els «stiuejants de Camprodon tenien la millor atracció a la missa de les onze. Cada diumenge, a Santa Maria de Camprodon es congregaven tots per escoltar les prèdiques evangèliques dol notable homilista Mn. Joan Tusell. S'estava recaptant una subscripció per a fer un camp d'esports al mateix temps que l'església pretenia reformar l'altar major. El rector, veient que mentre la primera subs. cripció augmentava la segona no pujava gaire, cregué deure seu atacar la competència escandalosa que li feien els esportius. —Vosaltres que doneu diners pel camp d'esports — digué des de la trona — rio us heu d'oblidar que l'església és el camp d'esports espirituals. Es una vergonya que no puguem fer l'altar nou, perquè, estimats germans, això que tenim ara no és un altar. Sabeu què és això? Un femer i res més que un femer. TRES COLUMNES SENTIMENTALS Contra HAVER dolors CflFUISPlRINfl No afecta el cor ni els ronyons Passejada per la fira La ciutat té punts morts. Són llocs en els quals l'arquitectura aliuixa ; cruïlles encara no urbanitzades, solars per construir, on creixen uns quants pams d'horba i que serveixen de_ camp d'esports a la mainada del barri. En aquestes gotes de suburbi, perdudes dins el torrent urbà, de tant en tant floreixen uns «cavallets», unes gronxadorcs i un saló de tir. Per uns quants dics, la música del manubri es baralla amb plaents. Només pels menuts conserven el prestigi les bèsties pintades i els cortinatges de vellut. Els xicots grans i les noies intrèpides prenen per assalt el «carrousel» dels trapezis. En aquesta andròmina, la il·lusió no hi pinta res. Es el goig net i pelat de la velocitat i del vertigen, llom lins | tot ha prescindit dé la música i el rodar dels '