12 la r a m bla 13 febrer de 1933 >•■■•»«■■■«»■■• Iédí Püjols Mmnamlla TRACTANT EN CARNS Proveïdor de la Clínica Ment 1 de la Generalit t Ciutadella Baixa, % i Santa Colo ^,16 SANTA COLOMA DE GR^MANET J. CASAS Impremta - Estamperia Papereria - Llibreria Francesc Lairet, 105-Telèf. 153-B =1 BADALONA XAROPS ORXATES RIERA BADALONA BADALONA Aquesta riallera ciutat mediterrània, està situada a nou quilòmetres de la capital. Te. segons dades oficials, prop de 50,000 habitants. Aquest cens de població 11 dóna categoria de ciutat de primer rengle. Té agregats els pintorescos barris de Canyet. Manresa, Llefli, Pomar I Sistelies. La carretera de Madrid a França per la Junquera. travessa la ciutat de part a part. Per la platja hi passa la Unia de M. 8. A. que compta amb una magnifica estació. EI mar i la platja, que la fan tan simpàtica, són un dels principals encIsok, L'enfilall de muntanyes que la volten per l'altra banda, acaba de completar aquest marc que la transforma en una de les ciutats més sanes. Compta Badalona, amb belles vies 1 paiaflg» La carretera de França, que al seu llarg pren diferents noms, 1 que com diem travessa la ciutat de part a part. i la via més concorreguda per ésser lloc obligat de trànsit. Al carrer Prat de la Riba, conegut pel carrer de Mar. hi són instal·lats els comerços més luxosos. N'hl ha diversos d un gust exquisit. Sense por de pecar d'exagerats, podem considerar-la com el carrer Flvaller badaloní. Es Junt amb la Rambla el més bonic de la ciutat. Aquesta darrera es un bell passeig marítim, situat arran de mar. Al bell mig del passeig els badalonins varen aixercar-hi el monument a Roca i Pi, com a homenatge a aquell ciutadà de venerada memòria, que fou un vertader pare dels pobres. A la Plaça de la República, en- EIIIC RILLO «ERIiE Agent general d'assegurances Assegurances, Malalties i Incendis Sant Isidre, 22 BADALONA CAFÈ RESTAURANT de pere mm Santa Madroaa. 58 I Rambla, davant els banys) Telèfon 127 B — BADALONA COBERTS I A LA CARTA VISITEU UNA VEGADA MI BAMAR I EN SEREU CLIENT Bateria de cuina - Subministres per a Indústria - Ferramentes per a obres LaBddalonesd Ferreteria Yeodes i l'engròs i i la menada Prat de la Riba. 44. BADALONA Telèfon B. 39 Sucursal de la casa Fill de H. Marsal, de Barcelona. Hospital mims. M I 23 - Mendizàbal. 23. 25 I 26 - Sant Pau. 46 FERRETERIA - DROGUERIA BATERIA DE CUINA MATERIAL ELECTRIC PERFUMERIA «LA ELEGIRÀ» Carretera Sant Adrià. 109 Santa Coloma de Gramanct \ front de la Casa de la Ciutat, s'hi aixeca el monument a Evarist Armis, el popular banquer, que tan esplèndid fou per a Badalona. Bona mostra del caràcter peculiar dels badalonins, n'és el gran nombre d'entitats culturals, politiques, recreatives, socials, cooperatives, etc, que hl ha a la ciutat. Badalona és un dels exemples més autènticament vius de la creixença la rambla =ss al Besòs EL RIU BESOS El Besòs és format pels rius Mogent 1 Congost, i pren aquell nom en unlr-se aquests dos corrents al peu de Montmeló. El Congost, que és el més Important, neix a l'Indret anomenat Algtles-partides, més amunt de Centelles. El Mogent neix al Corredor, pren la direcció S. NO., fins aigües amunt de Llinàs 1 després trenca cap al SO., que és la seva direcció general Reunides aquestes dues aigües, el Besòs segueix en direcció SO. per Mollet. Montcada. Vallensana. Santa Coloma de Gramanet I Sant Adrià de Besòs, I desemboca a uns cinc quilòmetres al NO. del port de Barcelona, després d'haver recorregut uns 16 quilòmetres. Els afluents del Besòs, des de Montmeló — que com Ja havem dit éa on neix — fins a Marsol. per la banda dreta: la riera de Parets que neix a les muntanyes de Collsuspina: la de Mollet de baix de Palaudàries: la de Caldes, que té l'origen a Sant Feliu de Codines; la de Santa Perpetua, que neix prop de Can Fontanet: el riu Ripoll que baixa del Pla de la Bauma i el gran nombre d'afluents en el seu curs: i 1» Riera de Sant Andreu, que baixa del Turó d'en Gras I desalgua entre Santa Coloma 1 Sant Adrià. Els principals contribuents del Riu Els principals contribuents del riu Besòs, per la seva esquerra, són: les rieres de Montornès. Martorelles, Sant Fost i Cabanes, que baixen totes de la Serra de Mates i desaigüen més amunt de Montcada, i el torrent de Vallensana, entre aquest poble l Santa Coloma. Tots aquests afluents són de molta menys Importància que els de la dreta F.rcut de la ciutat de Badalona De la civilització romana queden a Badalona rics vestigis de valor arqueològic, com mosaics, làpides sepulcrals, oue contenen dedicatòries als déus. a la IMPREMTA GUIMERÀ, de Sant Adrià. c. F. Galàn. 57, hi trobareu un trebaU acurat i prens reduïts Es notable l'inscripció romana gravada a la roca del turó anomenat MonUgalan, situat a un quilòmetre de la ciutat. Per aquestes lacòniques dades hom es dóna compto que en tots els temps Badalona ha tingut importància preponderant en la nostra terra. I/Esport a badalona Granges " Badalona és una ciutat situada en primer rengle en els nostres medis esportius. Tots els esports hl són dignament representats per bon nombre d'enütats que despleguen una activitat ben digna d'elogi. Una de les enUtats que ha desplegat una més forta activitat és el Futbol Club Badalona, 1 per això remarcarem més extensament el seu descabdellament. Uns entusiastes de la pilota rodona fundaren l'any 1903 el Futbol Club Badalona Club modest, ha passat per diverses evolucions a través de la seva vida. En conjunt, però. ha estat un dels cercles de més regularitat. La seva secció atlètica ha estat sempre una de les més ben classificades de la nostra terra. En diverses ocasions han conquerit els Campionats de Catalunya l d'Espanya. L'any 1927 fou campió de Catalunya d'AUetisme. En 1930 conquerí el Campionat d'Espanya, l l'any 1931 guanyà els Campionats de Catalunya i d'Espanya. El seu equip de futbol ha estat en diverses ocasions un dels mülors de Catalunya, Algunes vegades ha donat disgustos als nostres equips més destacats. N'han sortit Jugadors exceUenta com els Tejedor. L'any 1907 guanyà el torneig del V Congrés Internacional d'Esperanto. Del torneig de primera categoria que se celebrà l'any 1912-13 també en sortí guanyador. Fou campió de Catalunya i sots-campió d'Espanya del grup B l'any 1925-26, L'any 1930 es classificà pel Campionat d'Espa- AUSONA' de Josep Sanromà La millor ilet/pura i esterilitzada Yogourth, Kéfir, etc. Llei BioplUa "La CENTRAL: Rosselló, 304 - Telèfons 75707 i 77619 •i A BADALONA: Providència, 145 Prat de la Riba, 97 Carretera de Madrid, 123 Fatmàcia i Cenite d Específics LLUÍS FELIP SUCCESòOR DB Dda. ANGLORA Avinguda i4 d'Abril. 615 (Si. Adrià) - BADALONA Isidre Galí PASTISSERIA I CONFITERIA FORN DE PA - PA MORENO PA DE VIENA Proveidor de la Clínica Mental de la Generalitat Elaboració pròpia per a dolceria Servei a domicili Carrer Major, núm. 1 — Santa Coloma de Gramanet el senyor Juli Bofill, i el seu saló de billars és un dels millors de Catalunya Hl ha també altres centres l penyes de menys Importància, però que en conjunt reuneixen un bon nombre d'esportius en acUu. Potser la més destacada d'aquestes penyes és la P. C. Apolo. BADALONA - Passeig Marti m SANTA COLOMA - Pont sobre el Besòs i vista parcial d'una població. Però aixi com en molts altres llocs de Catalunya s'ha donat el cas freqüent de crelxences veloclsslmes. sense un origen de tendència determinada que l'Influis, i en altres aquesta tendència Ja feia preveure el desenrotllament que havia de produir-se. a Badalona la creixença ha estat motivada per diversos factors de gran potència que, units, han produït el miracle de constituir la gran ciutat industrial que s'alça a les mateixes portes de Barcelona. Gairebé totes les indústries hl són representades, ocupant-hi lloc preponderant la vidriera, metal·lúrgiques, tèxtil l química. Sobretot la primera és orgull dels badalonins. La primera fàbrica de vidre que s'establi a la Península, fou a Badalona, l'any 1865. Enumerar la llista de les Indústries fóra inacabable. El foraster que vulgui admirar la seva importància, en tindrà prou amb donar-se un llarg passeig per alguns carrers de la ciutat, com són: E. Maristany, Indústria, Torrent, Carretera (d'un extrem a l'altre). com també del costat de Mongat 1 altres tants carrers on hi ha Instal·lades diverses Indústries. ün detall que pot donar-nos idea de la evolució ascendent que Badalona ha íet en aquests últims anys. són els pressupostos de l'Ajuntament que publiquem a continuació: any 1918. 668.706 pessetes: 1922. 960,930 pessetes: 1925. 1.561.988 pessetes: 1930. 2.552,500 pessetes, i 1932. 2.536,537 pessetes. En el que fa referència a la seva indústria, és una llàstima no poder sostener una exposició permanent d'aquesta diferenciació i bellesa de les innombrables Indústries que han donat a conèixer el nom de Badalona a diverses parts del món. EH turista que vulgui conèixer Catalunya no pot desentendre's de visitar Badalona 1 així. ensems que una ciutat pulcra i famosa com és propi en les ciutats marítimes, podrà admirar una de les forces industrials més importants de Catalunya. Dades històriques de Badalona Badalona és la Betulo romana. Prop del lloc conegut per "Can Malet". han estat trobades, en mantes ocasions, làpides, bustos 1 es- ■■■■■■■■■■ I Cajè | \dEn Xaconetl • ■ S Begudes • Cafè - Vermut - Licors • tota de marca SALO DE BILLARS i El saló més gran I més acreditat ; i de tot el poble | Anselm Ciavé, 21 I Vista Alegre, 2 j I SANTA COLOMA | ••«•■«IM··MI····I··B·I·· Farmàcia i Laboratoris ► 'ESPECÍFICS CENTRE D'ESPECÍFICS Prat de la Riba, 23 - Telèfon 285 BADALONA Serentill criptures que evidencien el seu origen. A la "Torre Pallaresa", han estat també trobades restes de l'època romana, que palesen l'existència d'un poblat en dit lloc. Dita 'Torre Pallaressa". és un bell casal, situat al bell mig d'una vall voltada de tarongers, que constitueix una suggestiva mostra de les nostres construccions dels segles XV 1 XVI. Aquest casal havia pertanyut a les famílies catalanes dels Cardona. Copons. Tamarlt i Davl de Segur. També es troba prop de Badalona el vell Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, avui en runes. Hom conserva solament la capella. IMPREMTA GUIMERÀ F. Galàn. 57. — Sant Adrià Encarregueu-hi els vostres impressos i estalviareu diners L'antiga Betulo Ja cn aquella època de la civilització era una de les coses importants, i els seus moradors gaudien del privilegi de ciutadans romans, per ésser considerada ciutat municipal. L'any 230. abans de l'Era cristiana, varen lluitar contra el cartaglnès Amilcar Barca, al qual vencereu. Durant la dominació romana els bèlules, com aixi s'anomenaven aquells antics badalonins, es mantingueren fidels a Roma. FABRICA DE MOSAICS : H1DWAULICS I PEDWA | mm&m artificial • * LA GOLOIENCA" EMPAQUETADURES 1 PINTES PER A MAQUINES Jaume Martí Cabol Passeig de Colom, 15 Telèíon 15037 BARCELONA CASA A BADALONA Farmàcia i Laboratoris de : Sant Jeroni. 5 17, Telèfon 46 j SANTA COLOMA GRAMANET | R-Batlle Despatx de receptes amb tota escrupolosltat. amb medicaments de les millors marques. Dipòsit l'especlflcs nacionals i estrangers Prim. 156 Badalona nya. Enguany ha estat campió del segon grup en el tomeig de Lliga A les seves vitrines guarda un centenar de trofeus guanyats a través de la seva actuació. Actualment té un bon equip i l'aficló ha reviscut molt. Un dels factors que més ha contribuït a aconseguir aquest bon conjunt ha estat la bona tasca que com a entrenador porta a cap el notable Jugador Maurici, que ensems figura com a Jugador Es digna d'elogi la tasca eficient que la seva Junta Directiva descabdella, amb el seu president senyor Fàbregues al davant. Molt GUIMERÀ és el nom de la Impremta que s'ha instal·lat a Sant Adrià, carrer de F. Galàn, 57 aviat Inaugurarà el seu nou camp d'esports, situat en terrenys de Sant Adrià de Besòs. Reuneix molt bones condicions pel que es refereix al terreny de Joc 1 té moltes facilitats de comunicació. « • • Existeixen altres centres edicats a les diverses manifestacions de l'espon. Els més reeixits són el Club Natació Badalona 1 el Club Natació El Pop, el Centre Excursionista I fi Billar Club Badaloní. Aquest compta amb un blllarista tan notable com or I MEDICINA INTERNA ■ Raigs X — Diatèrmia — Sol d'al- ; ; tura — Corrents elèctrics • Anàlisis | Passeig de Mn. J. Gordl. núm. 6 | ; SANTA COLOMA ; . Visita d'U a 1 i de 7 a 9 t : ! ■■■■■■MaiBBiitlalBBtlllallalBlallltlllallalap Santa Coloma dc Gramanet La població Venint per Sant Andreu, per la carretera nova que passa damunt del pont sobre el Besòs, n'haureu la milor vacló. la part plana — antic regavació. 1 a part plana — antic regadiu — edificada de resultes de l'expansió barcelonina de postguerra. Ediflcació que s'estén als quatre vents i sense gaire continuïtat per tot el terme, pels turons i flancs de muntanya que l'envolten. Dalt de tot del nucli central — l'antic poble — es dreça, magnifica, la nova església Venint, doncs, de Sant Andreu, se us obrirà, blanca, riallera, ben situada. Santa Coloma de Gramanet, La serra Immediata del Turó del PoUo — Puig Castellar — fa de bon primer terme, realçat, embellit, per la serralada blavlssa de la Coscollada. que arredossa les belles valls de Canyet 1 de San Jeroni de la Murtra dels vents del Montseny 1 del Pirineu. Des del pont sobre el Besòs, veureu, darrera la població la nova "Clínica Mental" de la Generalitat, çonstruida en els terrenys de la casa pairal Torribera. Propietat adquirida per la Mancomunitat, quan n'era president N'Enric Prat de la Riba i alcalde d'aquesta població el malaganyat Llorenç Serra Badosa, Alguns bells edificis formen, de moment, aquesta clínica, que amb el temps serà molt més vasta. Passat del que habita el director, són encara inhabitats. El'ccntenar de dements que actualment hi estan en cura s'allotgen en l'espaiosa casa pairal antigua, adequadament disposada a l'efecte. Darrera mateix de la Torribera veureu la torre Pallaresa, construcció Important l bellisslma del segle XV. Més enllà, 1 més altes, dues ermites, una de les quals guardada per dos xiprers. % La seva història Les restes més antigues són les del poblat Ibèric de Puig Castellar vulgarment. Turó del Pollo. Aquest puig té uns tres cents metres d'alçària. A principis de segle venia a passar encara algunes temporades en aquest poble el patrici Ferran de ■■■■■■■■«■■■■aaiiaaaaaalaaaBslaaa Agència Administrativa de | Josep Lailile | Procurador de finques ■ i ! Anselm Clavé, 23. Telèfon 45 | ; SANTA COLOMA GRAMANET I ■■aaaaaaaaaaaaBaBaBaaBaaaaBaaaBBal,B, Sagarra, Fou ell qui va descobrir d poblat i va dirigir les excavacions que posaren al descobert les muralles — més ben dit, llurs fonaments — com també els de les diverses habitacions. Sortiren també gran nombre d'objectes de ferro, espases i altres emes guerreres i molta terrissa. De la més primitiva fins a una altra de més elegant, de colors i dibuixos geomètrics. Però el que va sobtar més foren dos cranis humans, un dels quals presentava un forat com d'una peça de deu cèntims de gros 1 l'altre tenia el mateix forat amb un clau gros de ferro que el traspassava. óEra la testa d'algun soldat romà? D'aquells establerts a cosa de sis quilòmetres allà baix, vora mar, a Bètulo? Devien penjar-ne, en tot cas, alguns de romans, però no deurien tardar gaire en desaparèixer, sota el seu imperi. Sembla també, que en el lloc on fou edificada la torre Valldovina, propietat del senyor Segarra, hl havia una torre romana. Va ésser l'any 1471 que als volts d'aquesta torre s'hl desenrotllà un ■ ■ ■ •r ■ ■ I ■ ■ ■ I ■ ■ i ■ II C. Fermí Galàn, 56 St. Adrià de Besòs I Bar CAPTOL LICORS I APERITIUS DE LES MILLORS MARQUES. - SALO DE BILLARS - SERVEI ACURAT Esmerat servei de cuina catalana Carretera Sant Adrià SANTA COLOMA aaBBBBBBaaBa«aaB wm {111,11 Cafè de primera qualitat. Licors i vins de marca. Flambres El més ben situat de la població ■ Plaça de la República STA. COLOMA GRAMANET • ■ P. P'a i Arús Ferros — Construccions Serralleria — Bicicletes Accessoris Articles KODAK Telèfon 40 SANTA COLOMA GRAMANET : Fàbrica de sabons, sabó ratllat j (escames), sabons industrials, : lleixius, hipocloríts. àcids i cristall sosa |R5adielia ; Fabrica i despatx: carrer de Sant ; Pere. 25. I Paweig ^ Mn. j. Gordi. 1 I Santa Coloma de Gramanet : (Barcelona) ■■■•"•■■•■iiBaBBBBBBBB, „„„„„„,„„„„