fe 13 febrer de 193:> la rambla Molt sovint cl repòrter té sorpresa que no cs poden qualificar d'a'gradaWes nl de desagradables. Són senzillament .sorpreses. Pot passar-li ' que en ja seva labor informativa 1 en la sevà feina, oue l'obliga a posar en evidència coses que són xacres de la humanitat, d'una manera totalment involuntària, pel sol fel d'haver dit la veritat, hagi cooperat a què les "autoritats, o els que depenen d'elles, s'hagin moblliteat en determinat seníttt Quan això passa, generalment, el ' repòrter no hl té ni glòria ni culpa. ÍHa esdevingut aixi per la força de íiles coses. Ell gairebé en cap cas no (ha dit res que no sabés, ja que no fha d'ignorar-ho. Màxim, no ha fet més que un crit que ha fet adonar ' algú que s'adormia, i que no lot en la vida eran tan plàcid com es po'dria suposar, a tenir només en compte que el que es veu a la superfície. Parlàvem en el nostre anterior reportatge dels traficants en cocaïna, i no passaven gaires hores sense que la brigada especial que a Barcelona manté la policia per la persecució dels traficants en drogues heroiques detingués una banda de traficants. UN REPORTATGE PERDUT En el reportatge d'avui havíem de parlar precisament d'un cas que és que ni calcat del que la policia ha deacobért. Un pis que funciona a la Jlum del dia. que pot ésser visitat a totes hores de la nit. que no és pas conegut per un, ni dos, ni tres ciutadans solament. Són a dotzenes els habitauts de la ciutat, i de íora d'ella, que coneixen de sobres el negoci que s'hi realitza. Bis seus regentedors no són tampoc gent que pugui amftgar-se sota una capa d'honorabilitat que mal no hagi estat desmentida. Molt altrament: són gent coneguda de sobres, i que. de sobres, tothom que té una mica d'interès per aquestes qüestions sap que es dediquen precisament a aquest negoci. I, no obstant, cl mercadelg pot durar La «coco» a Barcelona La «mandanga» té un valor comercial conegut.- Operacions a gran escala per JOAN BRUGADA contar nosaltres, que no ens queda més remei que consignar-ho. óSerà el mateix el nostre cas que el que ha descobert la-policia? cSón molts els casos semblants a la nostra ciutat? Aix"" no és feina nostra aclarir-ho. a fer reportatges en aquesta matèria. Cada cas, cada dia, us podria servir per fer-ne un de nou. Heu de comprendre que si en el comerç legítim la inventiva humana va tan enllà, en coses com les que ens ocupen aquesta '..i. y.nir à)l- MARSEliLA mesos i mesos. Poden anflr enriquintse sense ésser molestats per ningú, i la seva fama pot anar estenent-se d'un a l'altre cap de ciutat entre els Iniciats, que no són pocs precisament. Aquest cas el volíem reportar aquesta setmana als nostres lectors, però un fet fortuït ens ha espatllat el nostre reportatge, ba policia ha detingut uns individus que feien el negoci d'una manera tan semblant a la que volíem El nostre, diguem-ne Introductor, en el món de la droga blanca i d'altres coses que són el complement de la vida moderna de la nostra ciutat, com de gairebé totes les altres grans ciutats d'ara, i més si són ports de mar, ens fa adonar de la semblança de què us acabo de parlar. —Es un reportatge perdut — 11 diem. —No els acabareu pas els .temes per inventiva va encara moll més lluny. — A vós, com a tots els que desconeixen aquestes coses — continua el nostre amic — , el que més us crida l'atenció és la manera com poden els traficants obtenir una droga tan perseguida; cóm és la cocaïna. — Es natural — Doncs, mireu, sl fa no fa, és com els altres negocis. A Barcelona, com a totes les ciutats, hi ha qui us pot proporcionar cl mateix cocaïna per a vendre a la menuda, que llana per a les fàbriques de drap de Sabadell, que dones per a exportar a Amèrica. Tot és qüestió només que de diners, i, després, d'un xic d'audàcia, A part, naturalment, de la total absència d'escrúpols morals. —Som ara en un lloc de la ciutat que no té lluny cap establiment bancari. Sl volguéssiu dedicar-vos a la importació de cocaïna, no heu de fer res més que entrar a qualsevol d'aquests bancs; fer un dipòsit, i ja podeu dir que sou amo de la droga. Almenys que aquesta us serà enviada en la quantitat que vulgueu per tal que el vostre dipòsit arribi per pagar-la. —Però el Banc... — No; el Banc ésa totalment aliè l'operaclÒ. Vós feu el dipòsit a nom d'un senyor que podeu estar segur que viu a Barcelona, que és home considerat en el terreny dels negocis, que entra, amb el cap ben orgullós, a cercles restringits, i que segurament es consideraria deshonrat de veure el seu nom als periòdics per qualse-, vol lutesa sense gaire Importància, 1, ja veleu, no té el més. petit escrúpol d'ésser negociant, en gran escala, d'una cosa tan poc hoiftosa com la cocaïna. Per a molta gent. l'honor i el deshonor és solament qüestió de nombre de pessetes. —I LLAVORS JA ES COSA D'AUDACIA EL QUE ENTREU EN POSSESSIÓ DE LA DROGA O SO — continua el nostre interlocutor, d'audàcia o de més pessetes. De més pessetes, sempre. La "coco" no és una cosa que es fabriquí a qualsevol lloc. i que qualsevol pugui fabricar-la. Alemanya i Suïssa assorteixen gairebé tot el mercat internacional, i això sota el control de tot una sèrie d'organismes coercitius que .sembla que pràcticament hauria d'esser impossible dc burlar-los. l es burlen. I es ven la droga a grans quantitats que no són. naturalment, les que van a cada país destinades a les necessitats terapèutiques. La destinada a farmàcies, hospitals i necessitats mèdiques: aquesta viatja amb tota mena de garanties. Tota mena de guies. 1 controls nacionals 1 internacionals assenyalen el seu pas. D'aquesta en va a parar, qum dubte hl ha?, a satisfer les necessitats del vici. però amb tan Ínfima quantitat que no arribaria ni per a les necessitats dels països menys perjudicats pel seu abús. L'altre, la més gran part. passa a través dels països' sense deixar rastre. S'escapa per mig do la tupida malla oue la llei 11 ha vdfeut posar per deturar el seu expendiment. Les malles de la llei i dels acords internacionals s'eixamplen amb massa facilitat. Costa massa diners perquè unes coses tan subtils i delicades, com són les lleis i els acords, puguin ésser un obstacle insupei^ble. Aquest bon senyor que a' Barcelona us emparaula la droga passa per un perill molt relatiu. Ell no és res més que un simple representant dels que en altres llocs operen encara a més ata escala. Per a ell la cocaïna no és res més que un simple valor comercial. Molt sovint les operacions que faci amb aquest negoci Immoral 11 serviran per donar més volum de crèdit a la seva casa per altres ope- Permanents a 8 pessetes complertes i garantides Perruqueria VENUS Provença, 175 (tocant Arlbau) racions comercials. Ell és un simple vehicle que transmet l'ordre de venda tan bon punt té la seguretat que ha de cobrar. Es possible que a les seves mans. ni tan solament, ma! no hi hagi hagut un pols de la maleïda droga. Qui sap si fins i tot el tocarla ho consideraria com una cosa vergonyosa. Ell us ven i us diu on podreu haver després la mercaderia. No tingueu por d'una estafada. Entre aquesta mena de eent també hi ha un codi de l'honor. Els que fan les estafades són en un altre pla. Ja en parlarem. A BARCELONA I MARSELLA BLS CORRESPON L'HONOR D'ESSER ELS PKIMKKS PORTS DE LES DROGUES I TRACTA DE BLANQUES Qualsevol d'aquests elements pot ésser introductor de la droga que haureu comprat fent un dipòsit d'uns milers de pessetes en un banc de Barcelona o d'una altra ciutat. La droga es paga per milers de pessetes: per tant. les garanties han d'ésser extraordinàries. El comprador paga més o menys segons que ell vulgui córrer el risc de passar la frontera amb la droga o que vulgui tenir la seguretat que arribi al lloc que 11 convé. Un senyor elegant pot. dissimulant bé, portar una quantitat de cocaïna bastant respectable. Un paquet a la mà com si es tractés d'una capsa de bombons, nò és un subjecte sospitós. Dissimulada entre els replecs de la roba. O, en molts casos, sense gaires entrebancs, regant el camí dc diners. Es la menys exposada, et bò la més cara. però la que, en defiífitiva, surt a més bon pmi. D<* pons hi ha a la Meditonarrta que en rekportació d? drogues i dones de la tracta dc blanques no es deixen guanyar per cap més. L'un és Marsella, i l'altre. per vergonya nostra, és Barcelona. Al nostre port toquen cada dia vaixells que vénen del nord d'Europa. Un mariner d'un vaixell de viatgers que ve de Marsella pol ésser un agent immillorable. Un altre d'un vaixell de càrrega que ve dels ports d'Alemanya por ésser un altre agent. A un mariner, en arribar a port. no li és diíicil.de treure del vaixell un petit paquet que pot contenV un quilo o mig de la droga. No li és difícil el portar-lo a un pis com el que fa pocs dies ha descobert la policia: no 11 ho. és tampoc el portar-lo a una casa amb porters engalonats del nostre Eixampla. Ell. pel seu comptfc, no serà difícil que per les tavernes del Barri Xinès vengui també el polsim metzinós, però és més probable encara que els diners que hagi guanyat amb el tràfic els despengui en vl que encén les sangs, o en alguna mossa desvergonyida de llavis pintats. De casos així se'n donen cada dia a Barcelona. Per a aquest negoci cal una bona organització comercial i, sobretot, tan garantida com e.s pugui, contra contingències desàgradables. ^ fe EMILI ERA I N MINYO QUE SENSE TREBALLAR FEIA LA GRAN VIDA . *. - . m* Havia 'vingut a Barcelona, SOTtint d'un petit Institut de província, per acabar una carrera qualsevol. Com tants altres minyons de la seva e*tf , ell ha^ta sentit parlar de com es podia divertir un hom al barri xinès. 81 haguos de du- la veritat, ell mai no va l robar-hi cap mena de diversió que li plagués, però [era tan bonic cl • poder- fer l'home entre els companys que. com ell. no anaven mal a classe! I BmlU féu conelxences. Conegué, sobretot, una nota que. com ell. era exòtica al barri. Però aquella noia tenia amics, i els amics s'adonaren que Emili no tenia gaires diners. I calien diners per a dlvertir-se! Avui Emili gairebé no va al barri xinès, però té diners. Nl es recorda de la darrera vegada que va anar a classe. Peró te un petit automòbil marca X... que li serveix, per als seus viatges a Marsella, per portar "mandanga". No en pot portar mís que dos quilos, però cap vegada l'han agafat. — Em regiren fins els neumàtícs — diu als amics — , però mal no m'han agafat, i trigaran a què m'agafin— . Es sospitós, però no hl ha manera que cap vegada el puguin atrapar. Són molts els que saben a quina mena de negoci dedica les seves activitats. Molls menys, es veu. són els qui n'haurien de saber. El qu« h diem: Emili té molt bones amutats; freqüenta la societat: ia scva influència ha estat perniciosa, com altres deuen ésser-ho per a oli. a molCa jovenalla. Si us digués oi seu nom veniabio molts que lleg-ixln les presents ratlles potser el coneixerien. Però Emili és tan xaro I Es un minyó tan desprès, que, tot i essent qui és. qui sap si molts de nosaltres encara continuaríem cOncedint-li la nostra amistat. A més, iés tan novel·lesc el passar la frontera burlant la vigilància de la. policia! Podria ésser, però, que la realitat fos molt més prosaica que tot això. Ell, però. no ens ho dirà mai. Sap bé com ha de vestir el negoci per fer-lo més atraient 1 menys canallesc. Un dia. peró, com iots els seus companys, caurà en mans de la policia, bé per negligir-se o bé per confiar massa amb prometences o suposar-se massa guardat de contingències desagradables. Per llavors ja sap el qüe costa una fiança. Ja coneix la manera d'evitar un dia de presó. Sl no conegués això més valdria que abandonés el negoci. EL PORT DE BARCELONA Dels tres caps visibles d'aquella "Acció Catalana" que naixia l'any 1922 a l'escalf de la "Conferència Nacional Catalana", dos han deixat d'Integrar aquella organització política — comunió de patriotes en els seus primers temps — per formar en els rengles d'altres agrupacions. Rovira l Virgili, esquerrà de tota la vida, ha passat a T'Esquerra Republicana de Catalunya": Jaume Bofill, home de dreta, està a punt — sembla que només és qüestió d'hores — de reingressar a la Lliga RegionaUsta, avui Lliga Catalana. Les coses s'encarrilen. Els camps es delimiten. Cadascú al seu lloc. Demà, el senyor Bofill ha de donar una conferència a la que es concedeix una gran Importància política, perquè — segons totes les referències — l'ex líder d'Acció Catalana definirà la seva posició política en aquests moments reingressant a la Lliga. Ho trobem molt natural, sl el senyor Bofill vol continuar actuant políticament. La seva ideologia encaixa perfectament amb la del seu nou-vell partit. Amb la seva actitud de demà — l'actitud que hom dóna per segura — Jaume Bofill i Mates no farà altra cosa que normalitzar la seva situació equivoca, políticament parlant. Jaume Bofill— creiem— no s'hauria mogut mal de la Lliga, si els seus sentiments republicans Roda el món La nova posició política del senyor Bofill — respecte dels quals no tenim cap dubte ,ho declarem honradament — no l'haguessin allunyat d'aquells que, en totes les altres qüestions de la complexa vida política moderna coincidien amb ell. Jaume Bofill ha estat, durant uns quants anys, una víctima del seu republicanisme. Per republicanisme deixà d'actuar en els rengles de la Lliga l per republicanisme va passar, n'estem certs, moments íntimament desagradables, a la direcció d"' Acció Catalana" primer i del 'Tartlt Catalanista Republicà" després. Comprenem, per tant, que salvats uns escrúpols de conclèncla molt respectables amb la declaració de republicanisme feta per la "Lliga", Bofill l Mates hagi '.robat el camí de reprendre les seves activitats polítiques. Jaume Bofill — el qual ens inspira personalment un respecte slnser — ha estat, repetlm-ho — REBAIXES GENERALS PER A DONA, HOME I NEN MITJONS de llana, els de BRUSES de llana, senyora, les de 7'— a ' 12'— " '• " ir— a " " " " " " . 24'; •■ 3'50 " 4·_ » 5'— " r— •• 2'50 " 6'— " V~ " MITJONS de nen, Sport. els de " nen Sport Uana. els de BOINES de llana, les de MITGES de seda artificial a " " natural a 3'7ft S'SO 9'50 16'— 2'— 2'50 3'— ^SO 1'— l'7.-> 1'— 3'15 5'85 F. Vehils Vidal 32, AVINGUDA PORTAL DE L'ANGEL, 34 PLAÇA UNIVERSITAT, 7 una víctima del seu republicanisme. "Acció Catalana", però, ha estat també una víctima de la situació equivoca de l'orador florit i pulcre, que impedí en moments trascendentals de la vida política de Catalunya, la franca evolució cap a l'Esquerra, que era el seu camí. liberalisme. 1 per liberalisme, aquells homes convivien amb ell. Políticament, però, un partit de convivència no pot anar gaire lluny sl no és en circumstàncies anormals. ' Els fets ens ho han demostrat. Quan la vida política de Catalunya ha emprès un cami normal, m ACTE DE CONTRICIO O LA DARRERA ESCISSIÓ —Passin, passin, com si fossin a casa seva. — Ob, sí, ja bo era. Ja hi havíem estat.