Barcelona, 28 d'abril de 1930 catMunya (esport i cíatadanía) A aqncst pas no lil arribarem mai més Any L — Número 4 Redacció 1 Administració: Ronda Universitat, 6, pral. - Telèfon 21808 Impremta: Bàrbara 11 i 13 - Telèfon 19603 Preu: 15 cèntims tfoftaltres diem... Amnistia, encara! No he» •«•1**. •« ii.u'.r» apanya per l'anmiitía. No l'hem tcibiii nl r«cabar«n mentre l'amnijtis no sigui general. Mentre l'amnistia bo tingui aquella amplitud i aquella generotitat que el poble ha demanat. Bi ha gent, encara, fon de la llei. Lo torrada dels home» de Bèlgica, amb Fraaceac Macià al davant, no é» malauradament — cosa segura. Els presos socials no ban estat alliberats. Cardona esti retingut a Figuera... " I béi NO ENS CONFORMEM. NO ENS PODEM CONFORMAR. Mentre el» homes que respongueren al» aquissaments de la Dictadora dt Primo I Anido oo trobin via lliure per tomar a les seves llar»; mentre ela proletària siguin exclosos, amb una irritant parcialitat, de l'amnistia exigida pel poble, Catalunya ha de »eguir, com un sol bome, de peu dret, ! ha de persistir, com una sola veu, es h demanda. ' Pensi en aíx& qui ha de pensar-hi. Pensi en això qui ha dit que estava ijccidit a pacificar el» esperit». i .* Lector! Cal que no oblidis, en ftquest» moment» greus, el» teu» deure* de ciutadà. Ara, ela més elemental» i els més urgents són els de recordar-te dels germans que encara pateixen la presó i l'exili. Homes polítics, homes locials: tots són germans teu». Tots t'aixecaren per tu quan tu no podies ç ao volies aixecar-te. Recorda't d'ells, ara. Recorda't d'ells i treballa per llur Wvlndicadó. Es urgent íemanar la llibertat per als acusats de delictes socials. Són una legió, que perd la vida en els presidis. El dia primer de maig — la festa obrera — é» una bona oca»ió per demanar per ell» la »eva reintegrada a le» ciutats. Cal que aqueit dia trameti} una tarja al cap de! Oovern, redactada, limplnacot. «brfi 'Er.cu. Sit. Pwaronrr del Cok- sisll dí Mikistïies. — Madrid. AMNISTIA SOCIAL I- I, al peu, la teva signatura i la data. Català: No defads de trametre la {«va tarja. El» proletari» que cal alliberar »ón gennan* nostre», germani de pàtria i de llibertat Premeditació, alevosia i nocturnitat, agravants senyalades pel Godi Penal Per als presos catalans Sortoaament, podem constatar que Catalunya no s'oblida, despré» d'hav«r-ne demanat la llibertat, deia »en» presoi. Ara al »eguir. Caldria que tote» lea ciutat» catalane» organltie»jb. a profit d'dl», festival» l acte* el oenafid deia qual» «erri Ha par aagtaíntar le» xifre» qna aa van racap* 'í«nt perqn» el» nostra» boraea. • ma•ora que tornin dd» preddla I del» telli». pugnin plantar cara a la vida. L,A»»odad6 de Teatre Selecta, l'Ajjnnwdó Sardanista la Penya Magra, «Ja Reus — . dimecre» passat organilri; al Teatre Fortuny d 'aquella catalanlsslma dotat, una vetlUda interesantfssfana — I d'altre» entitat» barcelonines 1 foranes, han donat l'exemple. No sabríem dubtar que serS seguit: cal, nomís, una autinlic» emodó de duUdans I de catalans. Hem rebut algun» oferiment» per a la nortra Bor»a de Trebafl. Honoren les case» i els home» que ens els han fet. Però — I ens dol dir-ho — són poc» encara. Són insuficients per atendre la considerable demanda que tenim. Esperem — confiadament — més ofertes. Confiadament, hem dit. Sabem •n* 'es activitats Induitrlals i comert'als passen èpoques de crisi. T..nm»Wx, però. volem pensar que anib h na voluntat molt» de!» nostre» ex-pre»o» «x-exillals podrien trobar una ocupació digna, que d» permetí» de guanyar-se la vid, ,mb dignitat. El» inlustnal», ei, comerdant». ets banquerí. els home» de negoci 1 de profesjió te'a paraula. Qn» compleixin amb "ur deure. * Heu-vo» ací una relació— per ofi"s ' profeMloM - del» primers exPreso. I ex-exillal» que .Tian adreçat « nosaltre. I actualment es tro"«n «en.e fdtja: J>o» escrivent» o dependent» de ma- , Co,V0ntr*m*i Pequip hauria estri tota una altra. Que consti, dones, que no ens guia pas un Interès. — que no tenim per qui sentir — de defensar En Sastre. Ens guia, únicament, el desig d'endegar la criliea popular pels viaranys que cal. Que consti — i qui consti ben alt — que del paper, una mica trist, que va fer ahir el Barcelona, n'és tan responsable (no pas mis) En Sastre com els altres companys d" equip. El Betis — aquell equip que ens havíem imaginat en plena desmoralització , baix de forma, inofensiu — va resultar mi adversari molt seriós per al Barcelona. Va anar d'una mica qu* Partit no acabà amb un empat (hen/ent marcat el gol del Barcelona un propi sevillà) i la tragèdia hauria vingut aleshores. La Providència, repetim-ho, va evitar- ho. "Hògase el milagro y hàga'o el diablo", diu un adagi castellà i és veritat. Si es repeteixen, gerd, gaire sovint aquests miracles, el prestigi del cercle blau-grana se'n ressentirà sensiblemmt. El Barcelona (car sembla que el partit de Sevilla es donarà per acabat) passa als quarts de final. No ais en~ gresquem, però, massa. Amb gaires tardes com aquesta n'hi hauria per tirar el barret de t'esperança al foe. El partit (Tahir, esportivament, fou un fracàs a'.'iolul de l'equip blau-grana. Que consti ben all, a despit dels dos gols a cap que is rigislrann al marcador. \ . Abans del partit entre catalans i sevilíans va jugar-se'n un altre corresponent al campionat d'Espanya amateur (diem-ne anateur) entre l'Atlètic Fortpienc i Hèrcules, d'Alacant. Va acabar amb empat a un gol. La topada no fou pas gaire inferior, tècnicament, a la del partit entri professionals. Es clar que els nostres lectors no sabran .ri'oirJ fs un ehgi per als atheleurs (s'c) 0 un desmèril per als professionals. Per la nostra part no tenim inconvenient a aconsellar que es quedin an b la segona accepció. Sigui com sigui, ens fa l'efecte que el Fortpienc, a VAlaeanl, hi deixarà ets ossos. Ho sentirem de debò, però ens sembla que l'encertarem. L. AYMAMI I B AU DINA Premeditació, alevosia i nocturnitat, agravants senyalades pel Codi Penal DIETES El problema de les dietes portarà a la ruïna o molts jugadors. Els molts desplaçaments que fons els impedeixen de treballar, i a conseqüència d'aquests desplaçaments les despeses fora de casa surten molt més carregoses. Ara mateix, els jugadors del Barça han passat quinse dies iora, i qui més qui menys ha despès de dues a tns-ctntes pessetes que a casa sewx no hauria despès. Totes aquestes despeses no els són compensades, ni de bon tros, per les dietes que es tenen assenyalades. I aixi hi ha jugadors que a fi de mes. \ufnlri utilitats, mulles i despeses extraordinàries de desplaçament fan un negoci semblant al que feta el famós Robirl amb lis cabres, que en donava dues de negres per una 'de blanca, i quan en va tenir un bon ramat d'aquestes s'hi va pensar, i aleshores en donava dues de blanques per una de negra- El Barcelona acouseguí, amb penes f treballs, guanyar el Betis, de Fortpienc 1 Hèrcules, Tan empatar FORTPIENC - HERCULES Ia davantera alacantina féu entrar sovint en joc el porter del Forplenc, el qual actuà amb encert l remarcable eatíL BARCELONA • BETIS Jesús, el porter bètio, fon et millor home de l'equip «evfllà I robataato més diffdl amb qné va topar el Barcelona. Alguna vegada aa va 'robar, com e» pot veure en el gravat, tractat amb una exoeeshTl afectnoaitat I» censura lia iiassal per aquest numero UN CONEIXEDOR DE MULTITUDS. El senyor Dominee, a Sevilla, tingué un ixii sense precedents. Quan la gent r/lata més av^lo'-ada i els jugadors blau-grana estaven tancats a la caseta, el senyor Dominee va posar-se a la porto i va dir: —No tingueu por. Jo sóc coneixedor de hs nnltUuds i posaré pau. En Piera, que hn va sentir, va espef. rar uns moments. Desprís. com aquell que res. aprofitant q:ie En Domènec eslava distret, tes clatPr un cop de bastó a la porta i el delegat del Barcelona amb una mica mis is desmaio. UNA. iiONA IDEA Els àrbitres dit baskel-oall estan desenfeinats amb la campanya que conlra d'ells s'ha fet. Tan desesperats estan, que fins pensen, a finals de campiona*, dissoldre el coUegi oficial. Però el bo del c^s és que aquests són professionals de set pessetes i mitja. I d'aquest sou deixen un tant al coUegi, la recaptació final del qual pensaven destinar-la a crear un trofeu au-.! el nom del coUegi. Però com que volen dissoldre el coUegi, en Uoe de destinPr aquella n captació a un trofeu la destinaran a fer un tec amb xampany i fi. Si ns eonviden, ho temarim • àtr. »1 Ult SN POUS CUB! LLES, ESQUERRA. El segon partit Fortpienc-Pigueres m arbitrar-lo En Pous Cubilles. No volem Aas fer una critica de la seva gestió, iffll renttrcar, però, un fel curiós. Tota la tarda va tenir el rellotge a la mà esquerra. Algú va interpretar-lo com un senyal evident del seu esquerrisme. Nosaltres no arribem a tant. Es únicament un senyal de la seva mà esquerra. UN ACUDIT Sortien els equips al camp de Lis Corts. Un espectador, fixant-si amb el porter del Bilis, va prtgunlar: -~Qul és aquest xicot t No és aquilí mateix d'altres vegades que havia vingut el Belis? — SI, fs el maiii*. Bt Sisús qui torna. UN AL1 Rh Qui m ferdonm els leelor», l il Porter del De'-is. —Qui fs aquell Portifl — Jesús I -Gràcies, fZAnrfa M rasiiéU I? fU tebrat.j