M de juny d* 19^0 f/esperit del» dies Imatges tamp*" que tr. efecte realment el primer bú* d'·Im·tge·". Té en absolut *ZL -cchet" de le. «MM ama!>. lupèrfl»" - «dora'.lement su«i,,.! — que ee produeixen entre •SS* de la civilització. Amb 'Lituà", «'^ eidevmgut, »obuj ment el mateix que amb mé» de tm^-ingué amb el "D'Ad í ' entre nosaltres, tradició per .questt «en» h* ·con- ,,euit una fesomia absolutament eufel. Si el "D'Ací d'AUà" té tot ,1 to refinat de 1» revista anglesa de la llar "Imatges" té aquesta agilitat i «ràcia parisenques que fan que el rer, qUe la ciutat, se us fiquin dins . Es, doncs, molt més prop Vu" parisenc, que de T'Esmadrilenya. Alxl podem dir té res de balcànic, perill constant del nostre art, de la nostra literatura i fins de la nostra política. I tampoc res de plebeu, d'-aehulat" perill del qual rarament se salven le» revistc* populars madrilenyes. . v •Imatges" «íplrm — ho diu ben clarament el seu títol — a què el seu contingut us entri essencialment pela nlls. La ploma de l'escriptor és supeditada a l'objectiu del fotògraf 1 fias a la grid» del compaginador. Però hi he 'enta literatura, tantes Miggestion* en algunes d'aquestes fotografies, que per a un paladar afinat esdevenen gairebé sensacions literàries. Davant le» fotos que il·lustren, sobretot, el reportatge sobre el districte cinquè, podem imaginar perfectament, un film sensacional, un sainet de costums o una novel·la a li manera pintoresca de Carcó. Cadascú al seu gust Aquestes fotos, junt amb les de le* cames de les "giris" de la Pauleta. seran, potser per al públic, 1« revelació del gran artista de la fotografia que és En Cues. Perè, encara una altre revelació sembla haver-nos fet "Imatges". La que no és massa cert que a Barcelona hi hagi sobrant de literats i manca de repòrters. Això potser era cert un parell d'any* endarrera. Avui ja no passa d'ésser un tòpic. Ja, abans que sortís "Imatges", qualsevol s'banria pogut adonar que a LA RAMBLA DE CATALUNYA, b vivacitat del seu to, i l'avidesa amb què el públic a' empassa les seves columnes, li ve essencialment dels seus reportatges. 2 Com s'ha fet aquest miracle, aquesta improvisació?- De semblant manera que se'n podrien fer molt d'altres: donar al repòrter una certa consideració, uns certs importància, Heixant de creure que és un noi eixerit que pot viure de les invitacions als banqueta, del» cafès o cigírs qu p-gui rebre propina i dels passis dels teatres. Però el que més em plau d'" Imatges" és que en la seva aparició, no fs invocacions al patriotisme, ni decl»ràcions de catalanisme polític. Dit això des d'un setmanari essencialment polític, d'nn setmanari que podria portar per lema una expressió — "politique d'abord "— cara als redactors d'"Action Francalse", potser semblarà una paradoxa o una blasfèmia. Però, és que jo crec que és també una política, una subtil política, la de fer llegir en català els indiferents de la política, de ferhl llegir amb el mateix desinterèa patriòtic amb què llegim una novellj francesa, amb què fumem una ciwrett turca o amb què engolim un cocfctail cosmopolita. Teatres • El començament de l'adual lemporída de teatre català havia estat brillant. Tot eren prometences optimistes. S'obrien nous teatres i els vells semblaven disposats a renovar el seu esperit. Fins els escenaris de vodevil prometien d'afinar-se... L'a- I cabament, en canvi, no podria ésser més lànguid del que és. Els un, tanquen apressadament les seves portes els altres semblen morir d'inanició! A què és degut això?... Les coses de teatre sempre han estat un misteri inexplicable. Com més de prop les veus. més et fan rodar el cap. Perquè és inútil de dir que aquest fenomen és degut a h calor: feia anys que no haviem tingut una primavera tan poc càlida, una primavera que. més aviat, ens ha estat avara de les seves gràcies en flor. Més que trescar amb ella pels afores, ens és grat encara de recloure'ns-hi entre quatre parets com si fos una lànguida dama automnal. Tampoc la culpa és pot donar al revifament de l'Exposició. Els jocs d aigua i de llum esponcellen ben Inútilment la flor canviant de la seva bellesa: el públic no hi acut Els barcelonins semblen cansats de tota la seva màgica, i no hi ha prou forasters per animar-la. L'èxit que hi ha obtingut, finalment, la graciosa i delicada revista londinenca, tampoc ha estat prou esclatant per deixar sense gent els teatres del centre. Altrament, a desgrat de tot, el teatre Barcelona, que no és pas un teatre d'estiu, que no és pas un teatre dels més frescos, es veu ple cada nit Aleshores?... j Caldrà creure que és degut a què les darreres estrenes dels teatres catalanas han estat un fracàs? i Caldrà creure que les seves cartelleres no són atractivoles? Tampoc això no és exacte. Darrerament al Teatre Romca, per exemple, hi hem pogut veure cl "Volpone" M rar. de l'intens i profund Ben Tphrtson. una de les millors obres •l-i teatre anglès de la millor època. Aixi mateix, al NovetaU, hi hem vist "Martina", de Jean Jacques Bernarrt; una petita i exquisida mostra del teatre francès més intel·ligent que és fa avui dia. En canvi, el repertori del teatre Barcelona, en aquests moments no té cap interès artístic, no representa cap novetat ni bona ni dolenta. Es aquest teatre madrileny d'avui dia tan baix de sostre, tan mancat d'ambidó i d'esperit. 2 Caldrà potser creure que el públic és fatiga de veure durant massa de temps seguit una mateixa companyia, uns mateixos artistes?.,. Caldrà creure que, de veure'ls treballar sense interrupció tants mesos seguits, es gasten una mica als nostre* ulls, que en veiem massa els defectes i que els seus trucs ens esdevenen monòtons? Potser si. I potser també la faràndula nòmada, la faràndu'a que passa, tot arrencant-nos un somrís o una llàgrima, té un major prestigi, fet de novetat i de misteri, que li dóna un meravellós relleu als ulls. del públic, s*mpre una mica ingenu, sempre disposat a Tenlluernament DOMÈNEC OUANSE IMIMIII la rambla de Catalunya L'HOMENATGE A SN NARCÍS MASFERRER Eli soda dd Sindicat de periodistes esportius, eo l'àpat celebrat a honor del na pnsddest honortri Dijous fou lliurat a En Narcís Masferrer el nomenament de president honorari del Sindicat de Periodistes Esportius Dijous fon objecta En Narcís Masferrer, degà dels periodistes esportius, d'un homenatge dels teus ynpanys, amb motiu d'ésser-ll lliurat un pergamí — magnífica obra d'En Lla ve rics — nomenant-lo president honorari del Sindicat de Periodistes Esportius, en compliment de l'acord de la darrera assemblea general. L ' acte — reservat exclusivament als socis dsl Sindicat — resultà so- lemníssim, 1 sntorn de 1» taula, admirablement servida pel "Restaurant Joanet*, prengueren seient els companys Cabeaa, Torrents, Bernades, Aymamf, Nadal, Gaspar, Claret Bnyoia, Joandó, Riba de Pedro. Garcia, Zapater, Gran Sala rar. Canto, Larruy, E. Pellisser, Co, R. Pellisser. Creus, Carbó. Elles. Zaragoza. Llorenç, Ors, Fina, Lluch, Grau, Riba, Meléndai. Solà, Sàncher, Colomer, Cadenes, Torrent*. Lasplaaas, Loren, Oroml, Vall», Canudes Simó. Hernàndez, Cavaller, Gonzàlex, De la Herran, Gasch, D* Pablos i Millan. S'adheriren — impossibilitats de fer acte de presència, per causes diverses — els company* Abelll, Peres, Rodrlgues, Abella, Fortuny, Cladelles, Monton, Soler Borrell, Gibert Comte, Florit. Sarsanedes. Terradelles, Líbord*. Bertran Amatell. Alaln» 1 Fontanet. El president, Miquel Caber», oferí l'àpat i el pergamí a En Nard» Masferrer, pronunciant uní mot* sentidisslms. L'homenatjat vt correspondre, molt emocionat 1 després d'agrair les proves d'afecte dels seu* companys i amics, va fer ofrena al Sindicat d'un "Prem. Masferrer", qu* s'idj.idicarà, anualment, a! sod del Slnd'cat que a judici d' m tribunal nent-al, hagí fet el millor t-íball periodístic esportiu. El* discursos dels companys Cabeza i Masferrer — únics que amb molt d'encert c» pronunciaren — foren aplaudldlislmt pel* concurrent*. L'acte, repetim-ho, resultà magnífic I correspongué als mèrit* Innegable» que l'amic Masferrer ha contret en els molts any* d'actuació periodística, ininterrompuda fln* ara. Repetim la noitr* felldtmdó sincer». LLUM I TENEBRES La clau La Direcció de La Pèrgola Prega ala senyors que posseeixin tiquet* per d sopar que tingué lloc «I dissabte passat i que no pogueren fer-ho. per impossibilitat materkl deguts a dreumstindoi del temps, se serveixin passar per aquest restaurant per tot el dia de demà. Tenint lloc dimecres vinent la festa sospesa d dissabte de "L'aigua 1 dd foc", "La Pèrgola" organitaa novament sopars a bsss de tiquet el qual podran recollir a la mitdxa "Pèrgola". Restaurant Orient o Restaurant dd Parc. IIIIHT"""* • mt* «ntitaü «giondiste» No comprenem moltes coses perquè som uní indocumentat*. Per exemple, jo no vei* gaire clara la derogació dd decret de la Dictadura Primo contra la llengua catalana amb les disposicions reials darreres com a premi s l'adhesió regionalista a P actual Corona d'Espanya. I é» que els Uecs eom jo mateix necessiten la clau o llibre del mestre que aclareixi i dod la solndó del* problemes que en» presenten Irs dreumstànde» més inesperades. No n'hi ha prou amb la documentació 1 le» explicadon» transcendental* de la política catalana que ens forneixen home» eminents 1 preeminents com Francesc Pujols i Josep Pla. Cal consultar els Diccionarios generals de la nació ofidd a la qud documentalment pertanyem; i, encara, un d'aquests grans llibres que no signi subvencionat com l'obra mai prou acabada d* Mossèn Alcover, perquè aquesta pot ésser parcialista 1 decantar-se de rail maneres a afavorir concepcions estranyes dels seus protectors. Cal abeurarse en font» pures com és ara el Diccioiiorío del senyor Rodríguez Navas, que és de gran format i de cap a 1.500 pàgines, contenint més del doble dels mots que dóna d lèxic oficia! de la Real Acadèmia. Val a dir que el Dieeitmario de Rodríguez Navas és una obra més general, menys exdusivista. I és que aquest autor coneix no solament la llengua oficial de l'Estat, sinó una pila d'altres parles modernes i antigues, i. naturalment, pot explicar-se amb més coneixement de causa que altres senyors. I, efectivament, les explicadons del senyor Rodríguez Navas no solament instrueixen segons la ciència oficial i superoficial lingüísticament, sinó que justifiquen l'apeHatiu à'ispaUol que, sota la presidència de Maora — nom que recorda tots el» interesso» regionaliste» co- reffcdBr 5 Lea reines que elegiren els mercats barcelonins eren unes reines essencialment populars. Ens l» següent anècdota que ho rtobora. Sembla que en ona de les '«t*s organjuadea a llur honor, una lev:ida peraonalitat va dirigir-se a '«na de les reines i li va demanar: tJ?* ^ vende8 « el mercado? nota—, sigrones y oli vas. Malgrat que segons d nostre estimat col·lega "La Veo de Catalunya" la senyera barra- 'iw en el paM . da torna a cnede L ."enon 1 en els Minarets «1 seÏÏ^"0^ 5 "tÉn novament "^e. Mallorca, Rosselló. Còrse¬ ga, Sardenya, etc encara no ha estat hissada d bdcó de la Lliga Regionalista, d carrer de Boters. Aquesta anomalia, diguem-ne anomalia, ha provocat tota mena comentaris. de 9 r I a propòsit de la bandera. Ens ban assegurat que d dm de Castdassa, no gaire lluny de la collada del Md Pas, hi ha clavada una bandera catalana de grans propordons. Està en gran part esfilagarssada i damunt seu s'hi poden veure . clarament els dectes dds centenars de tempestes que ha hagut de sofrir. I el que és Dona catalana: Aprèn d'escriure català en més bonic, encara, és d fet que es dedueix lògicament dd que hem dit que l'esmentada bandera porta ja molts anys de permanència en aquell cim. Això vol dir que no sols ha resistit les tempestes de la natura, sinó que s'ha mantingut sempre ferma davant l'dtra mena de tempesta, la que hem hagut de sofrir tots durant aquests set anys. Abans d'hissar la bandera cd plantar ben afermat el pal... o olantar-lo en un lloc inaccessible. Diàleg del moment: —I doncs, que ja surt sola la noia? — Tant com sola, encara no. Li hem posat senyora de companyia. La Veu", portant-veu de la Lliga, ha parlat de "relntegradons". . La paraula és, a aquestes alteres, molt ben trobada per desorientar la gent i fer-la rumiar. Rdntegradons a la Lliga? Com ha anat dxò? Francament no ens ho crèiem. Sabíem la mar de fons Que hi ha. les naufragat» en aquell projecta d'Administració Local que havia de salvar totes le* essències regionals— . va donar a Pidioma ofldal d'Espanya la Rtal Acadtmia, i expliquen el decret reparador de l'actual govern reial, en premi a le* atencions i adheslon» de tot» el* "regiondistes" catalan» en l 'actual període polític espanyol en què la Salvadó suprema necessitava més que md el suport d'una força tan autèntica 1 tan hàbil en política eom la Lliga 1 d seu cap intemadond, Cambó. Les disposteions rdals per a premiar d suport regionalista a dintre de la Península 1 a fora de la tribuna política internacional "L* Temps", manen d'escriure-ho tot en casttltano, i això va absolutament d'acord amb el ZJfedonaria de Rodríguez Nava*, qn» diu: ...tu toio d Urritorio it Calaluíia zi habla eatalàn, qu* n wi moda ts·pfcial de promneiar ta Itnffna ispaflala. Es molt natural que no sigui permès en fescrolptura. en llibre* ofidah i en comunicat» oficial», d'expressarse en ortografia dtra que la castellana, que és l'oficid, com en tots ell països civilitzats del món, per bé que pronuncien cada Idioma de maneres diferent», tothom l'escriu segon* k gramàtica i d lèxic oficial, és a dir, amb unitat, amb normes geperds tal com ha predicat »empre el mateix Institut d'Estudis Catalans. jQuè diríeu si ara d Govern I d cap de l'Estat espanyol» acceptaven Tanarquia ortogràfica que en prmdpi tote* les forces culturals modernes de Catalunya han combatut aferrissadament durant tant» any» I vençut definitivament, malgrat de repatanàrie* tan obitmade» com la de Mossèn Alcover de Mallorca i la de la Rdd Acadèmia de Bones Lletres de Catalunya? Si d català és una manera especial de premmeiar la llengua espanyola, activitats de l'Estelric. le* dificultats de Sans... Tanmateix, un amic ens ha tret de dubtes. Era evident que l'home sabia coses. Ens va cridar a un recó 1, misteriosament va dlriks a cau d'ordia: —Sí, nois. sí. Això de les "reintegradons" de què parla "La Ven" és veritat- Vol dir T'Eduardo" Aunós i En Vidal-Salvól Josep Pla és una mena de 'lligaire" que sovint arriba a empipar ala mateixos de la ·mmm—m—m "Lliga" a causa dds seus excessos de zel, propis dd neòfit i de la manera com enfoca les seves apologies. Parlant d'això darrer, ens deia un amic nostre: — En Pla fa com aquell que digués a un senyor d'aquells que volen guardar les apanèndes: "Qmn murri que és vostè I I té tota la raó d'ésser-ne. Només té valor I» murrieria, en aquest món. Vostè és un trapella. Jo també. El món és dels trapelles". Estem segur» que d senyor formd, amic de guardar les aparièndes. estaria molt poc content de l'elogi. EI senyor de compromís de la faula és la Lliga. El cinisme, amic Pla, és sovint d candor dds inteUectuals.. jno fa prou d Govern d* delxar-k promneiar a la catalana? La prommdsdó vola I s'esvadx com al fum, però l'escriptura és mé» duradora, més palesa, ferma 1 provatòrla; és un aspecte del llenguatge que té massa força perquè s'hi pugui jugar o fer, a caprici, bddament sigui un caprici regional. Fins 1 tot el danès i d noruec; que són parlar» de poble» independent», es diferencien de pronúncia com el català i el valencià, però literàriament ortogràficament fan com l'anglès dels Estats Udts 1 tl (T Anglaterra, l'espenyol d'Amèrica 1 «1 de Castdla. Ara, li cap i rua no fos tma manera especial de "pronunciar" eabtaa y rabo, com cadira de ri/Ai, enyorar de tehar d* mtnos, Adéu de Adiót, efe, sinó que aquests exemple» i totes les obres de Verdaguer i Maragall demostressin que és qfiestló de dues tlmçüts ! no solament d« dues profuincits diverses, com d català i d francès, llavors potser tindríem raó sl volíem fer correspondre una escriptura pròpln al català diferent de la castellana, que és l'ofidal de la llengua espanyola Per la concòrdia, doctnnenteu-vo»l Si no volen comprar un Dieeionario com sl de Rodríguez Navas, preneu nota de la dau que cas dóna per aclarir tants trencacolls I treneadosque» de la polítka 1 ds la cultura. Jo tampoc no l'he comprat aquest llibre meravellós, però hi ha volgut llegir amb eis meus tdl* Te»plicadó aclaridora. E* possible qn* no ebi creureu qn» existeix una obra científica espanyola que ©on»tltueht una dau tan poderosa. Realment W ha co»e» que hom no le» creu sl no les veu; 1 encara, en veure-1**, de vegades u» penseu que el» dl» us fan pampallugne*. I, tanmateix, coottltudxen una realitat que cal tenir eo compte I DBLFI DALMAU A la pàgina 7í Un reportatge (te José Díaz Femàndei El dol de Catalunya Malgrat de l'amable invitació dd Senyor batlle de Barcelona (autor dd ja famós ban), feta al» vdns de le» •mplca avingudes i dels carrers cèntrics perquè d dia de la gran arribada fosdn guarnit» els balcons amb qualsevulga cortina, domà» o bandera, "induso, d no t'eoen otra, la catalana, puc» ahora no le» diràn nada", segon» textual expressió del funcionari munldpd que visiti d nostre domldli, la dotat no va respondre com ho esperava d distingit I elegantfiíim «enyor comte de Güell. Ni la llaminadura de poder exhibir d» color» vermell i groc ea proporció catalana (cinc part» de groc i quatre de vermell), que en una akra ocas'ó hauria produït un esclat general d'entusiasme, suara ha estat prou convincent per a fer guarnir les façanes en nombre suficient per s quedar mitjanament bé. I doncs, què pam? jPer què d el' general Berenguer d nosaltres co» adonem de la senyera barrada? flensUiastm. La nostra du tat, eom tot d pobl», està d» dol. No tenim per a empolainar-nos d per a guardr les façanes de les oases que hibkem. Tant sa val que amb lluminàries vulguin donar la Kuadó qo» la ciutat està «atlsfeta. Facin el fadn, d que podran aconseguir no patsarà d'una paròdia grotesca. El» cstdans, ds bon» catdans, no podem estar realment contents fins que aconseguim el que encara no hem perdut !a padènda de demanar. I eom a cosa més urgent la llibertat dek nostres presos polític» i social» i la tomada dels exiliats. Fins que això no arribi, ds catalans no tenim el dret de divercir-nos, d menys encara d de divertir sis altre», Mcotro pogtiem pensar que uns germans nostres sofrefassa a las presons o sllnnyats de la terra catalana, te aconseguiran que d poMs fad cahd de certe» Invitacions, encara qtte aquestes slgula feta* co on to anabla. Es més, al ara — és clar que parlem hipotèticament — per l'imperi de la força en* ddlgueula a vesttr-nos de festa major, semblaríem aquell» tristos comparses de Carnestoltes, que eh lloo de fer riure fan plorar. Avui d bon català té un deure a eoropUr, del qud no es pot desentendre per molt que fsdn per distreure'L El que ha tingut la sort de néixer a Catalunya I en vol ésser mereixedor, cal qn* demad «ense defalliments: AMNISTIA, AMNISTIA PER ALS EXILIATS I PER ALS PRESOS POLÍTICS I SOCIALS. Per a fer-nos perdonar d nostre ponrac onimtirmt d'aquell* tristament famosos *1* anys. quatre mesos 1 trstze dies, ed qn» ara treballem de ferm. Prou I ma sis que hem descansat durant la primera Dictadura* I no n'hi ha proa anfi demanar l'amnistia. Cd que en» preocupem nrgentment de fer recapte» perquè amb sl seu import poguem atendre le* primeres necessitat» d'aquells que encara wfrdxen. Si trobeu algú que encarï no respon a la vostra crida humadtàrla. penseu, ien** por d'equivocar -vos, que no é* un semblant nostre, encarà que vesteix com nosaltres. El dia que le» feixugues portes de b presó s'obrin 1 els exHiat» tornin, Catalunya sencera lldrà d» seu» millors guarniments, sense necessitat de rebre la dslta de "nrbanos" amables. Mentre.,. Catalunya estarà de dol. JOSEP SUNYOL I GARRIGA (De "VMa Nostra",) Volem au parlament veritat Amb xuotín óò la processó de Corpus, sortiran els geganta. I entre ela que van dar. no uuuum que hl concorreran molts senyors ds quals també agrada de fer ela gegants. Serà un concurs de "gegantiame" entre ela de cartó i ela de carn | ossos. Al darrera, la "carrossa". I, en mig, unes quantes "carròsses" del pairalisme ben entès. Dona catalana: Fes liegir ds fills en català Amb motiu de la publicació d' "Imatges", han coincidit s i ngulannen t en llurs apreciacions •' E 1 Matí" i "La Gaceta de CatduRa". Els dos articles són tan iguals, que hom pot dir que fan un "bisbe" periodístic. I dxò de fer on "bisbe" escau força a dos diaris clericals. Ela desitgem i els augurem una llarsra sèrie de coincidències. m preddenf dd Consell de Ministres, general Berenguer, ha anunciat oficiosament d ien propòsit de convocar unes eleccions legislatives, donant preferència a aquestes sobre les provincials I le* munldpal*. Això voldria dir. qn* la part electiva del Senat, formada pds Senador* elegit* per les Corporacions de l'Estat, ho serà pds actuals Ajuntament* 1 Diputaclons. Nosaltres admirem la sagacitat amb què el general Berenguer porta a terme la seva missió difícil, de fer passar el país de la Dictadura a la llibertat, i per això no creiem que dod aquest mal pas. Cal que les futures Corts espanyoles siguin la repreeentadó fidel de l'opinió espanyola. Es indispensable que l'endemà del règim dictatorial, el poder legislatiu d'Espanya no sigui una ficció, com ho era aban* del cop d'Estat des de la Restauració. I la constitució d'unes Corts, amb un Senat que fos elegit per les Diputacions 1 els Ajunta' ments actuals, formades per procediment sutomàtie, seré representatiu de l'opinió de fa vuit o deu anys; però aquesta representació, gairebé tota monàrquica, no representarà la voluntat popular. Potser sl procediment que oficiosament s'anunda, assegurarà que una de les dues Cambres sigui monàrquica. Es un petit avantatge que s'assegura el Govern; però tenim l'obligació de dir al generd Berenguer que sl vol sincerament facilitar el pas dd règim dictatorial d règim de la llibertat, é* preda que prescindeix! d'aquesta mena de trucs. Perquè squest Senat, constituït en forma antl-constituclonal no enganyarà ningú, i la maniobra només servirà perquè tots poguem dir que d Parlament espanyol no representa la voluntat de la nació. La lluita electoral a'establirà indubtablement entra republicans i monàrquics. Nosdtres no tenim el do de la profecia, per saber qui s'emportarà la victòria, sl bé desitgem tl nostre triomf, que es el triomf de la República. Però i lots, ds vençuts i d* vencedora en aquesta Ildta els és indispensable que la lluita sigui correcte: De res serviria un triomf dels republicans a les eleccions si squestes eleccions fossin mistificades; i el que diem del triomf dds republicans, ho diem, smb més raó, del triomf dels monàrquics. Moltes vegades, els que haurien d'ésser més partidaris de l'ordre. Introdueixen a la vida pública un element de desordre. L'element d'ordre' més ferm que en aquests moments pot desitjar el país i desitja, és un Parlament veritat. I ens trobem amb l'acudit de crear un Parlament que no sigui més que una burla de Parlament, perquè una de les dues Cambres no serà elegida pel poble. Quin eomenfiamentl A la maniobra que es dibuixa nosdtres no hi cooperarem. Els nostres homss, no faran el tristíssim paper d'elegir un Senat que només amb ironia es podrà dir representatiu. Fonamentalment liberals, hem Jugat 1 jugarem sempre net, i per això advertim al Govern que amb aquesta mena de Parlament la història de la ficció tradidon4 a Espanya seguirà el seu camí Que la manca de poder, que ens ha portat successivament a l'anarquia i a la dictadura no s'haurà remeiat.' L'última dictadura ha estat contra d poble; però una dictadura és com ona bala perduda, pega allà on pega. A Rússia ha tocat molt dt. I no hi ha més que un remei eficaç contra les dictadures 1 les anarquies, i aquest remei es diu Democràcia, M. RUBIO TUDURI Jugadors: Fugin de les violències; recordeu-vos de les desgràcies que aquesta actitud ha provocat. Com que ena tornen a deixar l'ús de la nostra senyera — amb certes precandona — , molta gent es pregunta. —Ara que la tenim, què en farem? I nosdtres responem: — Tot d que es vulgui, menys amagar-alü d seu darrera, o dormir a la seva ombra. I també: — Una bandera és un nord: mal una fita; i, més que pels balcons, ens plau a les mans d'on banderer. El senyor Janme de Riba va arengar ds de la joventut de la "Lliga", aquella que en diuen ela pronols. futurs pro-homes, diputats, senadors 1 ex-ministres. Després del discurs, aquells joves 11 respongueren que no calia que els recomanessin tranquil·litat , ja que ella eren prou tranquil» de naixença. Sembla que "a k plaça", es cotitzen ek joves de "k Lliga" més amunt que ek "Llulsos", en ek ambients matrimonials. A la pàgina 7: Un reportatge de ^osé Díaz Fernàndez Entre l'estament burocràtic A k Casa Gran hi ha molt enrenou, dea dé fa dguns dies. No ea tracta pa» que a'inuu.t canviar personal, ni de revisar ds ascensos concedits durant k Dictadura, com dgú podria suposar. D'acord amb una denúncia formulada per k Companyia Arrendatària dd Timbre de l'Estat, s'hauran de revisar tota ek expedients incoats per l'Ajuntament de Barcelona des del primer de gener de 1935, per td de reintegrar-los d'aquell» segells o pòlisses de t'Estat que per una negligènda fina a cert pont explicable deixin de flgursr.hl. Esport és sinònim de cultura; ha d'ésser sinònim de cultura. Això, naturalioent es tradhnrà, en darrer tema, amb on sens nombre de citacions que rebran ek pobres contribuents baredonina, a fi que acompanyin una col·lecció de segells a les oficines de k Cas* Gran. per on vsn tramitar-hi alguna qüestió durant aquests darrers anys. Quines ganes de fer perdre temps i de buscar enrenou, sense cap piofit per ■ k cosa púbUcai