■ 23 de j^y de 1930 rambla de Catalunva 8V HUMOR» encara amb censura Demanem igualtat de drets exhibitius NohH* dub" "** tU honUÍ t/sa**' I****0/*"' ****** dttjd* drtia. tn la Umto per aconst- cuir *l í*** to à'**11'* W"1'"'Ara *» oeaíió (r*lu*tt" ftsU* de Corp*. I* V** m k0m U n'ad0' ,± EU homet públics dt drtia estan ' to caben dins dt la pell. de forgutl de Podtr anar a tantes processons a -jr* il Ustimoni d'admiració dtl ciutadà • svorl"' rf' to ^u'adana bnrc*· hnina qu* * ,ira Pom d* f,ors ' faperets i serpentines i ginesta. Els homes públics als quals llurs idees no tts prohibeixen d'anar a exhi¬ bir-se Ptls carrers a darrera dels geranis, aquests dies porten el jaqut amb més sal qu* rncà, es fan fer massatge cada dia per altre, malversen un flascó dt perfum cada vinl-i-quatre hores, i troben que encara hi Ita poques processons. En saber que els gegants han sortit el dimecres a saludar les autoritats, de seguida ja es preparen a castigar, i castiguen fins a la copvuitada. Quan coda vespre arriben a casa, amb Us solapes tncara plenes de paperets, si gosessin dirien a la minyona que eU recollís i *ls guardés dins una capsa per conservar-ne et record. De nit, casats i tol — el pensament, qui el detura!—, acostumen a despertar-se un parell de vegades almenys cosa que en altres nits no passa — í, sense saber com, encara els sembla veure els ulls d'aquella xicota morena que els ha tirat un clavell des d'aquell principal del carrer de Ferran, o d'aquella rossa que eU ha engegat aquella mirada incendiària, er.filnda doll d'una cadira de la Rambla. La dona pròpia, càeihores se sol despertar, i diu : —Ai. fill, quin neguit que tensl Ja m'hos despertat tres xifrades. A veure si estàs quiet d'una vegada I Els homes d'esquerra estan handicapals. Llurs idees no els permeten d'anar a castigar ptr les processons, i no pnden entrar en contacte amb el poble, ni caçar ol vol cap pom de clavells, ni sentir la pessigolla al coll d'una serpentina destrament Ihnçoda. Els homes d'esquerra, com que les coses que llurs idees els obliguen a fer són cases, en la major Part dels casos, prohibides, i les han de fer d'amagat, no poden crear-se una popularitat tan ràpidament com els homes públics dt dreta, qut a base dt portar un jaqué ben tallat, dt vegades guanyen un districte. Els homts tf esquerra, si van a cremar un conveni, no poden pas dirho a la descarada, dient: —Ei, jo sóc el qut aeabdillo aquests que van a menjar-st quatrt capellans —. Ho han d* fer d'amagat, i a entrada de fosc, {Això qut tU homes d'esquerra tenir, f obligació d'anar a cremar convenis he diem Per donar satisfacció a la gent de dreta, que encara Jho pensen, i ptr a no Irturi'ls la il·lusió.) Perd si no van a cremar convenis, bé hauran de posor alguna bomba escadussera dt tant *n tant, I això de posar bombes també és una cosa QU* més aviat s'ha d* fer quan pel carrer no hi ha pas gaire trànsit. Un hom* no pol anar a posar una bomba vestit d* jaqué i amb la tara de tinent d'alcaid*. AUshores. com qut ningú no veu com la fosa. tot plegat és popularitat qut es ferd. Els homes d'esquerra nonU, fodrH exl»t»r-,e, dt tant tn tant. en oigun enterrament important, però un enterrament mai és tan ben organúsat com una processó, ni es presta tant „ V,xftftfett de cara a conquistar smpaties. Hts homts d'esquerra, com que ara per naps, ara per cols, cada dos ptr Ires són a la presó, nomis arriben a aconseguir popularitat entre la policia i ts una popularitat ^ ^ ^ g d nar disgustos. Caldria posar Us costs en el seu Uoc i qutunsi altres, homes d* dreta , homes d'esquerra, es posessin en 'Sualtat de condicions per a conquistar la smfaua fofular. Aquesta preferéneu, tn favor dt,t j, drela den anar a Us processons, i. si algú vol, no hi ha res que privi que hi hagi una processó cada dia. ha de desafarhxer. Hi ha d'haver llibertat d* manifestació. Aleshores, el dia que hi f'jui, eh homes d'esquerra es mobililfaran. Caldrà orgmiitsar la qron parada cívica dels perseguits fèr la justicus. Primerament desfilaran eh qut *«• estat a presidi, després els qut no han passat de la presó, els que han estat presos governatius i els que només han estat al calabós de 'Jef atura". Desfrés passaran els qut han estol exiliats.^ Desfrts els que tvren 'r de *8» mulles, els que foren objecte d'escorcolls, els que foren delatals. lots els que foren obitde d'alguna baixa i petita venjança.... els que porten algun senyal i saben de dispensaris i farmàcies... Si s'organitsés seria una manifestoció mònsfrna. Duraria hores i hores i no s'acabaria mai. Quan hoquessin fassal tols els que han falit fels ideals d'esquerra, passarien les miilliluds no Perseguides encara, però que pensen com els cpit han estat perseguits. Serien legions i legions... A llur dcneint hi anirien eU nostres homes públics d'esquerra, perquè et poble pogués veure'ls bé. Seria una gran manifeslació. Seria com si haguessin soriit o manifestarse totes tes fitxes polítiques del Registre de la fnlicia. puix que no quedaria cap fi'xal que no anés a la manifestació. Et recorregut de ta gran parada cfttVfl hom permetria que fos acordonat fer la mnteL·a policia, per tal que fognfs conHxer personntmrnl els que han de fr*lir et pals al caos. a la ruino, a PabLtme. i o tols otmetts altres dnllahaixos que són et lema ohllool dels ormtors tronats que d'iranl la Dieladura han tingui alnuna gonnuela en ii'nun Comitè o en a'niina Erfositió, o en alnun Real Polilfcnico, i ora tenen for d'hir.·e' de eamiar d'ofici i senten la basorda d'haver íaeahar venent dècims fer les terrasses dels cafès. Ja en' pmsem que hi havrà algú de dreta que s'exc'amorà dient que també els hom's de. dreta varen anar a la Presó i foren perseguits, però a aquests els hem de dir que coneixem llur cizisme i llur gest d'aguantar ferms les persecucions, però també eU hem de dir que van cqi'ivoeals li tt pensen que són gent de dreta; sóm més d'esquerra, no direm que nasalties mateixos, perquè, modèstia a Part, ho trobem un xic difícil, però si qut més de quatre que es pensen que són de la flamarada màxima. Caldrà posar en ordre, doncs, aixè dt Vexhibició. 0 tl Govern diu qut hi ha llibertat dt manifestació i Hibertat d'emissió d'idees, o si continu» prohibint-ho, que prohibeixi les processons, on els homei públics de dreta es manifesten i s'ensenyen, dt cara a les eleccions de demà, mentre els homes d'esquerra no poden ensenyar-st enlloc, perquè fins lentn la pega que no se'ls mori cap personatge important i no hi ha ocasió de fer cap enterrament. Cal qut tl Govern hi foli remei de seguida. J, VENTALLÓ El pacte republ cà i els pactes monàrquics La fórmula federativa. •• Solidaritat d'acció. — EU republicans i els obrers. ~ Alba, Romanones, Garcia Prieto. ~ La cacera de guatlles. ~ Entre Alba i Maranón En el tretzè aniversari de la mort del doctor Martí i Julià Ahir al matí, teguint el costum traflicional, fou risitadissima la tomba de 1 il·lustre i malaguanyat patrici doctor Martí ï Jol-à, traspassat ara ha fet tretze anys. Enguany aquesta visita anual aconseguí una brillantor moh superior a la d'aquest» darrer» anys. Damunt la •on*» del gran patriota foren dipositades multitud de corone» i rara» de flor» que particulars i entitat» hi portaren en penyora d'estimació envers »quell gran home. Entre le» entitats rípre»enlade» en *quell acte solemne recordem le» seíatnts: Pàtria Nova. Agrupació 'IHorta i Santa Eulàlia. Joventut Socialista. Llntransigent. La Renaixení3- Orfeó Gracicne, Re»«orgim«nt de Bueno» Aire». Nova Catalunya de l'Havana, Germanor de Santiago de Xle, Catalunya Grup Nacionalista Radical de Santiaio de Cuba, Grup de Montevideo, Orfeó de San». Elements de la Falç. Grup la Barricada, El» Néts dels Almogàvers, "La Veu de Sant Marti". LA RAMBLA DE CATALUNYA, Casal Català Martinene. Unió Catalan:sta. el Ressò de San», Penya Soler, Associació d'Esquerra de Montblanc, i moltes d'altre» que »entiro no recordar. El doctor Ballester pronuncià un» semidissim mot» fent remarcar la »ignificació d'aquell acte i dedicà un afectuosíssim record a l'home enyorat al gual e» retia homenatge. L'acte, repetim-ho, resultà molt »olemne i corprenedor. ,,,nru. LA RAMBLA DE CATALUNYA aprofita aquest moment per a retre una vegada més el seu sincer homenatge a la memòria d'aquell gran patriota qui es digui doctor Martí í Julià. Un «TaqueAt» die» ha quedat »ignat en definitiva per l'Aliança Republicana i el Partit Radical Social-sta, el pactí dels republicans espanyol». Feia algun temps que aquest pacte havia esta» redactat, de comú acord, per »que»te» forces. Es possible, però, que els meus lectors no ignorin que existí un punt a corregir: el que afectava co.icretament als republicans dc Catalunya i Galícia, no perquè aqu..»»» d^crepe»»in de la tàctica que proposaven ela organi»me» madrileny», ja que aquell» e» mostraven a-nb aquesta tàctica, absolutament conforme», sinó perquè aspiraven a «je.xar ben aclarit el caràcter fe..eratiu de tota política republicana. En realitat, jo no crec que existeixin avui republicans a Espanya que no defensin la forma federal de l'Estat No so'ament perquè les aspiracions autonòmiques de les regioni són tan lògique» i tan justes que només una dictadura estúpida va puder considerar-les enemigues de l'interès nacional, sinó perquè è» f.-deral l'e»tructura de tota nació moderna. El problema de les federacions de pobles dintre d'un mateix F.-.iat. que fa un seg'e tenia l'oposició de molts juristes, avui està absolutament resolt S'explica que les monarquies patrimonials que s'emparen sempre en un centralisme absorbent defensin la fórmula unitària oi els privilegis s'enquadren millor que en cap altra. Però. el republi :anisme espanyol, per !a seva esiènna i per la seva història, no pol ésser altra cosa que federatiu. ALBA El pacte republicà, segons algun dels seus signant». c»tà let a base d'una política d'acció. E» el primer pa» per arribar a una to»ió total u a Espanya cabdillant una concentració d'esquerres monàrquiques. Aquesta é* la fórmula que Romanones accepta •rn»e rèplica, sacrificant-se una vegada méa per la monarquia.- I pels seu» copiosos negocis, Romanones té l'esperança que aquesta actitud d'Alba li porti la impopulai itat i que a última hora sigui ell l'únic home del règim. En la política espanyola e'. comte està sempre emboscat, amb l'arma preparada contra le» guatlle». E» olar que Alba hauria preferit arribar al poder en millor companyia. D'acf la seva entrevista amb Maraflón, a qui va requerir, sembla, per tat que e» pre»tés a col·laborar en un Govern d'aquesta mena Maraflón refusà obertament la proposir ó. El que é» estrany é» que Man-fión no fes comprendre a Alba l'error de ïa seva actual posició- política. Però, don Santiago Alba. pot estar segur que no l'ha d'acompanyar en la seva obra cap iiome nou JOSÉ DÍAZ FBRNANDEZ Madrid. retall coronee a la tomba del patrici inoblidable... ( (Fot Martí) Qui ta el qae pot... Un retall del "Brusi": "La dispos ción examinava — es refereix al R. D. derogant el de "repressió del separatisme" — revela, cuando menos, la buena inlenc ón que an ma al Gobierno de S. M., "QUE MAS NO HABRA PODIDO HACER CUANDO MAS NO HA HEC HO". En cuestiones tan trascendentale» e» preciso andar, como »uele decir»e. cen t-'e» de plomo; y hemos de harernos carg > que el pobernante està rodear'o de responsabilidades que la mavoria de las vccti no podrmo» presumir los gohernado». El pueblo tsialàn, nn'-í·-r.o la prudència a la ror