{8 de juny de 1980 bla de ( la rambla de Catalunya COMUNICACIONS I TRANSPORTÍ I^IHIItHIHiaM^ r ■.■■^uou.^....., I La Companyia General d'Automníbus de Barcelona ■ a ® L'autòmnibus éí ef mitjà de transport urbà més popular. L'especial característica de les severs línies, que enllacen ent-n ells barriades obreres apartades, passant pel centre de la capital, ofereix grans avantatges per al públic, que sense aquest mitjà de transport hauria d'efectuar, per a traslladar-30 al lloo destinat, diversos transbords, amb la natural pèrdua de temps. A més, la seva rapidesa I mobilitat faciliten el desplaçament de l'enorme cc-ntingmu d'obrers 1 funcionaris que han d'acudir a llurs habituals ocupacions a llocs distints d'on radiquen llur» vlvendes, ja que l'encariment d'aquestes a l'interior de la població obliga a les classes necessitades a desplaçarse fera del nucli urbà, i això no fóra possible sense comptar amb un mitjà de transport ràpid, regular, freqüent 1 eoonòmio. Únicament l'autòmnibus pot oferir al públic aquestes condicions tan necessàries en una gran capital moderna, on la vida w descabdella amb la màxima activitat 1 rapidesa, 1 tothom necessita economitzar el temps fins al darrer minut, que té un valor reial I no desprecíabta econòmicament. Podria representar-se en mlflons de pessetes- anuals l'estalvi de temps que significa per a la ciutat l'establlmen d'una línia de transpCrts ràpids com les dels autòmnlbus. Els minuts d'estalvi en cada viatge per passatger representen per als milions- de viatgers que utilitzen l'autòmnibus enormes xifres' anuals d'hores estalviades que, evidentment, poden dedicar-se a altres activitats, al repòs, a la família, ete. L'AUTÒMNIBUS AMB IMPERIAL La C. O. A. ha adoptat definitivament per als seus serveis urbans l'aulòmulbus amb imperial, per una tèrie de raons poderoslsalmes. Yegem- ne algunes: La capacitat dels vehicles en els serveis urbans de transport és un factor de primordial Importància. No solament significa un cost d'explotació per passatger més reduït, olrcumslànoia molt digna de tenir-se en compte per permetre mantenir tarifes» tan econòmiques com les que regeixen, sinó que també en relació amb el tràfec urbà l a la congestió als carrera, el vehicle amb Imperial resol el problema de transportar grossos contingents amb el mínimum de cotxes, que és el que interessa per a no gravar l'embotellament en determinats llocs. De ne- utillttar-·e els Impt. rials es necessitarien, almenys, el doble de vehicles en circuinció, I si els nostres carrera oàntrics a l'hora de l'aglomeració no poden engolir el tràfec existent, hom pot calcular el que significaria duplicar el nombre d'autòmnlbas que els reocrreguessin en un «olor determinat. Per aquesta mateixa raó a les capitals de característiques semblant» a la nostra amb carrers Insuficients per al tràfec, el» cotxe» adoptat» són autòmnibus amb imperial. Així a Londres, tot els 6.400 autòmnibu»' en circulació són d'aquest tipus, com també a Berlín, la Aboug els ha adoptat. Alguns temorencs recelen de l'imperial per por del perill d'un possible bolc. Es un temor injustificat. 81 otxe en Iotes les seves parts està perfectament estudiat; el seu pes 1 la situació del seu ciulre da gravetat tan fi volo pràcticament impossible. Per a d^in trar-ho experlmentalment la C G. A. ha efectuat le» prové» necessàries amb un resultat concloent. L'autòmnibus Inclinat lateralment a un angle superior a 35* no pot bolcar; el seu equilibri es manté perfectament estable, i com en la pràctica en cap oas es troba un cotxe en aquestes condi¬ cions, el perill de bolcar no existeix. LA COMODITAT EN ELS AUTÒMNIBUS Pot afirmarse que els autòmnibus de la G. 6. A.. espe- tats del terreny 1 els defectes dels empedrat» han de repercutir en més o menys grau, en el cotxe. 81 això succeeix en els automòbils particulars, de pes molt més reduït, i com no ha d'arrenluar-se en vehicle» iBMIHIfflWIHWIM^ SUMIIII La qüestió dels Autòmnibus d'Horta Essent de palpitant actualitat, copiem el manifest que les entitats d'aquelles barriades dirigeixen a l'opinió: CIUTADANS j L'Excel·lentíssima Comissió Municipal Permanent, en la seva sessió del 4 de l'actual, acordà obrir durant el període de 30 dies un concurs per a l'establiment definitiu d'una línia d'autòmnibus des del centre de la ciutat fins a Horta. En la mateixa sessió, s'acordà requerir a En Magí Roca i a la Companyia General d'Autòmnibus perquè dins T'improrrogable plazo" de dos dies, manifestessin per escrit si estaven conformes, en el terme de 8 dies, a establir amb caràcter provisional un servei d'autòmnibus a Horta, amb un mínimum de sis cotxes, acabant aquesta concessió provisional en posar-se en servei la que amb caràcter definitiu s'ha d'atorgar en virtut del referit concurs, sota la multa de mil pessetes per cada dia que deixés de fer-se el servei abans d'entrar en vigor la concessió definitiva. Malgrat que el senyor Roca, abans de les 48 hores va contestar per escrit qiie acceptava aquest servei provisional, solament s'ha autoritzat la Companyia General d' Autòmnibus per a establir-lo. Perquè el senyor Roca fou l'UNIC que en els començaments de l'any 1928 va atendre les peticions d'aquestes barriades per a establir un servei d'autòmnibus a Horta; perquè fou el PRIMER que legalment va sollicitar la concessió a l'Ajuntament; pels esforços que en defensa dels drets d'aquestes barriades venim fent durant aquests darrers dos anys; per la lleial col·laboració que en tots moments hem trobat en el senyor Roca; perquè estant sota el mateix control els Tramvies i la Companyia General d'Autòmnibus no és cap solució per a les nostres barriades una línia de la General d'Autòmnibus; perquè és evidentíssim que l'establiment d'aquest servei provisforvl (que pot durar 5 o 6 setmanes), no respon al desig de servir els interessos de les nostres barriades, i, finalment, pels escandalosos preus fixats, Que representen uní burla per a les nostres sofertes barriades, PER DIGNITAT, us demanem que tothom consideri com si aquest servei provisional no existís. Barcelona, juny de 1930. Stand 4* la C Q. A.. al Palan de exhibeix on del» cotxe» olalment el» seus darrer» modeli, fabricat» en el» seu» tallers, reuneixen les comoditat» màximes compatible» amb le» circumstàncies especial» d'aquesta mena de vehicles. Pretendre que un autòmnibus tingui una marxa suau com un altre vehicle que circuli sobr» Comonicadona de lExpoatció, on fabricat* al» teu» taller» rlells é» puerM. Le» deslguald'un pes, » tota càrrega, superior a set tones, ei» òrgan» de suspensió del qual han d'ésser, abans que tol, resistent» per a suportar el penós treball a què es veuen obligats? Però, dintre el possible, la suavitat de moviment s'ha ele¬ vat al darrer grau aconsegulble en els nous cotxes fabricants per la C. O. A., dotam-los d'una suspensió elàstica fins a l'extrem compatible amb la seguretat i muntant el» seu» seients sobre molles que esmortueixeo les sacudidea. En tots els casos, aquestes provenen del mal estat del paviment, 1 si no observeu la diferència en quant circulen per carrer asfaltats en bon estat. Algú pretén que l'ús del neumàtic significaria una major elasticitat. Es també un error demostrat pels estudis i l'experièncla, no tan sols de la G. G. A., sinó do la major part de les Com -anyies importants de l'estranger. Per a vehiclea del pes del» autòmnibu» urban» el neumàtlo "gegant" Inflat a la gran pressió que es requereix té una duresa similar a la del massís, desapareixent aquell pretès avantatge. Però, de més a mé», hi ha un altre sens ft de dificultats, 1 són le» mó» Importants le» que es refereixen a la seguretat, que han d'ésser ateaca ahnna de tot. L'explosió. o rebentada d'un neumàtlo en aquesta classe de vehicles pot significar una pèrdua d'equllibre sumament perillosa en tots els casos I especlalmnt al el vehicle porta una determinada velorllat, I això porta la possibilital d'un accident. En aquest mateix ordre el nenmàlic significa una majnr dificultat de frenalfre ràpid I la possibilitat de patinatges laterals, i, per tant, un major perill. El bandatge adoptat per la C. G. A. per als seus vehicles 1 amb els quals van equips els seus cotxes és el semi-neumàtlc, per reunir — després de minucioses proves efectuades — el màximum de condicions exigides en tots els ordres per a la seguretat i elasticitat en la marxa. Es tracta d'un bandatge amb cambra Interior d'aire que, tenint l'elasticitat del neumàtic, reuneix l'avantatge que no pot explotar, I ofereix, per tant, seguretat completa. En resum, la comoditat deia autòmnibua de la C. O. A., és la màxima que os pugui desitjar en un servei la caracteríBtica principal del qual ha d'ósser la seguretat I rapidesa. Entén la C. G. A., que primordialment ha d'assegurar aquestes dues condiciona, davant de les quals aquella ha de quedar supeditada. A les grans capitals la primera neceasitat del públic és la rapidesa 1 la freqüència, i L'ATENCIO VCm IL PUBLIC Un dels lemes de la C. O. A, és atendre el públic abans que tot, puix que el aeu fi primofi dial és servir-lo. En tota la seva actuació posa el màximum de compte a complir aqueel postulat, I així veiem que la dita Companyia té cura d'entrar ed relació amb ell i donar-li compte de tot» ela aspectes de la seva organització mitjançant impresos, opuscle» ' i oarleUs que va editant. Aquesta labor que la G- O. A. s'ha imposat ha de tenir, sens dubte, els seus resultats, puix que el públic sabrà apreciar, en conèixerloa, els esforços que l'Empresa realitza per dotar a Barcelona del millor servei de transport. Tot això és en aquests moments de veritable actualitat, quan per altres Empreses particulars s'estan gestionant altres diverses concessions de línia, alguna d'elles, com la d'Horta, demanades ja des de fa molt temps i abans que ningú per la G. G. A., la concessió de la qual fou desestimada per l'anterior Ajuntament, però renovada per la mateixa Companyia i pendent de resolució del Municipi actual. Creiem sincerament que l'aotuaoió de la C. G. A., a Baj«celona, mereix el beneplàcit del públic I que aquest ha de veure complogut com els seus serveis s'estenen paulallnament per tota la ciutat, i serveix barriades mancades de vies de comunicació o dotades d'altes insuficientment. Untin At Propitlorioí M VaOt dt Horta, president Jotep Roman. — Coof*ratwa Vanguardia Obrtra, president Domènec DordaL — Gmnardó Instructiu Rteriatioo, preaidenl Joan Cfa». — Comissión dt Fomtnlo dtl Gninordtf, president Josep Dòria. — Sociedad d* Casadores La Antònia, prepkknt A. Ricort — Asociación dt Propitlorios dt Santa Eulàlia, president Domènec Aragonès. — Penya d· dista, prtsldent Salvador Fuset. — Prattrnidad Republicana de Horta, president Francesc Fresquet. — Fomento Horttnse, president Pere Serra. — Club Popular, president Miquel Ribes, i- Asociación dt Propielarios de Lligabi y Casanovas, delegat Baltasar Fargues, — Asociación dt- Propietat rios de las barriadas de Fargas y Mulatsa, president Francesc AJt:mí». — Cooperativa de Consumo La Esperanto, president Andreu Sànchez. — Asociación de Propietarios del Camp d'En Grossol, president Ricard Gimeno. — Cooperativa de Cargadores de Alçodón, president Rodolf Boixadera. — Aiento Obrera Hortense. president Miquel Gran. — Sociedad dt Obreros y Auxiliares La Estrella, president Jaume Borda. — Acadèmia de San Luis, president Domènec Mercader. — Casino Auxiliar Fulolier.se. president Ramon Escofet. — Cooperativa de Consumo y Produeción La Armonla, president Miquel Miralles. — Unión Gremial La Armonla, president Cosme Arquis. — Parròquia de San Juan de Horta, Miquel Pujol, rector. — Sociedad Coral La Rosa Hortense, president Josep Bertran. — Centre de Cultura Social, president Francesc Vendrell, -w Tinència Parroquial de S'ostra Senyora de Montserrat, Eugeni FWit, Pvre. — Sociedad de Soçorros Mutuos de Alhatliles de Horta, president Pere Torelló. — La Lira Hortense, el director Aleix Vidal. — Tenencia Parroquial de San Antònia de Padua, Josep Bundó. Pvre. — Sociedad Coral La Estrella del Monte Carmtlo, president Jaume Vilella. — Convenia de les Mínimos, el superior Francesc de P. Angelats. — Centro Moral Eulaliense. pres:dent Joan Clot. — Parròquia de Santa Eulàlia de Vilaltiscina. Pere Camprodon, ecítnnm. — Lmm Tennis-Club, Horta, president Jaume Julià. Sense comentaris. BASTONS V e^eu els assortits i preus a la fàbrica PASSATGE BACARDÍ Rambla -Plaça Reial EL F, C. METROPOLITÀ DE BARCELONA, S. A. Es el F. C. Metropolità Transversal una obra que honora i enorgulleix Barcelona, tant per la seva magnificència i grandiositat com per respondre el seu traçat a una necessitat imperiosa per a l'engrandiment de Barcelona. La mateixa Exposició Inteinacional ha trobat en el Transversal un dels més poderosos auxiliars i la seva via més ràpida I de màxima circulació. Les multituds que han acudit a Montjuïc en els dies de les grans celebracions han vist com aquost canal subterrani els feia possible un ràpid I còmode desplaçament des del cor de la ciutat al recinte del Certamen. Els gestors d'aquesta obra grandiosa saberen preveure el futur importantfssim que en l'esdevenidor havia de tenir aquesta línia, i aixf velem com (TRANSVERSAL) el seu conjunt és tot grandiosament harmònic. Fixom-nos en les seves estacions, les més espaioses dels Metropolitans de la Península, i en els seus cotxes, d'excepcionals condicions de seguretat i capacitat. Cada cotxe pot transportar còmodament 330 persones i àdhuc 400 en moments de gran aglomeració; posem només un tren compost de dues unitats i a la freqüència que aquests circulen, i tindrem que cada dos minuta i mig transportarà 800 passatgers. Això, junt amb el servei d'aparlador, Instnllat a l'esmentnda estació de la plaça d'Espanya, ha fel possible que oqucsla línia portés a cap en els dies de grans festivals a l'Exposició una tasca de descongestionament tan sols a ella factible. Hi hagué un temps que el Metro Transversal portà una vida estacionada i esllanguida; però sabé reaccionar i agafar a temps una bona orientació, i avui és just reconèixer ei gran dinamisme i activitat de què donen prova els seus dirigents. Avui és en vies de realització l'enUaç de les seves línies amb les de la Companyia del Nord, enllaç que permetrà al Metro Transversal poder a..ibar amb els seus treus fins al pont del carrer de Marina. El nou tros que s'espera poder inaugurar aviat, repreamtnrà un quilòmetre i mig ^a de línia en explotació, i comprèn les estacions d'Urquinaona. Arc de Triomf I Nord. Sabem que existeix, de més a més, un altre projecte d'enllaç amb la Companyia de M S. A.. mitjançant el qual rq i-.Mla Companyia enllaçaria a la po- VESTIBOL DE LA PLAÇA DE&PANYA pulosa barriada de Sani i a de mercaderies pel túnel del Transversal fins a la Sagrera, i aleshores aquest podria arribar fina Banl Sodreu. L'excellenl relació que aquesta Companyia, igual que amb la del Nord, sosl4 amb la de M. S. A., fa preveure uua possible realització d'aquest magne p"-)-. jeol,e que juntaria les lues barriades més populosus de Baicelona, gràcies a un esforç digne da tol elogi. Apart d'això, és de Justícia assenyalar, entre altres millores realitzades per aquest» ( ^mpanyia d'un lemp- a aquesta part, l'establiment, de carnets d'abonament, la necessitat dels quals es feia sentir, especialment per part de la classe obrera que viu a la populusa barriada de Sans l a la Burdeta; la solució donada « la dificultat del U-ànsit de transeünts que existia al carrer de Sant Medi, des de l'estació del Metro Transversal fins al mercat Nou, la qual es solucionà construint un pas adequat que cl facilita; es feia sentir la necessitat de construir un nou accés a l'estació de Sans, en l'encreuament del dit carrer amb el de Riego, i ja han començat les obres de construcció d'aquest nou accés, que tant ha de beneficiar a aquella barriada. En fi, ponderar aquí una Empresa com la que ens ocupa ho creiem éxtemporani. Tan sols afegirem que és una obra magistralment concebuda i la sev^ actual orientació i el seu desenvolupament fan patents la seva estabilitat i la seva im portància. Paulallnament, dl per dia, els fels venen demos trant això que afirmem. Gal tenir, de méa a més, en compte que el F. C. Metropolità Transversal està actualmem sotmès al control absolut nostre Ajuntament, el qual és d'esperar que amb la seva Intervenció decisiva i prosseguint prop d'aquesta obra eminentment ciutadana, la brillant tasca de ressorgiment iniciada, no ha de parar fins a portar a ter me el seu total i complet dei cabdellaroont a benefici d'ella mateixa i de l'engrandimenl de la nostra ciulaU : ■