29 de setembre de 1Ü3U ta rambla de Catalunva luimor, encara amb censura El partit dels putrefactes Stmbla çiu hi va haver un senyor, regidor tn els Irmfis de la Dictadura, que tt digui Manutl Àlvar et Olivella, i qut Per mor dtl càrrec va arribar a formar port de la Junta municipal del Cens. Ptrò aquest senyor, un bon dia es va morir. Déu l'hagi perdonat, es z-a ffr Fenferroment, i al seu lloc n'hi posaren un altre, qut pel paper qut feien els çue tenien càrrecs de la Dic■Jura. tant se valia En Pau com En Ptrt. Els seus companvs de Junta Muni. nfal del Cens el ploraren com es plo. 1-3 ni» 60» company que es perd, l'eshorraren de la llista com s'acostuma fer amb ets qiil es moren, quan heus ,!íí qut tot d'una, ocm en el mateix Tenorio qwn el Cotnrndador difunt truca i vol entrar per la paret, la Junta Mimfclpal del Cens es troba amb (pit rl difunt dnn Manuel Aïrares Oiivrlln lema na per tomar 0 figurar 0 lts ll'stts. Sensació l SensacM i uns mols de eommiseraeió a Chora. Es reu que amh el trànnol de la mort, el seny* Alraret Olirefla havia perdut la eoHocacif, i en rtinle17rar.se a aquesta vida i prt:endrt rrinltgrar-tt a les Jlisies del Cms, no haurà trobat altra placa qut hi de fornnlrr. T'ir-rertidnr Manuel Ahartt Olivella, difunt, volia volar tn lts tleerírms vinents en qualitat de iornitler. domleílint. això si, al seu domicili d'm rida. al carrer de provença. si hf del tercer pis havia baixat al principal — a mesura que 'passen ets anys hem ha de procurar no haver de pufar gaires escales — , i en ma tercera perla imaqinària. La Junta Munielfial del Cens, tot i considerant mntl la demanda del seu ex-cnmPanv En Manuel Àlvar es Olivella, va iutjar qut si admetia la seva reinteqrnrló els altres membres dt la Junta difunts podrien fer un.i dfmanda semblant, i ttttHartl a la Junta ki hauria waioria de miris i seria difícil Posar-st d'acord, de manera que per a ne establir un precedent va desestimar la demanda que el senvor Manuel Altirret Oltr-rlla pogués figurar a les llistes amb vol. I invtstlnant, invesiinnnt, va resultar que estirant el cordill vn anar sor. Hnl tol el cahdrll. Al cnidavall del ceMell ao'iantarò el cordill el senyor Sanlamaria, tinent f alcalde de R. 0. que se les donà dt repul·lirà, i President alhora de la Comi'siíf de Centruilris de f Aiunfamenl de Barcelona. Et senvor Sanlamaria, oue està dir. Posat a ésser reaidor pel districte IX fins. al dia de la seva mort, com que hovr asseauraia la reelecció. Els partits polítics de Barcelona havien tinnul cura de fer esborrar del Cent tolt tls morts. La solució aviat fou trobada. EU uns tls havien tret. Ell bé podia fer-los-hi tornar entrar. I com qut tl senyor Sanlamaria, ex-prtsidenl dt la Comissió dt Cementiris, que és com si diguéssim que ti els morts o casa, va convocar tols els morts del seu districte, fitiats en els anys 19*) í 1930. Com qut per a ésser a les llistes elecloraU u'hi ha pmu amb demostrar que es va tenir cèdula de Barcelona l'any roí8, i toll aquests morts l'any igafi encaro trm vhu i temen cèdula, heus oci que amb el senvor Manuel dlrnret O'ivello al davant. Ma una corrua dt més de mo morts del Guinardó. de Sant Andreu, de la Saarera. dtl Poblet, de Vniiía Eulàlia, d'Horta, prttenlaren a ta tunta municipal del Cm, la corr„p„Knl demanda fier ésser inrlntos al Cms. acreditant que Ponv tt»* tmien cèdula de bnrrrloninA, Tols 700 trm partidaris drl president d* la Comiísió de Cemmliris. imvor Santamaría, i istot-m disfoiatt a vol or -In. Feien cnttni a .aquests ynn. encara, una rattellera de fallllt, condemnats a presidi, dfulors a fon, pihlUs i reclosos m ets Momlcomit. lots ellt hnHlanls en el dlslrirte IX ronv fOïR. ferò sense vot arui. d'acord amb la llri. El tmyor Sanlamaria ho havia or. gonitsat lan bé. que si no íhoaufs descobert la Irampa. pol dir. se erut ia Imia la reelecció assequrada. No havia fnllnl cop mori, puix que ti aloun, de primer moment, hnvia frt una ctrla resistència i havia donal a mlendre qut 0 ell no el molestessin, que volia Pau 1 tranquiHi'al i que no tenia ganes d'anur a volar, se li havia comunicat que o bé obrava d'acord amb els desigs del president de la Conüssió de Cementiris, tmvor Santamaría, o bé el traslladaven aquell maleir vesPre a la fossa comuna, i dardant d" aautsís arguments tothom fc/tno sirgat, Ouan la Junta Mumcifal del Cens /ha trobat ttmh aquesla invasió dt morts, de folls, de presidaris, f estafadors i altre personal semblant, tl primer iut féu fou posnr-st en pvnrda. Després ha demanat permís a Madrid Per fumígnr-los a tols i lornar-los a les resliectives prnrrdències, presidis, cemmliris, manicomis, etc. puix qut no se smlia massa segura. Sembla, però. que el senyor Sanlamaria vol orqnnittar un mtlinq I convocar-hi tsPeclalmml aquests eenltnnrs de correligionaris lan escollits, als quals es discuteix l'mirada al Cens. Ens prometem d'anar.hi. Ens plaurà de sentir el smvor Santamaría adreçant la paraula al seu ttns de difunts, i aquests oploudir-lo m els Paràgrafs culminants del seu discurs. Ouin soroll d'ossos, i quina pulrefació. En Doll els anal emalil tari, que no se n'aixecaran mai més. J. VENTALLÓ "Qui en se muere aquí? 99 La maniobra Alba. - La renovació política amb Romanone» i Garcia Prieto. - Ningú no compta amb el poble Altra regada aorgelx en cl primer pla de l'actualiut política •! (enyor Santiago Alba. Qaao icmblava deacoratjal per la rèplica indignada que l'opinió liberh) havia donat ala teui primera Intenta d'actuació pública, cl •enyor Alba. el qual l'alegrc eatiu renova l'optimitme, insisteix a agrupar entorn d'ell le» forcet anomenades liberals. Primer volgué recolzar en la gent nova, en els clements polítics jove*, oferint la substitució de programes revolucionaris per programes evolucionistes, yue segons •II eren més eficaços i més fàcils de realitzar. El seu desig en realitat no era altre que posar-se d'acord altra vegada am1) la mimarquia. aportant-li, de passada, forces importants. Lts seves converses amb Maraflón I elt seus encàrrecs • Jiménez Asua • Sànchez Roman, no tenien altre objecte Com no tenien altre -ibjecte les se»»» ambaixades a Melquíades Alvarer, al qual hagué d'oferir per milià d'un aristòcrata el cap d'aquest moviment i ta presidència del Consell d' Ministre*. Arribà àdhuc a pensar el sooyor Alba en un Govern ta. extensament esquerrà que jutjava possible la col·laboració dels sucialistes. Això dóna idea de l'absoluta falta de sentit de les circunw^ncies que té el polític de Valladolid. Jo no dic que no hi hagi algun socialista que admiri MacDonald i vulgui imitar-lo posant-se la ca saca palatina: però estic segur que cap dels dirigents actuals — vegin-se els discursos dr Besteiro — ni l'opinió del partit admeten en cap moment semblant possibilitat. En vista que cap element nou no podia agregar-se, el senyor Alba, en la seva nova reencarnació monàr¬ quica, ba decidit acudir als polítics vella Al desacreditat Romanones. al caduc Villanueva i a aquest favorit d« la immortalitat, el marquès 1 ALBA d'AlhocemSM. al qual se II podria aplicar en política cl disbarat d'aquell repòrter incipient que parlava del 'cadàver monbundo*. Perquè ja sabem que el senyor Garcia Prieto va suïcidar-se aquell nit en què digué que Prirao de Rivera passaria sobre el seu cadàver. Quedà cadàver, no hi ha dubte, i a despit de tot encara li arriba la moribunda combinació monàrquica del senyor Santiago Alba. La maniobra és claríssima. Aquests vells polítics creuen que els set anys de dictadura no ban fet canviar en res el panorama polític d'Espanya. I encara que hagués canviat, ells s'acullen a la frase f'e Romanones a Berlín: el Parlament espanyol encara depèn del Govern. A tota aquesta combinació política no són obrers, sens dubte, cl comte de la Mortera i el senyor Cambó. Ja bo he insinuat en ona de les meves anteriors correspondències. El comte de la Mortera està entestat a ésser l'eix o una cosa semblant del conservadorisme monàrquic. Bugallal ja no mereix confiança a les dretes després deia menyspreus de Sànchez Guerra i del moviment anti-caciquist* que es nota a tot Galícia. El flamant duc da Maura creu possible altra vegada el torn dels partits, i per això busca l'equilibri en aquest liberalisme facciós de la tèrbola concentració liberal. Concentració que si arribés a verificar-se podia ésser-h vaticinat un final més tràgic encara que el que tingué amb l'adveniment de la dictadura. La incògnita, ara. és Melquíades Alvarez, l'únic que sembla disposat en aquesta ocasió a no acceptar els astuts requeriments d'Alba. Als constitucionalistes ja no els importen le* Constituents; però el cap reformista no s'avé a prescindir dc la seva fórmula, baldamer.t li ofereixin la presidència i la direcció com en la darrera primavera. El propòsit dels liberals seria ajornar les eleccions generals i mentrestant muntar el tinglado d'Ajuntaments 1 Diputacions. Però. pel que sembla, ningú no compta amb l'opinió del país. Caldria repetir la frase d'aquell malalt que està fent testament i es veu interromput constantment per la seva dona: —"Però, vamos a ver, jqulen ea el que se muere aqui?" JOSÉ DÍAZ PBRNANDSZ Madrid s«l dies ^jmjj Senyor Merletti: /.Es que li van sortir malament les fotografies que divendres a la tarda imnressionà H^v«nt la casa número ^^-^ del carrer 'de Provença? Ho Híem ioerai'° no les hem vistes ELS TEATRES BOMBA "Qima llàatima de xicotl", d'AveB Artía Ens fa l'efecte que Avelf Artis, en idear la trama de "Quina llàstima de xicotl" es trobà amb un problema de difícil solució. Per una banda l'acció l'empenyia irresistiblement cap als viaranys picarolejants de la farsa, i per l'altra, el seu temperament d'autor de sentiments fàcils i amables, que és la tònica de! seu teatre, l'engavanyava. "Quina llàstima de xicotl" es ressent d'aquest dualisme. Hi ha escenes on preveieu la imminent cabriola a la farsa, però aquesta queda a mig aire i es dilueix en uns moments de sainet. En aquest sentit, doncs, podem dir que a l'obra li manca unitat. Tanmateix l'Artís és home que li podrien fallar gairebé totes les premisses bàsiques d'una obra teatral, però aquesta mereixeria sempre cl respecte i l'admiració de l'espectador. I ho mereixeria per la gràcia del diàleg i per la traça que té a moure els per¬ sonatges. En "Quina llàstima de xicotl" Anís ha demostrat una vagada més que d'aquestes coses n'és mestre. La companyia Vila-Davl presenta aquesta obra amb un conjunt admirable. Hi ba escenes en qui una veritable gentada envaeix l'escenari i aquesta es mou perfectament ambientada. "La flor del lliri blan", de Jordi Qanigó Cal felicitar l'empresa per la magníiica manera que ha presentat aquesta obra. Cal agrair als actors l'entusiasme amb què la juguen, i cal admirar-se de la mansuetud dels espectadors. ESPANYOL " A l'arma, a l'arma, fills dels poblel" d'Alfons Roure Tothom ja coneix l'especialitat del senyor Roure. Les comèdies d'aquest senyor solen tenir èxit. Un èxit inexplicable, il·lògic, però evidentment un èxit' Davant d'aquest fet no ens cal fer altra cosa que esperar el moment lúcid que ens serà donat a nosaltres de comprendre'L TALIA S'inaugurà la temporada d'aquest teatre amb la traducció d'un vodevil francès que té per títol "La piga de la felicitat". Tinguérem ocasió de veure una bona companyia. BARCELONA "EI negro que tenia el alma blanca", d'A. Inaúa-P. Oliver Creiem de bona fe que la noveBa del senyor Insúa mereix un altre respecte que cl que li ha atorgat el senyor Oliver. Tot el que alii és sentiment i document psicològic posat a ]'escena ha resultat una acció \opa de sentimentalisme i d'efectismes que exploten la fàcil sensibleria del públic. Un argument que podia ésser una novetat en l'escena espanyola ha estat vist per l'arranjador d'una manera desgraciada i n'ha fet una mena de rescalfat de mil comèdies vulgars. El diàleg, pobre i esmorteït, es ressent de vegades de l'origen novel·lesc. NOU Dissabte passat havien d'estreaar La tàctica de i'escamoteig: Ptt i fit, tl poblt it Barctleno et bm eridul. Ha man<ül només qut quaIrt ciutadans j etern córrer la fantasia que acabava dombar un tmyor bastant conegut — ix-*rrradador duno finca dt Pritij it Molló, per mit unylt — perquè tothom arborés la bandirà dt la convicció. Son qut qui devia i podia jer-ho no ha tingui pot mandra de posar Us eoses al tm lloc. — Aquest senyor pel qual voslit t'xnleressm — ha declarat — no ha vingui m Barcelona. —Firà és qut hi ha gent qut Fha vist. —Pura imaginació I — Els diaris dt Madrid bé ho expliquen-, —Canet dt pastar Festona! — Però ti fint /han tret folagrafUt„ — SIT Doncs eerqui-Us aquestes fotògraf us-. A veure si Us troba-. (Es veritat. Aquestes fotografies ja no es poden trobar.) Heus acl com m Fany de gràcia dt 1930 Socobaba dt realilsar a Barcelona Fescamoleig d" un pertonalgt. D'un personatge bm considerable, val a dirho. De Iotes manerls, F operació ha estol realittada amb una ctrla gaucherie. Cl públU /ha adonat dt la trampa. Sortotomml per a tll. Fillusionisto qui ha naliltal Fixptrimenl ttlà immnnitsat de la critica. Per on 11 demostra qmt la veritat oficial és alguna cosa més qut Foblitmsmt isltriotipal dt Itt noies oficiotts. La veritat oficial té la virtut dt resoldre tU probümis més dilicats amb una simplicitat Iota nova. Llàstima qui hom no si u'hoguét adonat "bans! Ens haurUm pogut bm estal. viar tl pitil confliclt govrmaliu-muuicipal dt Fonsi de selembrt i. des. prét, el conflicte una mica més gros it la vaga dtl ram it construcció. Bastava, només, it dir: —Rafil Casanova f Ptrò qui Sempatollml Si aquest tmyor no ha drt instituïts l. després: — Dinm qut hi ha itsgaf Quines costs dt dir. Mart dt DM -Ptrò ti hi ha tants milers dobrtrt qui no han entrat al treball.. —Apa, apa, no facin broma. Jo tU dic qut na hl ho vaga, i tinguin priUoe per poder dir aquestes costs... —No obstant... —Preui Si tant m'amoinm, acabaré per declarar que no existeix el ram dt construcció. Ja veieu ti ira fàcil. Per i es veu qut hom no /ha decidit encaro a emprar tisttmàlicammt aquest meravellós sistema ie resoldre eonfticttt. Jo ms ftm càrrie, ptrò, qut aquesta pràctica dt FiUusionismi pretenia també lU tn inconvmients. El principal, pol ésser qut, um dia, tl pibHe tamAé s'enamori dtl sis lema i per la teva banda tt dtcidtixi a ignorar rtsislpncia d'una ctrta tosa qut tn dinem Far. drt insltluil- Els extrems ja es toquen L'òrgan dt U Lliga m la premsa ha publicat m arborat article i*vilant la gtnt • parlar clar. Aquest convit a ia franquesa, fet amb un cert tremolo emocionant, no deixa mai ia produir tl sm efecte. Un home que demana a grans crits qut tt parli clor. Ja sembla qut per endavant té tela la raó. —-'Pera dubtes l Para tqutvactt Diguem lts cosit ptl sm noml' Es un crit melodramàtic que només lé Finconvmiml qut la ma/or part de lis vegades el fon ttrvir la gml més carregada de dubtes, iftquhoct 4 mmys partidaris ie iir Ui cosit Pel seu nom— Posats a parlar clar, tt poim dir molles coses. Unes, que la censura permet, i altres qut la censura no deixa passar. Entri Us qut permet, hi ha, per txtmpla, aquesta.- jqu iu diferincia hi ha avui dia ml re la petició it La Veu. dtl Bru»! i dt La Van guardià iovont itl pr Menús eOtalàf Nosaltres només hi sabem viure, ora per ara, una quantitat d' esqueles més cansiitrobU ptr la part itl diari itl carrer it Pelayo.- Perd tol lé una compensació, m aquest món: tl smyor Coià, propietari ie La Vanguardia. tt fa teva la candidatura del stnyor Vidal i Guardiola ptl districte d'Igualada. En la llarga campanya poiralista i» La Veu hom ha pagui remarcar unt stnsibles canvis d'actitud: ara fÜem dt Úrics, ara it revolucionaris, ara ia ministerials. Ptrà tn tl fans ie fok aquests mOlisos iiclats pel més solstdoble oportunismt, sempre ki havíem vist un no dissimulat horror per La Vanguardia. la seva obro nefasta i ia seva 'ideologia'- Havíem quedat, ent stmbla, qut tl diari del senyor Codó en la rtalittació més rteixido itl drac simbòlic que tl catalemsme havia d'occir.» Pirftclamtnt. Poc a pcc. tU hemts dt la Lliga han arribat a coincidir tn un tot i per tol amb Ut idees dt La Vanguardia. Aquest diari na ha pas canviat. Són tU oilrts tU que tembla qut han canviat dt p»rir.. Am tl ttnyor Godó, cacic màxim d'Igualada, tt podrà ptrmttrt tl gust f oferir el distriett al tmyor Vidal i Guardiola. ..Si la moda de redactor Us tsqueUs m català progressa, nosaltres cultivem ta legitimo esperança que, un dia. La Vanguardia terà més catalanista qut La Veu. JOSEP MARIA PLAKBS en aquest teatre "Paca la telefonista". Aquesta sarsuela ve precedida de molta fama, degut a l'èxit que obtingué a Madrid. La setmana entrant ja en direm alguna cosa. NOVETATS Dimecres vinent s'encetarà la temporada de teatr* català en aquest teatre. L'obra inaugural éa usa comèdia de Carles Soldevila titulada "Mecenas". La companyia habituat de Novetats, la solvència artística de bt direcció, l'admirable voluntat de l'empresa i el nom de Caries Soldevila ens asseguren una vetllada esplèndida. Cap a la normalitat Una setmana dc llibertat de Premsa a Espanya Bilbao, aa. — Indalecio Prieto, que, com se sap, està sotmès a procés com a director de "El Liberal", per la publicació del seu discurs de Logronyo, ha necessitat autorització especial del jutge per a marxar cap a Madrid. Pel mateix delicte actuen dues jurisdiccions: l'ordinària i la militar, davant de les quals ha hagut de comparèixer el líder socialista, el qual té policies de vista constantment. • * • Sanlandcr. 22. — Els periodistes senyors Artur Casanova I Lluís Riera, redactors de "La Región", han estat sotmesos a procediment judicial per dos articles publicats a l'esmentat diari. L'article del senyor Casanova fou denunciat pel fiscal i en el del senyor Riera intervé el jutjat militar. A la redacció de "La Reg ón" es practiquen per les respectives jurisdiccions civil i militar les diligències que preceptuen les lleis. • • • València, aa. — "El Mercantil Valenciano" ha tingut detinguda la seva tirada duratit més de dues hores per suposar els encarregats del gabinet de Premsa que era delictiu Un article d'Angel Samblancat que publica l'esmentat diari « • • Sant Sebastià, aa. — El senyor Salvatella s'ha tornat a presentar davant el Jutge per ésser-li comunicat l'aute de processament. • • • Sevilla, aa. — El governador dril ^iteri i president dc l'Audiència ba cridat els directors dels diaris locals per dir-los que, com sigui que el fi. cal es veuria obligat a denunciar totes Ics informacions, articles o discursos que continguin injúries contra el rel, creia del cas Lvisar-los per tal que deixin de publicar lot allò que faci referència a aquesta qüestió. • • • València, 23. — Davant el tribunal corresponent I a presència del fiscal ha prestat declaració el period'sta i regidor d'aquell Ajuntament senyor Marc Miranda, autor de l'article "La censura y cl Código Penal", publicat en "El Pueblo", que fou denunciat i recollit fa tres dies. L'esment, t senyor ha esut processat per la publicació del dit article i se l'ha deixat ea llibertat provisional sota fiança personal per valor de cinc mil pessetes • ♦ • València. 33. — La Sala de govern d'aquesta Audiència ha nomenat jutge espe-ial per a instruir sumaris per delictes d'impremta el )utge del districte de Mar, senyor Francesc Mo.iterde. • • \ Màlaga. 2$. — Es continua parlant de l'article poblxa- pel setmanari "Rebellón", que ha motivat la intervenció de l'autorit ' militar, la qual, segons referències, nstrueix sumari per injúries a^ l'eiement armat. • • • Bilbao, 24. — Ha estat processat l'ant e cronista de "r"' T '' -ral" "eodomir Mendive, col·laborador de "La Voa", per la publicació d'un article, sobre un tema -ïlacionat amb el Crist de Limpias. en el qual es publicaven certs conceptes a propòsit dc la candidesa dc les persones que acuden a aquell santuari. El procés ha estat seguit, no cal dir-ho, a instància dc part. la identitat de ta qua! cs desconeix fint al moment, Bilbao. 25. — Per ta publicació de determinats conceptes del discurs pronunciat a Vitòria pel senyor Miguel de Unamuno, han estat recollits aquest mati a hora molt primicera, i molt abans que es vengués tota l'edició, els periòdics bilbaïns "Euzkadi" i "Excelsior". Ha estat nomenat un jutge especial per a entendre en aquests assumptes. El nomenament ha recaigut en '' agistrat d'aquesta Audiència senyor Larrea. La recollida s'ha fet primer per ordre de les autoritats governatives. I despréa per ordre judicial. • • • Bilbao. aC. — "El Liberal" ha estat novament recollit per haver publicat una informació en la qual es parla de determinades actituds d'una alta personalitat. * • * - Santiago de Compostela. a6. — L'edició del diari de Vigo "El Pueblo Gallego que venia cap a aques¬ ta població, ha estat intervinguda pel camí. Sembla que prop de Puente Cesures uns desconeguts sortiren a! pas del camió que cada dia porta a Santiago fels exemplars i s'apoderaren del paquet dc diaris, al qual calaren foc després d'haver-Io regat de benzina. En assabentar-se cl director da l'esmentat diari del que havia passat, ha fet trametre una nova remesa de diaris, que s'han començat a vendre a Santiago passat migdia. Això en el curs d'una setmana. Si la "normalitat" Berenguer dura — que no les durarà probablement — lea 339 setmanes i escaig que va durar r"anormalitat" Primo de Rivera. els periodistes de fora de Barcelona es divertiran d'allò més. Una setmana més de eensnra a Bareeiona I a Barcelona? A Barcelona, bé. grades. El general Despujol, fill de Manresa, no vol que els periodistes barcelonins passem tants mals de cap i l'home està decidit a protegirnos sigui com sigui. L'n conflicte social vingué com l'ane" al dit per mantenir els censors al seu lloc, quan oficialment a la resta del pals s'aixecava la censura. Ah! els conflictes socials de Ba-celonal Són un mal terrible, que no vol soroll! "Ea podrà parlar lliurement de tots els (emes. menys dels socials." A S^iit Scbista. a Sevilla, a Luço. a Santiago, a Corunya, a Bíibao. ;i Saragossa, a Santander, a Madrid, -- tot arreu hi ha planteiats conflictes socials. Però es veu que els de Barcelona són diferents I s'aprofiti el pretext per a mantenir la Premsa fora de la llei. en mans dels censors i del governador DespujcL Però bé: de moment ha quedat resolt cl conflicte social a Barcelona. A despit de la censura hom s'ha assabentat gairebé perfectament de tot. ; S'aixeca la censura? Na No s'aixeca ta censura. Ara s'ha presentat un altre conflicte— un altre conflicte diguem-ne polític per dir-ne alguna cosa. "Totes les galerades que parlin d'"això", a censurat", s'ha comunicat, severament, a les redaecons. I totes tes galerades que han parlat d'"?.ixi>~ han hagut d'anar a cen-. sura i han estat implacablement ratllades de llapis vermell. Mentrestant els diaris de Madrid s'han venut a Barcelona en quantitats mai superades, i Com ha anat això? Simple- i. . ela diaris de Madrid arribaven amb llargues i detallades informacions d'"allò" que els censors de Barcelona ratllaven implacablement amb el seu llapis vermell, d"'allò" que el general Pespujol negava rotundament... sense convèncer ningú, és clar. Demà... demà serà un tercer conflicte el que servirà de pretext per lligar la Premsa de Barcelona. I anar fent. Això sí: a cap periodista no se li acudirà (er present allà óo sigui la seva protesta més enèrgica pel tracte ridícul d'excepció de què .«e'l fa objecte. Tothom cridarà molt dintre la rcdaccií'. però quan demanin prr teléíon de* del gabinet dc censura i diguin les paraules tradicioeats : —Que no se diga una palabra de "eio".- — tothom respondrà: — iNo? Bueno, perfectameote. I l'endemà «1 diari no dirà una "palabra" de "eso"_ • • • I bé: is que serveixen per alguna cosa lea cinc o sis — ja n'hi ha cine 0 sis — associacions de periodistes que existeixen ■ Barcelona? jEs que totes les seves activitats acaben en funcions de beneficència — dc beneficència pròpia — , en homenatges a companys i en concursos de bellesa ben organitzats? jEs que els presidents de les associacions de periodistes creuen que poden ésser-ho perquè si? jEs que en cl periodisme barceloní no hi hs emoció civil, no hi ha homes amb un pensament I amb un ideal, no hi ha lluitadors disposats a afrontar tots els deures 1 totes tes situacions? Si hi són, no ho sembla. I m ho sembla perquè quan la censura fou aixecada a tot arreu menys a Barcelona ningú no protestà ni es rebeUà, ningú no es negà a obeir, ningú no reuní els periodistes de Barcelona en una assemblea — l'assemblea de la dignitat — per tractar de prendre una determiíació en ferm. No ho sembla pernn' quan algun col·lega ba estat víctima dc no Importa quin atropellament — un de tants! — no s!ha produït al sen voltant ni un moviment de solidaritat i d'ajuda en l'hora difícil. AI contrari. No ho sembla. . erquè quan ha ■ tat srspesa injustament "Solidaridad Obrera" i ha estat detinguda arbitràrifment ta sevi r- ' '' ningú no s'ha produït com calia. Ningú. Ni el senyor Ríbera-Rovira. Quan hi ha companys empresonats, quan K ha un d:ari suspès no pot passar ni una hora sense que s'ajudi aquells homes perseguits. I fins al cap d'un dia i mig, el senyor president de l'Associació dc la Premsa Diària de Barcelona no es decidia a "fer gestions" a favor dels empresonats... Ara. en aquesta ocasió en què no és un diari, sinó tota la Premsa de Barcelona ta castigada absurdament arrb tina excepció inqualificable, els periodistes... organitzen tma funció d'òpera. Cap moviment da solidaritat, de defensa, de protesta- Cap gest de dignitat Si l'intenta on periodista sol o un periòdic sol— i s'han produit fets greus que bo justificarien — el periodista o et periòdic poden ésser fulminats impunement des del Govern civil (Mentrestant els diaris de Madrid arriben a Barcelona — com un escarni— amb les informacions que ací no es poden publicar, amb les informacions de fets intolerables que aquesta setmana passada s'han produït a Catalunya l 1 • • La persecució de què és objecte la Premsa no sotmesa a censura is lògica. Es lògica en un pals que té moltes coses per perdre, a punt de perdre, com aquest I la lluita que les democràcies del periodisme han de sostenir i les sancions de què constantment se les fa víctimes són. un exemple i una executòria de dignitat. La Premsa éa una força i és un perill. A Barcelona la Premsa, avui no és res, gràcies a la passivitat de tota els periodistes barcelonins. El que es fa amb nosaltres és intolerable... i tanmateix ho tolerem mansament No solament ho tolerem, sinó que. per part deia organisme* periodístics constituïts, no s'ha intentat fins a aquest moment ni on acte de protesta. Algunes veus. s", s'han aixecat. La nostra entre elles. Però han estat esforços isoMí, vens solitàries, reduïdes aviat at silenci amb upa umlta o amb una suipenaió. Meiitrasunt les entitats periodístiques hao segu-'t organiteant funcions d'òpera i en els àpats els seus presidents han pronunciat uns discursos inspiradísslms, amb tota aquells tòpics lamentables dc "ta força de U Premsa", "la dignitat del diaris", "l'alta missió civil dels periodistes*-. I a Barcelona hao estat possibles coses com les que cos fa saber, aquests dics, la Premaa da Madrid.