g d'octubre de 1980 , la rambla de Catalunva L'"AFFAIRE 99 MACIÀ Maurín, Samblaneat, Companys, Rovira i Virgili, Serra i Mor et, Carrasco Formiguer a. Ventura Gassol i Aiguader parlen al poble de Catalunya El Govern ha prea a Bilbao totea lea mesures necessàries perquè fos possible la celebració del míting ide la U. M. a Bilbao. El Govern ha prea a Barcelona totea lea mesures necessàries perquè fos impossible la celebració del míting que el poble volia i Siperava, \ EI governador civil de 'Barcelona encara no ha dimitit Dlea enrera, d poble de Manresa va fer, en massa, una petició a l'Ajuntament. i Ha estat atès el poble de Manresa t procét I per I» JoitUsiía» absolució del prohom espanyol, i Berenguer, voltat de consellers més o menys fantasmes i amb col·laboracions tan brillants com la del nostra "Ponci". ha superat U llegendària desaprensió primoriverisu I l'ha cobert de glòria. La seva gesta ha estat, però, fecunda per a la nostra civilitat; el nostre poble, tantes v-gade* insensible, ha acusat ar* virilment Is fuetada rebuda al mig dfl rostre; atraient la simpàtica, la nobillssima figura del patrici símbol de l'ideal pur, ha realitzat cl miracle de desvetllar els catalans, i confiadament hem d'esperar que aplegats tots en ia protesta Irada no deixarem anar ;a les mans fortament agermanades fins a venre Unir l'estel que ha guiat tota ia vida del patrici exem- Parla Serra i Moret De totes les solucions que el Govern podia donar al "cas Macià", la més original, la més mopinada, és ï* del segr estament i la deportació. No és pas qt* signi on procediment de nora Invenció per a desfer-se de les persones "perilloses"; al Turqnestaa, pela vontsnts de Larrsix, I idhne en algun barri de Chicago, aquest sistema dóna resultats excellents. Perà no tenim noticia que Thagln adoptat encara els governs regulars dels Estats constituïts a bass de persones naturals i de períones jurídiques. Ens guardarem prou bé d'invocar !a Constitució i els drets de l'home i del ciutadà. Reconeixem que tenim el defecte de considerar cada cas a la Ilnm de la llei, dels precedenU històrics i del judici recaigut en oca«ons semblants anteriors. Quan «quejts elements no existeixen, podem remuntar-nos a la nostra consciència tribal. No trobem indicis que un nucli d'homes que constitueixen un organisme civil, per elemental que signi, liquidi, sense formació de causa, amb el segrestament i l'extradició, les possibles responsabilitats d'un membre de la .comunitat. L'any 1215, els nobles d Anglaterra ja varen assegurar-se amb la promulgació de la "Carta Magna" que mai no fossin possibles aquestes aberracions. A Espanya tot és possible. Segons com es miri. haureb de convenir que Macià ha estat una persona afortunada. 1 Quants que han estat col·locats en un auto no han arribat mai a casa llur, ni a BèlK'ea. ni a cap frontera geogràfical lUuam, han estat eadreçats reixes eudms sense cap pregunta, ni amo''fstació, sense que podessin dexifrar '«nigma, i nn dia — els més venturosos — han vist obrir-se les portes ' «han trobat en ple carrer, sense !»ber si estaven lliures o si seguien Presos, sense que ni aleshores ni després puguin explicar a ningú, ni a «us mateixos, la causa d'aquest smSu'ar episodi de la seva ridal Acl ts providencial, tot és incert, tot ««previsible. Xo sabem quan ni com deliquin, ni si delinquim, ni , ^ue heD> de fer per no delinquir, ja ho deia aquell recluta de la faula: Mul se vive de roilagro". Si la ▼o'untat omnimoda. secreta, miste¬ riosa, qn* «xisteix per damunt dels nostres destins humans I civils és plaguda de deixar-nos en pau, hem fst sort. Si no. pacièncial No hi valen amulets ni escapnlaris per acreditats que siguin. És pura casualitat. Topa a qui topal No tenim interjs a exagerar la nota. Tampoc no tenim voluntat de discutir els "encerta" del Govern. Tenim idees molt simplistes i entenem que nn govern executiu no és un tribunal, ni un definidor, ni exerceix cap mena de sacerdoci. Ha de limitar-ss a fer complir la llei. i, sobretot, ha de complir-la ell matsbL No és coss d'inventiva o d'improvisació. Per això la missió d'un govern regular no reclama inspiració ni està molt subjecta al fat, ni pot tenir molts encerts 01 desencerts. Complir i prou, aquesta és Is norma. És cosa senzilla, més encara per un govern que vol restablir la normalitat jurídica i l'imperi d* Is llei. El "cas Macià" indica que la llei no es compleix, i que la legalitat continua en suspens. De qui és la culpa, dels ciutadans o del Govern? El cu no ofereix cap dubte, i per això no ha d'estranyar al Govern que homes de les més diverses opinions es posin al costat de Macià i aixequin com un símbol la seva figura venerable.' És clar que abans que Macià hem tingut víctimes a centenars, víctimes anònimes, víctimes humils, el sacrifici de les quals commovia les pedres. iÉs clar que si ens haguéssim aixecat alesho- meteren que tot allò havia acabat 1 que tornava la pau i la normalitat La pau i la reparació que ens oferien els poderosos no l'hem vist enlloc i a darrera hora no s'hi pensen gens en p.umr-noi amb una altra arbitrarietat que és treu una ofensa al poble català. Mentre no es castiga cap dels contrafurs dels home» de la dictadura, mentre oi tan solament s' investiga i pr.n nota de les denúncies contra qui contradiu tota llei i tota norma civilitzada, es prenen mesures extraordinàries, inèdites i insòlites, en tot» constitució civil contra un home excels i que encarà l'esperit protestari i virii del noitre poble. En Francesc Macià és alguna cota més que un home per a tots nosaltres, és el simbol de la nostra reivindicació, aquesta reivindicació que no culmina solament en les nostres llibertatt, sinó també en si retorn dels presos i exiliats socials i polítics. Estic segur qu« cap dels oradors pretendrà convèncer'n» perquè per endavant sap |ue estem convençuts. Tots aqu) no representem més que un poble que fa acte de presència en sentir-se conscient dels seu» drets, els més alts i els únics que poden dictar la llei. Si aquesta presència, ordenada avui. solemne per la seva grandesa, no és atesa, caldrà, amics, que anem pensant en recabar aquests drets innegables d'un manera més eficaç i signem rip i ventada que tol ho envaeix i tot ho eKombra d'una manera violenta. En protestar per l'atemptat contra En Francesc Macià, en exigir una ve- ROVIRA I ViftGILI res, el cas de Macià no hauria estat possiblel Però en aquest instant de redreçament civil, Macià encarna dignament tot el martirologi de la llibertat, i en ell es vinculen totes les reivindicacions humanes i civils del nostre poble, eternament vexat i implacablement perseguit. Sigui Macià el nervi simpàtic que' desvetlli la nostra sensibilitat coUecliva i que siguin els seus nobles cabells blancs els primers reflexes de l'albada de la nova ciutadania. Femnos dignes de poder escoltar dels seus llavis purs el perdó d'aque-st gran pecat d'indifer; ncia i de meselleria que com estigma ignominiós portem al front, i deturem des d'aquest moment el curs de la història infamant. (Macià és Catalunya, és la llibertat, és la història nova que tot just començal Parla Jaume Aiguader Ciutadans: Més que les paraules, l'acte més gros d'avui és l'aixecament d'un poble en protesta de la llei befada. La verbositat, per molt excelsa que sigui, per molt que rellueixi i emocioni, no serà tan eloqüent com aquesta agitació amb la qual ha rearc:onat tot Catalunya. I aquesta agitació i nerviosital del poble ens avisa que més que hores dc paraules és hora de conducta. Durant set anys ens han c .Ipit dissertes i arbitrarieuts. Un dia ens pro- gada més l'alliberació dels presos polítics i socials, en voler el retorn de les llibertats ciutadanes, signifiquem avui que la sobirania ha de passar al poble i que estem disposats a conquistar-la per lo'.s els mitjans. L'exemple de la violència no ha estat el poble qui l'ha donat primer i qui s'ha cococat fora la llei no pot exifir als altres el seu compliment. Parla Rovira i Virgili Ciutadans: Ara sí que té plena aplicació actualissima aquella dita popular de! nostre poble: "hostes vindran que de casa ens treuran". Francesc Macià, català català níssim, home-simbol. ha estat llançat de la terra catalana com un fard de mercaderies. I això s'ha fel sense donar-li estat oficial, sense cap tràmit reglamentari. Oficialment. Macià no ha vingut a Catalunya, ni n'ha estat tret. Tota la història de l'automòbil que el dugué, segrestat, carretera enl". és. davant la veritat ofic' I, una fantasia dels repòrters.» fins dels repòrters fotogràfics, que es veu que han sabut confeccionar tot un rengle de clixés amb truc... Aquest caràcter extralegal, extraoficial, és el nié« greu i inquietant qnc h' ha en l'afer escandalós. El segreslatiicnt d Macià no ha estat T'àt -ialment tràfic; però recorda maSSS uní altres se^rctainef famosos que acaharen t- ' gicaraent. com e' 'de Mattcotti i el dc Kutic- pof. Si una regada a un home el porte d'aquesta manera a Perpinyà, una altra vegada el poden dur qui sap a o" l otaer a un d'aquells llocs dels quals mai més no es torna. El cas Macià vol dir que els ciutadans, i especialment els ciutadans catalans, n'o tenen avui la protecció de i-p llei. i que poden ésser fets fonedissos per procediments més o menys cinematogràfics. Així. un home, nn ciutadà, no català, pot ésser decla,«i noi ten t damunt la terra de Catalunya. •^«I pot tenir més dret a viure damunt la nostra terra que els catalans que més l'wStimem? Al contrari, hi ha ací una altra gent — i gent catalana — , a la lual pot ésser apli' da aquella roent frase de Pi I Margall: que la terra d ela pàtria, no la mereixen ni per sepulcre I Parla Ventura Gassol Gutadans. Mal com avui aquesta paraula m'havia cremat tant els llavis. Ciutadans de què? De quina ciutadania? Ací nu hi ha més ciutadania que la dels senyors que manen, no pas assistida per cap dret, ni regulada per l'exercici de cap deure, sinó filla directa de la usurpació i generadora de tota violència. De la ciutat de Déu que ungia els seus elegits hem revertit a la dels homes que estrangulen el germà i de la dels homes hem caigut a la dels llops. A l'abraçada germanivola ha succeït l'urpada criminosa i a l'òscul de pau la mossegada al coll. encenent la guerra més cruenta en els esperits. Tot això representa l'expulsiO deí cabdill de la dignitat, el nostre Francesc Macià que venia a defensar la seva. la nost a ciutadania, presentantse davant els jutges que no han tingut el coratge de fer-li justícia Per ventura en tindrien per s fer-ne als que France c Macià venia a assenyalar amb el dit del que acusa, maldament hagués hagut d'alçar-lo del fons d'una presó inclimenta i apuntar els més alts setials dels governs d'Espanya? jO és que els qtw havien de fer justícia han volgut in'pirar-se en el sentit d'aquella declaració del cap del govern, en proclamar que els delictes de Francesc Macià eren de tanta importància que no podien amnistiar-se? Però, llavors, en tenir-lo a la mà, si delictes tan greus havia comès, per què no el castigaren? 4 Per pietat, com algú mal intencionadament ha insinuat? No; mai com en tractar-se de catalanistes si són obreristes, ha resat millor aquell adagi: "per pietat els pengen". jCom, si tan compassius són, aquest sentiment no els obrí els ulls davant l'arbitrarietat que representa la llei d'excepció amb què exclogueren Francesc Macià de l'amnistia?. No, no; de pietat ja no els en queda per ala altres. Se l'Iian gastada tota per a ells en exigir al poble que no parlés, ni de lluny, de responsabilitats. Ciutadans, ja és hora de no acceptar simulacions ni sarcasmes de bons sentiments d'aquells homes i institucions que c.:s neguen la justícia, ens ex polien dels drets més elementals i avui s'ensangonen amb els uns i demà s'ensangonaran amb els altres. No deposem l'actitud que avui hem pres de protesta, sentint-nos acompanyats de tol Catalunya, i que sigui ella, no la f i. sinó cl començament de la nostra dignificació. Ef govern mateix ens ha donat la senyera. En la figura exemplar de Francesc Macià, ferint, no simplement el catalanista, sinó l'home, el ciutadà, ens ha fet reviure totes les vexacions que hem sofert I que seguim sofrint. En ell culminen totes les seves arbitrarietats i per això ha tingut el do de congregar els homes de les diverses tendències polítiques i socials al seu entorn, . que avui és el punt de partida que podria dur-nos al terme de la llibertat i de ia justícia que tots snhelem. No podia trobar un millor aglutinant el Comitè pro-llibertal que el que Macià, avui, representa. Per la aA B C". "La Nación", "La Veu" i "Diario de Barcelona" han estat, davant el cas Macià, els únics diaris de la Península que s'han posat d'acord... D'acord a provocar la repugnància i la llàstima. AIGUADER, CARRASCO I MA U RIN (Fotos Cues) llibertat, un dia, trencà l'espasa, primer home i ciutadà de Catalunya que militar; per la llibertat fou el primer i el darrer, J més aferrissadament fidel dels solidaris catalans; per la llibertat defensà, el 1917, que aquella història Assemblea de parlamentaris havia de .onstituir-sè en convenció; per la llibertat, el 1921, s'oposà a l'estatut d'autonomia, no disposat s acceptar la Imposició de cap nou virrei ; per It llibertat, un dia. es retirà del Parlament espanyol, tirant-li abans en cara que 'el que havia d'ésser el pa¬ lau de les Deis era la cova de la farsa I de la mentida " ; per la llibertat crea, un dia "Estat Català", s'oposa, un altre, a la dictadura i, un altre féu la gesta, malauradament fallida, de Prats de Molló, I per la llibertat venia, ara, a presentar-se al jutge. I, avui, em plau recordar-vos que ell en tots els seus actes i manifestos sempre ha dit que aquesta llibertat política que ell persegueix ha d'anar acompanyada de la justícia social, sinó, malaguanyada fóra una gota de sang que es vessés. El primer propòsit que tingué tam¬ bé ell en el primer moment quan ens crèiem tots compresos en l'amnistia — ho digué en declaracions fetes • la premsa — fou el de venir a treballar per l'amnistia dels pre os socials. Això era fa creure que la constitució del Comitè pro-llibertat i , is - fiíjalitat que en» hem imposat, li haurà obert el cor a tota esperança. No el decepcionéssín, que deçepcionant-lo, ensi decepciónariem nosaltres matebcos, fent-aoi indignes dels ideals de llibertat i dt justícia, sota els quals ens hem conjurat. LA RAMBLA DE CATALUNYA éa, avui, l'altaveu que fa sentir a la ciutadania la paraula dels oradors que ahir no pogueren parlar — perquè no seMs deixà parlar — a Les Arenes. Per tal que els seus parlaments tinguin la màxima difusió; demanem ala lectors que, després de llegit el nostre número d'avui, el cedeixin a un amic, í aquest a un altre... Així aconseguirem que cent mil ciutadans escoltin el que trenta; mil no van poder escoltar. Val ia pena. •Però eom que roiv ganitzadop era el poble de Catalunya, no s'ha pogut celebrar. Es el "fet diferencial^ 7«IIIIIIHIIIIIIIIIin^