ramMa 16 setembre de 1935 Barcelona (esport i ciutadania) a x r i no per culpa nostra Segona època. Any III, núm. 56 Redacció i Administració : Rambla Canaletes. 13. pral. — Telèfon 14757 Impremta : Bot, 21 — Telèfon 13000 Preu : 20 cèntims On pla que topa ami) dificultats per CARLES ESPÍ \ Durant aquestes setmanes de silenci Involuntari han ocorregut moltes coses. Escriure la crònica de tots els successos polítics que han agitat la vida del Govern durant aquest temps resulta diíicll. Seria, a més un en testament inútil El periodista republicà necessita en aquests temps callar-se molt del que sap. El lector republicà, suposar més del que U fan saber. En aquest tràn- Íol ens trobem al cap de dos anys haver caigut Azana del poder, oe governar-se en republicà — com es deia aleshores — 1 d'apaivagar els esperits. Mal no hem conegut un estiu de tanta eufòria. Per als radicals. Madrid, sense Corts l en el Poder, és Baden-Baden. Però. a mesura que ha anat minvant la calor. "LA RAMBLA", SUSPESA El dia 3 d'agost, després d'haver estat ja objecte de diverhb multes, fou suspesa indefinidament, per ordre de la l'autoritat militar, la publicació del nostre fraternal col·lega La RAMBLA la mori de Lnis de 8im SI dia 8 d'agost varen cloure's a Oviedo les sessions del Consell de guerra seguit contra el tinent del Terç Dimüri Ivanov. com o auíor de la mort del periodista Luis de Sirval. Els tinents Florit i Pando, que l'acompanyaven, foren absolts, i el tinent Ivanov fou condemnat a sís mesos i un dia de presó com a autor d'un delicte d'homicidi per imprudència. Tot seguit de signada la seníència, el tinent Ivanov, que es trobava en presó preventiva, fou alliberat. LUIS DE SIRVAL El dia 12 d'agost la censura autoritzà la publicació del document següent: "No podriamos comentar como es debldo la sentencia, absolutòria en realidad, pronunciada en la causa por el asesinato del periodista Luis de Sirval, ni menos podriamos comentar su proceso ni la vista pública de éste. Esperamos todavla que en última instància el Tribunal Supremo, saliundo por los fueros de la conciencia, restablezca las normas de la justícia y no deje sin sanción una muerte tan alevosa, ejemplo insuperable de la atiarquia desde arriba y de la desmoralización pública que arruinaron al régimen monàrquica y son los mayores obstàculos que impiden lograr toda manera de vida civil entre los espafíoles. Ante la sentencia recalda en la causa por el asesinato de Luis de Sirval, muchos, sin duda, hemos contraído espontdneamente un compromiso, que para darle forma nosotros quisiéramos hacer público declarando que nos comprometemos. a pedlr en su dia la revlsión del proceso si prevalece la sentencia dictada. Madrid, 8 de agosto de 1935.— Miguel de Unamuno, "Azorin", Jullàn Besteiro, Antonlo Machado, Juan Ramòn Jiménez, José F. Monteslnos, José Bergamín, Corpus Barga." El dimarts passat la Sala de Vacances del Tribunal Suprem dictà sentència en el recurs interposat contra la que pronuncià l'Audiència d'Oviedo per la mort del periodista senyor Luis de Sirval. El Suprem ha acordat que no hi ha lloc al recurs. 'mmmthmmimmmm··mmimaanamnmammmmmmmm·tmi·m·mwmmmm·imm El divendres passat tingué lloc a Barcelona el Consell de guerra sumarlsslm contra el ciutadà Ernest Espels 1 Rosslc. acusat d'excitació a la rebeUló. Segons el sumari, el dimarts dia 10 passaven prop del Fossar de les Moreres tres membres d'Acció Ciutadana, anomenats Solano, Fernàndez 1 Gultar, els quals s'adonaren d'uns pasquins de caràcter catalanista enganxats de fresc. En passar pel carrer de Montcada trobaren el processat, el cual deturaren l escorcollaren. Els tres d'Acclón Cludadana declararen haver-11 ocupat tres pasquins com els que els havien cridat l'atenció, 1 un exemplar de la publicació nacionalista Ferms. Conduït el ciutadà Espels a la Prefectura de Policia, negà haver enganxat els pasquins, 1 digué que tres exemplars que n'hl havien donat pel carrer els havia llençat sense nl tan sols llegir-los. El ílscal militar estimà els fets com a constitutius d'un delicte d'excitació a la rebel·lió, clarament marcat, amb l'agravant d'ésser comès la vigília de "la commemoració d'un fet de caràcter separatista". Demanà per al processat la condemna a dotze anys de presidi major. Acabada la vista pública, es reuní el Consell de guerra per a dictar sentència 1 condemnà el ciutadà Ernest Espels 1 Rosslc a dotze «ay» de presó major. riur» ue re» ou apostos, donar f ijantomonts et pemccío.uu- aqi sha posat en moviment la política, ha començat l'agitació l els corrents subterranis. HI hagué un -moment de perill. No per als republicans, naturalment. Gil Robles parlà a Santiago, sota la fina pluja compostelana. que el cap de la Ceda qualificà de "eleraenios desencadenados". Parlà davant d'un auditori molt reduït, que ell prengué per "imponentes masas". car no serem nosaltres els que 11 neguem el dret a manejar la hipèrbole. Les seves paraules foren les més dures, agressives i violentes que s'han pronunciat contra la Constitució. Per al ministre de la Guerra. h\ Constitució de la República és sectària, antiespanyola, antipatriòtica, persecutòria i covarda. Són qualificatius que la censura ha autoritzat en tots els periòdics d'Espanya. Féu més el cabdill cedista: declarar-ae identificat amb el manifest feixista de les Joventuts del seu partit. Pura parauleria, sens dubte, tot això: frases mitinesques sense altra importància que la d'un recurs demagògic per a atreure els cedistes en desbandada. Però el propi OU Robles, que d'aquesta manera se solidaritza amb la declaració antlrepubltcana de la JAP. havia dit pocs dies abans, a Santander: "No hl ha regim ni Cap d'Estat que lliuri el Poder a una coalició en la qual hl ha una força adversa al règim". Amb altres paraules, el ministre de la Guerra enviava des de la Muntanya una tardana adhesió a les famoses notes republicanes del 4 d'octubre, i Què passaria ací? Doncs no passà res Una discreta rectificació deixà satisfets a tota. El Govern no donà major importància a l'Incident. Tenia plantejat un altre problema més greu: el de la seva pròpia existència. En un Consell solemne es restablí l'euíòrla. El Govern sortí d'aquell Consell amb un pla polític que l'havien fet a mida. Aquest pla consistia a avançar la data de reobertura de les Corts, aprovar els pressui sessió als doua A}iiè que anomenem la qüestió de persones. Aquestes persones són minlst.-cs, i quan entre els ministres es pia iteja una qüestió de persones l'assumpte es greu. Es tracta de suorlmir no les persones i-inó els min'.s' t.,, i això interessa molt els partits que els tenen destacats en el Govern. Una ratlla vermella de! senyor Chapaprieta sobre el pressupost representa la fallida de la proporcioiiaUtat dels partits en el Gabinet, I en aquest plet estàvem, amb l'asslstèncla del senyor Martínez de Velasco, quan el senyor Royo VUlanova recordà que shavien restituït eis serveis d'Obres Publiques a la Generalitat, Llavors la qüestió de persones s'enverinà perquè una d'aquestes persones és el diputat per Valladolid, El millor, han pensat els ministres, és cercar uns solució Els tres dies de Lerroux Hauríem volgut al seu Icnq» prendre part en el comentari a ks tres diades lerouxistes celebradeí ara de poc. Pel nostre compte, ho ha comentat, però. "Henovación" del dia 10 en els temes que segueixen, qne donen una Idea exacta dels .< La seva publicació a "Renoi aclón". diari lerrouxlsta. va coiuc dir amb la marxa del senyor Lerroux a Madrid. 7. DON ALEJANDRO LEKROUX Diu "Renovación" : "Esperàbamos que la- tmpotencia ruglese y que brames© la paslón. Ciertas gen tes gozan, ya que no agrediendo sin hurtar el peco. arroJando pellas de barro hediondo sobre aquello que no encuacira en au natural manera de ser. ijabeando en el prestigio ajeno, denteilan'io en las mas afirma tlvas reaUzaclo:'.es. i Hemos de enojarnos porque a voz en grito pregonen ésas purriel-* Insolentes e Insolventes el fracàs o de "El Dia de Lerroux en Catalufin"? ^Hetnos de tomar nota de todas las majatierfas llevades a las colunnas de dotennli·.iitüs periexi ;■ ".os que nft.v*'^. -n re" • 9* dc majaderos? iHemoe d.» responder con el agravlo a quienea por falta de talla política y moral ae hallan incapacitades para egravlar? En el fondo nos satlsfacé esta greguerla estúpida motivada por un hecho de cuyaa proporciones y txascendencla ha podido juzgar la oplnlón Imparcial. Lo que lamentaríamos es que desde clertos sectores se prodlgase la alaba nza, y afloraran loanzas a los labios«ptos únicamente para mentir." JOSÉ A. PRIMO DE RIVER A, diputat a les Corts actuals de la República, cap dels feixistes espanyols, els centres polítics dels quals ha calgut clausurar a Santander (després de l'explosió d'unes bombes en on míting d'esquerra) I a Madrid. Imparcialment hem de reconèixer que a mesura que Primo de Rlvera guanya terreny, en perd l'Albinyana. dilatòria, un ajornament que permeti vèncer l excltfició del seu company. I en tot cas suspendre el plantejament de la qüestió política fins que calgui plantejar-la a fons pet la reorganització ministerial impo sada per la Uel de restriccíon." Mentrestant, el senyor Royo Villa i nova forma part de la ponència qu ha de revisar la restitució dels ser veis d'Obres Públiques. Aquesta és la situació quan escrl vim aquestes quartli'cs. Ja es diu qui tal vegada calgui -retardar la reober tura de les Cort| anunciada per al dia 24. I In primera part d'aquell famós pla polític que féu exclamar un dia al senyor Lucia, a la sortida d'un Consell : "Es el més important dels que ha celebrat aquest govern": aqueixa primera part del famós pla. repetim, està Ja compromès i amenaçat. No surten les cosís a gust de l'auònlm progressista' que confià el seu pensament íntim i Cfcrlvl les seves esperances a un ptriodUta amic del senyor Maura. Què hl :'arcml In inlenin amli Enripe R. Ramos L'antic secretari de la Presidència diu que el pas c^el conglomerat radical-cedista pel Pode haurà estat útil, perquè així el país podrà apreuar en el seu just valor la capacitat dels que avui encara governen i la dels homes del bienni Darrerament ha estat a Catalunya — 1 ha cercat unes setmanes de repòs en la calma dolça del Port de la Selva — el nostre estimat amic senyor Enrlque R. Ramos, batallador diputat d'esquerra a les Corts Constituents, sots-secretari que fou de la Presidència del Consell de ministres quan el cap del Govern era el senyor Manuel Azafia. El senyor Enrlque R. Ramos estima les nostres coses i les sent com a pròpies, encara que no sigui català. Ja l'any passat no va saber estarse de passar una temporada a les nostres costes, 1 enguany no s'ha sabut estar de tomar-hi. Home de confiança de don Manuel Azana. hem cregut interessant preguntar al senyor Enrlque R. Ramos la seva opinió sobre els temes de més palpitant actualitat, i ell sha prestat amable a l'Interviu — interviu que 11 férem dies enrera — quan vam demanar permís per fer sortir aquest periòdic. No ha perdut, però, actualitat el que ens digué. Després de demanar-nos que saludem en nom seu els lectors de "La Rambla de Catalunya", 11 fem: — Com veleu la situació actual? —La situació actual — ens respon — és semblant a la de la monarquia l'any 30; més complicada, de més difícil sortida, i amb gents directives de poca imaginació i que endutes d'un pueril mimetisme, volen copiar per complet allò que aleshores es va fer; per això es parla d'eleccions municipals, tal vegada convençuts que no se celebraran. Berenguer i la monarquia parlaven de reforma constitucional, després d'haverse esgotat les dretes en vuit anys de dictadura. 1 ara es parla de reforma eonatitucpnal per a satisfer unes dretes també esgotades, en comptes de pensar a satisfer les esquerres l'apogeu de les quals és Indubtable. La meva opinió personal és que la reforma electoral la matà Azana a Bilbao, 1 entre Mestalla 1 Bilbao ha deixat agonitzant la reforma constitucional; 1 tan prompte com deixi dhaver-hl algunes persones convençudes de les possibilitats d'aquestes reformes, les Corts hauran d'ésser dissoltes. No crec que la vida d'aquestes Corts hagi estat estèril, com tampoc ho ho ha estat el Govern radlcal-cedlsta. perquè avui el país pot apreuar en el seu just valor la capacitat d'aqueats grups 1 dels seus homes més destacats, i pronunciar tota la Nació un juí exacte de mereixements que permetran als qui vinguin al davant d'un moviment d'esquerres, que no convé que sigui massa aviat, dirigir la política amb la màxima autoritat, dintre de la República. — íQuè ens podeu dir de la unió dels republicans? —Això de la unió dels republicans és cosa que porta el Comitè del Partit. Per tant, solament té valor dlnformació el que Jo pugui dir. Al La "Gaceta de Madrid" del dia 14 ENRÏQUE R. RAMOS (Foto Cases) meu juí. es tracta de coincidències en reits punts programàtics. I del desig daprolitar en unes eleccions totes les íorfes. però sense que pugui panar-se pròpiament d'unió, sinó de H.bedlèí'.cla dels uns l dels" altres a un desig popular que K-ndelx a c rrmtrai sl voltant aAzaíïa totes les forces útils i utlli'zabos. - De la política catalani, ^uè en penseu? publica el decret prorrogant els estats dc guertiui. d'excepció als Uocs que es determlpen. Diu així: "De cca'or;attíad con el Consejo de Mlnlstros y :• p:; prcsldente, formulada previo acuerdo de la Dlpülación permanent*? de las Cortes, .con arreglo a lo prevenldo en el articulo 42 de la Constitución, Vengo en decretar lo sigulente: Articulo primero. Se prorroga por treinta dias mos, a partir del 13 del actual, el estido de alarma declarado por Decreto de 10 de mayo de 1935, con sujeclón a lo preceptuado en la vigente ley de Orden pú'Jllco. en los territorios de los Goblernos generales de Asturías y Catalufta (con excepción de Barcelona y su província, en que se mantlene el estado de guerra decretado en 28 de junlo últlrao). y en las provlncias de Madrid. Zaragoza. Guipúzcoa. Vlzcaya, León, Huesca, Navarra. Palència. Santander y Teruel, y plazas de soberanla: Ceuta y Melilla. Articulo segundo. Se prorroga por Igual número de dias, a contar desde la mlsma íecha, el estado de prevenclón en las restantes partes del terrltorlo nacional. Dado en Madrid, a 13 de septlembre de 1935. — Nlceto Alcalà Zamora. — El Presldente del Consejo de Mlnistros, Alejandro Lerroux." — No en sé prou, de política cata¬ lana, per a opinar sobre el seu estat t-ctual. nl crec que pugui opinar» se amb llibertat mentre no n'hl hagL En folitica. el mlUor amic és el tempr.. i aquest va ensenyant que la reconquista de la República haurem de fer ia entre tots. remant a compàs, 1 oue potser Catalunya, que té bonis tradlclona d'educació política, hegl nt brindar molt aviat a tot Espanya l'exemple d'una vigorosa harmonia Interior que als altres serveixi d'estímul l a la pròpia Catalunya de consoladora prova del seu vigor. Qui donarà la sortida? El poble, que ja s'està manifestant. — Quan, el proper acte d'Azafta? — Hl ha hagut rumors d'un acte republicà per l'octubre, a Madrid. Efectivament, Acció Popular surt al pas amb allò que podríem anomenar rèplica avençada. 1 ens anuncia una concentració per al dia de la festa de la Raça. i és que aquest partit s'adona que la iniciativa política està novament a mans d'Azafta; pot assegurar-se que. per ara, no hl haurà cap acte en el qual prengui part el senyor Manuel Azafia. El partit d'Esquerra Republicana es reserva organitzar-los on í quan les circumstàncies ho aconsellin. Els que fins ara s'anuncien són entreteniments de repòrters mal Informats. I en arribar aci, Ramos sha acomiadat de nosaltres efusivament, relterant-nos la seya simpatia pels nostres lectors 1 amics. PIUS XI Desitgem que les aspiracions, exigències i necessitats d'un gran poble, que és el nostre, es vegin satisfetes 1 reconegudes. Del discurs del Papa als ex~ combatents el dia 7 del present. ■ Destaquem aquests mots que digué el Sant Pare de l'Església catòlica, 1 que han estat reproduïts per tota els diaris. , Pins ara tots els Sants Pares es consideraven ciutadans de tot el món. i el seu poble el constituïen els füls de tots els països de l'Univers. Plus XI na trencat la tradició i ha declarat que cl seu poble és el poble Italià, i declara que desitja que les seves exigències es vegin satisfetes i reconegudes. ■•«■■■■■■■■■■■■«■aaaasslBBa„Baaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaiaaaaaaa El més Il·lustre del homes Il·lustres, don Francesc d'A. Cambó, leadcr dels acaparadors del ca■lanisme, dels Suros I les Chades. Publiquem avui aquest retrat per entendre que és d'nna gran actualitat Anys enrera, que aquest senyor ja era I?ader, per un joc de prestidigitació feia desanarèler en una mà l'Assemblea de i arlamentarls, mentre a l'altra '1 apareixien unes lllurces minisserials monàrquiques i amb unes carteres. Ara és molt possible que tornem a veure els homes de la Lliga com es deixen fer malbé la restitució dels serveis d'Obres públiques a canvi de tornar a ésser ministres... encara aue «i.ui amb República.