ramMa catuunya fcmbre de 1935 Barcelona (esport í ciutadania) Ahir, en prendre possessió del Ministeri de la Guerra el general Molero, digué : « — No porto cap projecte en relació amb alts comandaments, porqnè no he tingut temps d'estudiar cap assumpte. Heu de tenir en compte que porto quatre dies de molt trasbals, i ara el que em cal és reposar amb una mica de tranquillitat.» Segona època. Any III, núm. 69 Redacció i Administració: Rambla Canaletes, 13. pral. — Telèfon H767 Impremta: Bot, 21 — Telèfon 13000 Preu : 20 cèntim» De cara a les eleccions generals Per un front únic ben ampli cTcsqucrrcs, amb un pro^ grama de Govern ben concret, de realització immediata Catalunya demana la derogació de la ílei anliconstifucionai del 2 de gener Perspectiva política La solució donada a la crisi després dels seus sís dies de durada no ens satisfà del tot J5 Hi fia, però, altres aspectes Que ens satisfan en la constitució d'aquest Govern. No podem amagar-los. En primer lloc, el fet Que el bloc de dretes hagi estat escindit. I que ho hagi estat per la presència del senyor Manuel Portela a la Presidència, i sobretot al ministeri de la Governació. Es cert que el senyor Manuel Portela ha estat ministre durant aquest segon bienni, com és cert que fou governador general de Catalunya, designat pel mateix bloc. Però també és cert que la seca ascensió a ía Presidència del Govern representa — en virtut d'una sèrie de fets que no és el moment d'esmentar — una batalla perduda per la CEDA, com és, així mateix, una segona batalla perduda per Gil Robles l'adjudicadó de la cartera de Guerra tal com tia vingut adjudicada. Heus ad una part del que ens satisfà. Això és simplement l'escombrada de la CEDA del Poder. I si tenim en compte que la CEDA, des de les eleccions del novembre de 1933 ha vingut essent la mestressa de la República, primerament governant d'entre bastidors, i després, a partir del 4 d'octubre, quan va provocar la revolució, governant donant la cara, i si encara tenim en compte la forma com en aquesta crisi plantejava la situació: "o tot el Poder a Gil Robles, o la dissolució de les Corts", el fet que no hagi estat donat el Poder a Gil Robles, i que en canvi hagi estat donat el decret de dissolució a Portela, vol dir que la CEDA ha perdut i que aparentment, i volem creure que en realitat, el pas de la CEDA, és a dir de l'antiRepública, pel Poder, s'ha acabat. El bienni de les dretes és clos. Ha estat un bienni de sang i de negocis. I el seu escàndol ha estat tan enorme, que si la repressió ha pogut ésser silenciada, gràcies a la censura de premsa i al manteniment permanent d'un estat d'excepció, en canvi els afers tèrbols no han pogut ésser amagats, i la fi del bienni representa l'enterrament del lerrouxisme i l'apartament del Poder del partit que permetia que es fessin negocis, considerant-ho com un mal menor, per tal de mantenirse en la governació de la República. El bienni de l'·'Straperlo" i de l'afer Tayà és liquidat. Els seus principis culpables, els lerrouxístes i els de la CEDA, han caigut junts. No han pftóSaí encara a la presó, però sí no travessen la frontera, ningú no pot assegurar que no hi passin, amb totes les de la llei, acompanyats de la guàrdia civil, i de cap al departament de presos comuns. Es la fi que lògicament fiavien de fer. Es la fi que pel prestigi de la República cal que facin. Les Corts, que el dia 7 del present donaven 119 «ois al senyor Lerroux, declarant-lo persona honesta, era natural que en el mateix moment que es pronunciaven així quedessin liquidades. Era la seva sentència de mort la que dictaven. En bona horal Amb més calma, i ja ens vagarà, serà analitzada l'obra pertorbadora que aquestes segones Corts de la República han realitzat. Ban estat dos anys d'atur i de retrocés de la marxa que duia la República del 14 d'abril, però mai no hi ha res perdut del tot, en el que ve d'advers, i a part les vides que no poden ressuscitar, i els mesos de privació d2 llibertat i els sofriments, que no es poden esborrar, aquests dos anys són una experiència per a les esquerres a tenir en compte en la recuperació del Poder que van a fer. Durant dos anys, sobretot a partir del 6 d'octubre de 1934, no El senyor JOAN MALUQUER I VILADOT, president de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, el qual ha estat nomenat governador general interí mentre s'esu'-ra la derogació de la llei anticonstitucional del 2 de gener i el Parlament català i la Generalitat de Catalunya recobren la plenitud de les seves atribucions hi ha hagut llibertat sinó per a les dretes. La nostra premsa ha estat perseguida, els centres d'esquerra i socialistes han estat clausurats; només s'ha pogut dir el que al bloc governant li convenia que fos dit. I ho han fet tan malament, que tot el que les dretes feien era a favor nostre. Han fet més feina elles amb llur obra, que la que hauríem pogut fer nosaltres amb mítings i amb llibertat de premsa. La persecució d'aquesta ha estat duta amb tant acarnissament, que sí del 6 d'ocíubre ençd, El Socialista, per a citar un cas, no ha pogut aconseguir de cap manera de reaparèixer, abans del 6 d'ocínbre, soía eis Goucrns íerrouxisíes havia ja assolit al rècord de 112 recollides, suspensions i denúncies del fiscal, precisament perquè denunciava els negocis que els íerrouxisíes feien, entre ells el del joc a Sant Sebastià. Ens donen la feina feta. i no tot ha estat perdut. Ara, dintre d'aquests quinze dies que van a seguir, serà dissolt el Parlament i convocades unes eleccions, la celebració de les quals tot fa creure que serà dintre del mes de febrer del 1936) Prèvia la convocatòria d'eleccions, i això sembla que ha d'ésser tractat i resolt en el Consell de ministres d'avui, seran restablertes les garanties constitucionals í restituïts als Ajuntaments populars tots els seus components autèntics, escombrant-ne els desaprensius que s'/ian aprofitat de l'eclipsi que patien les llibertats, per a detentar els càrrecs públics exercint de gestors governatius. Vn dels casos més eloqüents d'aquesta desaprensió el constitueix l'Ajuntament de Barcelona, integrat tot ell per persones designades pel senyor Pich i Pon, el qual hagué d'ésser tret com a complicat en VStraperlo", í ningú dels que havien estat nomenats per ell sabé tenir el cutis prou fi per a dimitir tot seguit un càrrec que devia al caprici d'una persona tan eloqüentment desautoritzada. Pel que fa a Catalunya, hem de creure que el restabliment de les garanties constitucionals voldrà dir simplement la derogació de la llei anticonstitucional del 2 de gener, no votada ni pels de la Lliga ni peJ mateix darrer governador general, senyor Vilallonga. "Aquest Govern — diu ell mateix en la declaració feta pública — ve a pacificar els esperits í a realitzar obra de concòrdia." La frase ha estat desacreditada pel senyor Lerroux, que ha ensagnat tot el país i només ha pacificat les butxaques pròpies í les dels correligionaris més íntims. La veritable pacificació dels esperits no s'aconseguirà, però, si no és tomant a llurs llars els milers de ciutadans que en falten mesos Confessem que perla posició política personal del senyor Portela en aquests moments, esperem que sabrà fer honor a les seves conviccions d'antany — El general NICOLAS MOLERO GU Robles digué ak pcTiodist"—He arrestado en un castfllo U general Molero. jefe de la septünf divislón. por haber abandonivíc m puesto sin permlso, por habu \ '•gado el mando sin autonzar ,u ■ • tot no haberse presentado a sus ttUftcAot , he dispuesto que el íretoenU Molero ( vuelva a Valladolid pam entregar el mando, y pasar inmedlatamente b la ciudadela de Pamplona a cumplir el arresto de un mes que le he hnpuesto." £3 -general Molero havia acudit a Madrid per a fer-se càrrec de la cartera de Guerra, cridat pel aenyor Miquel Maura. el qual havia rebut del President de la República l'encànec de formar Govern. d'abans d'ésser ministre sota un Govern Lerroux — , quan era un home que es manifestava aferrissat propugnador del dret de Galícia a la seva total autonomia política, i com un defensor de la llibertat í de la República. Confessem que ell al Poder, desapareix en el cor dels republicans l'angoixa que produïa saber Lerroux en qualsevol càrrec de Govern — capaç de uendre's ei règim — i Gil .Robles mesíre de ía siíuació, íeniní Lerroux com un lacai Ara, de cara a les eleccions, i tenint per segura la victòria del front d'esquerres, que és imprescindible que es constitueixi, í del qual ningú que es digui d'esquerra no podrà desertar, cal que els dirigents dels partits que hauran d'integrar-lo tinguin presents unes normes essencials. La primera, és que no es pot perdre ni un minut. Les dretes van a posar-se a la feina de seguida. El front que van a fer ens facilita la tasca. GU Robles ha dit: "Anem a formar el front antirevolucionari contra la revolució i els seus còmplices, en el quai caben republicans, monàrquics, irtdustríals, classes mercantils, patronals, etc, amb una coincidència minima i sense grans detalls programàtics." Aquest front serà com el de les eleccions del novembre de 1933. Serà monàrquic, antiliberal, antirepublicà, antiestatutista, anticatalà. Aquests republicans que Gil Robles crida seran només els íerrouxisíes. Lerroux, per la seva banda, ja ha dit: "Las fuerzas de derechas que vinieron al réglmen de mi brazo, que han sldo maltratadas saüudamente por las altos representaciones de la República, sepan que estoy incondicionalmente a su dlsposícíón." Va bé. Aquests "republicans" ja els els donem. L^Straperlo" i l'afer Tayà els han unit. No poden separar-se ni podran encara que vulguin. A les fosques, sense saber-s'ho els uns dels altres, dues mans es trobaran al calaix de l'armari del pa, i en encendre's els llums es reconeixeran. Ara només han sortit a la llum pública un parell de negocis dels íerrouxisíes, un d'ells amb compíiciíaí de la CEDA. Els negocis exclusius de la CEDA ja aniran sortint. No s'ha de perdre ni un minxit. S'ha d'anar per feina. S'ha d'estructurar el front únic d'esquerres que el poble reclama, tenint Iggjgpmpte els ensenyaments que ica anterior al 6 d'ocíubre , quant a persones en els r directius — i ía ho hem dit lorment des d'aquestes co^HpP' — ' esíabíiní una disciplina absoluta i fèrria, única manera que el triomf sigui de í'abasí que el poble té ànsies d'aconseguir. També cal elaborar — d'elaborat ja ho és, però cal coacretarïo '. fer !o -l'ib'ir - programa que les esquerres desenrotllaran des del Poder. No s'ha de fer demagògia. Els demagogs han d'ésser posats a la situació de disponibles. Cal prometre el que hi ha manera de complir, i no res més. Fer-ho altrament és donar armes a l'adversari, l donar-li adeptes encara, que ho són tots els desencisats. També cal ésser ben clar en matèria doctrinal í no és admissible cap confusionisme. L'Estatut de Catalunya és la nostra llei bàsica i és dins de les normes que ell assenyala que, per lleialtat amb la República, ens hem de moure. Es lícit no estar-hi conforme, però no és lícit donar-se vergonya de dir-ho i actuar confusionàrlament. Confusionisme, no. Si Gil Robles diu que per a fer el front antirevolucionari dels monàrquics no cal estendre's en grans detalls programàtics, les esquerres en canvi han de fer un programa concret, l'execució del qual ha de començar al minut següent d'haver pres possessió del Poder en virtut de les atribucions que el sufragi popular les hi conferirà. Aquest programa ha d'ésser un programa mínim que satisfaci tots els components del front, en l'aspecte polític l en l'aspecte social, í per a executar-lo cal que els dirigents d'aquest front escolleixin aquelles persones aptes per a cada missió, bandejant la petita política de casinet, si tractava d'imposar-se, desterrant tot personalisme, pensant, en canvi, només en els alts interessos de Catalunya i de la República, que són els que han de prevaler, al costat dels quals les persones no compten — per categoria que es pensin tenir o que tinguin — si no és per a ésser uns treballadors de la República, igualats de drets i de deures amb tots els altres ciutadans. Les eleccions generals van a ésser convocades. Mentre arriba el restabliment de les garanties constitucionals, la reposició dels Ajuntaments populars destituïts pels íerrouxisíes i la CEDA per a poder posar-hi amics i parents que "administressin", la derogació de la llei del 2 de gener, l'alliberament dels presos i perseguits del 6 d'ocíubre, la llibertat total 1 absoluía de la premsa i iotes les alíres lliberíaís suspeses, que les esquerres es posin mans a l'obra, per a recuperar el temps que s'ha En el cinquè aníver.-ari La República d'ells i la nostra No direm pas que amb la solució de la crisi els republicans podem la respirar a ple pulmó. Però podem fer un respir d'alleujament. La tela d'aranya amb què la Ceda 1 especialment GU Robles des del ministeri de la Guerra, anaven embolicant la República, ha estat finalment estripada de dalt a baix. Amb el nou Govern tots els fils subtils que la política Jesuítica d'aqueste dos anvs ha teixit pac ien tement, han estat esbullats. La Ceda. OU Robles, veuen ara frustar-sc tots els treballs .obscurs 1 tortuosos, totea les babUitais prodigàdes en aquest segon bienni vergonyós de la República. Si podem fer un sospir d'aUeaJa1 men., no j/.^oru. .però. paa doscaasar tranquils. L'enemic ha estat separat dels llocs de govern més estratègics. No està, però, vençut. Està cn peu. Espera, com l'aranya verinosa, poder parar una altra tela. Altrament, i és que tan sols podem deixar de plorar si contemplem com l'han deixada la República? i La nostra RepúbUcal óEs que ton sols la podem dir ben bé nostra?... £Es aquesta la República austera que havíem somniat, la República de "treballadors de totes menes", que nosaltres desitjàvem i que la mateixa Constitució proclama?... i Es aquesta la República per ia quel vam lluitar, per la qual tants republicans van haver de passar-se anys a l'exili, la República que Galan i Garcia Hemàndez van segellar amb Uur sang ara ía cinc anys? No, la República d'aquests dos anys no és la nostra República. Es. en tot cas, la República d'aquells per als quals aUò del "pavo republicano" no era una vana metàfora. Per a ells si que la República d'aquests dos anys ha estat un ideal, o millor dit, la terra promesa, la veritable "Jauja". Ha estat un banquet, un banquet tan copiós, que a molts els ha fet perdre el cap — el cap i la vergonya — i s'han deixat enganxar els dits en afers com els de l'straperlo i de Tayà. Per a ells!... I per als que feien els ulls grossos, per tal d 'anar-se apoderant dels punts estratègics de la governació del pals, extenent el caciquisme, restablint els Jornals de fam, reduint al no res les reformes socials i agràries... I que no es digui que els homes de la Ceda ignoraven la disbauxa radical o que almenys no se la imaginaven tan suculenta. Entre els números més importants d'aquesta disbauxa hi havia els homenatges i les subscripcions preparantse o estimular-se des de la oresldèncla del Consell, amb tots els resorts del poder a la mà, amb tota la força coercitiva que aquests resorts comporten. Això ho vela la Ceda 1 aixçò, que és molt més tèrbol i més Immoral que tots els straperlos descoberts i per descobrir, la Ceda hi consentia... Però no és solament la Immoralitat el que ha transformat la nostra República. ES la seva monarqultaacló. L'aire dictatorial que prenia. La persecució de tots els valors autènticament republicans. Mentre les mòmies de la monarquia eren revalorades, mentre els figurants de la dictadura prenien altra vegada aire de personatges, els republicans que havien portat la República, que havien exposat la seva vida per la Re- per DOMÈNEC GUANSE pública, amplien i omplen les presons: aquestes tràgiques presons espanyoles, que el mateix President do la República coneix, 1 que han fet que fos un honor per a un espanyol — 1 més encara per a un català—» dlr-se ex-presidari. . En aquests dos anys de República hem vist coses que mai no haurien somniat que s'esdevinguessln a una República que s'ha proclamat liberal i democràtica; hem vist, contradlntne l'esperit 1 la Constitució, com ïren amoroéivolamepti protegides lefe associacions de caràcter feixistic, mentre centres republicans l associacions obrers als quals no se'ls ha pogut trobar cap càrrec, eren — i són alguna encara — clausurats. Hem vísft com diaris com "EI Ocbate", podia insultar 1 dirigir tota mena d'acusacions contra els partits demòcrates, mentre els òrgans més prestigiosos de la democràcia. Implacablement fiageliats per la censura, no podien respirar. Hem vist encara com els òrgans de la monarquia podien fer la propaganda del seu Ideari, exalçar l'ex-rei, mentre la defensa o Jua* tificacló de les actituds autèntica* ments republicanes, enfront de la política vaticanista, eren inexorablement evaporades. Hem vist tot això com a republicans, ho hem vist com si fóssim vío tomes d'un somni truculent. Però hem vist, encara, una cosa pitjor com a catalans. Hem vist com, gràcies a una Uel que molts dels mateU xos que l'han haguda d'aplicar consideren anticonstitucional, l'autonomia de Catalunya era congelada; com ens eren preses totes les llibertats que havia permès d'instaurac la República. óEl nou Govern significa un "mea culpa", significa un canvi total eo la polllica, un restabliment de la República, de les essències de la República, segellada per la sang de Ga* làn 1 de Garcia Hemàndez, un res. tabllment de l'autonomia segellada pel fervor de Macià i per la sang de Jaume Compte? perdut mentre la Constitució de la República ha estat segrestada i l'Estatut de Catalunya deixat d'aplicar. El senyor MARTIN BAGUENAS, delegat d'Ordre públic a Catalunya, càrrec que és exercit al marge I amb independència del governador general. El senyor Bàguenas ba dimitit I està esperant ei substitut Demanem la llibertat dels presos