B0 'desembre 'de 1935 TEATRE la rambIajJcCaraIunya_ 13 Novetats: Estrena de "Benaventurats els lladres", comèdia d'ígnaci Agustí ^•evident expectació que havia promogut l'estrena de "Benaventurats els lladres" és una prova manifesta de la necessitat urgent, urgentisaima, d'aportar al teatre català autors nous. amb la sana intenció de renovar-lo. Els empresaris i els actors doblats d'empresaris creuen que un nom desconegut, al cartell, és un "handicap". Potser arribarà un moment que es veuran obligats a pensar lot el contrari... Ignasi Agustí no ha donat, indubtablement, l'obra que pot esperar - ae d'ell. No l'ha donada pel motiu que rarament "l'obra" d'un autor acostuma mai a ésser la seva primera. Ei teatre és una capsa tancada, fins i tot per als autors més experimentats. Hi ha una sèrie de ressorts que és impossible de preveure la primera vegada que un literat se les emprèn amb el diàleg teatral. El defecte primordial de "Benaventurats els lladres" radica en la seva debilitat argumental. L'home de teatre confia molt méa en l'acció que en les paraules. Aquestes poden escapar perfectament al pú- | blic. Molt més a un públic com el d'avui, que cada dia, al teatre, escolta menys. El mal d'Agusti. literat justament prestigiat, ha estat deixar al diàleg la missió d'explicar l'obra, tot oblidant les altres valors escèniques. Per això, teatralment, el millor acte de "Benaventurats els lladres", potser sigui el primer, quan el lladre d'hotel entra a la cambra de la dama que estima. Després, la història d'adulteri, la tornada de l'espòs, el penediment de l'esposa, no passen de simples jocs verbals, que no agafen mai aquell relleu indispensable en el teatre. "Benaventurats els lladres" és una prometença. Quan Ignasi Agustí adquireixi aquell entrenament teatral que proporciona el contacte amb l'escena, escriurà comèdies interessants. I seran interessants, entre altres raons, per aquesta honestedat, per aquesta pulcritud literària que ja podem assenyalar en "Benaventurats els lladres" 1 que conservaran les comèdies futures. A. A. Carnet Aquesta setmana, una nota trista ha marcat la vida teatral barcelonina. El trasllat a Barcelona de les despulles mortals del clown Antonet ha estat motiu per una demostració de les simpaties que aquell artista comptava entre nosaltres, ensems que una prova de l'esperit de companyonia existent entre els artistes de circ 1 de music-hall. Antonet, de nacionalitat italiana, volgué ésser enterrat a Barcelona perquè sabia que ací comptava amb amistats profundes. No va pas enganyar-se! * La setmana vinent tindrem canvi de cartellera a molts teatres barcelonins. Al Principal, probablement un programa de varietats succeirà la companyia de Margarida Xirgu. tot esperant una formació de revista. Al Romea. la companyia del Fontalba. de Madrid, estrenarà dues obres, una de Pemàn i una altra de Marquina, tot esperant la companyia d'Antònia Herrero. Al Barcelona. Rafael Rtvelles succeirà Carmen Díaz. * I per a més endavant, el fet més agradable per a nosaltres: el debut de la companyia Vila-Davi a l'Espanyol. No se sap, de moment, però. sl aquest debut es farà amb Vobra de Segarra, tal com s'havia anunciat. El Premi Folguera 1935 no sap sl tindrà enllestida l'obra en la data prevista. El Premi Iglésies Els lectors de LA RAMBLA estaran ja prou assabentats del -eredicte emès pel Jurat del Premi Iglésies Nicolau Maria Rubió, un dels nostres escriptors més aguts, dels més oberta a totes les invitacions de l'esperit, ha guanyat el Premi amb una obra que porta el titol de "Un sospir de llibertat". Segons manifestacions del propi Rubió, la seva comèdia és una obra senzilla, molt apta per al Dúbllc. Esperem que l'estrena confirmi aquesta predicció, car nosaltres entenem que el Premi Iglésies, ta aquests temps que correm, ha de coronar sempre obres que arribin ai públic, sense que això les perjudiqui en el més min un en llurs qualitats artística i literària. En la votació definitiva, cbtlngné un vot J. P. Vidal Jover, jove autor que des de fa temps és una de les esperances, del nostre teatre. I, un xic més avall, hi restaren Carme Montoriol i Domènec Quansé. altres dos noms dels quals també pot esperar-se'n molt. Romea: «Anochc me casécon usted, doctor» En les obres francament còmiques hi ha també, evidentment, les seves categories. Per això Paulina Singerman faria molt bé d'orientar el seu repertori cap a la direcció d'aquesta "Anoche me casé con usted, doctor", que ha estrenat darrerament al Romea. Pranz Molnar és un autor prou famós, sinó excessivament conegut entre nosaltres. Les seves obres tenen una gràcia escumosa i lleugera. L de tant en tant, presenten una punta d'emoció, una solució hàbil 1 enginyosa, com l'epileg. per exemple, de "Anoche me casé con usted, doctor". Paulina Singerman realitzà una nova i superba creació interpretant la protagonista de l'obra de Molnar. I els actors Bouhier, Pregues. García Buhr i Soldatti. i l'actriu Blanca Tapia la secundaren excel·lentment. Barcelona: «La Dorotea» Eduard Marquina ha agafat "La Dorotea", noveüa de Lope de Vega, 1 l'ha portada a l'escena. L'obra té l'interès d'ésser un episodi amorós de la pròpia vida de l'autor de "Puenteovejuna", Tasca delicada la que s'ha Imposat Eduard Marquina. Amb tot, n'ha sortit victoriós. "La Dorotea", comèola, és una obra dignlssima, poèticament molt bella i ben teatral. La companyia Cannen Diaz interpreta i presenta "La Dorotea" amb un gust realment exemplar. El circ a l'Olympia Un dels programes més complets de circ és el que ens ofereix l'Olympia aquests dies. Entre les atraccions excel·lents cal destacar els Crotos. que realitzen uns emocionants exercicis al trapezi, a gran alçària: els sis Tomelleris ens presenten uns reeixits exercicis Ica ris dalt d'escales lliures. Els Harton's, uns altres excel·lents acròbates. 1 els tres Belley's. bqns trapezistes. La Zavatta-Troupe executa un bon treball eqüestre. M. Rambau es guanya les simpaties del públic amb els seus cavallets. I, encara, el domador Ronsard. amb els seus lleons. Sense comptar els clowns Pompoff i Thedy 1 els seus innombrables fills, que fan tanta gràcia al públic Ara només hl falta que els nostres empresaris i els nostres actors se «entin interessats per aquestes comèdies, que avalen els noms de Pompeu Oreuet, Ji Millàs Raurell, Albert Piera. Màrius Gifreda 1 Joan Alavedra. membres del Jurat del Premi Ignasi Iglésies d'enguany. Idealisme? Moralitat? Estómac! La traïció de Panalt Istrati Cada vegada que algú parla de Panaït Istrati. no puc fer-hi més. sento una profunda emoció i el meu pensament se'n va lluny. El meu desig fóra tapar la seva deserció, oblidar que aquell home va trair els seus germans de lluita 1 de sofriments. Però la realitat brutal amb més força que els meus propis anhels, em fa adonar de la realitat. Panaït Istrati va defallir poc abans la seva mort. públicament, en realitat des de l'any 1929. Ara, Joan Palcés Elorza, que ha publicat un sentit article a "Leviatan" sobre la vida 1 l'obra de Barbusse. ha dedicat unes línies a l'escriptor romanes, i diu: "...se ha establecido una comparación entre Barbusse y Panalt Istrati. muerto recientemente a Rumania. su pals natal. La comparación es burda. Panalt Istrati debutó en las letras en 1933, bajo la advocaclón de Romaln Rolland. Has ta ese momento Panaít Istrati habla recorrido todoa los camlnos de Europa, arrastrando tras si su misèria de vagabundo. No tenia cultura ; su odio hacia los ricos no era un odio consciente. un odio nacido del conoclmiento de la historia del hombre. En realldad, Panalt Istrati pertenecla, Ideológlcamente, a la categoria de lo que Marx ha Ilamado "Lumpemproietariat" ; c^iaba a merced del prlmero que le hablaba de la vida. Cuando Víctor Serge, anarquista, fué encarcelado Por las autoridades sovlétlcas, Panalt Istrati. que era su amigo, publicó varios libros — tres — contra la D. R. g. s. Es te hombre tomadizo. sln conclencla clara de lo que era. PANAIT ISTRATI dotado de una gran fuerza para describir las angustias de su vida de mendlgo. no puede ser comparado con Barbusse. producte ideológico de las clmmstanclas de su vivlr, espiritu oonsclente del deber que le Injponian las verdades descubiertas. Panalt Istrati íue un juguete Inconsciente de los enemlgos de la D. R. S. S. y su carència de control para anallzar los hechos y las ideas le impldieron ver los Ones de tales manlobras. Su defección no ha sorprendldo a nadie." En efecte. Panalt Istrati, mancat d'un contingut ideològic, era susceptible de sofrir les influències alienes. Però en la seva vida hl havia quelcom que podia fer suposar ais qui ei coneguérem que mai no podria posar-se al costat dels enemics del po- ATENCIÓ! atenció: Colosail Superb! Imponent! Monumental! S'ACOSTA EL GRANDIÓS ESDEVENIMENT CENT ESPECTACLES || EN UN Í/XTÍMOS D\AS DE POMPÏXA TITÀNICA REALITZACIÓ QÜE LA IMAGINACIÓ HDHUMANA NO PODRÀ PERCEBRE EN UN ÜOL MO MENT : LA RESURRECCIÓ DE VINT SEGLES : LA VIDA DE TOT UN POBLE QUE HA IMPRÈS LA SEVA PETJA EN TOTA LA CIVILITZACIÓ DE L'OCCIDENT PD M P E ¥ A EL PRIMER "PILm GEGANT RADIO" 1935-1936 per PERE FOIX ble, que en realitat eren els seus propis enemics : la seva vida de sofriments. Hom podia suposar-li unes fluctuaciones ideològiques més o menys profundes; un canvi de tàctica, una visió de la lluita de classes, potser diferent de quan era un simple pintor o un fotògraf ambulant, precisament per aquesta manca de control per analitzar els fets, com diu Joan Palcés. Això féu que a ml no em sorprengués veure'l enamorat de la D. R. s. S. abans del seu viatge a Moscou, i que després, en tres llibres. "Vers l'autre flamme". despotriqués de la xarxa de funcionaris soviètics 1 del proletariat rus que els suportava. En aquests tres llibres Istrati plantejava purament I simplement una qüestió de sentiment. Desconeixedor de Marx i mancat d'un profund l seriós estudi de la lluito de classes, no coneixent d'aquesta només que la part negativa, bon punt assoli la popularitat ae senti moralment i materialment separat dels seus antics companys de misèria. No hi havia, entre Panaït Istrati i el proletariat altre llaç d'unió que la misèria. Cap concepció filosòfica, cap tàctica sindical, cap pla d'organització. Era Istrati un individualista en el sentit més ample de la paraula. Tot ho supeditava a la seva inde^ pendèncla. Quan encara no havia complert senze anys abandonà el seu pals. Braïla, i deixà la seva mare sola. Volia veure món I conèixer altres homes. A través de les seves obres, la seva Independència es destaca per damunt de tot. Quan després d'un llarg viatge per Europa tomà a Romania 1 treballà de descarregador de vaixells al port de Braïla. lluità com un brau al costat dels obrers portuaris, els quals l'elegiren secretari general del seu Sindicat i fou redactor del setmanari "La Romania Obrera". Però tot I essent treballador del port, volia donar eixida a les seves inquietuds literàries i col·laborà en diaris burgesos, preferentment T'Ordeverul". Després a "Dimletra". i per últim ingressà com a redactor a "Romania Moncitoare" L'obra literària que bullia dintre seu tenia més força que el sentiment de classe. El defalliment, ta claudicació o ta traïció és. gairebé sempre, el camí dels homes que defensen un ideari per necessitat o per sentiment, bulls d'un contingut ideològic. Estan exposats a les claudicacions i. naturalment, a les traïcions. I aquests ho mes. que nhi ha per tot arreu, són un perill per al partit o agrupació que els tenen. Heus acl el final de Panaït Istrati. Segons publicà un periòdic local. Istrati, en una carta adreçada a Jean Oesthieux 1 que aquest ha inserit a ta revista "Heures Pèrdues", es passà a l'enemic per diners. Amb data del mes de juny del 1934, Istrati escriví a Desthieux: "Rieder. el meu editor, em paga aquest mes ta darrera mensualitat, dient-me cínicament que el nostre contracte resta anul·lat solament amb allò que fa referència a ta clàusula de pagament. En ta resta, alló de la propietat de l'obra continua essent vàlid per a ells. Per tant, després d'aquest mes de juny. és a dir, quan jo tingui cinquanta anys, dels quals trenta de treball manual, no em restaran més que tres 'alternatives : Primera: Retirar-me a un monestir i viure dels 2.000 leis mensuals a fi de poder lliurar-ne a la meva família 6.000, puix que són 8.000 leis— 450 pessetes— que és tot el que m'ofereix Riéder en aquest moment. Segona: Acceptar vendre ta meva consciència a qualsevol partit o llepar les petjades del rei, com tanta d'altres. 1 així poder assegurar-me els 20.000 leis que representen el meu pressupost actuaL Tercera ; Suícldar-me. Però t'asseguro que a mesura que les coses em van malament, i flns i tot pitjor, sento menys desigs de matar-me. Es curiós 1" "Faig tot el que està al meu abast per trobar diners, els quals em són necessaris. Vaig a vendre ta meva ànma al rel. No em demanarà que 11 llepi les petjades, encara que m'he embolicat, en aquests moments, en un moviment de ta Joventut nacional que detesto." Es l'eterna qüestió dels diner»! De l'home sense ideal que cs ven a l'adversari. Al nostre pals en coneixem algun>! exemplars. Barbusse ens assabentà, des de ta revista "Monde", que Istrati escriví els tres llibres ja esmentats contra ta Rússia soviètica a causa de no haver-*; considerat prou satisfet del tracte econòmic que. d'acord amb les seves ambicions, esperava del Govern soviètic. La traïció, doncs, no és del 1934. Començà el 1929. perfilant-se més tard amb les denúncies qvc féu a ta policia romanesa amb metiu d'un viatge que feren antics companys seus a Bucarest, 1 acabant, segons pròpia confessió, amb l'ingrts en el sl de les joventuts feixistes romaneses. Tot això d'acord amb unes declaracions que Panalt Istrati féu a Paris el 1927 1 que jo vaig reproduir en el pròleg de la meva traducció de "Nerransuta", que es posà en venda el novembre del mateix any, 1 que deia: "Jo no sóc nl vull ésser escriptor ni home de lletres. Sóc un home de lluita, i prou. Mireu: sl el meu primer article fou de combat, de combat cerà ta meva darrera lletra. Sóc pobre 1 pobre penso morir, perquè la Immensa família de famolenca que he trobat en el meu camí no els he oblidat nl mai els podré oblidar. Ara estic a ta meitat de la meva obra segons la vaig concebre en els meus anys de vagabundatge per un món ple d'espines. En acabar l'altra meitat, en arribar al final de ta meva obra, deixaré ta ploma 1 altra vegada, com abans, em lliuraré als aires purs dels grans camins que travessen ta terra 1 tomaré al costat dels meus companys de sempre, coneguts en hores tristes i alegres. I aixi. de més a més, hauré donat un bon exemple: descarregar tot allò que de millor porta l'home dintre seu i lliurar-ho al món sense cap interès, evitant convertir-se en un paràsit vivint de l"'oflcl" d'escriptor." Vanes paraules. Istrati es trobà lligat a un ambient burgès, que ell detestava abans del 1924. o sigui abans de publicar el seu primer llibre "Kyra Kyralinfi". En donar-se a conèixer amb el seu primer llibre, que resta immortal per ta seva bellesa 1 la seva força descriptiva, els crítics de ta premsa de dreta, tot i reconeixent ta seva vàlua, l'atacaven cruament uns. mentre d'altres l'ignoraven. No podien tolerar que un obrer, un vagabund, del no-res assolis fama mundial. Tot canvià, però, el 1929, amb motiu de ta publicació dels tres vohims "Vers l'autre flamme", en els quals féu el joc al gran capitalisme. coUocant-se enfront del proletariat. Essent un dels fundadors de "Monde", renuncià a l'amistat de Barbusse i a la de tots els homes que lluitaven per un món millor. Ara, ta critica feixista exalta el nom de Panaït Istrati. Amb motiu de la seva mort, el «Corriero delta Sera" posa l'obra literària de Panalt per damunt de ta de Gorkl. Amb paraules d'exaltada admiració, "L'Action Françalse", que tan asprament combaté el rebel Istrati, des del 1929 li ha dedicat nombroses crítiques. Es a dir. que abans amb prou feines la crítica de dreta parlava d Istrati. Però un cop consumada la traïció. Israti ha esdevingut un autor de moda. * • * I és que Istrati combaté, no solament el socialisme sota qualsevol tendència que es presentés, sinó que negava el pa 1 ta sal als jueus, nom¬ brosos a Romania. "Tot comunista — deia — és per definició un bandit 1 el jueu un cràpula, que aprofita totes l»s ocasions per a minar les bases de l'Estat que el protegeix." Això ho escrivia al diari feixista de Bucareit "Curentul". setmanes abans de morir. Per altra banda, mentre el 1925, estan Jo empresonat a Barcelona, m'escrivia cartes exaltades, plenes de rebel·lia. Jurant donar ta vida per ta llibertat, deu anys més tard. en ocasió d'un viatge que l'escriptor, redactor de "Monde" 1 amic de Barbusse Prancis Jourdain. féu a Bucarest. Istrati el denuncià a ta policia romanesa, malgrat ésser Jourdain un gran amic seu i després de ta denúncia escrivia Jourdain una carta de ta qual estractem el paràgraf següent "Amic estimat de' meu cor, artista perfecte, home superior, persona educada 1 distingida: no saps de quina manera he desitjat que fossis respectat pels meus amics! Creu-me, que sento una gran pena dliavcrme I vist obligat a denunciar-te. coneixent com conec ta teva correcció 1 honorabilitat ! Gran com ets en l'art de l'arquitectura i de ta decoració Interior, i per què. molt estimat amio Jourdain. m'has col·locat en l'obilgació de denunciar-te com a un individu perillós, indesitjable, aliat amb bandits? Oert que m'has ofert una ocasió de poder servir el meu nou ideal ensems que he pogut donar una prova de zel als que em paguen. Però tu. vell amic meu. no has tingut compassió de mi. Nl tan solament has vingut a veure'm! Veritat que el cor de l'home de vegades és dur com una pedra..." Desconcertant Aquesta barreja de cinisme i de sentimentalisme ens recorda els tèrbols personatges de Dostolewski. 4 En quines tenebrositats se submergia l'ànima de Panaït Istrati? Un home que ha estat menyspreat per la societat; que ha sofert fam 1 fred ; que ha estat empresonat ; que no tenia altra llar que ta via pública ; que el seu primer adversari era el policia, ací el teniu denunciant els seus millors amics als feixistes del seu pals, els mateixos que volien assassinar-lo el 1926. Veritat que fa pena? i Quin lector de Panaït Istrati no haurà experimentat una forta emoció, en assabentar-se de les baixeses d'aquell revolucionari universal? 4 Us imagineu 1 un Gorkl convertit al tsarisme? iO bé un Jack London llepant les petjades dels grans capitalistes ianquis? Oert que un home d'idees no pot fer mai una traïció. CINEMES Coliseum Avui. nit. a les 10: Revista Paramonnt DIBUIXOS i l'estrena del fllm Paramount ALAS EN LA NOCHE per Myma Loy i Cary Orant I Avui, nit, a les 10: Gran èxit de SIMONE SIMÓN en el gran fllm OJOS NEGROS amb HARRY BAUR. yftfiyjfifionfl Gran Empresa Segarra Avui, nit. a les 10, el gran èxit en ta seva segona setmana: La hija de Juan Simón per "Angellllo" 1 Pilar MuAoo. FEMINJI Avui. dilluns, gran èxit: SEQUOIA i Més que un fllm. un descobriment! amb Joan Parker, Rossell Hardie, el puma "Gatha" i el cérvol "Ma- • libú". J En el mateix programa: NOCHE ESTELAR amb Mary Pickford, Gary Cooper, etc. Produccions Metro Goldvyn Mayer. Cap a la Universitat obrera DÉersitari$ per a obren per FRANCESC MARGARlü En temps de la monarquia... Abans l'home que arribava a posseir un títol universitari es creia un Déu. La badoqueria 1 la Ignorància contribuïen a fomentar, aquesta autoadmiració. La gent es deia, admirada: "Es metge...!" o bé "Es advocat...!". La paraula d'un home de carrera era considerada com quelcom Indiscutible, com un oraole. Era InfaUible. El "Doctorat" donava una aurèola de saviesa, de ponderació, de suficiència... A pagès, sobretot, era on es feia més patent i ostensible aquesta fanàtica adoració a l'home que podia exhibir el preuat 1 envejat "doctor". A ciutat però, no hl havia tanta credulitat. Tothom sabia que les recomanacions, els presenta i altres coses més, feien miracles. Els catedràtics en Dur majoria eren molt inflexibles (?). Inflexibles amb una classe deoerminada d'estudiants: els "lliures". En canvi, els "oficials" — fills de "casa bona" — eren objecte de totes les atencions i preferències dels professors. Tolerància, comprensió, benignitat... Demés, l'oficial no assistia a classe. I promovia vagues de protesta exigint unes vacances Inacabables... Quan venia l'època d'exàmens, l'estudiant s'adonava que els llibres encara estaven per tallar. Aleshores el xicot feia un esforç i 'Vempollava", en unes quantes hores, les lliçons suficients "per a sortir del pes". Sl no es vela prou segur d'ell mateix feia una vlsiteta al catedràtic 1 aquest, ànima generosa, tot amor i comprensió (pur altruisme!), assegurava que seria benigne i tolerant... Efectivament, després d'uns exàmens briUantisslms (?), l'estudiant tomava a casa seva amb un magnífic "Notable" o "Sobresaliento"... Els pares, però... La República Intentà dignificar ta Universitat. El claustre havia de sofrir una reforma fonamental. Tempa nous. mètodes nous. Fets posteriors han Impossibilitat ta continuació de semblants reformes. Anticatalans i antiobrers De catedràtics a la "antlgua usanza" en queden, per desgràcia, bastants. La selecció que exigien les circumstàncies havia d'haver estat feta amb més rapidesa Ara en paguem els resultats. Vinguts de terres llunyanes, educats. Influenciats per atavismes ancestrals, no ens entenen o no ens vo¬ len entendre. La majoria es converteixen en anticatalanlstes furibunds. I de retop, reaccionaris, és a dir. adversaris declarats de les reivindicacions culturals obreres Són enemics del sol i de la Bum. Estimen les velles parets humides i verdoses. Viuen enmig de pols 1 de tenebres. Odien les reformes... Per això quan el Patronat Universitari, mínima concessió estatal, va anunciar que de l'edlflci del carrer de les Corts Catalanes en faria una Universitat moderna, àmplia, alegre, democràtica, vigorosa, activa I eficient, el vell professorat, abúhc per tradició, carregat de prejudicis 1 de patriotisme "rojo y gualdo", de mandra i d'orgull, va protestar-ne desaforadament. la indiferència popular el féu emmudir. I procurà passar Inadvertit. L'obra modemitzadora segui endavant. Els treballadors foren incorporats a ta vida universitària. El Patronat organitzà els Estudis Universitaris per a Obrers. Noves protestes, nous esgarips. "Allò era l'anarquia! Era ta implantació efctlva del comunisme. Repreeentava el desprestigi de la Universitat!" Hi hagué un catedràtic que. fortament indignat, digué públicament: "Els obrers no hi tenen res a fer a les Universitats!" Un altre contestaria en ple examen a un estudia nt-treb«ltodor que s'excusava per no haver pogut assistir puntualment a causa del treball: "óQue trabaja dlce usted? Pues entoncee... porque estudia!..." No obstant, "els tradicionalistes" van haver d'acceptar els fets. Esperarien... Derrotats, però no vençuts La situació canvià. Els esdeveniments van afavorir llurs designis. La dato inaugural del curs 1934-35 dels esmentats estudis obrers sofrí diversos 1 continuats ajornaments. Els alumnes feren visites I més visites. Cada vegada eren acomiadats amb els mateixos argumenta: "Que si el comissari..." "Que sl el ministre..." Evasives i dilacions. El temps passava. Mentrestant determinats diaris madrilenys portaven a cap una insidiosa campanya contra ta futura Universitat obrera "Los estudiós obreres — deien — son declarada mente eeparatlstas..." I un bon dia els catalans ens vàrem assabentar que els dissolvents I subversius Estudis Universitaris per a Obrers havien estat suspesos. La noticia, però, no va sorprendre ningú. Tothom ho donava per descomptat... Malgrat tantes dificultats, ta idea havia fet profundes arrels. L'orga- Prepareu-vos a llegir cada vespre. LA RAMBLA, diari catalanista d e les esquerres NOVA I GRAN URBANITZACIÓ A BARCELONA Torre del Baró Quaranta milions de panik quadrau de terreny rodejats de pins, ela dl »'dlm eo solars per a casea xaleu a 10 ccotlnu pam. Slcnadcs les escriptures de 40U solars com a regal davant el notari Sr Alcover, útgut a le» múltiple* demandes, continuem a benel·lci del publlr donant ela solars com i reral a 10 cèntims pam. lliure de despeses • amb M lliurament de plaos i etcrlptnres a l'acte DESPATX: CORTS CATALANES. S0Ï, quart feleton Í130» nlsme cultural creat psl Patronat Universitari era insubstituíblo. Els resultats obtinguts, en progrebsió ascendent, obligaven a cercar una fórmula legal per a substituir els estudis tan injustament suspesos. Vn grup d'alumnes i de stmpatitaants dels Estudis Universitaris per a Obrers, davant ta Imminència del nou curs, va creure oportú fer alguna cosa per tal de solucionar el oonflicte creat per l'ordre estatal. Amb unes quantes reunions preparatòries n'hi va haver prou. Tota sentien el mateix anhel: continuar l'obra començada pel Patronat. Abans de seguir endavant calia saber una cosa: sl hom podria comptar amb el concurs del mateix professorat designat per l'extingit òrgan universitari. La resposta fou afirmativa. Nl reserves ni condicions. Ajut Incondicional. Cobrant o sense cobrar. El personal subaltern també s'oferl. L'obstacle principal, doncs, estava salvat. Ara només faltava encarrilar 1 donar-li forma concreta i tangible. Els estudis obrers en marxa Hom anà a ta creació d'una entitat Es confeccionaren uns estatuts. Les inevitables dificultats burocràtiques retardaren considera olement ta constitució definitiva. Els reglaments hagueren désser enviats a Madrid... Pa pocs dies els estatuts tomaven, per fil. aprovats.... 1 sorgia i' Associació Universitària Obrera. La finalitat d'aquesta entitat no és altra que continuar l'obra Iniciada pel Patronat, creant els Estudis Universitaris per a Obrers. "Impulsar, propagar 1 facilitar la incorporació dels treballadors als alts estudis universitaris. Igualtat de drets. Igualtat cultural. Supressió de privilegis". Els components de ta Junta Directiva de l'Assodació Universitària Obrera, obrers, autèntics obrers, han treballat activament amb gran entusiasme, per a poder començar els "estudis" en la data prevista. Cinema CATALUNYA Llar del Cinema Nacional Avui, nit, a les 10: Exit rotund de la magna producció de BENITO PEROJO La Verbena de la Paloma per Miquel Ugcro, Raquel Rodrigo, Robert Rey. A més: LA FALSEDAD DE UN BILLETE FAL- SO (Sketch musical); CASATE Y VER AS (Còmica), 1 DIBUIXOS. PUBLl-CINEMA Sessió continua des de les ll del mati a la 1 de la matinada Seient. 1 pta. Avui. dilluns, canvi de programa CURIOSITATS MUNDLALS NOTICIARIS D'ACTUALITAT MUNDIAL Segon programa de LA GRAN PARADA DE WALT DISNEY MM PL Urquinaona, 5 - Telèfon 21966 Nit, a les 10. Segona setmana d'èxit del nou espectacle cinematogràfic EL SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU CINEMA PARIS Telèfon 14544 Sempre el programa més atractiu de Barcelona Ctaudctte Colbett en el seu fllm MCNDOS PRIVADOS, amb Charles Boyer 1 Joan Bennct; Maurice Chevaller I Jeanette Macdonald en ta famosa opereta de Fram Lehar. LA VIUDA ALEGRE, versió original. Dimecres, matinal 10'15. Despatx de localitats numerades per a la sessió del dimecres, tarda, a les 6. TEATRES TEATRE NOVETATS (TEATRE CATALÀ) Companyia Nicolau- Martori Avui. dilluns, nit, a les lO'ló, l'èxit d'Ignasi AgusU MmM els lladres Demà. tarda, AMÀLIA, AMÈLIA I EMÍLIA. Nit: 1ENAVEN. TURATS ELS LLADRES. Principal Palace Rambla del »Ug. 4 - Telelon llimi COMPANYIA MARGARIDA XIRGU DARRERA SETMANA AvuL nit. a les 10T6: CLAMORó S EXIT de la comèdia er tres aces. en prosa I vers. d- • rleric Garcia Lorca Dona Rosita la Soltera o El lenguaje de las flores genial creació le MARGARIDA XIRGU Demà 1 cada dia. el gran èxit DOM ROSITA LA SOLTERA o EL LENGUAJE DE LAS FLORES