80 desembre de 1935 Ja rambla de Catalunya Els esports La nota més destacada de la jornada d'ahir la donen el Gràcia, ei Ca'el a i e. Granol ers vencedors en camp contian. El Manresa, però, segueix al cap de la classificació A MANRESA Manresa, 3 - Terrassa, 2 Amb el resultat d'ahir el Manresa es manté al primer lloc de la classificació de la Primera Divisió d'aquest Torneig català de Lliga. Indubtablement el conjunt local realitzà ahir un esfor per batre l'equip del Terrassa, esforç que culminà amb una victòria que, vist el desenrotllament del partit, havia d'ésser més esclatant. La prova d'això és que fins el darrer minut de l'encontre el resultat era favorable als manr .ans per 3 a 1. però un íreeklck molt prop de la porta local provocà una confusió que aprofliaren els terrassencs per a reduir al mlnimum llur derrota. H partit resultà competidls$lm, però les avançades locals foren molt més nombroses i donaren sempre major sensació de joc. 61 tots els perills provocats per Marao 1 per Ratera haguessin estat millor aprofitats, la victòria d'ahir podia haver estat superior a tres gols de diferència. Però el nerviosisme imperant en aquesta mena de partits fou que moltes pilotes es perdessin per excés de cobejança les unes i per manca de precisió les altres. En la linla medul·lar manresana hi hagué una falla, la de Griera, el lloc del qual va ésser ocupat per Prat. amb més voluntat que encert. Layola, del Terrassa, es pogué moure lliurament al centre de la seva Unia mitgera, per la manca de fons del substitut manresà. Les altres Unies jugaren, amb tot, en un pla superior, de les quals es destacaren en l'atac els extrems, que van tenir ahir un dia pletòric de facultats. Pel Terrassa cal destacar la 11nit defensiva, que malbaratà Infinitat de temptatives d'atac de la davantera maj\resana, cn la qual tasca secundà amb encert Llopis. El primer de marcar va ésser el Manresa, per mitjà de Serra. No trigà gaire a produir-se l'empat, d'una manera molt poc brillant, per part de Rius — no sabem sl "el" del Terrassa o "el" del Manresa — , però almenys amb la complicació d'aquest darrer defensa blanc-vermell. Finalitzà amb aquest resultat el primer temps. Al cap d'un minut de començar la represa, Solemou resolgué encertadament una ocasió creada per Marzo I Serra davant de porta i desempatà. A partir d'aquest moment el Manresa efectuà una partida de gran envergadura, i portà constantment l'amenaça de gol arran mateix de la Unia defensiva del Terrassa. Aquest atac fou premiat amb un gol de magnifica execució de Serra, al cap de vlnt-1-cinc minuts; un gol que per eU sol merelxja els honors de resenyar-lo. 1 dels quals Serra és mestre en marcar-los. Ja hem dit de la manera insulsa com, quan ja es donava la partida per resolta, el Terrassa va marcar el seu segon gol, per obra de Rius. L'arbitratge d'Esteve potser pecà de qualques irregularitats, però hem de reconèixer que fou enèrgic 1 àdhuc imparcial. Els equips a les seves ordres íoren: Terrassa F. C: Llopis. Jordà. Bartomeus, Castro. Loyola. Cadafalch, Gulllamón, Brió, Pueyo, Rius 1 Colomer. C. E. Manresa: Roviralta. Castells, Rius. Julià, Prat, Costa. Ratera, Solernou, Serra, Senyal 1 Marzo. A GRACIA L'Europa bat l'Horta per 5 gols a 4 Ja hem remarcat alguna altra vegada el grau de rivalitat esportiva que avui com avui hl ha entre l'Europa i l'Horta. El mateix té que l'encontre a disputar sigui de campionat o de Lliga que d'entrenament. Les barriades són veïnes, i els veïns de les respectives barriades partidaris del club que els dóna to 1 categoria no s'entenen d'orgues: volen guanyar, i com que saben l'eficàcia que en un moment donat pot tenir cridar tots a un "pena!"!, o "orsay!". o "jends", d'aci que aquests partits esdeviguln cada dia més Interes- PRIMEBA DIVISIÓ Manresa - Terrassa. 3-2. Sant Andreu - Gracia. 1-3. Vlc-Calella. 3-4. Europa - Horta, 5-4. Santboià - Sants. 4-2. Martlnenc-Granollers. 1-4. CLASSIFICACIÓ Manresa 3 3 0 0 9 4 6 Calell·i 3 2 0 1 11 5 4 Europa 3 2 0 1 9 7 4 Gràcia 3 2 0 1 8 6 4 Granollers 3 1117 7 3 Sant Andreu 3X11663 Terrassa 3 1 1 1 18 7 3 Vic 3 1 0 2 9 7 2 Sants 3 1 0 2 6 9 2 Horta ...„ 3 1 0 2 9 12 2 Santboià 3 1 0 2 8 14 2 Martinenc 3 0 1 2 4 11 1 Partits per diumenge vinent Santboià - Martinenc. Horta - Vic. Terrassa - Europa. Sants - Manresa. Gràcia - Granollers. Calella - Sant Andreu. sants, més competí ts... 1 de més difícil arbitratge, perquè són jugats amb tanta empenta, es va d'un bàudol com de laltre— animats constantment els jugadors pels respectius partidaris...— amb tant de dalit darrera la pilota que es fa bon xic dificU, no ja per l'àrbitre, sinó àdhuc per a l'espectador, poder apreciar en tot moment les Jugades tal i com se succeeixen. 1 per conseqüència l'encert o el desencert de l'àrbitre en llurs decisions. Diem això perquè en el partit d'ahir el senyor Menal, que estava arbitrant molt bé. hagué, gairebé a darrera hora. de castigar jnes clarissimes mans en què dintre de l'àrea, no ja de defensa, sinó de gol. Incoí regué Montaner. El penalty, per a nosaltres també clarísslm, ;iavia estat precedit, però, d'unes mans de Capdevila, que Menal no va veure, com tampoc no va veure el íould evident de què es téu object* p<.-i part dels -davanters de l'Horta a Montserrat. Mala fe de Menal? Ni pensar-ho tan sols. Es que dintre l'àrea de gol del marc de l'Euiopa s'aplegaren llavors nombrosos jugadors d'ambdós bàndols, essent molt díficil poder apreciar, i com més de prop més, les evolucions de la pilota, que en sortir d'aqueU batibull 1 anar per alt en direcció al marc "europeista" fou desviada amb les dues mans per Montaner. Això, aquestes mans fou el- que va veure el senyor Menal 1 el que va castigar amb el penalty, corresponent. Nosaltres tenim el' convenciment que sl el senyor Menal hagués vist com ho veiérem nosaltres les mans de Capdevila o el fould de què es féu objecte a Montserrat, s'hauria apressat a castigar-ho igualment. No havent-ho vist, féu molt ben fet de no castigar-ho. Llevat d'aquest fet, que donà lloc a serioses protestes, el partit, dur 1 a estones bastant ben jugat, fou més que altra cosa pròdig en emocions per la molta feina que es Jonà al minyó encarregat del marcador, que funcionà fins a cinc vegades en el primer temps i quatre en el segon, nou. en total, és a dir, que el partit, si no prou bo per a fer les delícies del partidari del futbol pur, fou. això sl, dels que deixen satisfet al partidari dels gols, que diuen que són trumfos. I si gols són trumfos. l'Europa, que en va marcar cinc per "només" quatre l'Horta, fou qui s'apuntà a la casella de classificació dos punts més en aquest Torneig de Lliga Catalana suara com aquell qui diu començat. En el primer temps l'Horta, que sortí amb molta empenta, arribà a apuntar-se dos gols. ambdós marcats per Legaz. per cap l'Europa. Abans d'arribar-se al descans l'Europa, cn brillant reacció, establí l'empat i encara portà avantatge d'un gol; Ballester I. Vaquer i Arqués, per aquest ordre, foren els afortunats autors dels punts, que tornaven la tranqulllitat a l'ànim dels europeistes. Represa la partida. Mas va tornar a marcar p:r l'Europa; al cep de poca estona era Mayoral per l'Horta; després tornava a ésser Vaquer el que "sucava", 1 finalment ho fou Legaz per l'Horta, i de penalty, el que tancà caixa... En resum: molta més emoció que no pas bon joc. Els equips foren: Europa: Montserrat. Escuter. Martin, joncosa, XUré, Montaner, Vaquer, Mas, Ballester I. Arqués 1 Ballester n. Horta: Altlmis, Sancho. Plero, Solanes, Sabadell, AbeUa. Mayoral. Capdevila, Domínguez, Legaz i Barnet. A SANT MABTI El Granollers guanya el Martinenc per 2 gols a 1 La partida que ahir a la tarda van jugar aquests dos equips tingué dues fases ben diferents. En U primera part el domini correspongué a l'equip del Vallès, que es mostrà molt superior al seu adversari. Malgrat que el Granollers presentà al camp de Smt Maxii un equip format gairebé per reserves, pogué endur-se'n a Granollers els dos punts que es posaven en litigi. Malgrat, doncs, que presentà un equip de reservistes, fou l'equip que a la primera part sabé imposar-se. jugà amb més encert que els locals i amb més sort... Durant la primera part el Granollers Ja havia aconseguit marcar els dos gols que li donaren la victòria, I sl en aquesta part n'aconseguiren dos. no hauríem trobat gens estrany d'estrany que per la forma que els locals Jugaren aquest primer temps els de Granollers aconseguissin maroar-ne alguns mes. En aquesta primera part no va existir l'onze de Sant Marti. Damunt el terreny de Joc només es veien els Jugadors del Granollers, car els del Martinenc Jugaven tan desencertats que perdien totes les pilotes que els anaven als peus. Fou una primera part insulsa 1 ensopida, car alli es veié el Granollers Jugar sense adversari. E3 primer gol de la tarda fou obtingut al cap de vint-i-dos minuts de començada la partida, per mitjà de Manuel, en una Jugada Individual: el segon fou assolit al cap de dos minuts del primer, en un tatlbull davant la porta que Valerlano sabé aprofitar 1 que el porter del Martinenc no pogué evitar. Amb aquest resultat de dos gols a cap acabà el primer temps. ria obligat per haver quedat culsta en el torneig anterior, com no es mereixia el Vic l'ascens sl no pogués fer molt més del que avui ha fet. El Calella s'ha mostrat en tot moment un equip perilles issim. sense estrelles de molta magnitud, però en canvi amb un conjunt excel·lent, sobretot en la tàctica de la passada curta, que han demeetm dominar força perfectament. Ei Vic ha anat a la deriva durant la major part del primer temps, i ha permès al Calella d'establir una diferència d» tres gols al seu favor. Potser que analitzant trobéssim que el domini ha estat alternat i que el Vielha eeiat mancat de sort en algunes ocasions, 1 en altres te tasca realltaada per íimora ha impedit .que eU davanters blancs poguessin pfeiïoïar el marc amb més freqüèncÜE; amb tot, mentre la defensiva MlBlleaca aconseguit imposar-se, la, del Vic iio i,a potrut evitat l't-ir.penta dels Uavante::, ';liuics avui. ?DOtoer. en pia denerts Al cap de catorze minuts Babot marca el primer go}. àwoiiunt un servei d Alcorlza. després d'un bailUíUi davant el marc deis Uvalr, al cap de vint-í-vult minuts és Usandi■-Hga cu. rematant un càrn»i tri. per Ci.'omines. aco·iií-'^U el se^ou koI p.-r als s*"!.*. i Ires minuts nv.s i-.rd Babot marca uov-inent d'una l^ssa-ia també : Al^or./.-, t-r. circumstàncies semblaa'.s al primer, i am1) aquest -"sullift flv.c.x la pn mera part. TornaJa'h cen.nr la lial». el Vic acon-s.'g-i •'>: ' f trenar tl irarcador al cap dé yl.iH-dos minuts, per mitjà de Boni;. rprofltantii bon servei de Utt»da: ha estat un gol d'excellent -iSotu:- 1 ; j cap d- trenta minuts B, Mallart i5) i Hernàndez. Intendència: Pujol (5), Martínez (fl). Estop (8). Catarineu (12) i VIlaldac (4). Al camp de l'Avinguda del P. Claret el Patrie sense emprar-se a fons baté amb un crescut tantelg els mataronlns. que enguany no donen la impressió de conjunt dels campionats anteriors. Sota les ordres del col·legiat Gironès t, s'arrengleraren els equips com segueix: Patrie: Mannler (2), Borrell Arnaud (12), Font (14) l Henry (15). Iluro: Baró (1). Montasell. Cordón (4). XlblUer (10. i López (4). Al "Catalunya de les Corts" tinguérem la sorpresa, després d'haver actuat els segons equips, d'assabentar-nos que el col·legiat senyor Ponç considerava improcedent l'arbitratge dels primers, mancat com estava el camp de la força pública corresponent. Aquesta mesura de prevenció la trobem molt ajustada, ja que la lluita es presentava compeUda i podia derlvar-se'n accidents oue per lleus que fossin, són sempre de lamentar. Hem d'afegir també que el contingent de públic que ahir acudi al terreny del camp d'en Galvany. fou en nombre considerable, i no sempre la passió és continguda. I el Laietà a Manresa ha pogut desfer-se de la cua en vèncer els del Blanquelx per un resultat escàs, però suficient per apuntar-se ns * a U pàgina 10 PERELADA CAVES DE L'EMPORDÀl DOUX DEMI-DOUX SEC G àfisula metàl·lica Dipòsit: F. QI ^NA. Llúrir > Telèfon :!»099 BARCELONA IR -u. g "b y ELS ENCONTRES INTERNACIONALS En un partit magnífic que mant ngué l'interès de s ej-pe tadors fins a final, la U. S. A. Perpignanais vencé el F. C. Barcelona per 19 a 16 Es evident -que no fou pas un encert dels directius del cercle blaugrana • fer jugar un encontre de rugby de la categoria del quo comentem, com a aperitiu d'una matinal esportiva com là del dia de Nadal a l^s Corts. I no ho sentim pas per nosaltres, els amants del rugby. sinó pels "pobres" futbolistes que sortiren després 1 que,, comparant llur "dinamisme" amb «1 dels que els preceidíren, . semblava talment que Juessin a. .donar cartons. Sort de proves atlètiques . intercalades, (ué a -la mitja part del segon enntre animaren quelcom els espectadors, o sinó potser algun d'ells no hauria menjat gall per haver-se quedat adormit a les grades de la "Catedral", Valgui tot el que hem dit per a demostrar que el partit de rugby íou d'exceüent classe, d'aquells que es recorden amb gust L sobretot, dels que d'una manera evident fan veure als que encara no són fervents admiradors d'aquest esport, que la seva espectacularltat sobrepuja de molt la dels que de més popularitat gaudeixen, i que quan les forces són anivellades els moments d'emoció són tan nombrosos per a fer estar amb l'ai! al cor. com vulgarment es diu, els espectadors més freds 1 imparcials. Amb tot. no volem pas fer creure, ara, que l'encontre del dia de Nadal fos una cosa excepcional, ni tan solament el millor que s'ha jugat a les Oorts. Es evident que l'exhlblcló donada pels dos quinzes contendents ha estat 1 pot ésser superada de bon tros. tot I que, com Ja hem dit. aquest partit fou Interessantlssim. I no és pas que volguem. amb aquestes paraules, desmerèixer la tasca de cap dels equips. Tot al contrari: volem dir. simplement; als que encara no estan prou convençuts de la bondat d'aquest esport, que no van pas assistir a una exhibició Insuperable, sinó tan solament a una bona partida, a una actuació que pot ésser mfilorada de molt. tot 1 que, repetim-ho. va ésser força bona 1 Interessant. Voldríem parlar, amb lot detall, del matx i de les seves incidències. Bl fet. però. d'haver estat Ja repor- Esportiu : el dia 9 de gener sortirà «LA RAMBLA» edició del vespre tat minuciosament per la premsa diària ens obliga a no insistir sobre aquest punt. limitant-nos a fer un breu comentari sobre l'actuació global dels equips. Començant pels forasters, notàrem en ells una gran superioritat de la seva linla de tres quarts sobre la resta de l'equip. Ràpids, precisos 1, sobretot, ben col·locats, foren un perill per als blaugrana cada vegada que ea feren amb la pilota. Afortunadament per a aquests, llur davantera, en "melée", no forní gaires pilotes a les Unies «l'atac. Ja que aquestes sortiren, en una gran majoria, pel costat del Barcelona. En el joc obert, però. es demostraren també uns jugadors magnífics. 1 no cal dir que, en la defensa, excel·liren enormement per sobre dels nostres representants. El punt més flac de l'equip de Perpinyà fou, sens dubte, l'arrière. jugador jove 1 d'un xut força precís, però deflclentíssim en el blocatge de la bala. En conjunt demostraren ésser un equip força bregat, que, més descansats l en un terreny en condicions, podrien donar-nos no ja una lliçó, sinó tot un curs de bon rugby. De l'equip del Barcelona no po dem fer sinó elogis per la seva meritòria tasca en aquest encontre. Perderen la partida, és cert, però sempre lluitaren amb f© 1 conservant la serenitat 1 la moral fins a la fi. Del conjunt blau-grana cal destacar la labor del tres-quarts Vanghan. el mülor home del seu equip 1 un dels millors sobre el terreny. Meritòria íou també la tasca de Miret i de Rul2 a la davantera, la qual, en conjunt, sabé aguantar magníficament els seus formidables rivals. Vilaespasa. a la defensa, molt per sobre del seu rival directe, acreditant la seva reconeguda classe. El punt flac del Barcelona fou. potser, en aquest partit, la seva linla mitjana, excessivament lenta en llançar l'atac, el qual. per aquest motiu, no pogué mai reeixir d'una manera neta salvantrse només per la valor Individual d'alguns dels seus homes. Cal que el Barcelona procuri esmenar aquesta tara sl vol arribar al lloc a què. aspira en el Campionat de Catalunya en curs. Arbitrà correctament Baltasar ' 1 els equips s'arrengleraren com "seguelx: DoU SIWA· Perpignanais: Aurlach. Baux. Lhoste, Basser. Castellana, Bertrand, Coste. Pué. Munna. Dal- rTaiaS. ^ P. C Barcelona: Vilaespasa. juanes. Vanghan. Blasco. Tarramera, Blanquet, Renom. Polch. Miret, «r.^roggi. Gallard, castells MART ARoMEfuMoMnEMtÀT Ei pn licor íe inísml El seu representant. En JOAN FONOLLEDA 8EBKA. recomana de no acceptar com a Ircitim tot el que ■ Intenta vendre amb altre nom qur oo íijrui el d» 'Aromas del Momscnaí"