Renaixement, — 104 popular actor còmic fins avui conreuador de la sarsuela castellana, en Josep Vergés. Rabagds, la vella comèdia satírica den Victorià Sardou, no ha perdut encara l'interés que induí al seu autor a escríurela. Y es més encara, després de tants anys, al ser avui traduida al català 's troba ab una actualitat local que ni feta expressa. Y segurament d'aquí a més anys continuarà Rabagàs a l'ordre del dia, perquè'ls polítics estaràn encarregats eternament d'aquest paper. Com que's tractava d'anar directament al bulto, com se sol dir, no té aquesta comèdia cap llógica característica, com no digui la ridiculisació dels capdills; d'aquests falsos apòstols que criden desde l'oposiciò fins a conseguirse pera ells una posició acomodada. Rabagàs, en el moment decissiu, en el moment algit, fa traïció als seus y's passa al enemic davant la proposició que aquest li fa. Y en Sardou, d'aquesta atracció passiva l'anomena diplomàcia femenil, per haver sigut una dona que ha aconsellat aquest procediment. Res més que això passa en aquesta comèdia, plena de situacions còmiques, a voltes de manifesta inverossimilitat. Però l'autor no's proposava fer una obra real sino lo que es y aixis l'aceptà el públic, molt nombrós, que assistí a l'estrena. En l'execució d'aquesta obra hi sobressurten els actors senyors Noíla y Giménez y la actriu senyoreta Rovira, contribuint els demés a completar la excelent interpretació que ha obtingut Rabagàs. Eryt. VIDA ÇULCURAL Inaugural de curs Divendres passat, en I' Ateneu Barceloní y davant d'un selecte públic se celebrà la sessió inaugural. 'En representació de les diferentes entitats barcelonines més importants, hi assistiren varies personalitats de la intelectualitat catalana. En Carles de Fortuny obrí Tacte llegint la Memòria de consuetut, donant compte dels treballs que porta efectuats l'Ateneu en el curs anterior, recordant al ensemps les figures literàries d'en Raimond Casellas, Serinyà, Josep Thomas y altres que havien figurat en aquella casa com a socis y que han deixat el món dels vius. A continuació, l'ilustre president Lluis Domènech y Muntaner ens llegí 'I discurs d'obertura del nou curs desenrotllant el tema: La conservació de la personalitat de Catalunya. Comensa estudiant històricament les diverses fases que ha presentat la Nació Catalana desde que s'uní la Iberia fins als temps actuals que creu que nostra personalitat troba en un estat llastimós degut principalment a la indiferència en que's miren les coses de Catalunya; Fa present de la desorientació de la nostra joventut, de la mala .avinensa d'aquesta pera les grans empreses. Parla de la classe obrera y's dol dels casos d'emigració que cada dia 's registren ab major número. Diu que la classe menestral es la única que promet bons jorns pera la nostra pàtria. «Sentim la seguretat y tenim l'experiència familiar que, fonentnos ab altres pobles, perdríem de la nostra capacitat pera 'I treball y l'avens de la societat actual y no la infundiríem més en ells. Ens es odiosa tota absorció o destrucció que sobre la nostra personalitat s'intenti.» Després diu: «El nostre deure es tenir preparada la societat catalana, el seu poder y la seva opinió pera l'acció unida y decisiva quan vinguin els moments favorables d'avensament dintre dels termes en que'ls problemes del nostre esdevenir se vegin plantejats pera la conservació de la personalitat catalana. «La nostra acció capital efectiva ha d'esser Catalunya.» Parla de la realisació de nostres aspiracions y diu: «S'ha de dirigir l'actuació a exaltar l'esperit català, avui en depressió, a aumentar el poder material de Catalunya en treball y riquesa, y finalment, a reorganisar les forses polítiques catalanes pera concórrer a una acció lleal y combinada, ja que no's possible unificaries.» Continúa: «S'ha d'acreixer la forsa de l'esperit català elevantlo y catalanisantlo.»