LA TRALLA L'gny que ue Per aquesta vegada baixaré del carro y desant el gono vermell ab borla y la campaneta que gasto per tot dia, me ficaré un cucuruxo per capell y una túnica negre ab estrellas de plata y agafant una vareta màgica actuaré de profeta. Ja sé que hi han malas llenguas que fan corre que ningú es profeta en sa terra, però à mi'm consta que aixó no es ceri; perquè aquí tenen a lord Salisbury que va profetisar la mort de Espanya y ja veuen que si no es morta poch se n'hi falta. Actuém, donchs, de profetas y parlém dc l'any que ve. En terras de Castella ne diuhen afíos de gràcia. Afio de gràcia de tal, arto de gràcia de qual. {Qué deu volguer dir aixó de gràcia/3 Allà ells à veure si hi troban explicació, que jo no li trobo ni li trobaria; ey, à menos que no fos com alló dels cangrejos de Madrit. Uns tranvias qu'els hi diuhen cangrejos perquè... son pintats de vermell. L'any que ve no serà dc gràcia; no hi hà que ferse il·lusiorjs, senyors de la mesWa,serà de desgracia, com tots els qu'han passat las ultimas generacions d'aquest estat espanyol, empenyat en desaparèixer del mapa. Y no s'ha d'estranyà aquest empenyo de Testat, quant els seus habitants també s'empenyan... lo que poden per poguer viure. La nació espanyola seguirà governada tan malament com vulguin per el govern monàrquich que patim; y aixó si que no's necessita ser gayre sabi pera profetisarho, perquè pensar en que l'any que ve pugui venir la república es pensar en la lluna. La república à Espanya no vindrà fins qu'est.igui tot ben desfet, y tol y estant tísica la pobreta Espanya, encara durarà una mica, mentres al estranger ens fihin medicinas. La república li serviria de cordial pera ajudaria à mal morir; aixis donchs, quedém en que mentres no vegin à la malalta fent els badalls, la república no vindrà. Jo ho sento )er els ignocents que pensan altra cosa, peró as malas noticias més val darlas desseguida; aixis no's faràn il·lusions. Y patint el jou monàrquich, està de més dir que tot l'any que ve ens governaràn els conservadors... ó els lliberals. Aquest punt fa de molt mal profetisar. Jo crech qu'en Maura tirarà bastant temps, perquè els demócralas puguin tenir una organisació ad hoc lo dia qu'aquell tingui de saltar. Respecte als partits politichs monàrquichs poch hi hà que dir; lliberals y conservadors tots son uns, y tol el seu programa consisteix en consercar tot lo que poden el iurró y en anar tirant: qui dias passa anys empeny y el que venga delràs que arree. L'any que ve, donchs, faràn el mateix qu'han fet y faràn sempre. . mentres els ho deixin fer. Els republicans, seguiràn sentats esperant la república, combatent uns governs, transigint ab altres y predicant el que no creuen: qu'un senzill cambi de corona per un gorro frigi pugui salvar la nació, y ells ja saben que governant al poble espanyol desde Madrit y à la madrilenya, qu'es com governaria la república unitària, fora no més un senzill cambi de figuras decorativas. Els republicans també passaràn l'any que ve esperant, diguém que com que ja hi han d'estar acostumats no hi ha perill de que s'en cansin. El carlistas, lambé el passaràn esperant, badant y suspirant, y que Deu, la Pàtria y el Rey els hi conservin la paciència, que ja s'en necessita per esperar que D. Carles pugui governar may Espanya. Y are ve la grossa, no la grossa de Nadal; sinó la profecia groísa, la qu'em farà una reputació universal y m'elevarà à la talla d'un lord Salisbury. Picsinsi bé v ja ho poden fer corre: L'any que ve els federals catalans, els verdaders federals, els que estiman Catalunya y la república, peró més à Catalunya qu'à la república, s'uniràn ab els catalanislas avansats, ab els que, si ho veyessin possible, també voldrian una república federal que reconegués la nacionalitat de Catalunya, y tots plegats, federals y catalanislas avansats, formaràn una.entitai que predicant lo que té de predicar al poble, treurà molta llana dels clatells, farà que per Pascua del any que ve els bens estiguin per'els núvols y donarà una forta empenta à la causa de Catalunya, La que l any queve haurà patit un any més el jou centralista y li fallarà un any menos pera fruir s'autonomia y tornar à veures rica y plena. Y arc, senyors, bon any nou y [visca Catalunyal ^^^v Carrbter xerraire. B' L'^ny passat {Qué ha passat aquest any? Ret d'importància ~cr trasmetre «Is lectors. n any molt ensopit, no hi hagut guerras. ni sols revolució. No hem tingut ocasió dc que las tropas sortissin als carrers; ni sisquera els carlins han fet el papu parlant d'aixecaments. No hi hé hagut novetats, qu'esment mereixin, res nou hem conegut, deixant apart els dos concerts d'en Wagner, /.i Paula y el Frou-Frou. Els governs centralistas, tots d la una, sa tasca continuant d'extenuar tan com poden la meslressa, no han i- t més que xuclar. Els Perdidos y amixos, fent cl burro han passat l'any cridant, y ja es sabut que'l gos que lladra massa no'n sab de mossegar. ■La Gloriosau no ve, perquè 4 la qüenta algú l'hi haurà xerrat que aquella Union /ay Diosl... se'n va aní en orri ans d'arri bA à Nadal. En Valies, com cada any, lent cl titella crech que ara ha decidit à ff y é efecte dc fer un altre proba, declararse carll. En Junoy. comprant pots de blanch d Espanya passa el dia fregant, mes no fuig cl color d'aquella cara que es de belún Kuhiàn. tn Corominas... Iguay! iqu'es intangiblcl ha de ser conccjal... (Ni Barcelona pot baixà ja menos ni ell pot à més pujar.) L'Ardid, matant la gent ab medicinas (que es un medi legal) r entre mitings y articles plens de molsa a vida's va campant En Salmerón... peor es meneallo, tant ximple com avans, segueix lent l'£n/r<; bobos anda el /uego ly'i temps qu'ens ho farà! En P. del O., en P.'K. y en Roca y Roca, no'ls ha anat prou bé l'any: anavan a una casa un xich decenta y els han tret per morrals. En Costa, Vintelecle de la colla, lent traduccions segueix, V es nota ab desconsol, que cada dia, ho fa més malament. En Marquina... s'en va cada mafíana é comulgar al sol y fa petons als bens y n las cabretas y als homes y... i tothóm. ..El Diluvi, segueix fentse la casa, q^c s'cniretc bastant, perquè fa posar llums d'acetileno cn lloch de gas Strach. FI Liberal seguek perdent pessetas ab Hberalilaf, prompte pujaré al cel; diu que Sant Pere )a pensa: lün àngel mds/ En Buxó, en competència ab las granotas, pasa cl dia garlaol; va reformant la veu, la té més dolsa: are sembla d'un gat. ' Y en Lerroux |oh, en Lcrrouxl |torséu la esquenal que passa el gian Baji. tn Lerroux joh, en Lcrrouxl iCésar Augusioi jcada dia més gras...I Ks el mateix; ino pierde, no, seAotesi l'emperador dels xays, cada cop, mereix mes... tira d'un carro de ferro carregat. Total; No ha passet res, no val la pena de parlar d'aquest any. Mes. . jOh, Deu meu! V es clar, m'en olvidava; un succés ha passat: molt gros. tremendo, gran, digne de mérmols que'l pugab perpctuai·;'- va passar al final del més d'octubre, loh jorn per tots fclis! ^ lOh, succés que la historia ha d'csmentarlol iiiLa Tralla va sortirlll Q. K. „ BaLL de bastons En Boladcres va agafar ja fa dias las sevas patillas, las va ficar al tren y las va enviar à Madrit. Ahont sembla qu'han fet furrolla perquè fins l'ajuntameni de la vila del os'... bertràn ha donat un tech cn honor d'ellas. La Vanguardia ho deya l'allrc dia en un telegrama, explicantho per pessas menudas. Deya el parte que, à més de las patillas, van asistir al acte una porció de concejals, diputats provincials y personatjes de la política madrilenya: «Al final del banquete el senor marqués de Lema brindo saludando a la distinguida representaeión del pucblo cataUn » , Alto el carro. Negúém en absolut que las patillas d'en Boiaderes representin el pueblo calaldn. Si hagués dit. que repieseatàvàn cl vigor del cabeflo, moll bé. Pero de' que representi lo altre, molt mal. ' :j' «Llamó à Barcelona (l'arcalde de Madrit) tesoro de EspaHa y orgullo de los espaúoles.n l'l ira peixet! Ja ho crech que si. Tesoro de Espana. Ja pól ben dirhoT^^^à . Y à un lesoro no li ha dc venir d'aqui pera contribuhir al regalct -an'ual de dos milions de pessetas al pobre d'olici d'Espanya ^oy? /Orgullo de los espafioles! Nosaltres ens creyam que desde la pallissa que'ns propinaren els Estats Units, los espaiioles ja l'haviam perdut Vorgulfo, Es veu que no, y are es Barcelona el seu orgullo. \íl*l·l^. Menos mal si saben conservar aquest d'or gullo. *s .,J Qu'ens temém que no. Las patillas també es van creure cn cl cas de pronunciar un discurso elocuen/e y van sortir del pas diheni tota aquella requincalla que fa las delicias dc la gent dc Madrit y que'ls compensa dels disgustos que tol sovint els hi doném els catalanislas. El baró estripa banderas catalanas, també hi era al tech y icomo no?, va pendre la paraula: «El presidente de la Diputación de Barcelona brindó por Madrid y por EspaAa manifestando que los inlercscs que defiende la provincià que representa son de toda lanacióo, porque los cata¬ lanes quicren estrechar los lazosquc deben existir entre las provincias y cl poder central.» Con lodo els respeto que Vd. no nos mcrecc per sert presidente dc la Diputasión de Barcelona, ha quien ablamos en castellano porque cn catalàn no nos entenderia ó nos nos quiciera entendert que para el caso cs lo mismo, debemos desirlc: i.o Que falta à la verdad disiendo que ustcd representa à provincià alguna y mucho menos à Barselona, que no quicre lener represeniante tan barquillo ycuyos ciudadanos sin distinsión de ideas, le mandariamos à frehir espàrragos, si nos dejaran y si ustcd supiera frehirlos, que lo dudamos; y 2.* Que los catalanes lo que queremos, cs precisamente aflójar los lasos que nos unen con el poder central, porque los talcs lasos no son lasos sino nudos, y no gordianos, sino primianos (los primos somos nosotros). que nos aogan y no nos degan bibirt. j." Que no vuelva Vd. à tomar la libertat dc decirt que representa la provincià de Barselona porque le llamaremos embustero. Para ganarse el titulo dc Barón no hacc falta màs que haber nacido con lo que no tienen las hembras y los queya son Barones deben sert formales y no desirt bolas. Y nos parecc que cl castellano que usamos nosotios podrà no ser clasico pero lo que es claro si que lo cs. v i (Primer accèssit del conturs de La Tralla) Lema: \Mireulo bé...\ Va neixe un dia de vent; els seus padrins, bona geni, no sabent qtiin nom donarli, Alexandre van posarli, • qu'es un nom que fa valent. ' De petit, ja s'imposava à la dida que'l criava; puig, segons la dona deya, quan tol just la baba treya tenia mpll ma/a baba. Al anà à estudi'l xicot, à prop d'ell tots tremolavan y era ja tant.., sabatot, que allí aprenia de tot, ' menos del que li cnsenyavan. Va anar creixent, y aíició posà à fer de tot farcell y ell sol, sense tó ni só, va armà una revolució... à dintre del seu cervell.. A valent ningú'l guanyava, y per més qu'cra un pannli, cada cop qu'ell enrahonava fos allà hom fos, hi deixava un tuf molt fort dc petroli. Ell cl Progrés va fundar y pera justificar aquell títol, ben segú va entendre que'l progressar era'l no pagà à ningú. Y va escampà'l seu cinisme i dintre del periodisn^e sense entendrehi gens'ni molla, ensajant cl caciquisme dintre del Pals... de l'olla.' Sa plòma jamay s'humilia; en sos escrits sempre hi brilla un esperit molt... mussol, capàs dc menjarse ell sol tot un govern, (de boquilla). Un dia al cap s'ha fitat de volguer ser diputat, jurant que si no sortía''a*t fora papàs, si volia, de enfonsar la humanitat. Y allà'hont ningú'l demanava comensà à exposà'ls seus plans, y al qui no se l'tscòltava més lenechs li dedicava que trastos vells hi hà'ls Encants. Quan ja ab la seva ha sortit, puja à cavall del partit més afamat que un lleó; tant aviat menja un reetó com un pollastre rostit. Ell conta que dc una arcoba tragué à Donya Democràcia, pro no diu, si bé ha dat proba, que avans dc ferli tal gràcia l'había deixít com nova. A copia de mòlt xerrar, «protegit)» per el lirano, un nom se va conquistar y'l titul li van donar d'ni4/c.va«