BARCELONA - X' '\ EMBRE 1906 ANY IV.-NUM. 141 Surt ©1 di vendre» ; Canvi tlíi, 15, pr*al. Essent nacionalista P acció que en el nostre poble realisa la Unió, tenen el dret /l dever de cooptrarhi tots els catalans moguts per les aspiracions del Nacionalisme, qualsevulga que sia llur pensar y sentir en matèries relligioses, polítiques y socials. (Deciaiació de la VII Assamblea de la UnhS Catalanista). 1 Malaltia clo Q U E F E Tapcuvos bé, insignes homes Que desgoverneu 1' estat ne '1 buf que vos encostipa la Solidaritat. 3 tl Mtcpiq dhafc La mterpelació de Catalunya Si no hi estessim avesats à que 's contesti à les nostres queixes ab rialles mofetes de cobart blindat, indignaria la manera ab que ha sigut contestada pel ministre nefast, la interpelació que Catalunya ha fet à la Cambra per boca del Sr. Junoy. Es tan gros, es tan desmesurat y fora de límits lo que ha dit aquell home de govern H que un se pregunta com es que ab gent aixis pot subsistir un Estat. Pel govern d' allii doll no hi ha hagut cap protesta formal contra la Lley de Ju risdiccions; per ells no hi han hagut gayres aplicacions de la lley; per ells no significa res la general aspiració de Catalunya, ni el clam gegant de totes les forces de la terra, ni '1 sofriment dels honrats ciutadans que son à la presó. EI govern sols ha vist que & Barcelona hi havia tranquilitat; que tot anava bé, que no hi havia res que li destorbés la digestió. - Y To més indigne, lo que fereix més la dignitat, que fa més profondes encare les ferides rebudes, es el tó humorlstich ab qoe IGobem contesta & les nostres queixes. L' odi à k nostra terra es ben manifest . Les nostres tUgriraes els hi arrenquen rialles; els nostres clams provoquen .vistes y sortides còmiques. Ahont anénr- Ahont ens aboquen? Cal pensarhi en aquestes dues preguntes. Cal prepararnos à grans aconteisements. Cal que "1 poble se fassi sentir. Cal que les rialles acabin! Y acabaràn. Perquè la nostra dignitat no permet altra cosa. Els homes que enviém à les Corts son ciutadans als quals sacr ifiquém à una lluyta estèril; son homes de bona vo I un tat que deixem en un medi pestilent; son malaguanyades ses paraules, son malaguanyats sos esforsos, son mútils ses ener gíes. Cal coníesiarho y recooeizeho. L' m ció parlamentaria no es acció. Es pèrdua d' energies. L' acció el legible, el moment del vot potser que sia ensaig de forces organisades, educador de la disciplina, pero la finalitat es nula, es inútil! No 'ns mou, al fer aquestes afirmacions, el descoratjament ni la desilnsió. Ni avans de la interpelació ni may hem tingut con fiansa en els resultats d' aquest sistema y si es are oue ho dihém es que es are que 'Is fets ajuden A la nostra argumentació. Potser si que servirà d' alguna cosa 1' acció parlamentaria. Sembla que de la Solidaritat Catalana, ne sortirà un bloch formidable que reunirà en un sol paper els noms de les diverses mo dalitats del pensament català. La lluyta serà esforsada; els ciutadans s hi abocaràn animosos y nosaltres mateixos no perdonarem sacrinci ni eslors pera ajudar hi Si el triomf arriba, les esperances seràn més grosses y per això la desilusió de la inutilitat ho serà encare més. Pero dihém que aixó 'ns servirà. Y si que ho afirmém. De moment serà un cens, una estatistica un compte de forces. Després serà una experiensa. Y quan Catalunya tota tingui la experiensa de que no podém encalsar res pels medis legab: quan el poble perdi aquesta derrera esperansa, jo no sé com. pero totes les probabilitats son de que la riuada no 's deturarà en els límits y que la forsa poderosa de tot un poble no s' acon solarà à quedarse à casa esperant la véfil·L iBit-Tormq oi t iMim f Es el procés, es la evolució fatal de tots els pobles oprimits; es la via pedregosa de totes les redempcions populars. No 'ns espanti, ja que es previst. No ho provoquém puig que bé prou vindrà y serém més forts com més tranquila serà nostra condensa. Esperém que 'ns hi portin à les grans solucions, pero quan arribi I' hora, anémhil Aquestes són les impresions que hi tretes de la interpelació derrera. -m sb eiifiMI La famosa lley PALUSSADES Srnyor Kanrin \ Matilu, •I làrmar tot illó do qae Ho ioi% «itba •' la lley d* jurildiecions per TunjuiB y per neMltrat fou UD» tqunocaciò. Per això van prolettarn·, y ni morel y illrm tcuyort que t( las IrMti, van dirli qu' ara msotida en rodó, perquè no poden permetre que lols I' «flat tspanj . ■oïtiogai aquesta vergonya que despracia milj mor.. Fixia y veuré que s" erra, que do som nosaltres sols que d sfrulem de les gangues d' aquesta llav, no senyor, la mantenen a Frajaoa, la sostenen al Marroch, la tenen i Inlalaodia. i les klbiles d' Hon-Kong, y à les tribus més salvatjes d' uoa miqusta d« com, lo que no 'a veu à Alemanya, ei i l;ransa, ni i tol això que per la seva pobresa d' aveasos y condicions, no imagina a lo que "s pàtria, oi coneixen lo que s bò. Els paissos qu" anomeno fora algunes escepcioos, )a ía molt temps qoe 1' aplicae, pro ni gaiun paperots ni saliva, ni romaoios: i' aixeca de mal humor un baji y fi 1' arreplega deia infelissos que vol, y sani i oi su manaries I