2 ». b-ALl^jS!- uei srmm enaltí. 'I generós despertar' del poble Català, que s'emportava les simpaties de tots els conscients aymants de la Uivertat y de la justícia. ■ ■ Y vingué;'! 13 d'Abril, de 1907. Encara ens sembla oir la veu-potenta de 1' insigne Salmerón, quédésdeel balcó de la Casa Comunal dirigí al poble allí congregant una de ses brillants oracións, recomenant la cancandidatura de D, Joseph Bertràn yMusitu, designat per la Solidaritat" Catalanà pera -representar aquest districte. iQué ha ocorregut desdealeshores pera. fernos variar- de criteri? VA programa del Tívoli encara 1' afir- ■ mém com avàns; ies reivindicacions y la pau de Catalunya seguexen sení el nostre anhel; enfront nostre, dintre el districte, hi tenim els matèixos elements qu' en les eleccions de 1907,- y En Bertran ha provat una vegada mes son veritable amor àl districte ab repetits actes que com. la consecució del Estany de Foix han consolidat y aumentat els seus prestigis personals. Just és, donchs, que refermant la Solidaritat tornèm a dar nostres sufragis a D. Joseph Bertran y Musitu, en contra dels negatius que pertorben la vida del districte ab .vanes estridències. Campanya electoral . Els eterns enemichs deia Solidaritat Catalana ■ en aquesta vila novament en les' pròximes eleccions se ajuntaràn nó pera formar un nucli qu' estiga en condicions de defensar un ideal noble, sino pera, y excfussivament , satisfer particulars ambicions y baixos móvils de venjansa .' '. Per aixó molts d' élls, als que les .resplandors del sol.de la Veritat els enlluerna, impossibilitats de donar la cara per por de que sigui reconeguda una vegada : més la seva refinada hipocresia, no tenen altre remey que trevallar a 1' ombra,, sordament, ■ y de la manera baixa y rastrera que ja tenen per costum . Entre aquéts, ■ no cal dir- que hi figura en primera ratlla l' éco dels enemichs ■ de Sitges, disposat, com ■sempre, a pescar la primera ganga que se li presenta, encare. que "aquesta ganga estigui en pugna ab els interessos generals de la població y, de passada, ab çls mateixos qu' éll alardeja de defensar. . En electe: I- eco dels enemichs de Sitges, que tant se' ha ventat sempre de fervent monàrquich, bona prova en dona de que trevalla yergonyosamen't la candidatura antl·soljdaria, quan en son .últim numero prou es. guarda de dirne una sola paraula de la visita qiie ala. se va Redacció: va fer el candidat republicà radical D. Joseph Rubaudonadeu Corcelles. A bén segur que I'- éco- dels enemichs de Sitges va ofèrirli lo qu* éll ne diu sw valioso .concurso; lo qual no ès obstacle pera qtie qüan se celebrin bodes reals el propi eco dels enemichs de Sitges expendeixe telegrames com el següent, quin text posem a la consideració' dels republicans recalcitrants que tant abunden entre 'Is admiradors del Sr.' Rubaudonadeu: .«El Eco de Sitges entusiasta defensor del Trono en stis veinie- anos de: vida, rinde su homenajé a 8.S. M.M. en.este fausto dia de su ioda...*.n\ qu'en ocasió de dirigirse al Excm. Sr. Governador de la Província escfibís memorials del següent calibre: s D. José So' ler y Cartró, Cadallero de la orden del Merito Naval, fiscal Municipal y fundador, en l.0de Mano de 1886 '$el semanario «M Mco d'e Sitges* que constantemente ha, dirïgidos-à V. B. respetuosamente earpone:=Q,ue',el 'nombrado periódico, aún- cuando sin flliación política determinada, kd de/éndido constantemente la Monarquia espanola,. los intereses dinés ticos permanentes, hsprincipios fmdamentales de la Sociedad y la inte.gridad de laPaifia, justificàndose todo ello cumplietc etc. etc.» . . Després de lés transcrites demostracions dé mofiarqüisme, val la pena de transcriure també algunes de. les afirmacions de fè catòlica de qu'. en moltes ocasions ha. fet gala'. .Quan l' altra vegada el Govern lliveral va' pujar al Poder, l' eco dels .enemichs de Sitges va sentirne y demòstrarne públicament una alegria inmensa. Portà a les Corts dit Govern, pera que 1' aprovessin, la Uey de Associacions, y els'católichs ne protestaren. Doncs bé; ailavpres, a la protesta de aquéts éll no tingué reparo en afegirhí la'séva, escribint lo següent: «Hemos r'ecíbido un telegrama pidiendo laadhesión de nuestro semanario d la CampafM emprendida contra lospropositos ministeriales, estando conformes en atorgaria, yà que «El Eco de Sitges» es defensor convencidoael Caiolicismo.» Antisolidari en la seva conducta, políticament parlant, més que no pas en els seus escrits; quan- «I moiment generós de to't Catalunya escrivia els següents paràgrafs el «Caballero de la Orden deí Mérito Naval» en les seves insulses «Cuaresmales» y tractant el- tema «Religión y Pàtria» : «Asi, pues, creemos que lo mas lógico seria organizar una Solidarida Catòlica que, apartada de esas luchas candentes dejos partidos, influyera lo bastante en ettos para que los principios de Religión y Pàtria no sufrieran detrinimiento.* Apesar de lo qual 1' eco dels enemichs de Sitges avuy no trova inconvenient de solidarisarse ab elements del tot extranys al seu modo de pensar si hem de jutjarlo pe'ls seus escrits, encare que nó si hem de atendres a ies seves obres, donchs desde sempre ja hi estem acostumats a véure'l entrar en confabulacions monstruoses, tan sols pera satisfer les seves intencions baixes y perverses. En tota la sevà vida ha sigut aixís, 1' eco dels enè" . michs de Sitgés: fidel retrat dels seus inspiradors, capassos de fer tots els papers de 1' auca y de tocar totes les (tecles, ab tal de lograr lo que a élls personalment els convé encare que reporti la ruína moral y material de tot el poble. Per aixó en aquestes eleccions de diputats a Corts, com les anteriorment celebrades, no duptem de véurer convertit èl magatzem del carrer de Sant Bartomeu en Agencia electoral y Llotja hont es trevalli ardorosament à favor del candi Jat ami-católich Sr. Rubaudonadeu, el del cèlebre renech, a qui dessegur els del éco dels enemichs de Sitges li hauran procurat amagar «sus colecciones de cuarto de siglo» a fi de que no se n' enteri de sa proverbial consécuencia, apesar de que aixó a éll poch deu importarli, per quant en sa llarga carrera política deu haverne trobat molta de gentussa que impúdicament es ven la/conciencia o els ideals ai primer que passa. Una carta d'En Haragall Estimat Pere Corominas : Sí que 'm feu mal lo que en «La Veu» deien de vós. Fa molt temps que es un dul per tot bon català lo que us aneu dient els uns dels altres. En nom.de Catalunya, prou! iQüi ha faltat? Tots heu faltat. iQuí hà comensat? Pregunta de criatures: en esperit tots heu comensat, perquè avans de òfendreus ja us odiàveu. Aixó no hó dic per vos, que ja sé que teniu prou alt posat el cor perquè is odis personals no puguin arribar a torbarlo Peró ^què sou vos, ni qué soc jo, hi qué val l' integritat de cadascú a casa seva, si així que 'ns posem tots en la plassa pública, un malastre colectiu fa que les passions d' uns quants abrandin la massa, y no 's trobi cap home prou fort dintre de ella per domaria ni tan sols per resistiria? Entre nosaltres sempre resultà '1 mes fort el més malintencionat, y aixó'ns inhabilita a tots pel bé: inhabilità a Catalunya per una política catalana. Sols quan 'ns ve de fóra una pfensa prou forta y general per móurens en un odi comú, deixem d' odiarnosels uns als altres. Y. Ilavores d' aixó'n diuem amor a Catalunya. iTrist amor! Escolteu. iNo estava en la nostra ànima que al divídirnos en conservadors y progressius era, mes que per una diferencia radical en sentir polítich, per atraure al catalanisme (que en rigor políticament tot ell era un centre), els veraments radicals- de la dretay de 1' esquerra que encare 'n restaven fora? Doncs icóm es que desseguida, al comensar la respectiva actuació hem comensat igualment a tractarnos els uns als altres, de traydors a Catalunya, de servidors den Maura, de cómplissos den Lçrroux y els anarquistes? Y doncs ique ja no us en recordeu que a n' aixó anàvem? No a ésser servidors ni cómplissos de ningú, peró que per forsa havíem de semblarho a l'acostantshípér comunicàlshi'l nostre sentit de Catalanitat. Que per ventura la gent se converteix de lluny y a cops de pedres? Talment sembla que 'ns haguem begut l' enteniment. Y sinó iquín altre motiu teníeu per dubtar y, lo que es pitjor, per voler fer duptar a tot el poble, de la Ueal tat catalana den Prat de la Riba, d' aquest home pasta't tot ell de catalanisme, quan desde la presidència de la Diputació feia obra tant gran y positiva de ad- . ministració y de cultures catalanes, y àr» li anàveu a reparar si havia aceptat favors de un Govern del qui dependía tot lo que ell pogués fer en bé de Catalunya; y de si s'aliava ab els antichs del caciquisme per f erlos coloborar en la seva obra y de si declarava o no ofi-: cials la nostra llengua y la rtostra bandera, que mai seran res més ni menys de lo que tots nosaltres en cada moment sapiguem conqueriries i* Y donchs ique havia de tirar la creu a la cara del rei^ y havia de hostigar als caciquistes perquè se aferressin més a 1' antiga servitut centralista, y havia de decretar les Bases de Manresa, perquè T endemà se n' anés en pols ab la seva presidència, tot lo que havia fet y tot lo que podia fer encare per Catalunya? Y lo mateiex diria a n' els altres: ^Perquè heu de. dir que avuy. la fe catalanista ha quedat vinculada en la Lliga, . y que 'Is nacionalistes anteposen la República a la pàtria, y que s' han tornat promotors de desordre y enemichs de Catalunya, perquè formen al costat dels radicals en empreses revolucionaries? ^Y donchs que preteneu que les masses avui revolucionaries vagin a n' ells per la seva bona cara, o pel bè que vosaltres, en dieu, y al catalanisme per un cop spbtat dè ta gràcia? Semblants miracles són massa poc freqüents perquè pugui fonamentarshi una tàctica política. Deixeu, donchs, que cadascú fassi sa via com li inspiri són amor a Catalunya y en quant en aquèsta vigili cadascú en sí mateix y no en els altres, cadascú ne donarà son compte: no us Uanseu tant fàcilment 1' anatema, que 'n aquesta iglesia no hi ha més Pontífeif que 'I Poble de Catalunya: ell es I' unic que pot dir èn definitiva quins son els seus y quins han deixat de esserho. Allà ont hi hagi Uoch per combàtreus, combateusé enhorabona 'Is principis,, mai les persones; que prou falta li fan a Catalunya is seus prestigis personals en cada una de les tendències polítiques, y cada un que n* ensorreu I' ensorrareu per Catalunya, y us privareu vosaltres mateixos d' un company en I' obra comuna d' exaltació de la pàtria. Y per aixó mateix us dich que així com us es lícit combàtreus en nom dels principis polítichs allà ont no suf reixi contradicció la causa essencial de Catalunya, així mateix fora vergonya per tots combàtreus de cap manera o dividirvos allí ont 1' abominable ei|casellament centralista se presenti contra Catatunya en batalla. De la Solidaritat un pacte resta en peu que cap català pot trencarlo sense ferse indigne de la sang que i aguanta y aquest pacte es el de no permetre que la representació de la nostrà terra 'ns vingui prestada defora. Mireu com els mateixos radicals que externament no s' hi lligaren, el senten tan consubstancial ab la dignitat de cada partit de Catalunya que I' han fet respectar de la seva potencia central recabantne una airosa independència, i Voleu que pugui dirse que en aixó, que aquest moment es lo principal per Catalunya,^ ells han sigut més bons catalans que tots nosaltres? ' ■ ■ Corominas estimat, podeu fer de aquesta carta 1' ÚS' que que vos sembli millor per Catalunya: japublicantla si creieu que un bon crit de bona intenció pot {enir entre nosaltres alguna- virtut encara, guardàntvosla si vos sembla que sols pot aumentar una confusió ja prou funesta, En tot cas vós ' prego que *! accepteu com una expresió d'amor a Catalunya per damunt de tot, y expansió de una amistat que sabeu ben vostra. joan MARAGALL Desde néxich Sr. Director de Baluart de Sitges. Molt Sr. meu: Entre 'Is pochs fills d' eixa hermosa vila que composen la colònia en aquesta pròspera República, diverses vegades s' ha trobat a faltar quiscún cantador de Natura pera poguer tenir a sos nombrosos V "D X ; to : 00 | \o | li J_h1 L h |: h H- r > - r ■;