2 . BALUART DE SITGES Sessïé Oei Ajuntament Ordinària del 27 '■■ De 'segona convocatòria, fou presidida- pe'I senyor Arealde, D. Pere Carbonéil Mestre, y hí assistiren: els regidors Srs. Marsal, Parera,- Yil y Mitjans. Una volta llegida y aprovada 1' acta de lalsessio antÈrior, el Sr. Secretari va donar lectura al -acta del conveni que, -ab.fetxa 25 del corrent y cumpiint io acordat en sessió del 20 del propi mes; 1' Ajuntament . ha celebrat ab el .propietari del Gasóthetro de aquesta vila a fi- de poguer dotar. el servey d" enllumenació. del Passeig Vérdrger. s - -• En Mitjans, contrad.ientse una vegada més, úesprés d' haversé conformat en absolut 1' altre dia ab que 's celebrés el referit conveni y després d' haverlo trovat perfectament acceptable, ara surt ab que l' Ajuntament : s'ha propassat ó ha anat massa depressa, primerament, segons éll, per no haverse 1' assumpto consultat als industrials lampistes de la població, -y segonament, perquè el Municipi no pot fer contractes de serveyssense anar a la subasta, si la consignació dels tals passa de 500 pessetes. En Marsal li contesta extranyantse de que avuy èl Sr. Mitjans pensi de diferent modo que vuyt dies enrera, donchs aquests dos motius. que ara alega.per combatre '1 cohvéni induptablement també devien èxistir quan En Mitjans va donar el seu vot favorable al mateix. En quant al primer extrem, el Sr. MarsaUi recorda que' la irístalació de fanals públichs no és . ara el primer cas ;de que la fassi dita Empresa, per lo qual dubta que .'Is. industrials lampistés es donguin per' ofesos si ara el servey s'-encarrega al propietari' del Gasómetro^y en quant a' 1' altra rahó considera que va - equivocat, per lo que demana a la Presidència que fassi llegir al Secretari les disposicions referents al cas. ' ' ■■■■■ ■ Y ara Ve Ib bo': *nada menos» que per tres vegades ei Sr. Secretari es veu precisat a llegir el precepte legal corresponent, j> cap de les tres vegades pot arribar a ^compendre '1 Sr. Mitjans lo que compren tothom qui escolta tal lectura, cs dir, que, una vegada més, el Sr .'Mitjans y el seu conseller porten els papers mullats. . La burriçàda del regidor julianista dona llocli à que aixís els regidors .corn el públich es fassin un tip de riure a la seva esquena. Convçnsut per .aquest cantó, el.Sr. Mitjans no vol donarshi per I' altre, y persisteix en que els industrials lampistes si én aquesta ocasió no se Ms consulta podran • . donafse per ofesos, y qui sab si presentaran un recurs d' alsada contra aquest projecte que pot portar zizana per s&inconsecuéncia legal. <,.>■* Després de que' la Presidència, y.els Srs. Marsal y Parera li han manifestat al Sr. .Mitjans que totes aquestes obse'rvaeions podíaferles oportunament y nó, com ara, quan ja no hi ha temps, per haverse dut a la pràctica'alló ab qu'ell mateix va conformarse, es dona aprovació al referit conveni. ' . , , ■ Acte. seguit' es llegeix el;, pleçh de. condicions pera treure a subasta pública les obres de fuster y manyà dels cossos central' y lateral E. .dçl nou edifici destina't.a Hospital de Sant Joan. Baptista. . Üm ugada.mès el Sr. Mitjans es fica de. peus a la galleda, demanant qu' èn el plech hi consti una condició tàn imprescindible com és la de que '1 contractista es farà responsable de les obres que efectui... iQui se n' ha de-fer, donchs? ^el Moro Muza?.., .Quèda, aprovat el plech de condicions y a continuació s' aproven també varis comptes.- ■ Acte seguit, la Presidència disposa que '1 -senyor _ Secretari donguí lectura a un edicle publicat en. el Butlletí Oficial del dia 10 del corrent mes, én el que 1' Arcaldía.fa públich, als eféctcs de reclamació, qye s' acorda ' treure a subasta la construcció dels esmentats cossos dèl nou edifici destinat à Hospital, manifes?-. tant, que dintre '1 plas oportú s' ha presentat, és ,l,a que fa D. Bonaventura Julià Masó- per medi d'unainstància, que a continuació llegeix el Sr. Secretari. - En aquesta instància,- el text del la.qu^l te la virtut de excitar 1' hilaritat del. públich (^.escolta la seva lectura, 1' ex-secretarj municipal desMtuit, invocant el . seu patrotisme y parlant de.verdaderas désgracias, de vèrdaderas IdsUmas, de verdaderas almas locales y de .verdaderos horrores, ve a demanar a 1' Ajuntament, en definitiva, nada menos que rescindeixi el contracte de venda del antich edifi del Hospital, avuy propietat de Mr. Deering; que se li tornin els quartes que va donarne del inmoble, a aquest bon senyor; que 's descolgui la primera pedra colocada én el terreno hont ' ha d' sixecarse 'l.'nou edifici; que 's demanin les ■pessetes que. van donàrsen- del terrenò al Sr. Sans Bori; que 's deixi corre T aixecar cap- edifici riou ó quan' menos que 's fassi en qualsevol altra banda, % per últim,-- que 's. retornin als seus respectius donants les innombrables quantitats recullides ab desti ala ^eonstrucció del nou edifici/ . . ■ 'Llegida la referida instància y al objecte de procedirse a discutir y votar si ia mateixa' se accepta o be es desestima, la Presidència fa llegir 1' article 106 de |a Lley municipal; y en vista ifequ'En MitNns, pròxim . parent del firmant de aquell document,-, ni aixis abandona el Consistori conforme hauria de fer, ab arreglo a dit article, la pròpia Presidència es veu obligada a requerir al tal regidor pera que ho fassi. Pero En Mitjans, que sempre y a tota hora invoca la lley, pero que sempre y a tota. hora la interpreta a la seva especial manera, lluny de atendre la justa disposició de la Presidència es mostra tossut, y ab un arrebat pinxesch diu que ningú lograrà aixecarlo del silló hont sèu, «ni'el mateix Su'rsum' corda» (paraules textuals). Apóya la seva actitut, En Mitjans', en que la instància no ve firmada per cap parent seu, sino per un simple veí què's diu Bonaventura Julià Masó, y afegeix - que si: aixís es miressin les coses, tots els véins del poble ho resultarien de parents séus (i). En un arranque de sinceritat, el regidor julianista •exclama: —Vaja! que ja fa massa temps que l' estém enganyant alpoMe.de Sitges!... ■ - Aquesta espontània y intima confessió d'En Mitjans no' cal dir .que arrenca ferhíes protestes de part de tots els regidors, que no s' hi mostren pas conformes ab allò dè que «jTodos somos unosl» en el Consistori, y li diuen a n' el sincer que singularisi y es quedi tot sol ab V honor $ enganyar al poble. En Marsal suplica- a la Presidència que,' sens perjudici d' elevar la deguda queixa a la Superioritat per la conducta d'En Mitjans^ deixi a n'aquést que prengui part en la discussió; perquè no sembli que 's refusi ei debat, y la Presidència accedeix al prech d'En Marsal. En Parera ho aprova, perquè, diu, aixís En Mitjans podrà acabar de ficar els peus a la galleda, Y, tal dit, tal fet : En Mitjans aprofita la ocasió y els hi fica de valent ... Pòsada a discusió la instància d' En Julià, tots els regidors, excepte'l' cmííeif Mitjans, com ès natural, se la prenen à broma: No n' hi hà per menos. El despitat Secretari destituït diu que fins ara no se ha enterat de que se hagués venut 1' Hospital vell y comprat la Pedrera d' En Sans pera edificarhi el nou, quan el seu -Jfco està tip de dir les mil y una necetats combatent aqueixes pperacions, y quan se anuncià en els programes oficials dé la Festa Major la colocació de. la primera pedra del futur establiment benèfich, haventse invitat a les autoritats locals, — y En Julià ho fou com a Jutge,— Presidents de les societats y prempsa de la població, a concorre a la solemne cerimònia. '■ Diu que 1' edifici antich no amenassa mina, -com to demostra el fet de que I* actual propietari l' ha transformat en un palau gastantshi quatre quartos, y efectivament les obrés de consolidació que s' han fet y es tan a la casa de referència han de costar alguns milers de pessetes. Afirma que'l lloch triat pera Hospital nou té tan pèssimes - condicions y qye 'Is malalts no hi ' podran viuré si no s' hi posen bombas perfeccionadas , y en realitat tothom qui coneix la Pedrera d' En Sans — tothom menos En Julià y la colla del [llautó, per íM^Mes^— troba.qu' ès un punt inmillorable per establirhi 1' Hospital . Y proposa que s demani a n' el comprador del edifici vell la rescisió del contracte, y 'tjue l' Ajuntament vengui la Pedrera d' En Sans a n'el primer que passi, y que'ls pianos se aprofitin en qualsevol lloch^ía casa antiga, per exemple... Tot aqueix cúmul de despropòsits fan que regidors ■ y públich s' expansionin en'sonores claques que des. concerten al pobre Mitjans, qui- no pot sofrir que la maravelloisa pensada del seu ilustre parent produeixi 1' efecte de' una plana de Le Rire. En Mitjans dèfensa la instància julianesca repetint com un fonógraf espatllat les genialitats que la decoren, y En Paréra deixa boca-badat al elocuent .orador llegint un enfilall, de acorts de Ajuntaments anteriors declarant ruinós y inservible 1' edifici del carrer de ■ Fonollar, y comensant gestions pera vendrel y construirne un a^tre ab. millors -condicions higièniques. Recorda q'üe no solsament els anys 73 ,. 78 y altres antichs,. sino en època mès pròxima, en qu'EnJuliàera Secretari municipal, es feren trevalls pera realisar el cambi y faltà ben poch pera efestuarlo en condicions similars, a les que ara censura/ —Tot això no déu ignorarho pas el firmant de la instància— diu la Presidència;— y si ès aixís ia qué ve En Julià a posar entrebanchs en que 's tirí endavant una obra tan magna, que tòt el poble veu ab intnensa satisfacció, com ho demostren les quantitats importantíssímes rebudes pera tal objecte?— L'Yll diu que si el comprador de la casa del carrer de Fonollar s* avingués a tornaria, según els consells de En Julià podríem reformaria segons els pianos destinats a la Pedrera del Sans, y aixís podrien -ferse jardins y passeijos ai terrat o sobre '1 mar, per" esbarjo dels convalescents. En Marsal diu que no ha' entès bé la instància perquè s'. hi notan contradiccicions inexplicables com la de que per un costat En Julià diu que no vol posar destorbs, y per altre fa 'Is medis de retrassar la subasta de les primeres obres dç] nou Hospital. Considera que es molt grossa la responsabilitat que 's carrega En Julià, posant entrebanchs à la prompta execució de les mentades obres en una època en que van parantse 'Is travalls de paleta y de fuster. Y acaba dient En Marsal que li semblà que tota aqueixa ridícula oposició d'En Julià, y dels que '1 segueixen no obeeix a altra cosa que a. la recansa que senten veyent 1' èxit esplendorós ab que l veinat corona' la. empresa de construir el nou Hospital.' La Presidència seguidament després de llegida la instància d' En . Julià presentà una proposició molt encertada demostrant que M. document julianesch no té solta ni volta y demanant' que' fos desestimat y es seguissin els tràmits oportuns. Dita proposició fou aprovada en votació secreta ab un sol vot en. contra, y per lo tant en la mateixa forma fou rebutjada la instància Julià. • ; , AhI ens descuidàvem d'una nota molt interessant:' En Mitjans digué que éll com a parent d' En Julià era 1' úüich que podia pendre part én la diséusió, de la cúal haurien d- haverse abstingut... precisament tots els altres regidors, que són els únichs que tenien dret • a intervenirhil... ■ ■ Llegida una instància, acompanyada de pianos, en la que D.. Frederich Amenter demana permís pera aixecar un edifici dé planta baixa, destinat a' Central Elèctrica, en el carrer de Santiago Rusinol, passà a informe de la Corhissió corresponent.. Es concedeix permís a D. Sebastià Comas pera extreure pedra de un terreno d'el Municipi." Se acòrda que la Comissió de Hisenda averigüi si hi ha cap acort près respecte les hores de durada de les sessions municipals, a fi de règularisarla. . En Mitjans, després de un breu y ofensiu exordi, manifesta que l' altre día va passar pe'l torrent dels Ases (grans rialles en el públich) y notà que ün peó municipal hi arsencava herba, feyna qu* ell considera podria molt ben estalviarse... .' Els Srs. Parera y Marsal li contesten degudament, deixantlo fet una llàstima, y. se aixeca' la sessió. Tirant al blanch L'Ajuntament íii poch ha acabat de pagar 320 ptes. per la suscripció de 'quatre' anys a la «Gacetà de Madrid», corresponents a 'n aquells venfurosos temps de las disbauxes, en que D. Bonaventura Julià y Massó, licenciado en ambos dereckos, aCupava la Secretaria de I' Ajuntament. En cambi, el setmanari toca-campanas defensor de los iniereses morales y matenales cobrava les seves subvencions religiosament -en- pago de sos honorables cdntioos al allavors acaparador de voluntats de la Casa-Gran. i Vdyase lo uno por lo otrol * * * En Mitjans, ó bada, ó per ganes de fer el mé sembla que vadi. ■',%■ , Al discutirse els présupostos li va semblar massa que a'n als agutzils els hi resultessin 85 ptes. dè sou ' al mes. Tothom tendeix à millorar el preu dels' jornals; peró En Mitjans, desde que se'ns ha tornat liberal y pairiéíico, voldria qu'els empleats fessin com aquell cèlebre burro; pero no compta que, quan arribà a lograrho va morirse, y ab això en trobarà molt pochs que s' hi pugan avenir! ' ü ■fi 3 X) 3 í