Pkeus de Suscripció: SITGES Número solt . 0'15 ptes. Trimestre. . . l'5Ó » ESPANYA Any 7 ptes. AMÈRICA Any . . . 2-50 pesos (or) Anuncis, Esqueies , Remesos i Reclams a preus convencionals. 1 Aquets dos fets primaris, fonamentals; el de la personalitat nacional de Catalunya i el de 1' imitat d' Espanya enfortits per dues lleys correlatives :• la de la llibertat que implica l'autonomia i espontanitat socials, la de 1' universalitat que porta a la constitució de potencies mondials, se resolen en una fórmula d' armonía qu' és la FEDERACIÓ ESPANYOLA . E. Prat de la Riba (La ■Nacionalitat Catalana», Cap. VIU, El Nacionalisme polític) Són molts encara els ciutadana que, enlluernats per la brillantor de certes .fórmules, tropessan amb els obstacles i cauen dins el fanc de la mala ordenació municipal que 'Is enTolta. Hi ha que atraure '1 atenció de tots vers la ciutat, la vila, el poble, que són els ferments i l'esseneia de la grandesa dels- Estats i els punts lluminosos qui marquen, a demunt els mapes,- el grau de civilisaoió i cultura d' un país. La Joventut Nacionalista Manifest convidant al primer «Congrés de Govern Municipal) REDACCIÓ' ■ i : . ADMINISTRACIÓ : Carrer ■de les Parell adas, " núme'Ro 9 . Els travalls es publiquen baix la exclusiva responsabilitat dels respectius autors. No 's retornen els originals. m Rny XIII *a m m *a m m *a m Sitges, 1 de Juny de 1913 m n m i>a n n *a Núm. 608 m Pera l'embelliment urbà De 1' escàndol que hi hagué a la derrera sessió municipal , ès senzill fer-ne 1' elogi. Basta dir que '1 promogué la mala fè julianer-a, i qu'En Julià aguantà, sense ferir-se, un xàfec violent de paraules tan merescudes com gens parlamentaries. - EI propietari de la finca coneguda per La Palma, situada al Carrer de Santiago Rusinol, de-' mana permís .per aixecar, un gòs d' edifici de planta baixa, adossat a 1' existent i tocant al carrer, en una llargada de 27 metres. Un regidor de^la majoria troba que '1 disseny presentat amb la instància podria oferir més bon efecte estètic, sens perjudici de la seva modèstia i senzillesa, per no de. millorar la que pot ésser una de nostres més boniques vies públiques, i proposa que la Comissió d'Obres i Ornat vegi de posar-se d' acort amb el propietari. iHi ha rès de mal en això? — Doncs aneu. llegint. En Julià, que té la mania de tra^ duirho tot a vots, cregué tenir una magnífica oportunitat d' ensajar una de. les seves traduccions, i amb mires àl vot dels llogaters i de 1' amo de la finca es posà a desnaturalitzar la qüestió de la manera més estúpida. Segons En Julià, havia de concedir-se el permís d' obres inmediatament, a ulls clucs, perquè 's tracta d ' engrandir un taller çabatería. Procurar convèncer al propietari, com fou el desig de la majoria, de que '1 nou còs d* edifici ajudi a embellir un carrer tan important com el de Santiago Rusinol, deia En Julià qu' ès impossibilitar el projecte i matar la indústria. Aleshores havíeu d' oir-lo fent- se 1' amic de 1' . obrer, el fomentador.de la producció local, l'àngel bó de la vila... I aleshores os hauria agradat la fermesa dels nostres amics, desmentint.-lo àmb veritats com a punys , que retrunyien pel Saló del Consistori. La torpe maniobra quedà al des- ■ cubert. La perfídia julianera restà ] en trajo primitiu. i El maquiavelísme estantís d'En ! Julià no hi ha perill de que li dongui resultat. Els fabricants de La Palma, lo mateix que '1 pro¬ pietari de la finca, sabien la excelént disposició en que la majoria estava per cómplaure-'ls, i per lo tant no hauràn donat a 1' estratagema de l'ex-Secretari altre valor que '1 d' una ridícula adulació destinada a servir d' esqué electoral. La sistemàtica oposició que a tot ló que surt de la. majoria fa l'èx-Secretari Julià, malgrat ésser tan pervers, ès sempre graciosí•ssima. El pobre ,ho.rae. no .'s preocupa pas de 1' èxit, ni tan sols de quedar en posició airosa . Si '1 seu obstruccionisme el porta. a rebatre '1 cap per les parets, li rebat i se I' esberla cegament. Els nostres carrers ha.n de fer goig, la edificació sitgetana ha d' ésser model de bon gust, 1' Ajuntament ha de cuidar amb amor 1' embelliment urbà. Això, que ho diem nosaltres, també ho diuen els juliàners, peró ja heu vist : en opinió d' En Julià els. edificis industrials han de constituir una excepció, encara que s' aixequin en una via d' aire modern, ja que segons ell equival a matar la indústria 1' intent de treure 'n el millor partit possible, desde '1 punt de vista de 1' ornat públic. Es més. Avui la tendència- general, a tots els paíssos, ès fer agradable '1 treball, perfeccionant les condicions en que deu realitzarse. Els tallers i les fàbriques no sols es doten de la capacitat, llum i ventilació necessàries, sino que s' hermosejen interior i exteriorment per a que la dignitat dels centres productors contribueixi a ennoblir la funció que s' exerceix en ells. L* obrer no ha de consisiderar el trevall com una feixuga càrrega, ans bé com un honrós empleu de 1' activitat humana indispensable per al bé social. Els sociólecs més avençats volen que eís llocs de trevall ademés d' higiènics siguin amables. Les fàbriques i els tallers ja no 's fan com antiguament: s' hermoseijen, guanyen elegància, es volten de arbres i de flors. També l' obrer dintre de les seves funcions, té un esperit al que deu alimentar-se amb el pà de la bellesa. Sense anar molt lluny, fixeu-vos en algu¬ nes de les noves construccions que a Barcelona s' alsen, i prenguéu nota, a la vegada, de lo que vol dir la "Ciutat jardí,, de que ara 's parla tant, com el: desideràtum 'per a la població obrera. En Júlia, que no sent 1' obrerisme que a estones vol afalagar, de tot això no 'n sab rès, ni necessita saberne rès. La baixa política de caciquet pedani està ben deslligada dels estudis sociològics i dè 1' avençar dels temps. Perxò troba que un taller de qualsevol manera pot passar,- sense que valgui la pena procurar dar-li bell aspecte. . Per congriar odis contra 'Is qui li priven la reconquesta del pressupost municipal, que tant aprofitadament espremia anys enrera desde la Secretaria de 1'- Ajuntament; ■ per explotar la candidesa dels qui no hi veuen més enllà del nas. En Julià en té prou amb la falta d' escrúpols que li permet tergiversar els fets i dar-los falces intepretacions. L* improvisació de 1' altre dia li. ha sortit ben desgraciada al xaruc ex-Secretari. Els crits de farsant/ per avall amb que l'apostrofaren a sessió,' vibren encara pels àmbits de la vila. ^jfc J^^ft i^fc ^jfr ^fc^í1 El trasllat de les despulles del conceller Casanova S' ha dirig·it a la Diputació de Barcelona, la següent comunicació: «Excm. Sr.: ' Els abaix reunits en la solemne Festa d' .Homenatge organitzada pel Çentre Català de Sabadell, en llaor de la distingida escriptora i patrícia catalana n 'Agnès Armengol de Badia, vivament impressionats per la feliç iniciativa- del genial escriptor Àngel Guimerà, referent a la trasllació de les despulles mortals del nostre gloriós hèroe Rafel de Casanova, des de Sant Boi del Llobregat al Panteó de Catalans il-Iustres de la ciutat de Barcelona tenint en compte 1' alta representació nacional d' aquell exemplar patrici que caigué ferit al peu de les muralles de la Ciutat Comtal, en defensa dels drets imprescriptibles de Catalunya, en aquell seti memorable, i qual centenari ha de celebr'ar-se 1' any, prop-vinent, a V. E. atentament exposen: Que veurien amb gust que eixa honorable Diputació patrocinés amb decisió i entussiasme^ \ hermosa idea den Guimerà prenent els següents acords: Primer. Acullir en principi lf iniciativa de J' Àngel Guimerà, nomenant una Comissió- de Diputats del seu sí i altres persones externes entre les quals , hi figuri en primer lloc el gran poeta, per a estudiar la millor manera de portar a realització en 1' onze de Setembre de 1914, el trasllat dels restes mortals den Rafel de Casanova, al Panteó de Catalans Il-Iustres de la ciutat de Barcelona. Segón . Sol-licitar el concurs de 1' Ajuntament de Barcelona i de Sant Boi de Llobregat per a que cooperin a la glorificació den Casanova en la part que de dites Corporacions depengui, nomnant representants per a formar part de la Comissió abans dita. I tercer. Adreçar-se a les Diputacions de Girona Tarragona i Lleida pregantlos-hi el séu-concurs a tant patriòtic acte, estimant-lo de naturalesa apropiada per a que '1 presideixi la futura Diputació General de Catalunya, ja sigui en gèrmen encara, representada per la Comissió' de les Diputacions reunides, ja sigui en plena constitució i funciónament. * * * .Nó dubtem' éls subscrits que la digníssima Diputació de Barcelona^ que tantes proves va donant deÉ la noble aspiració de volguer^se adaptar -a 1* ambient cataíanesc que impera i deu cada dia imperar més en nostra terra, acullirà amb benevolensa i calor aquesta respectuosa petició/ donant-li curs per als consegüents efectes. Sabadell maig 1913. — Pel Centre Català de- Sabadell, el president, Domingo Saló; per les dònes catalanes, AgnèsArmengol de Badia, Dolors Moncerdà Vda; de Macià, Carme Karr, Agna de Valldaura, M.a Domènech de Canyelles; el diputat a Corts pel Districte de Sabadell present, Jaume Cruells; per- 1-' Unió Catalanista, son representant en l'Homenatge i expresident, M. Folguera i Duràn; pel Centre Excursionista del Vallés, ' "Joan Montllor i Pujalt; per la «Joventut ■ Catalanista» de- Sabadell , present, el president, Josep Girona; per 1' «Orfeó de Sabadell», present, el president, Modest Folguera; per la «Lliga C italanista» de Sant Esteve de Castell·ir, son representant en l'Homenatge, Vicents Arús; per la «Revista de Sabadell», son representant en l'Homeuatge Ramón Torner; per la «Gazeta del Vallès» de Sabadell, son representant en PHometatge, Agustí Sagalés; pel «Di»ri de Sabadell», presjnt, el director M. Duràn i To'rtnjada; per «El Poble Català» -de Barcelona, son representant en i' homenatge, J. DurànVila;- pel «Centre Autonomista de Dependents del Comérç i de 1' Indústria» de Barcelonaj son representant en 1' Homenatge, Joaquim Montaner; pel «Centre de Dependents' del . Comerç i de 1' Indústria» de Sabadell, preseiit, el president, Josep Quer; pel- setmanari de Barcelona «Renaixement», present, el director, J. Alcàntara Gusart. jfc ^jfr ^J^^j^ ^^^^^fr J^J^ Hermosa festa a montanya H dalt a Campdesens Festa de verdadera joia fou la que '1 passat diumenge va celebrarse en la sufragànea de Campdesens, pintoresca iglesia que se aixeca en mitg de la' riallera vall, voltada del feréstec Fondo del Trò i de la esbelta Serra Llarga. Un temps explèndit i primaveral va contribuir a la millor magnificència de .la diada, de quines delícies en participaren la major part dels veins de totes aquelles erícontrades rústegues però sanifosès. De .bon matí, mentres les espigues .dels camps propers, gronxades pel ventitjol, edmensaven a besarse amb les roselles, i el fruit-vermeilejant dels cirerers comensava a resplandir delectíssim, i en els ceps ufanosos comensaven a brillar verdejants .els raims; i de- tota la -natura s' exhalava un perfum que embaumava 1' ambient; les . campanes del petit Temple comensaren a repicar, tocant a -gra'n fè'st'a.. i i barrejant el seu metàllic-sò amb l'armoniós cant dels aucells que, inquiets i afegrois, saltirone- . javen de 1' una banda al' altra.-' • Tothom es dirigeix ja cap a la iglesia... Un aixerit pagès de can Llussa exclama, després de haver donat una llambregada cap al camí:— Ja p'ujen els nois i noies que han de fer la primera Comunió!... Mireu que bonic que fa!;.. Venen acompanyats dél Sr. Mestre de Vallcarca... I són una bóna òdla... I tots van ben arreglats i ben curiosos... Ja s'acosten! Ja s'acostenl... Mentrestant,- "a la iglesia. tots els millors seients èstàn ja ocupats per la gent pagesa de les masíes.;. f Còmensa la Missa de Comunió. En mitg' f de im relligiós silenci, el Sr. Rector de aquella sufragànea, Rvnt. Mossèn Lluís . Duràn, fa la plàtica' preparatòria :: les elocuénts i sentides paraules que pronuncia, aíusives a V acte, fan conmòurer de debò í als oients... Després de la Comunió, els nois i noies . de Vallcarca surten al camp, ont són obsequiats amb un explèndit esmorsar, que A costeja el generós industrial D. Pere Fradera Camps, duenyo de la gran fàbrica de f ciment Porland i cals hidràulica de Vallcarca . ' i Per altra part, aixís Mossèn Lluís com la seva simpàtica germana, la- xamosa„Vi senyoreta Conxita , no paraven un sol moment -en cçrrespondre amb carinyosèsatencions envers a totes aquelles persones.' q'ue visitaven la casà rectoral. .í En 1' Ofici un cbor de nois, alumnes' del Colegi de Vallcarca que dirigeix- el., compatrici professor D. Pere Lluís Ferret,, ' va'cafitar una inspirada missa d' àngels a veüs uhíssones , essent ' interprètat amb i bastanta afinació. Pot dirse que fou là . . nota que sobresurti més de la festa. Després de 1' Ofici solemnial surti la professó^-recóiTír els afores del poblat, la que's feu amb el Santíssim i hi concorregueren tots^ els nens i un gran nombre de pagesos de tots aquells indrets. ! En resum resultà una festa simpàtica del tot: festa de Goig, 'Pau i Amor. Vegi's quins eren els nens i nenes que aquell dia celebraren sa Primera Comunió : ■ - - -. * * * .De la barriada de. Campdesens: Jaume Escofet Fuster y Rosa T.utusaus Martínez. ' De Vallcarca: Manel Pascual Català; "Pere ' Guillén García; Antón {Camyelles Almirall; Manel Milà Piqué, i PrimitivaAgustí i Castellví. De Garraf: Antón Montalbàn; Carles Anguera; Nicolau Florenza; Antoni Manya; Julià García; Ignocenci Nicolau;Josep M.a Castro; Enric Franco; Pau Ventura Serrano; Salvador i Gàrcía;Jo sep; García. Sànchez. . . GAR1 V) a o è 3 n £ X i « m