ANY XXil * ♦ ♦ Núm. 1060 : Sitges, 25 dç Harç út 1922 , m l m MM Piíeus de Suscripció : SITGES : trimestre. r75 pessetes F.SPANYA: anv. 8 otes.: AMERICA: id., 2'75 pesos (or) Anuncis. Esqueles, Remesos i Reclams segons tarifa establerta i a oreu convenciona REDACCIÓ i ADMINISTRACIÓ: Parelladas, n.0 24. Telèfon n.0 3Ò7 Els treballs es publiquen baix la exclusiva responsabilitat dels icspectius autors. No 's retornen els originals. L'afer de l'Escorxador Final desastrós tGobierno Civil de la Provincià de Barcelom.·~Sanidaà. Visto el recurso interpuesto por don Ramón Martí Escala, contra el acuerdo de ese Ayuntamiento referente a la construcción de un nuevo matadero, y el informe emitido por la Comisión Provincial. Considerando : Que el projecto de esta Corporàción municipal referente a importantes mejoras que se iníeritàn llevar' a cabo en la localidad, las que a juicio de la Comisión designada por la Junta Provincial de Sanidad para practicar una visita de inspección, conslituyen un vasto plan bajo el aspecte higiénico que vendrà a mejorar la urbe. Considerando: Que según se hace constar en el citado informe, aunque desgraciadamente la ley sanitària escrita suele ir muy atrasada con respecto a la ciència de donde inmediatamen.te debiera emanar, hay que reconocer que no es tirànica ni exagerada al ordenar un apartamiento prudencial de los cementerios, ademàs de otras condiciones topogràficas bien entendidas . Considerando: Que según el precitado dictamen no debe conceptuarse cosa baladí en los meses estivales, principalmente el comercio, demasiado fàcil, entre las moscas del matadero j» las del cementerio, y menos aún si se notarà cualquiera intensificación morbosa en la villa, y Considerando: Que la opinión tècnica sanitària emitida por el Cuerpo Consultivo constituído por la Junta Provincial de Sanidad, es la que debe de servir de base para la resolución de aquel.los asuntos de caràcter meramente sanitarios. De conformidad con lo informado y propuesto por dicha Junta, he acordado acceder a la demanda formulada por ese Ayuntamiento, açeptando .el plan dereformas que pretende llevar a cabo y autorizandole para la construcciòn del' nuevo matadero, pero blen entendldo qae sa inaagoraelón y fanelonamiento qaedan ««bordlnados, SIfl QOH VflUaH H3tCUSR 141 P^eTB3iTO Hfl COflTRARIO, a la Inaugaración de un nuevo eementeplo. Dios guarde a V. muchos anos. Barcelona, 9 de Marzo de 1922.— Èl Gobernador, Martínez Anido.*- Heus' aquí el desenllaç contundent d' aquest afer, que nosaltres sempre havíem sospitat, desenllaç que és el verdader Inri a la actuació desastrosa d' En Julià, i per la que, havéht-se venut 1' actual Escorxador i gastant-se tot el producte de la venda del vell, i encara més, en la construcció del nou, quines obres es tingueren de parar a mig fer per haverse acabat els fondos (uns 14.000 duros), ara ens trobem que, per disposició del Governador, no pod funcionar aquest encara que s' acabi, mentres nò es fassi un nou cementeri, cosa del tot impossible, com. compendrà tothom. En els quatre anys de l'Alcaldia d' En Julià, la "única millora que s' ha fet ha resultat un desastre sagnant pel poble, que ara es pod . trobar sense bous ni esquelles, ,ès a dir, amb l'Escorxador venut i sense tenirne cap per la' matança. ^Còm s' arregla això? Es-el disbarat més colossal que s'haiirà fet en cap Ajuntament. I • devant de tot això encara diràn.que el Sr. Ventureta ès un savi, l'Alcalde indispensable àeSitges (?). Vàia un desçubriment; i el poble que tant critica sense sa ver ho! ■■ I ens trobem així per la tossuderia i orgn li del- Cacic. Quan es discutí I' emplaçament, el nostre company Planas Robert jà indicà que era un solemne disbarat construir l'Escorxador tan aprop del Cementiri , indicant altres punts més • acceptables que no hagueren motivat cap protesta, i sobre, tot que En Fernàndez es cuidés ell mateix de fer construir el nou, sense 'que ]' Ajuntament, . com era llògic, hi tingués cap pèrdua . Però En Julià, aferrat a la séva, no volgué accedir-hi, i quan es presentaren els -recursos, en lloc de tramitar-los. amb urgència, com' era del cas, perquè abans de començar les obres ja se sapigués si era o no legal el lloc- designat, seguint la seva costum-, quan té por de perdre, els entretingué més de dos anys amb dilacions i excuses i canvis de Junta de Sanitat, etc. I no content amb això, ja havia fet començar les obres, no parant-se fins que s" acabaren els quartos, uns 14.000 duros, que hauran sigut llensats en va, en vista de la resolució governativa .. El poble ha vist amb gran satisfacció el desenllaç, i els veins del Port-Alegre que firmaren la protesta s' hauràn convensut que el Sr. Ventureta ja no ès invulnerabie i.ni pod fer lo que li dongui la real gana, quan es té constància eh defensar la veritat. El paper mé§ trist 1' haurà fet ià Junta Municipal de Sanitat, quin ridícol dictamen ha anat a l'aigua, essent la riota dels tècnics de la capital. L' únic que hi vegó clar i adoptà una actitut científíòa fou el veterinari Sr. Folch. Els demés, i principalment el metge Sr. Benaprès, que no hi assistí, després de tant parlarnos d'higiene, i tuberculosos, hauràn fet un paper ben digne de llàstima. Aquest comercio de las moscas de 1' Escorxador y las del Cementerio (que diu la providència) ha sigut la reventada més grossa del Cacic. «jQüí hQ tenia de dir que uns insectes tan petits fessin tant estropici? Devant d' un cas així, tan vergonyós, en altre poble el Cacic ja haguera sigut conduit «jBòria avall!». Aquí, tot passa... Pro Llosa Rafel Casanova Catalans : La nostra Pàtria a 1' avançar en l'afermança de la seva personalitat, en^ ha avinentat una estela lluminosa, glorificadora dels homes genials de Catalunya, i la benamada terra ès oviradora en Ja plasmació de les gestes dels seus capdills i dels qui són estatja més alta esfloració del pensament català . Catalunya ès aparellada a l'enaltiment dels seus herois; mes, avui, una fervorosa crida aixequem, en reparació a la mancança, ■ àdhuc la forta exaltació patriòtica dels nostres temps, a les venerades despulles del qui fou defensor de les llibertats catalanes, En Rafel Casanova, Conceller de la ciutat de Barcelona. Qui vessà la sang per la nostra lliberació, ès digne que el seu cos Q. _ü C 3 5 O s (B X I g (0 CQ V ■o ü