Baluard de Sit SETMANARI MCMI-XXIV (l.a època) •:©• Radacció i Administració: Santiago Rossinyol, 6 (§• 11 de Desembre 1932 •:©:• N.0 1278-9 MARGINAL Un «leader» Em cal advertir al lector que no em referiré a cap determinada personalitat política, sinó a la figura estantissa d'un «leader» casolà, d'un d'aquells homes que li pugen els fums al cap i, creient-se un superhome, vol intervenir en la vida ciutadana, embolcallant- se d'una aurèola de joventut i estrafent posats enèrgics d'home de món, avesat al tracte de genis i a la parabòlica eloqüència. Es cosa fàcil ésser «leader» d 'uns joves que no passin dels vint anys, perquè aquests no tindran la noció de la vida que tenen els que, havent superat tal edat, assoleixen l'equilibri que consolida la meni de tot ser normal. L'aspirant a capitost, en el cas que al·ludim, és d'aquells que no han estat joves mai i quan veuen que la joventut els fuig, es rodegen de gent jove per viure en l'il·lusió d'una jovenesa, i es procuren un tic i un gest de bohemi per fer més efecte. He sentit un d'aquests individus a disertar, gairebé públicament, —per cert en un dialecte català de no sé quina comarca — sobre el .valor efimer de les coses estables que tenen un valor positiu i sobre la possibilitat de que donant els duros a quatre pessetes hom fes un bell negoci. Naturalment que si la fama d'agudesa perceptiva i de gràcia innata que hom li atributa hagués estat certa, podia haver resultat una divagació filosòfica més o mengs atractiva. Però, senyors, La nova Catalunya El 7 cte DesemBre de l93z i el 14 cTAtril de l93l, seran dues dates inesborrables en els anals de rbistòria, dues efemèrides éloríoses del poble català. Escatimar la trascendència de l'adveniment de la República igual que a l'obertura del primer Parlament de la Catalunya autònoma, no pot fer-bo qui senti el catalanisme com un ideal de justícia i pugni a la vegada per uh. -perfeccionament- de l'bo me i de les coses del món. Podrem romandre én estat de crítica sobre les les actuacions i la. moralitat dels bomes ç(ue ban trobat no la pedra filosofal, sinó la manera de mantenir-se com a redemptors a base de no sabem ç(uins macjuievelismes, però mai deixar de reconèixer la bo-? ija qualitat d'altres actuacions i el triomf de mantes coses tan cares a nosaltres com són les cjue consignem com a glorioses- Més de dos segles que els catalans no teníem Parlament. Més de dos segles que les lleis es feien desetenent els interessos i els drets catalans, car es discutien Espanya endins i eren alienes a Catalunya. I torna ara a regir la Generalitat amb el seu Parlament; recobrem la personalitat jurídica que ens privà de gaudir la dinastia borbònica, opresora ds tot sentiment popular i enemiga de les riqueses esperituals de la nostra terra. Assolim una categoria de poble que ens era negada i entrem dins de 1 òrbita europea, davant' de l'espectació general de les nacions, que reben el reconfortament d'una alenada de joventut i de nova sava mediterrània. Ara cal que les lleis que s'emmetin estiguin d'acord a les realitats vives i no a profit d'una secta més o menys nombrosa. Cal que esdevingui el Parlament de tots els catalans i sobre tot caldria que una de les seves primeres tasques fos la d'estudiar la manera de que en unes altres eleccions els ciutadans que divergeixin en les apreciacions polítiques no es vegin desamparats per la monopolització que de l'ideal republicà pretén,- o més bé vol, exercir el partit que l'atzar li donà la clau de la República i el dret de representar el paper de portador de l'autonomia de Catalunya. Altrament . defraudarem els auguris, les il·lusions, i l'espectació del món que ens mira, tot traint l'ideal democràtic, que esdevendria un mite. Un exàmen de conducta i una esmena per garantir la llibertat de ciutadania, i el destí de la nova Catalunya està salvat. Manuel CASTELLS quina decepció ! ' La . més vulgar forma i el més vulgar concepte, talment com un dels domadors de serpents i llargandaixos que s'exhibeixen a les places per propa¬ gar un dentifric o un miraclós pegat pels ulls de poll! I em dirà el lector— si és que està en el cas que jo li parlo — que un home com aquest és equiparat ,2 'd. o 0) ■a s