BALUARD DE SITGES Ara caldria que us dongués una explicació del títol de la meva dissertació. Abans us vull fer una confessió : sóc un enamorat de la novel·la. Potser amb una ridícula insistència assenyalo fa molt de temps a literats i llegidors, en articles i conferències, la importància que té per a una cultura aquest gènere literari que de vegades és moda menysprear. Lector apassionat de novel·les aspirant gairebé fracassat a, novel·lista, en deixar-me triar el tema sobre el qual havia de parlar-vos, el cor se m'ha anat a triar aquest aspecte de la literatura. Intentaré fer-vos veure la novel·la en general com uns móns meravellosos i constantment renovats, uns universos imaginaris en els quals hem de trobar paisatges insòlits i una fauna extraordinàiia. Es precisament un novel·lista, i un gran novel·lista contemporani, l'anglès H. G, Wells qui, en una de les seves obres utòpiques on expressa amb més optimisme la seva fe en el millorament moral de la humanitat, em dóna tot a punt el símil que pot servir de base a la meva conferència i gairebé el procediment per a transportar-vos fàcilment a aquests móns meravellosos que us convido a visitar. Es en la novel·la que es diu Homes com Déus. Mr. Barnstaple, que' s'en va de vacances amb el seu modestíssini .automòbil groc, es troba de sobte, en plena carretera de Windsor, transportat miraculosament, junt amb altres, dos co'txes i llurs ocupants, a un univers parell al nostre, però que s'interfereix amb la nostra terra en un dels infinits sistemes dimensionals que, després de les teories d'Einstein, hom pot admetre que existeixen. Un experiment audàcies d'uns savis habitan!s d'aquest món desconegut, bessó del nostre, ha obert una porta de contacte entre la graviíació d'aquests universos veïns i similars, i Mr.' Barnstaple es troba en una terra exteriorment igual a la nostra^ però en la qual el progrés material i moral dels seus habitants ha sofert un augment considerable — posém uns tres mil anys d'avenç continuat—, en el ritme actual de civilització. L'essència de les coses i dels esperits és la mateixa que a la Terra, però, què en són de diferents els detalls, les manifestacions, les idees i les realitats visibles ! I bé, jo us vull proposar que ja que hem admès una quarta. dimensió, que és el temps, i que no ens podem negar a acceptar la possible existència d'altres insospitades dimensions", n'admeteu -una altra, que serà la imaginació. En aquesta dimensió meravellosa i infinita tenen vida una pila d'universos que conviuen amb el nostre tangible i quotidià, uns universos que s'interfereixen amb el nostre, que són idèntics en essència i en els aspectes, i que àdhuc treuen llur substància del nostre món vital. Voleu saber el nora d'uns quants d'aquests universos misteriosos? Són la Poesia, la Novel·la, modernament el Cinema, i, tan antic com l'home, el Somni. Aquests universos ens ofereixen semprs a punt l'escapatòria de la realitat terrenal; no ens cal pas un experiment misteriós per a forçar llur porta de comunicació'amb ei nostre món. Ens bastarà amb obrir un llibre i llegir-lo, amb jeure al llit i dormir, amb donar uns cèntims en la guixeta d'un saló d'espectacles, i ja hi som. Teniu ací l'univers de la Poesia, ple de sols, llunes i estrelles, de música i de paraules màgiques, d'imatges gosades i misterioses i de malab crismes genials amb els sentiments i els espectacles humans. La poesia, però, i perdoneu-me la comparació, és un univers imaginari dels dies de festa. No crea una realitat similar a la nostra, una realitat quotidiana, sinó que ens ofereix un recés íntim o un palau espectacular, tot plegat coses molt bones per a l'evasió, però que sovint no s'adiuen amb la carn viva dels nostres problemes i de les nostres angúnies. Deu ésser per això que és comparativament molt mes difícil de llegir poesia mediocre que novel·la mediocre : la part de realitat que forçosament conté aquesta darrera, la fa lotseguit acceptable per al nostre esperit.' Heus'ací l'univers enigmàtic dels Somnis, ple de perills i entrebancs, en el qual us sotja a cada pas l'Esfinx d'Edip i l'ídol preciós dels peus de fang de Nebucadnezar. Guarda c passa. Mira i passa de llarg, no t'entretinguis cercar la clau del misteri. Freud ha pretès darrerament haver-la trobat, però, abans d'ell, quants no han fracassat en llur vana recerca? Símbols ocults, angoixes sorgides del subconscient i pressentiments hipnagògics, tot plegat forma un univers clos, obert sols a cada esperit quan oblida la seva personalitat. No pretenguem forçar la porta misteriosa, perquè aquest univers es venja d'aquells que volen fer-ho. Els folls, estadants permanents d'aquest món dels somnis, veuen acudir a llur costat els toxicòmans violadors de la llinda sagrada. Ací teniu un anivers nou de trenca, en canvi, que és ben agradable de tracte i que no és pas tan cruel en la revenja. El Cinema ha vingut a fer, en els temps actuals, una íeriosa competència a la novel·la, a la poesia i àdhuc als somnis. Fàbrica de somnis, l'ha batejat el rus Erehqburg, i vosaltres sabeu amb quina voracitat s'assimila les creacions literàries, com les pa.eix i com, alguns cops, les supera. En un cop d'ull circular de la cambra, en un gest significatiu que el primer pla destaca ràpidament amb el seu agrandiment mostruós, us dona l'equivalens de quinze o vint planes de lletra espesa. Es un món que sembla igual que el nostre, amb prou 'feines si es diferencia amb la manca de color i de relleu, i aquesta petita falla no tardarà pas gaire a vaure's superada, com ho ha estat ja la seva mudesa de naixença, Fixeu-vos hi bé, però. Es un univers im iginari, una creació de l'esperii humà, coexistent amb el nostre món però- sense mai confondre-s'hi, Chaplin, Greta Garbo, Marlene Dietric, sòn personatges tan irreals, tan fora del nostre món de tres dimensions com el mateix Mickey Mouse i com tots els personatges fantàstics que habiten els nostres somnis. No us cregueu als que us diguin que són éssers vivents i humans iguals com uosaltres. Pertanyen a un altre univers que viu en blanc i en negre, només en dues dimensions, en la pantalla dels cinemes d'arreu del món. Llur personalitat corpòria no existeix fora d'aquelles ombres excitants projectades sobre un llenç blanc. Allà riuen i ploren i parlen i s'agiten en realitat; si fóra d'allò queda un cos humà que duu el mateix nom,— i us remarcaré que l'enorme extensió de l'us de seudònims en els artistes de cinema respon a aquesta concepció, com hi respon la pose misteriosa, d'allunyament del públic, de molts estels cinematogràfics,— no té res a veure amb la seva vida autèntica desenrotllada en el món distant i particular del film. ■ <0 Q. ü c ü CD s s