A NOSTRES LLEGIDORES Ab aquest número d'Abril de 1912, FEMINAL recorda als catalans que comensa l'any setè de la seva publicació dintre de la "llustració Catalana". Y no sabem estarnos de remerciar la cultura d'un poble qui fa que pugui axis avansar en la seva obra, una publicació essencialment femenina qui no es consagrada a les modes. DESVIACIONS DESDE una població secundaria d'Espanya, Orihueia, s'ha iniciat una creuada qui si, com es de suposar, es portada ab bon sentit y gran cura, evitant intranzigencies qui li crearien enemichs y contrarestarien els seus beneficis, pot aportar un be immens combatent una de les més greus desviacions del sentit comú de la dóna. La creuada porta l'intent de fomentar la modestia de la dóna en el vestir, aquesta modestia cristiana qui sembla voler desaparèxer, fent lloch a les més folles exhibicions del luxe — generalment mal aplicat, — y del cós de la dóna, urna sagrada de l'ànima d'aquella qui té per missió la maternitat, la guarda de la llar y la educació dels fills, en la familia. L'idea ha sorgit dels ministres de la Religió; que a tal punt, la dóna per son manca de criteri propi, ha acabat per obligarles a terciar en assumptes de modes, no tant per lo que signifiquen de frevolitat ó de inestètica — com per el sentiment que manifesten de... (diguem la paraula anch que pugui a molts semblar dura): perversió moral. Y axis, — com a conseqüència de les primeres veus vingudes d'aquella vila alicantina, — arreu, en poblacions més importants, estan organisantse sèries de sermons y conferencies sobre aquest tema. Ignoro lo que pot haver en Orihueia donat peu a n'aquesta creuada que tant voldríem fructuosa; mes sé dir que si hi hà llochs necessitats d'ella, son aquests en Catalunya, y ja no solament en la capital, sinó avuy fóra d'ella, fins en poblacions de tercer a quart ordre, — qu'aquestes, al cap d'avall, altra cosa no son sinó'l reflexe de les grans urbs. ¡Quántes vegades desd'aquestes y altres planes, s'ha alsat la meva veu contra la corrent devastadora del culte pagà que la dóna, irreflexiva, professa a n'el seu cós cobrintlo d'oripells y rutilants guarnides, com si, sentint la ineficacia del seu esperit y dels seus sentiments pera atraure l'home, volgués fer seva la seva atenció per els camins de la sensualitat! Síem permès aqui fer una aclaració dirigida especialment als qui no conexent les meves idees, podrien suposaren mi intents d'enlletgir la dònaaconsellantla el renunci a tot lo que pot afavorir la seva bellesa. Nó. Ben lluny de mi aquesta idea destructora. La bellesa es un dó de Deu que debem aplicarnos en totes les edats, a cultivar y en conservar ó en defensar, mes nó a costa del nostre pudor, aquesta altra bellesa immarcessible, qui fa lluminosa y encisadora lo mateix la donzella de 1 5 anys que la dóna en plè esclat de jovenesa; la qui veu morir sota la mà del temps els seus encants, que la dóna de testa blanca sota la que han germinat les llevors dels desenganys pera fer d'ells florida d'experimentades ensenyanses. Sovint jo he previngut la dóna dels perills a que s'exposa si no cuyda de conservar les ilusions materials en els seus companys de vida qui tanta importancia els hi donen. Y he aconsellat a la dóna de pro¬ curar pera ella matexa també cuydar de les dots físiques que'l Creador li donà... Al adherirme a n'aquesta creuada pera la reconquista de la modestia cristiana, no vull dir a dóna, a la noya: «Fuig de les modes...» sinó «fuig de les follies de la moda, tuig del impudor y de la perversió d'aquexes modes, que les qui ens les porten aquí, han anat generalment a cercarles en els escenaris, en el carrer, en els restaurants de nits, en les pelouses de curses d'aquelles terres hont el culte de la carn es tan viu y hont la luxúria esclata arreu, menys en el temple. Jo no vull dilshi a les dónes nostres y les nostres donzelles: «Renuncièu a les originalitats que la moda parisenca ó anglesa, ó americana ens mostra, y vestíuvos de robes tallades sota un únich patró; amaguèu vostres gentils peus de llatina en calsats fexuchs, tets pera les bases yankees ò pera acompanyar els hàbits religiosos; recullíu ben allisats vostres cabells sota'ls vels ò les còfies que portaven vostres avies, cobriu de mantos y robes folgades la gràcia de vostres cintures y l'encis dels moviments del vostre cós; caminèu ulls baxos, com murmurant un acte d'eterna contrició per la temptació efjleurée. ¡Nó! ¡nó! Rés d'axó. Aymèu les teles sumptuoses y les lleugeres, aymèu les randes y els brodats, les flors y les joyes; aymèu els colors clars com els matissos timits; aymèu aquells capells qui ombregcn vostra testa ab tanta gentilesa, y els fins calsats qui presten tanta gràcia al vostre caminar; dexèu qu'entorn de vostre front els cabells auriolegin y coronèu vostre cap de trenes, de flors, de pedrería. Mes ¡per Deu! vestiuvos les donzelles com a donzelles, les dónes com a dames, les mares com a mares, les avies com pertoca a la qui té derrera seu dues generacions a qui servir d'exemple. »No prenèu de la moda més que lo que us escau y pertoca, fugint d'extravagàncies y d'impudors que us arriben d'altres terres, sense selecció. «Recordeu que sou donzelles, que sou esposes, que sou mares, que sou dignes d'esser estimades, y àdhuc d'esser respectades. »No volguèu que per vostres vestits ni vostres allures, se us confongui (com passa tan sovint ¡ay!) ab aquelles desgraciades qui han de fer de llur cós aparador de concupiscències. »Recordèu que al home, si'l voleu ben vostre, — l'home digne d'estimació s'enten, — devèu atràurel no solament per vostra bellesa y elegancia, sinó per l'esperit vostre, per els sentiments de la vostr'ànima, aquests dons que son l'atractiu constant y l'eterna jovenesa de la dóna... Pensèu que si vostre encís físich es el qui primer guanya sos ulls, aqueix home, si es de bon sentit, al acostarse y trobant a mancar en vosaltres l'encis anímich parió, s'allunyarà tart ò d'hora...» Carme Kabr. Seguirà.; EI número de ILUSTRACIO CATALANA corresponent al dia 5 del pròxim Maig, sortirà'l dia següent pera poguer fer informació detallada de la festa dels Jochs Florals de Barcelona.