i la humanítal DIMECRES, M DE M A I Q ne. ♦LES LLETRES • Ha estat posat a la venda el llibre ''Catalunya-Companys", de Gómez Hidalgo El públic li atorga una excel·lent acollida Tal com teníem anunciat ba aparegut deíinitlvament el llibre que Gómez Hidalgo ha volgut dedicar a Catalunya i la figura del seu segon President, La portada, justa i sòbria, ha estat ja reproduïda per nosaltres en facsímil 1 això ens relleva do íer-ne la descripció. Així mateix, el pròleg d'Azorin, ja l'hem donat a conèixer i el poble en té coneixement, elogiós. farlarem, doncs, d'allò que és el llibre i de la personalitat del seu autor. No ens ha estat possible dialogar amb elL La seva modèstia peculiar el ía refractari a aquestes coses. Direm, només, que Francesc Gómez Hidalgo té un prestigi literari, legítimament guanyat 1 com a periodista polític pot exhibir un envejable palmarès. Home liberal, de conviccions increbamables, la seva ploma ha defensat sempre les causes Justes, sense aturar-se a sospesar les Conseqüències. El seu temperament, àvui, s'exterioritza una vegada més en aquest llibre on trenca una vigorosa llança en pro d'un capdavanter, noblement caitrut en la lluita. Referint-nos a l'obra, direm, que, a continuació de l'introit admirable d'Azorin, segueix l'exposició, ben sòbria de com el govern del 4 d'octu- INFORMACIÓ DE L'ESTRANGER QUE PASSA A PORTUGAL? Segons el Govern està a punt d'esclatar una revoludé comunista GÓMEZ HIDALGO bre, constituït amb ues ministres de la CEDA, va provocar la mobilització del Partit Socialista i lès sabudes feotes dels partits d'Esquerra. També insereix la renúncia al càrrec de Taleshores president del Tribunal de Garanties, Don Alvaro de Albornoz. E s calendaris polítics marquen el 14 d'abril 1 hom es pregunta, amb inquietud què farà Companys? Arriba el dia 6, 1 Lerroux radia, a les deu de. la nit la seva coneguda nota. Feia, doncs, dues hores que Companys 1 Gassol havien fet pública, des dels balcons de la Generalitat, una altra nota que Gómez Hidalgo qualifica d'antiseparatista. 1 escriu: «El acto de Companys no puede çonsiderarse precipitado. Se organiÈan en Barcelona manlfestaciones d'ue el Gobiemo de la Generalidad ïeprime; Companys considera neceSario dialogar con una alta personaIldad y la Dirección telegràfica de Madrid le dice que el aparato està descompuesto. Se le invita a que façllite una nota. Companys rechaza la petición. Mantiene una conferencia telefònica con el Secretaria oficial de la figura representativa. Nada Inquletante le dice. Pocas horas fiespués està constituldo el Gobierno en el que figuran tres cedistas. Llega la noticia a Barcelona. Todos los partidos politicos, Incluso la Lliga — oomunmente acomodaticios, dice el libro — , protestan. La vida del fresidente Companys pròdiga en fe'mociones, se domina una vez mas.» * * • Segueix una àmplia recensió de l'agitada vida política del President de Catalunya i la història de la creaçló d'Esquerra Republicana i la proclamació de la República per Lluís çompanys. que Macià contirmà, en proclamar la República Catalana dintre la Federació Ibèrica. Explica la repercussió a Madrid, la contrarietat del govern 1 la famosa ambaixada aèria que va acabar amb el recòneixement del dret de Catalunya à elaborar-se un Estatut. Glossa Gómez Hidalgo el pacte de San Sebastian i l'estada — plena d'honor — de Lluís Companys al Govern Civil de Barcelona. En deixarlo l'única satisfacció rebuda va és6fer esquinçar la pròpia fitxa polièiaca: «Companys, Luis; muy peligtoso; hacedie la vida imposible». Trobem, tot llegint, la lluita heroica de Companys al íronf de la tainoria d'Esquerra, en defensa de fEstatut; la seva ascensió a la Prefeldència del Parlament català; el 6éu pas per «Marina»; les eleccions ÍUnestes del 19 de novembre; Companys President de Catalunya; forma Govern... La tasca del govern autòcton és respectuosament Judicada per l'autór. Així com el procés dels esdeveniments que empenyeren la inevitable i fatal explosió del 6 d'octubre. Llegim, encara: «El general Batet pide una hora para reflexionar. Los consejeros. Uexèrcit pren posicions estratègiques i la policia practica gran nombre de detencions reunidus en Consejo, son sorprendídos por un violento tiroteo. Transcurre la noche y el comandante Pérez Farràs Irrumpe en el Palacio de la Generalidad. Se dirige a Companys y le dà cuenta de lo que ha ocurrido. Sigue el fuego incesante y el Gobiemo de la Generalidad no píerde la serenidad.» «Llegan noticias de vlctimas muy afectas; una granada entra en el Palacio de la Generalidad. Cesa el fuego. Se aprovecha la tregua para pedir informes telefónlcos. El general Batet declara el estado de guerra. Pasaüas dos horas se reanuda el bombardeo. Pérez Farràs dice al Gobierno que huya; él protejerà la retirada. El Gobierno rechaza el ofrecimiento. A las seis de la maüana se acuerda la rendiclón y se comunica per teléfono la resolución al general Batet. Este contesta: — Se tendra la posible benevolència. Companys replica, ràpido: — Para los demàs recojo esas palabras; yo ni la quiero, nl la espero, nl la necesito, y des de ahora me declaro único responsable. Surge un comandante que detiene al gobierno y este es conducido a Capitania.» El judici, que havia d'ésser sumarlssim. passa a ordinari per ordre de Madrid. Es prenen declaracions i l'actitud del President, és sempre serena 1 assenyada. Després d'explicar, en vibrants paràgrafs, perquè el Govern de Catalunya va rendir-se, versa el text sobre els fets que subseguiren, com l'anuUació de la Llei de Contractes de Conreu, etc, etc. Descriu admirablement l'anomenada crisi de les penes de mort 1 fa un retrat, fidedigne, de Gil Robles, amb la seva Irada decepció en no ésser-li atribuïda tot seguit la cartera de Guerra. Acaba aquest llibre Interessantíssim amb un enèrgic atac contra determinats elements del Tribunal de Garanties, de filiació monàroulca que contrasta amb una abrandada defensa de Companys i de la seva conducta política i presidencial. Cal creure que el poble farà justícia a l'esforç nobilíssim de l'autor 1 rebrà el llibre amb el màxim entusiasme. X. LLEGINT... LA GRAN REVOLUCIÓ QUE VE per JACQUES D U B 0 1 N. Trad. de J. PUIG I FERRETER : Biblioteca «El Camí» i Edicions Proa : Badalona : 1935 Jacques Duboín no és un improvisador ni un sentimental. Es un home que s'ha format entre xifres i estadístiques i sap copsar-ne el llenguatge amb la fredor del professor d'anatomia que perfora, amb l'escalpèl, un cos mort. Així, davant d'aquest cadàver, que ve a ésser el sistema social-econòmic, vigent fins a la data, ía que Duboin creguí, i ho declari, que anem a la catàstrofe, per tal com el món econòmic ha perdut la carta de navegar i els esculls que el sotgen són múltiples i perillosos. Duboin ha estat sots-secretari del Tresor a França, el 1924, sota BriandCaillaux. Això equival a dir que no és un qualsevol i que — compartides 0 no les Idees que exposa — només un curt de lluc gosarà llevar-les autoritat. El 1933, publica «El Gran Rellevament dels homes per la màquina», que 11 va valer una tempesta de contradiccions i invectives, «La Gran Revolució que ve...», és, de fet, la resposta als seus contraopinants, destrlada en nou lletres, ben clares i categòriques. En elles, manté les seves Idees personalíssimes, relatives als problemes que contorben el món, ja exposades d antuvi en diversos llibres 1 treballs periodístics, així com en les seves comerències. Duboin és fundador de la «Lliga del Dret al Treball i al Progrés sociaW. Estudia la primera lletra les causes de i'«empoDriment paradoxal dels homes». La segona, combat «el fals dogma de les crisis cícliques». Se- fa^' rT^rS^nl '«S - **** ^otes- amb la inevitable pèrdua de capael- U , , . tat adquisitiva. Les idees, la teoria I , —Cotm és 9"e 52 a'ie" amb els de nova, de base científica, propugnada 1 2? vostra professió? — va dtr-U, somper l'autor integra la quarta; la neni' Mollns 1 Fàbrega, mentre li cinquena i sisena, judiquen la mone- SStSj i4.'"1 íaula Propera, plena da, el pressupost, etc., etc, 1 la des- EL GOVERN FA MOLTES DETENCIONS Lisboa, 21. — Les autoritats han estat informades que es prepara una revolució comunista a Portugal, per la qual cosa les tropes vigilen tots els punts estratègics. Han estat practicades nombroses detencions d'individus considerats extremistes. OFICIALMENT DIUEN QUE NO PASSA RES, PERO ES PRENEN GRANS PRECAUCIONS Lisboa, 21. En alguns cercles polítics d'esquerra es nota gran agitació. Per aquest motiu les autoritats s'han mobilitzat, per tal de reprimir en la seva gestació un moviment revolucionari, que, segons hom diu, s'organitza a Portugal. Als cercles oficials hom creu que aquests rumors estan mancats de fonament. Amb tot, s'ha celebrat una reunió a la qual hom dóna gran importància. En aquesta reunió han pres part el president del Consell i els ministre de la Governació, Guerra i Marina. Hom sap, positivament, que han estudiat les mesures adequades per tal d'acabar amb la propaganda revolucionària, especialment amb la que es fa a les casernes, aeròdroms i vaixells de guerra. Aquesta reunió, que tingué lloc a primeres hores de la nit d'ahir, fou seguida d'una altra que va celebrar-se a les onze d'anit, a la caserna de caçadors de Lisboa, la qual reunió va prolongar-se fins avançada la matinada. LA REVOLUCIÓ ESTAVA ORGANITZADA PELS COMUNISTES Lisboa, 21. — Segons les darreres informacions, el projectat complot revolucionari estava organitzat pels elements comunistes, als quals els ha estat incautat un vast pla per a provocar un moviment subversiu als principals centres industrials de Portugal. L'ordre segueix essent complet a tot el país. PRECAUCIONS. L'E XE RCiT PREN POSICIONS ESTRATÈGIQUES Londres, 21. — A l'Agència Reuter comuniquen de Lisboa que la situació a la capital portuguesa és tranquil·la, per bé que es constaten símptomes de subversió. Aquesta informació afegeix que el Govern portuguès, sabedor que es preparava un nou complot revolucionari, ha pres rigoroses mesures. Després d'una reunió celebrada a les set de la darrera nit entre el president del Consell l els ministres de la Governació, Guerra i Marina, el ministre de la Governació ha cridat al seu despatx els alts caps de la Direcció General de Seguretat, als quals ha donat les oportunes ordres per tal que vigilin els elements ex¬ tremistes. Per la seva banda, els ministres de la Guerra 1 Marina convocaren els alts caps dels seus respectius departaments. Finalment, després de la reunió del president del Consell 1 dels tres ministres esmentats, han quedat aquarterades les tropes 1 la marineria, mentre que La força republicana i la policia ocupen els llocs estratègics de Lisboa. Segons noticies de bona font han estat practicat nombrosos escorcolls i força detencions. Les darreres informacions de Lisboa confirmen que la tranquil·litat és absoluta. EL DISCURS DE HITLER EL CONFLICTE ITALO - ABISSINI A Itàlia noten els efectes de la mobilització i s'apugen els queviures i els metalls lo-abissini que es desenrotllen enf^. els delegats britànics i italians ^ Davant el procés del Govern de Catalunya LLEGIU ítLDIlP, de PERE FOIX LA Es posarà en venda divendres, dia 24 Abans no s'esgoti aquesta nova edició FEU LA VOSTRA COMANDA DE SEGUIDA A Sociiaí M\i\ de lliera Barberà, 14 i 16 — Barcelona Telèfon 35490 lum en quatre parts, que són: I.— Els fonaments de la teoria . proletària dels moviments d'emancipació nacional. II. — El problema de les nacionalitats i la Segona Internacional. III. — El problema de les nacionalitats i la revolució russa. IV. — Un model de solució: là Ü. R. S. S. En el text de les quatre parts desfilen personalitats de l'envergadura de Marx. Eugels, Bakunin, Renner, Bauer, Kautsky, Rosa Luxemburg, i Lenin, per les quals, ens assabentem com pensaven respecte els conceptes de nació i autodeterminació. Com a corollari de tot. Nin, propugna la fórmula soviètica fonamentada en la «lliure unió de pobles lliures». Hom podrà coincidir o no, en tot o en part, amb les idees que Andreu Nin explana en el seu llibre. Allò que no podrà fer ningú, és negar-li Importància com a estudi — tan desapassionat com pot ésser en un home que sustenta un criteri tancat— nl dubtar per un moment dels mòbils elevats 1 de la recta intenció que l'han portat a escriure'l 1 publicar-lo. (Ve de la pàg. s) fessar davant de tota una nació ;a fe en la política posada al servei de la pau, refusant totes les premises que puguin portar a una guerra. ELS ALTRES NO HAN COMPLERT EL TRACTAT DE VERSALLES EU Canceller Hitler parlà a continuació de la qüestió d'armaments, declarant que, mentre Alemanya havia complit escrupolosament totes les obligacions que li foren imposades a Versalles, els països victoriosos de la guerra, havien crebantat la solemne promesa que el desarmament dAlemanya seria seguit per un desarmament general, però que actualment prosseguien en la seva labor d'augmentar els seus armaments no solament per elevació dels seus efectius militars, sinó especialment pel perfeccionament tècnic de les màquines de guerra. «Això constitueix — digué Hitler — una conculcacíó del Tractat de Versalles, que cap subterfugi pugui justificar o atenuar, especialment perquè Alemanya en la indefensíó en què està, no podia constituir cap perill per als altres». ACUSACIÓ CONTRA FRANÇA Digué després que no havia estat culpa d'Alemanya Sl el pla britànic per a la paritat militar entre tots els països d'Europa, sobre la base d'un exèrcit de 200.000 homes per a cada una de les grans potències, no hagués arribat a feliç termini, i afegí que no fou Alemanya la que refusà la fórmula anglesa de compromís, presentada en la primavera del 1934, sinó que fou França amb la seva declaració del 17 de març de l'esmentat any, la qual trencà totes les negociacions sobre tal qüestió. Continuà dient que s'ha expressat diverseg vegades que Alemanya, per ella mateixa. ECOS Amb motiu de la plantació a Aíoníserraí del bruc de Walter Scott, u?ia nodrida representació de la colònia anglesa va traslladar-se a la muniunya veïna. Hi hagué banquet. Els periodistes — anglesos, alemanys i catalans — s'aplegaren en una mateixa taula i els seus components. Segui dient que Alemanya considera que ha d'ésser clarament demarcada la Unia entre el Tractat de Versalles, redactat sobre bases de diferenciació de nacions en victoriosos i derrotats, i la Societat de Nacions, que fou creada sobre principis d'igualtat de drets i obligacions per a tots els seus membres. 2. Com a conseqüència del no compliment pels altres països de les seves obligacions de desarmament. Alemanya considerà com no en vigor els articles del Tractat de Versalles els quals com a resultat d'una càrrega unilateral, imposen al Reich una distinció per temps il·limitat. Alegí que el Govern alemany declara solemnement que aquesta mesura es refereix exclusivament a aquells articles que constitueixen una distinció moral o material contra el poble alemany. CONSIDERA NECESSARI EL RE ARMAMENT D'ALEMANYA PER LA PAU D'EU ROPA. 3. Declara després Hitler que el Govern alemany no pensa signar cap Tractat que consideri Impossible de complir totalment; però acceptarà voluntàriament l'entrada en aquells, desitjant-se especialment pel Govern alemany el compliment de les obligacions contretes a Locamo. Hitler diu després que Alemanya considera l'establiment de la zona militaritzada del Reich, com una necessitat per a l'afíançament de la pau a Europa, declarant que el constant augment de forces a l'altre costat de la frontera no es pot considerar com a continuació dels seus esforços. 4. Segueix el Canceller dient que Alemanya es troba dispwada en Qualsevol moment a prendre part en un sistema de cooperació col·lectiva per tal d'assegurar la pau d'Europa; però considera necessari te- pn mirxa „„ [ S1^ ^ coinPteí-ílue es reserva els posaria en marxa un dr€ts de Tractats per pla constructiu; però que ell havia 1 acord .wq^ch-o, pci fet molt sovint proposicions 1 que j g. ^ Qovem alemany estima que si el seu projecte d'exercits de 300.000 | el procés de reconstrucció de là coohomes hagués estat acceptat, les peració europea no pot prosseguir greus inquietuds que preocupen avui en forma de condicionVdictades múals Governs europeus, serien molt : lateralment menors que el que són. j $. En principi, el Govern ale- ] many, es troba disposat a la conCONTRA MACDONALD ciusió de pactes de no agressió amb Hitler es declarà estranyat de les els seus estats veïns, individualment, recents declaracions del Cap del Go- i a completar-los per mitjans de prevern anglès, senyor Macdonald, el visions destinades a Isolar els beUiqual deia que el restabliment de la gerants i a limitar l'àrea de la guerpotència militar a Alemanya, era ra. una prova i justificava que ells ha- ; 7. El Govem alemany es troba guessln ajornat el seu propi desar- , disposat a adherir-se a la Convenmament. Diu també que Macdonald ció de l'Aire, complementant el Pacatacava Alemanya, i diu, a més, que te de Locamo L'EMPERADOR D'ABISSINIA ABOLEIX L'ESCLAVITUD. TOTS ELS CIUTADANS IGUALS Addis Abbeba, 21 . — . L'emperador d'Abissínia publicà diumenge un decret declarant abolida l'esclavitud en tots els territoris de la seva sobirania. Abans de sortir amb direcció a Hasar, l'emperador signà l'esmentat decret que conté una clàusiüa per mitjà de la qual es declara lliures a tots els creients i una segona establint per a tots els ciutadans abissínis Iguals impostos fiscals. Aquest decret és considerat com la mesura legislativa més important adoptada fins el dia a Abissínia. MES TROPES ITALIANES CAP A L'A FR 1 CA Nàpoles, 21. — Aquest mati s'han prosseguit els embarcaments de tropes i material cap a l'Aírica Oriental Italiana. Després dels tres paquebots que marxaren ahir, aquest matí ha marxat un altre gran transatlàntic requisat pel Govern que ha embarcat cap a ia Somàlia italiana mig miler d'artillers i gran quantitat de material de guerra. Als circols ben informats es declara que aquests embarcaments continuaran ininterrompudament. UNA SOLUCIÓ INTERMITJA Ginebra, 21. — L'activitat ginebrlna és considerable, especialment amb les negociacions referent al litigi Ita- ENTERRAMENT DEL CORONEL LAWRENCE Londres, 21. — Aquest matí ha estat enterrat modestament, com ha viscut tota la seva vida, el qui fou el Reich no estava amenaçat per ningú 1 que per això trobava inconcebible el rearmament alemany. Hitler diu que a aquest argument es pot contestar preguntant perquè les altres potències, que s'havien d'haver NO RECULARÀ CAP DE LES MESURES MILITARS PRESES 8. El Govern alemany ha fet ja saber l'abast de les seves noves for- sentit molt menys amenaçades per ces armades amb què comptarà i una Alemanya completament desar- ! sota cap condició tomarà enrera '.le mada, no desarmaven elles mateixes. I ^ decisió adoptada. Digué després que, per altra part, 1 9- Ni en terra, ni en mar ni aire, es deia que Alemanya amenaçava a Pot ésser vist el seu programa de diversos països pel seu rearmament; desenrotllament com a amenaça per però que, en aquest cas, els formída- a caP País; Però Alemanya està disbles armaments dels altres països, po- posada en qualsevol moment a lisaven més en perill l amenaçaven mitar els seus armaments en la mamajorment la seguretat d'Alemanya. teixa mesura que ho facin les altres feta econòmica liberal, amb l'exemple dels Estats Units. Les tres darreres lletres tracten de l'ordre social nou i explanen la teoria de la «balança carregada»; mesures transitòries, sanejament de la moneda i conclou la connexió entre les dues civilitzacions, és a dir, el dret; organitzat ai treball, i la fórmula un lloc per a cadascú 1 cadascú al seu lloc. Resumim: un llibre interessantissun per a tot aquell que, davant el paorós panorama actual, entén que es millor cercar-hi solucions, per atrevides que semblin, que no pas voler ignorar el mal, ocultant el cap sota l'ala. ELS MOVIMENTS D'EMANCIPACI0 NACIONAL per ANDREU NIN : Biblioteca «El Carn i» : Edicions Proa : Badalona : 193S El subuiui d'aquest substanciós volum és aquest: l'aspecte teòric i la solució practica de la qüestió. Dintre la ideologia de 1 autor — un dels marxistes catalans de més fina inteillgència i més clara visió dels problemes — ens és, clarament, aportada la que ell anomena «contribució a l'estudi, tan negligit al nostre país, del problema de les nacionalitats». El llibre té caràcter general i Andreu Nin ajorna per a ulteriors llibres els casos particulars de Catalunya i Espanya. Fidel a la posició espiritual adoptada per Andreu Nin, d'ençà de la seva estada a Rússia, encapçalen el llibre sengles pensaments de Marx i Lenin. «El poble que n'esclavitza un altre, forja les seves pròpies cadenes» — afirma l'autor de «El Capital» — . Això podria signar-ho el més intransigent soci de «Nosaltres Sols». Quant al criteri de Vladimir Uiianof, és més explícit: «igualtat completa de drets per a totes les nacions, dret de les nacions a disposar lliurement dels seus destins, fusió dels obrers de totes les nacions; aquest és el programa que el marxisme i l'experiència de Rússia i de Lot el món ensenyen als obrers». Ultra la introducció, on són atribuïdes, amb dialèctica hàbil 1 assenyada, a la societat capitalista, els mals que deriven de l'opressió d'unes nacions per altres, Andreu Nia desglossa les dues-centes pàgines d"! vo- taula d'eclasiàstics. —Oh! no... — va fer el pastor. — La gent d'església és 7nolt poc divertida. Tertúlia de plumifers. Un d'ells manipula un enceiiedor mecànic que fa un «creen tot estrany. — Però porteu un encenedor o una «.granota»? — li fa Lluis Capdevila, empipat d'oir aquell soroll ingrat. • * « A lo revista Transitiorí, o?;t6 la signatura M. Schwitters, ha aparegut una poesia vertigral, és a dir, ontògrafa, és a dir revolucionària 'lingüisticament parlant. Heus^ia ad: Bemm Bem Bem Bem Bem Bem Bem Bem Tilla loola luula hola Tilla luula loola luula Tilla looia luuta loola Tilla luula loola luula. Què vol dir vertigral, ontografia, etc, etc? No ho sabem. Però ens esgarrifa pensar en uns Jocs Florals d'aquest tipus. NOTICIARI — A la crida del conseller de Cul- partic uontereneia flota naval alemanya tindrà un efec- programa de la qual ella no prengui . . „ . britànica 1 part. Alegi que això no significava ^Jtff! EfVSÍLx? ïï ^ n mca 1 que Alemanya no es reservés el dret de prestar més endavant la seva conformitat als Tractats que fossin redactats sense haver consultat, encara que, al seu judici, els sistemes de redacció de programes de «tot o res», eren equivocats. dita xifra és Inferior en un 15 per 100 al tonatge total de la francesa. Com freqüentment s'ha manifestat en la premsa estrangera que dites peticions són solament el principi, el Govem alemany declara que aquestes xifres són el definitiu final. Alemanya no té intenció nl possibilitat de començar una competència naval. El Govern alemany reconeix la gran necessitat de defensa de l'Imperi britànic, de la mateixa manera que Anglaterra ha reconegut la necessitat de la lliure existència del Reich al Continent europeu. El Govern alemany desitja mantenir les seves bones relacions amb l'Im- LA 1DEOLOU1A NAZI DIAMETRALMENT OPOSADA A LA DELS SOVIETS Declara després que Alemanya, després del plebiscit del Sarre, havia acceptat solament les fronteres existents entre França i Alemanya. Parlant a continuació del projectat Pacte Oriental, digué que aquest peri britànic en tal mesura, que si conté obligacions d'assistència mútua, gui impossible la repetició d'una que, en opinió d'Alemanya, poden guerra entre ambdós països, portar conseqüències impossibles de preveure. «A més, diu Hitler, la DELIMITACIÓ D'ARMES ideologia del nacional socialisme és El Govem alemany desitja partí- diumetralment oposada a la dels So- cipar activament en les negociacions v'615»- que puguin portar a una limitació Hitler es reíeri al darrer discurs dels armaments exagerats, perquè del senyor Eden, el qual digué que considera aquest com al darrer camí la U. :. S. S. no podia tenir ten- possible per a arribar a la desit- dències agressives 1 que si això fos jada limitació dels armaments, d"a- cert, ningú no estaria tan satisfet cord amb les idees expressades en com Alemanya; però que la història el Conveni de Ginebra, la qual cosa no abonava l'afirmació d'Eden. permetria formular la prohibió de l'ús de certa mena d'armes, l'entrada en acció de les quals afectaria, no solament les forces combatents, sinó també la població civil, dones. Desprès digué que Alemanya veia infants l ancians, en el pacte franco-sovlètic recent- Es referíx a continuació a l'us tura de la Generalitat de Catalunya I ™eRt signat el ret'orn a v&ntic SIS- ^ gaso? así1lx'ants 1 ^^L,"106": demanant als editors i autors de Ca- i tema militars, el qual es diàries i explosives, en la forma que talunva oue vul^TPn^r »v^. mcompalible, a judici del Reien, amb han estat autoritzades fins ara, 11- 1 esperit del Covenant de la Societat mitacio del nombre daeroplans de de Nacions, i introdueix, a més, un bombardeig de discutible valor, do- instrument d'inquietud al valor real nades les possiblitats de la seva rà- de la seguretat mútua del Pacte de P'da substitució, Locamo. . ALEMANÏA VEU UN PACTE MILITAR EN EL FRANCO-SOVÍETIC talunya que vulguin enviar un exem plar de cada una de les seves publicacions a la Biblioteca de Catalunya, han correspost immediatament la Llibreria Catalòaia, la Biblioteca Sabadellenca, la Biblioteca Política de Lliga Catalana 1 un nombre conslderabi; d'autors i editors. TOMÀS EDUARD LAWRENCE amb el seu uniforme de cap de l'exèrcit anglès famosissim membre de la «Intelligence Service Britànic», coronel Lawrence, el cognom veritable del qual era el de Schew. Al seu enterrament solament han assistit mig miler d'antics camarades del coronel. El coronel Lawrence no ha deixat béns de cap mena. ELS PIRATES XINESOS ATAQUEN UN VAIXELL EN EL QUAL VIATJA LA MARE DE LAWRENCE Shanghai, 21. — Uns pirates han atacat el vaixell britànic en el qual retornava a Anglaterra la senyora Lawrence, mare del coronel d'igual cognom, que acaba de morir a Anglaterra, 1 el fill d'aquest. Els bandolers desvallsaren tots els passatgers, però no els produïren el més lleu mal. 1 el vaixell pogué continuar el seu camí, i féu escala al port de Tu-Chang. La senyora Lawrence, que es trobava afectadissima per la mort del seu fill ha sofert un atac nerviós, produït per la impressió que 11 causà l'assalt dels pirates. El seu estat inspira inquietud. !ILtJi BltJ£82 AUTÒGRAFS, DIBUIXOS, AQUAREL·LES 1 el més important assortimem de GRAVATS de Barcelona Exposició i venda a preus In versemblants a ME1RUPOL1XANA Llibreria vella t Nova Canuda, 31 (baixos Sala Miuarti ALEMANYA NO ES RESPONSABLE DE LA VIOLACIÓ DEL TRACTAT DE VERSALLES A continuació, el canceller Hitler, passà a definir la política del Govem del Reich sobre alguns punts, primer declarant que Alemanya rebutja la decisió adoptada pel Consell de la S. de N. a Ginebra en 17 de març darrer, dient que Alemanya no és culpable de violació del Tractat de Versalles, iinílateralment, que havia estat ja crebantada per aquelles potències que refusaren desarmar-se des- 10. El Govem alemany desitja que s'arribi a una limitació de les «armes pesades d'agressió», tals com l'artilleria de gran calibre, els tancs, etcètera. En vista de les enormes fortificacions de la frontera francesa, l'abolició de les armes pesades d'agressió asseguraria, automàticament, a França un cent per cent de seguretat. 11. El Govem alemany desitja vivament que s'arribi a un acord en el que es refereix a la limitació del calibre dels canons; limitació dels vaixells de guerra de batalla, creuers 1 torpediners. Està disposat, a més, a acceptar qualsevol limitació prés que Alemanya ho havia fet ja. I internacional en el tonatge de valAfegí que l'esmentada decisió feia un , xells de guerra tals com submarins, possible la tomada del Reich al sl i n'acceptarà la total abolició, d'ade la S. de N. abans que s'hagués , cord amb una equitativa regulació assetrurat una igualtat efectiva a tots I internacional. MESURES CONTRA LES PROPAGANDES 12. El Govem alemany considera que la solució d'alguns litigis entre Estats individuals mitjançant acords internacionals resultaran impracticables fins que no s'adoptaran mesures per a evitar l'senunetzinament de l'opinió pública per elements irresponsables, bé de paraula o per escrit, o per mitjà del cinema 1 del teatre». 13. El Govem alemany està disposat, en qualsevol moment, a adherir-se a qualsevol acord internacional que vulgui efectivament fer impossible cap Intent d'intromissió de qualsevol país en els afers interiors de qualsevol altre. Però per a això cal donar una interpretació clara 1 definitiva al que es considera com a intromissió 1 deímir-ho de manera que no deixi lloc a dubtes. Adolf Hitler ha acabat el seu important discurs llançant una impressionant crida a totes les nacions a favor de la pau, el manteniment de la qual — ha declarat Hitler — encarna l'anhel més gran de la seva vida. DISCURS BEL-LIC D'UN MINISTRE ANGLES Londres, 21. — El ministre de Treballs Públics, senyor Ormsby Oore, ha pronunciat un important discurs a Stafford, declarant que davant l'amenaça alemanya Anglaterra ha d'anar a un gegantesc augment de les seves forces aèries. - italians. Ha produït molta expectació n. entrevista celebrada entre el sem^ Eden l el ministre abissini S°r Tekle Hawariate. A darrera hora sembla haver sngit una proposició intermitja ha estat sotmesa als anglesos ner i? delegació italiana. En els termes ri'ír questa Itàlia accedeix a la propostà Abissínia que siguin nomenats ri™ jutges d'arbitratge de nacionalitat nn abissma i que sigui aquesta Comh sio la que examini el litigi orSí pels incidents de Ual-Ual "ugmat Es nomenarà una altra comissiA italo-abissma amb competència ni? tal d'exammar la qüestió de la dpii mitació de fronteres. aeli* A més es nomenarà, o bé un relator 0 bé una tercera comissió formada pel Consell de la S. D. N, urmacla can,{i d'aquestes concessions Itaha soUicita d'Abissínia altres caràcter econòmic que fins ara ha via reclamat endebades. LA CAMBRA ANGLESA S'Q. CUPA DE LA DENUNCIA D'ITALI A SOBRE ARMA. MENT D'ABISSINIA Londres, 21. — En la sessió d'aquesta tarda a la Cambra dels Lors lord Rendell preguntà al Govern si havia prestat atenció al que havia dit la premsa italiana que Anglaterra és igualment culpable com Pran ça, Bèlgica i Txecoslovàquia en la tramesa de material de guerra a Abissínia i autoritzar el seu pas a través del seu territori. Lord Rendell preguntà després sl el Govern anglès creia que havia raó per a taü acusacions. El contestà el sots-secretari de l'Exterior, lord Stanhope, el qual digué que s'alegrava que lord Rendell hagués plantejat la qüestió, i afegí que no hi havia cap dubte que, en aquest assumpte, la premsa italiana havia estat informada de manera imperfecta. Lord Stanhope digué després que, com és ben conegut, l'exportació de municions de guerra des del Regne Unit està fortament controlada, en el sentit que tota consignació, encara que sigui solament un revòlver, ha d'estar autoritzada per una llicència del Board of Trade. Afegí que en aquestes circumstàncies, el Govem està sempre en posició de conèixer quan s'exporta material de guerra del Regne Unit 1 on va dirigit. Contiruà dient que, en el cas especial d*^ l.·issínia, no havia estat concedida feia molt temps cap llicència d'exportació de material de guerra a l'esmentat país, des de molt abans que els incidents entre Itàli» 1 Etiòpia haguessin arribat a agreujar-se. Afegí que tampoc cap material de guerra procedent de països estrangers havia passat pel territori britànic, fronterer Abissínia, per a ésser introduït a aquest país. PER ARA NO HI PODRÀ HAVER GUERRA A CAUSA DE LES PLUGES París, 21. — El periòdic «Le Matin», parlant sobre el conflicte itaU-abissini i de les negociacions que es porten a terme a Ginebra per a la seva solució, diu que com que està molt propera la temporada de pluges a Abissínia, duamt la qual no és possible realitzar cap operació militar, espera que durant dit període, que durà bastant temps, es trobarà una fórmula per a l'arranjament definitiu de la qüestió. A CAUSA DE LA MOBILITZACIÓ, A ITÀLIA S'HAN APl'JAT ELS QUEVIURES I ELS METALLS Roma 21. — Els informadors estrangers han pogut comprovar que la mobilització de les tropes italianes ordenada pel Govem davant el conflicte amb Abissínia, ha provocat a tot Itàlia una puja notable en el preu dels queviures i mercaderies diverses . A MUà, el preu del pa ha augmentat en cinc per quilo i el pa blanc es paga ara a l'80 lires el quilo, i el pa popular a l'50. També és notable la puja registrada en el preu dels minerals 1 c*13 metalls. ANIRÀ LAVAL A BERLÍN? Ho assegura un diari polonès i fixa la data de l'I de juny Varsòvia, 21. - Un periòdic loc»1 solvent publica una important formació en la qual assegura cp£ en l'entrevista de tres hores celebrada a Cracòvia entre el ge?6"" Goering 1 el ministre írancès. aen.^ Guerra, senyor Laval, s'acorda fl^ aquest darrer visitaria la capitai 0 lemanya per tal d'entrevistar-se »" Hitler. , . nue L'esmentat periòdic afegeix fou fixada la data de 11 de . ju3f, com a la més probable per a ia sita del ministre d'Afers Estrang" de França a la capital alemanya- Un incendi al «Normandie»? La notícia no ha estat confirmada Paris. 21. - El dian 'P^X publica una noticia, desproveio» garanties, -que ha d'esser «cou. amb les consegüents reser'e^'.af.uest Segons el corresponsal aa^ periòdic a LHavre, la P0''^18 j^Utí tingut a bord del paquebot ge» ^ «Normandie» dos obrers P™^"^» fugien a corre-cuita d un ewjj gis bos del transatlàntic esmentai- n policies hi entraren 1 es «Jg^. que hi cremava un bido de n0 Existeix el conyencimem ^ige. es tracta de cap acte de f*"; del* sinó d'una simple imprudència u esmentats obrers, que empr» gasolina per a llur treoaii i ^ ven prop d'aquell lloc. «^.y" vocà la inflamació de lessen