RELATIVISME CRÍTIC TOT home, literat o no, que s'encara amb les coses i les contempla amb esperit de censura — i en dir censura entenem dir la reacció, en bé o en mal, del contcmplador conscient davant l'obra d'altri—, exerceix una disciplina marginal. Només és home d'activitat total el creador, enc que la creació sigui fragmentària. En el nostre cas concret: tot literat, en vers o en prosa, es un fundador de totalitats. Animador de la pròpia obra, i per tant ingenu; castigador d'ella, mentre va fent-se, fins al moment en què la deixa com a ben feta, i per tan irònic; especulador damunt d'ella, quan ja és feta i lliurada al judici d'altri, i per tant amargat, melancòlic, que el menarà, vulgui no vulgui, al mateix final de camí, que no serà tal final, sinó una preparació per al nou començament. Això és el càstig i la redempció del literat que genera, per la seva culpa indefugible, obres per als altres, per a aquests altres que, a fi de comptes, no les hi demanen, i que, ben sovint, passaran, absolutament indiferents, pel davant d'elles. En aquest món, qui ha nascut per a fundar, funda; passi el que passi, i a desgrat del proïsme. Generador de la prosa o del vers, des del moment que pren la ploma per a escriure, afirma quelcom. I tanca el camí a les afirmacions dels altres. Serà absurd que un altre generador de literatura, que, segons sembla, pren el nom de crític, vulgui fer cosa d'ell l'obra d'altri. Del començament a la fi, el veritable crític d'una obra és el seu autor. 1 ell sap d'ella allò que hi ha i allò que no hi ha en ella. Tota obra feta, solució total en quant obra feta, té precedències i conseqüències que no formen part concreta de l'obra tal com ha nascut, però que s'hi ajunten en tant com ella podia ésser feta. I això ho sap tot creador responsable. Prenent l'obra tal com ha vist la llum, el contcmplador no copsarà d'ella, i en ella, més que el contigut limitat d'ella. L'autor, en canvi,