6 OCCITANIA Lo repòs en la jornada Per I Antonin Perbosc Oh, que es bonich de bon mati fer via rebent lo bes de l'aura matinal, quan tot justa Orient apuntu'l dia, en lo bell temps de l'estació estival! Y, après, que es delitós quan l'ampla esfera II ú en lo seu cor lo sol, brillant excels, ajaçarse dessota una olivera contemplant los verdosos cobrecels! Y aixis deixar que'l temps l'ara sa via mirant passar del sol la xnfngor [)erempendro de nou, al caure'l dia, a ruta delitosa en la trescor. Aixis, oh Humanitat, en tes matines devia ser lo viure delitós, com ho scríi en les hores vespertines de la tarda del nom, crei'uscle hermós. Oh, qui pogués ben ajaçat mirarse passar la xafagor d'eix temps ingrat y d'.iqul força segles aixecarse per prosseguir nostre camí trencat! J0f 4 iJ&à eift. «Faato d' Oartougràfi> Peire Devoluy, que vei dusca al cap del pont d'Avinhon, para la borda provcnsala com un gos ernhos e renos japant à las bragas dels pasaires dont la cara i conven pas. Aici d'«Occitans» caminant aus la granda estrada que los reires an peirada per nos-aus tapià com pels azes e pels capolhers: «Jes! pensa, que ne pasa, d'aquel estrange monde!» E se bota à reganhar e à nos mostrar las dents. Fort d'uno "longo e paciènto especialisaciouB" dont n'abem pas la men- dra ideia, (pensatz: sem pas dels que «saben lou secrètln) nos parla de naut, vietdaze! Aganta sa ferulla, o. per meIhor dire, sas acanadoiras de corrector e de disciplinaire reguerc que retiplan las tres domaiztlas del roman de Lois Dumur: Héloíse Rogneuse e la Tessinoise, (1) car n'a tres: una longa, que tusta dusca à Toloza; una mejanciera, que toca dusca à Vensa, e una corteta, que servis pel ròdol avinhonenc. Am l'adjutori d'aquelas tres domaizelas lo (1) Let trot» Dmoiullet d* p&e Maire, *Mereure dt Franct. •