- 93 — la publicació de obrelas en correcta parlaria catalana, qne, al lemps qne acostumessen à nostres paysans à llegiria castiça yosmerada, pera suplir la falta de ensenyança que tingueren en la infància, escamparian y propagarian tols los coneiiements útils entre 1' poble, que ni sab bé la llengua pròpia, ni entén proa la castellana!... I No està resolt lo problema de si sc pot fondrer una gran nació, formada de diferents pobles y de distint origen, en una sola família, volent imposar un de ells tot lo que li es propi als demés, si no 'is plau per força! iQui may confondrà un gaUego ab un andalús, à un vasco ab un valencià ? ^Fou possible nunca empeltar en lo caràcter ílamencb lo ayre, lo geni, la natura castellana? Los catalans ab son caràcter, ab lleys, ab costums, glorias, llengua y literatura, ab prendas y defectes propis, y ab vida també pròpia,... no se han ajagut, no se han prestat à las ecsigencias de Castella à mes de lo que era de rabó, y la rahó. demanaba...; y en quant à la intima de desferse tle sa pàtria llengua, desprès de mil y mil protestas solemnes, en alta veu proclamadas unas, é implicitas altras, ah la continua estampa de produccions populars catalanas de homes sabia, sants é il-luslres, testimonis fahents de oposició y negaliva absoluta ; la invariable conducta dels apostólichs y venerandos Prelats del antlch Principal, aiiis com de tot lo respectable Clero, fundat en la impossible é inútil violència à un poble que oposa una resistència quiela, passiva pero invencible', yper fí, lo us constant y universal y únich é invariable de nostre idioma natal per tot lo poble mateix..., ban ben palen(isatno habery poder ni força humana qua puga res, ni res valga contra lo nnànim sentiment, y sostingut de pares à Blls, íe sigla en sigle, de una nació ó raça de homens digne, noble, arrogant y vigorosa. Lo resultat definitiu é inevitable tède ésser y ba de parar altrament, ó en lo extermini del poble vençut, com los pobres indis de !a Amèrica, y altres infortunats pobles ; ó la disolució social, com lo enderroch estretpilós del gran imperi romà;óbè ab prudent renuncia de un empenyo insensat, deixant de pugnar contra la naturalesa. iQuin dia tan dilxós, qné dia de justa alegria, qné borade reciprocas felicitacions ycomunas cnhorabonas bdiaen que