Lo CAVAUEB. Aul fulla ben trempada! Aul canla verge aymada ton cant d' amor preuhal: oSanch roja y lliverlall» (I LO ESPANTA MOSCAS. Eram en un hostal de fora y no podiam viure de lantas mi> cas. L' un deya si faria aixó, I' altre deya si faria allò, tot eran ditas per alleujerarnos de tal piepa. Un que menjava à taula al> nosaltres, tol espolsant la cendra de son cigarro, nos escoltava mig rient. —De que riu? li preguntà un company nostre. —De véurels tan araohinats per una cosa tan senzilla —Li sembla cosa de res traure aquest moseam? —Per mi sí qu' ho es. —Vol encarragarsen? —Prou. — Donchs fassiu. —De tot grat. Això era al mig dia; tots anàrem à fer [a siesta. Quan nos vàrem aixecar, obrim las portas y enganxat sobre una mitja fulla de cada una de ellas, hi veyem un paper com si cada cambra fos per llogar. —Han tingut rooscas?nos pregunla alxis que 'ns va veur^ sortir, tol ventanlso boy senlat prop de la taula. — Las mate i xas. —No pot ser. —Perquè? (li K al n( r eactlguí aquesla composició à lanulinada M niateíi dia qn* mori d' una liala. desprès de ham pissal tota la nit X cavall, d' üïab■jJ.. vrtílaat com bon Mldat.