LA FLOR DEL COR MÉU. Seguiu las riberas Banyadas pei Ter; Veureu enlre sàlzers. Mes blancií que !a Dèu, Cenyit de verdura Com tendre vergell. Lo mas houl baliila La (lor del cor méu. iNo heu vist per ia plana, Jugà' ab sos xayéls, La nina encisera De rossos cabells, Que foch du per llavis Y amors per ullets? Es ella \a hermosa, la por ilei cor mèa. Las Graciasl' envejan; Pudor es son vel; Las dents té de nacre, De rosasl' alè: Mes pura qu1 nn lliri Nevada en extrèm, Mirall ps d' un àngel. La /lor de} rnr méu. Ni plans, ni montanyas, Ni prats, ni lorrents, Ni rius, ni fonlefas, Ni nbachs, ni soieys, Han vist flor mes tendre