Lo Catalanista 'Desdé 'Is temps primitius de la humanitot existeix la necessitat de làs agrupacions socials, y la, idea de Pàtria, es un sentiment ^enenü en tot sér humà que fà estimar ab amor predilecte lo terrer ahont ha vist la llúra primera y ahont s' ha vist rodejat, desdé l' infantesa de las afeccions dè família, extenentse aquest amor à mida qü' entra en fahó.ab. la agrupació social en qu' es troba; es à dir, ab aquella societat, ab lo qual se trova unit pera comunicar sas ideas ab lo mateix llcnguatje, per. obehir las matexas lleys y viurer ab las matexas costums. Primitivament veyém aquestas agrupacions socials divididas en familias patriarcals, ordinàriament nomadas, més tart las veyém ja íixadas en determinats pahissos y, després del gran cataclisme del Diluvi Universal, veyém separarse pera repartirse la terra Ja gran familia de Noé, destributantse en grupos, segons son llengua^e^diyidit y confós per càstich à son orgull, diversitat de llenguatjes continuat à través dels sigles degut à la. diversitat de climas y lat'tuts que ocupan los habitants de la terra. Los climas y '1 líenguatje, son donchs, lo fonament de las agrupacions socials segons la Naturalesa^puig clima y llengua es lo que forma hv manera d' ésser de cada agrupació y de ahont naixen las costums especials, y de las costums naixen las lieys ab que 's goberruirí; y lo terri ton que ocupa aquesta agrupaclóv territori à poca diferencia d' un mateix clima y quin abarca ó.,enclou 1' agrupació social d' un mateix líenguatje, d' unas matexas, costums y d' uhas matexas lleys, y sotmesa à un mateix representant de 1' autoritat, es lo que constituheix la verdadera Pàtria. Aixís es que aquestas societats ó nacionaliínts^Qn las únicas nacionalitats verdaderas y eternas fillas de la naturalesa,1 y ab la naturalesa identificadas. Y tota agrupació humana que j^pari de Jas lleys de la naturalesa, sia de grat, sia à la forsa, vin ^&k^Mèy fora de son centre, tornant tart ó d'hora, y de bon grat ó à la forsa, à son verdader estat com tartó d'hora, y de bon grat ó per forsa obehint à las lleys de la naturalesa, tornaria à son primitiu estat y à sbn natural color un arbre viu, al qual un pintor s* empeny és en pin$.ar^sa soca, sas brancas y sasfullas; vindrian las plujas y rentarian lo tint, Vindria la tardor y las fullas pintadas caurian, vindria la primavera y la brotada tornaria à ésser de son color natural conforme à las lleys de la Naturalesa, La lluyta per la vida d' aquestas nacionalitats y 1' ambició y l' orgull