EMPORION FILOSOFIES NOUCENTISME Alguns lectors ja han sospitat que nosaltres anàvem a constituir un nou partit; es més; com que no estimem el renec i creiem amb la joventut i la ciència moderníssimes en el valor relligiós, aquest partit diuen que es de dreta; i encara molt més; com que veiem i confessem l'efícacia del Cristianiime en l'acció social, se'ns ha titllat de carlistes. Alabat sia Deu. Ni ha moltes gents que prenen el rabe per les fulles i confonen el sol amb un pà de munició. Son els que creuen que tot bon catalanista ha de portar barretina, que fot conseqüent republicà ha de fumar calinquenyos i tot caracteritzat modernista ha de portar els cabells llarcs. Nosaltres, però, com hauré observat la persona reflexiva que sab de bona tinta que no tot lo del mon es a userda i que la ment de la joventut sana i estudiosa d'avui no s'ha de midar amb la ronyosa mitjacana de les opinions i ideologia dels xa rucs de la política espanyola; mès que un partit — republicà o monàrquic— o una partida, de bandolers o de tresil/o o una penya d' eminències, hombres-cumbres que diríem., de cafè, formem una escola. Una escola constructiva. Que vol dir: un agrupament d'homes que tenen les seves orientacions, els seus amors, les seves doctrines, dins lo que anomenarem pomposament Noucentisme. Noucentisme que significa, amor a les grans tradicions de l'Humanitat o sia a la sòlida civilisació que's va desenrotllant en f Historia; reconeixement profunde del valor relligiós per a l'individuu i la societat; predilecció per la sociologia davant la política; preferència marcada de l'educació davant l'il·lustració i cultura intel·lectual; aborriment al democratisme que s'atreveix a imposar el gust artístic del poble baix i inculte i que preté donar tanta força al vot d'une escura-xemeneies com al den Menendez Pelayo; exalsament de l'Autoritat per sobre '/ xorc individualisme:.. Noucentisme que significa amoral clasicisme i serenitat en els procediments, mesura, ordre, concert, abolició de totes les cursileries ibeneiteríes del Vuitcents, o sia romanticisme, garro¬ tades als contraris, ridícula independència de la Raò, que per discorre s'entrega a l'absurde de separar-se de la primera norma del ben-pensar, de l'autoritat Divina, creensa en l'efícacia de l'il·lustració sola, il·lustració que ha produït tants criminals lletrats i pobles tant degradats com els pobles d'Egipte i Roma... Noucentisme que'ns ha de permetre ajuntar a tots els homes de bona voluntat, sens demanarlos-hi llur cèdula política, en un cercle d amics de l'honradesa, de l'afíció a l'estudi, de la modernitat, per a treballar per al progrés de nostra vila, tant escuàlida en qüestions d'ideals i projectes de mellorament moral i material, que no sembla sinó una cendrosa dintre l'esplendidesa del Resorgimznt Català. Molt tindria que enraonar i discórrer seguint el fil que soc agafat. A vui, que s'acontenti el llegidor amb aquest esboç del nostre Noucentisme, que anirem fonamentant i esplicant en articles successius. 1 ara, lector, si ets esquerrà —aixó de dretes i esquerres ens recorda que som encara en temps en que 'Is homes es dividien en moros i cristians- no t'esveris per l'esperit cristià que campeja en ma filosofia. Llegeix el pròlec a l'obra famosa, potser a la mel! or obra en prosa de l'actual renaixement literari català "Marines i boscatges" , i veuràs que f esperit cristià no es cap vergonya per a un home que's preocupa d assumptes intel·lectuals. Llegeix... però es inútil que 7 recomani cap lectura si t'assusfessis per aital motiu. Avui la Ciència... Prou. He promès no filosofar gaire avui. LUCIANUS COMENTARIS D' ACTUALITAT - EL GOVERN - I CATALUNYA Portats d'un estricte sentit de imparcialitat considerem empró imprescindible el dedicar uns comentaris al banquet del Tibidabo, celebrat pels elements del regionalisme català amb les forces econòmiques barcelonines i dedicat als parlamentaris, catalans que donaren a la «Lliga Regionalista», una^, íerie de conferencies, que han sigut publicades en un llibre sots el títol de »EI pensament català i el