L' ESQUELLA DE LA TORRATXA - 16!j Brotada extranya Es curiós això!... A les glebes, sota un marge arraserades, sense havèrleshl plantades, hi ha sortit un munt de sebea. Semblen de mena menudes y un bon xic descolorides; mes, apart colors y mides, que, per un excés de realisme de les se- /le8. Produccions del Teatre Català, el públic, el poble, la ,v, avia anat cap a la cràpula. Y sols se'l podia treure de aqupi»UpxCÍÓ ab un ressorgiment del Jteatre idealista. Y ab ta» intent fou escrit el poema dramàtic, de lirics ver- M i?" dc CinKlePortar bT ^'"S" P0t regatejar elogi a tan digna manera de c68 " ¡e- Treure del llot, aont se forma el llac verd y llisno ha r rs ,nalaltes, a tot un poble feble, desnarit, que vid» n^111 Prou fortalesa pera soportar la visió crua de la bona en,airar|o, pera ennoblirio, es, a fè de Deu, cosa Preulada(H"e,t,n08 pera somniar. Un somni blau es com la flor extén )„ NovalÍ8- Enriqueix la vida, enforteix l'esperit, aromn»i0Vl.S10 de1 món, purifica la carn, y, com el sandal. Ha vi le8 C08e8" volgut buscar l'Ignasi Iglesias, pera somniar y enlai- rarse, amb molt noble braó, una pastoral de les nostres montanyes, un sigle xvm al peu del Montseny, fent aparèixer en l'escena, pera dur versos a la boca, l'hisendat rural ab casacó y barret de tres bécs, el pastor del fluviol, la bruixa sense embruixaments ni escombra, y la parella de jovincels, enamorats amb dalit (la minyona ben hisendada y el bordegas ben esparracat). Pera donar color a l'idealisme de l'obra, comensa aqueixa amb una «endressa» que recita l'oferent, habillant un riquissim vestit watleaa. L'intent y la presentació no poden estar més en armonía. Però aixís que's descorra la cortina, tota l'aroma s'escampa y's perd per l'infinit. Res no'n queda de la santa poesia, que en sa llaor se canta en les esparses de l'oferent. Pera enlairarse, l'Iglesias, ha anat massa arran de terra. L'idealisme s'ha esblaimat, y sols queda, dita en versos, una escena de ruralia que no té encant emotiu, sentint l'agror del terrer, però no l'efluvi de les selves. Escena de ruralisme es la Mireio. i Y quin doll més gran no'n dóna de poesia! Y pera conseguir aqueix efecte, no té gaire necessitat, en Mistral, d'aixecarse. Que entre rostolls marxa y salta y cabriteja. Mostrantse pur, senzill, ignocent, en té prou. Y l'Iglesias no ha sentit aixls. En el sigle xvm del nostre poeta, o sobra el watleaa de l'Oferent o hi falta en tota l'obra. O s'idealisa com en Maeterlinch o's ruralisa com en Mistral. Les pastorals, sigle xvm, estan plenes de gracia. Respiren sempre elegancia. Inspirades en les pastorals gregues, tenen la seva ignocencia encantadora, el seu candor y la seva malicia. Un Dafnis y Cloe s'hi pot veure en un Erimon y Amina. Té'l primer poema una puresa primitiva que's converteix en una reverencióse elegancia de minué, en Goethe. Á { —Si tan enamorat està de tu ¿per què no't demana? —Perquè ell es moll fi y molt delicat, y troba que'l demanar fa pobre.