364 PAPITU De barrística ElXEüME, si us plau per forsa, que parli una estona d'aquesta qualitat o detecte, que siguent patrimoni de tots els temps y dels diferents pobles, tant els interiors com els de la costa, ha prés entre nosaltres el característic y barceloní nom de «barra». Sigui dit tot passant, modèstia apart, que no'm proposo descubrir les Illes Britàniques ni endinsarme en els seriosos dominis de la ètica, molt senyora meva. L'objecte que'm porta no es altre que'l de matar el temps y parlarne desapassionadament com a espectador, jo que puc ferho, car soc Füome de menys barra que s'ha criat sota la capa del sol. Anant pel mon com tinc per obligatòria costúm, m'ha semblat que's troven barres, barretes y barrasses, amb lo qual tothom serà del meu parer; però filant més prim puc declarar que'n concepte meu, tant humil com honrat, la barra se divideix en tres categories que califiquen, descriuen y defineixen la condició dels seus llegítims possebidors: la barra graciosa, la barra poca solta y la barra tràgica. La barra graciosa es la poesia de la poca vergonya. L'home dotat d'aquest preciós obsequi dels deus, no cal que s'amoini per caraparse la vida, qu'encare que no s'ho proposi farà rals de la mateixa manera que un home bonic ta dòaes sense proposarsho y molt més si'n porta la dèria. El barrut graciós que la dongui per posar a rèdit les seves dots naturals, podrà abusar de tot lo que vulgui y sempre farà gràcia perquè tindrà la gràcia de procurar de que no se li conegui el seu propòsit abusiu. Dirà un xisto y li sortirà bo; la persona que li hagi rigut, ja serà seva. Amb un parell de xistos més colocats en dia, hora y lloc oportú, aquella persona ja estarà disposada a donarli la sang de les seves venes. La barra poca solta es la baixa prosa del desvergonyiment. L'home que ha nascut barrut y poca solta ja està ben fresc, que tota la vida s'arrossegarà pel mon provocant les ires dels seus semblants. Si està al costat d'una dóna, que no allargui els dits, perquè sabrà lo que son galetes; si se li ocorreix un xisto, que se'l calli perquè seria denunciat a les autoritats. Els mateixos barruts poca soltes, consemblants seus, se'l miraràn amb fàstic, y si un dia queda a deure una pesseta, el portaràn a la presó! De porc y de barrut s'en ha de venir de mena y'l que neix barrut poca solta, més valdria que hagués nascut porc, car aleshores podria dir convensut: soc un porc y amb molta honra. La barra tràgica es, com si diguéssim una mena de barra fixa, ont l'home que hi fa exercicis, acava per reslliscar, caure y trencarse la closca. Ell ha nascut portant a l'esquena el gep voluminós de la fatalitat y com que cap geperut se veu el gep, comensa a fer actes de barra, sobtant de moment a les moltes persones de la seva contixensa que's decanten per celebrar y trovar una certa gràcia en els actes y dites d'una persona que evidentment en te tant poca. Però el fatal barrut, que porta sempre a l'esquena'l contrapès del seu destí, no s'adona de que la seva glòria es momentània, emprenentles aleshores pels viranys de la barra a l'engrós, que son — Gufna es la monja més reclosa ? — Sor-picsa. els viranys de l'ambició desenfrenada, s'enfila com una carbasera, tria y remena, fa y desfà, usa y abusa, canta com un gall, parla com una cotorra, empaita com un brau, y quan més amunt ha arribat en el seu comí artificiós, cau de la barra fixa y rodola per terra, grinyolant com un gos, amb el gep esbotzat y la closca esberlada. Aquestes son les tres menes de barres y barruts que per matar el temps y com a fruit d'una observació que no envejo a ningú, he tingut el gust d'exposar. Més parlant are entre nosaltres, bo serà fer present als nostres llegidon que no m'han de creure d'una paraula, perquè en aquest mon hi han barruts que sense gràcia se la campen be y molts altres que proveïts de les tres gràcies en persona no fan riure a ningú ni guanyen una pesseta. Y en quan al destí, creieume que son falòrnies. Uc. Literatura religiosa onstants llegidors de les principals obretes de propaganda fides, som també constans en retallar els fragments, que niaigr«t els religiosos entren y cauen de ple en I» literatura de Papitu .1 2Uf dd :Boletín de la 0bra espiatoria, trèiem el detallet del article «Una primera comunión.: % Cast tnmedtatamenu, esta bajada impresionò à Ludina. al mtsmo tttmpo el sendrro. adtmàs de ser muy estrt ""^y "curo. La nina no pudo reprimir una ex*ci6n.*Ckutlchut!,hizosuJíadre.>