Plg. 4. r- Díveadr«s, a de novembre de 1923 LA VEO DE CATALONY-A De Lima estant 1 Que com d'història sobre la pintura del Senyor del Rímac Lima conserva moltes devocions. 'I. nant-li un caient r ans taoao-' ml* peculiar: «fevocioita tl·lques que nantenen Tesperit religids amb un caire popular -jua les fa slmpàtl H\t«i I «uartives. El» desc regul·l. «la elements que s'anooienea, tíln mateUos. «iifteraU. voljrut sempre ctmbatre l'esperit religiós popular del poble, perquè ssb?n prou bi -i»; «abona;»! la devüçtó del pob.s s esborrarà la seva fe. i eixí panta Uiberata. en la q<»al e»'V»·de mera desavinença rutre els membres de la Congregació, opinant els uns que la Imatge bavla de quedar-se a ■ J.ta Llitera la, - - nuant als altres la conveniència de trasllada r-la a C'-'i-Stabana. fent-se necessària la lulervencló del cap de l'Església Peruana» delegant les seves farultnt'i en el p* p- larissim pam 1 - calç Ira Francesc Aràmburu, « fl que posés 11 al» desacorte f ho aconseguí, gràcies al seu talent l sagacitat, celebrnnt-se una fecta que fou presididit pel President de la RepiiWica. senyor Legula. acompanyat del Ministre de Relacions Exteriors, senyor Saloniun. el dia de Dimarts Sant, del present any. i amb companyia dels membres de la Casa Militar • element oficial. El 3 d'Abril del present any una noia de l'Hospici d'F.mma Galgani. pròxim a l'esglèsla de Santa Uiberata. a les 9 del mati donava vens d'alarma. 1 per les finestres de ia mencionada esflésia sortien fumeres que denotaven l'existència d'un incendi, I en obrir les portes, la multitud pognà contemplar, amb la pena més gran, com cl tabernacle i la ímatce del «Senyor del Rlmac. s'eren convenits en 1111 munt de cendres. Fins ara s Ignora el misteri del sinistre, creient tothom, que l'Incendi fou intencionat, per les rivalitats que existien entre els membres de ia Congregació. El fet produí una consternació profunda entre els wins del barri de «Abajo el Pnente». El» esforços que es feren resultaren Inútils, i la Imatge bavia desaparegut totalment La muititud plorava, en contemplar l'ennmement 1 les cendres, recordant molts els ml r ad es practicats. . Fl Senyor Arquebisbe autoritzà, el 7 de març últim, una Junta Pemianent perqui> procedls-a la reproducció fldel de la Imatge. 1 el Pare Aràmburo tlnftué mol d'interés a portar a bon tirme la pietosa empresa, reconstruint el tabernacle 1 la tela. essent la còpia actual una reproducció exncta. deguda al pinzell del .artista nacional r.ui'iuu Ailvarez. notable pels seus treballs escultòrics 1 pictòrics de leqies religiosos, I la Imatge deia revers, que representa la Verge del Carme, es anyol Josep Ochoa. La benedicció de la nova Imatge se celebrà el 30 de Septembro. amb l'asslstència del President de !a RepúUica. tots els Ministres, l'element oficia! 1 una gentada qua «nvaia tot« els carrers del barri baix pontl El» fldeis estàn de ]ola. 1 els seus rostres expressea l 'alegria dol 'que bo trobat el seu benamat. Ja poden els «avançats» (T) i radicals, en nom de la «tolerància., que sempre prediquem l mal practiquen, fer befa i escanxJ de l'esperit religiós de les multitufls. La fe del poble msl no morirà, mentre s'inspiri sempre en el llibre de la Creu. de la Creu del Senyor, que amb els braços oberts ens comi^ilca el seu amor, 1 ens bepeeix Nnsallres preferirem sempre le» multituds que s'agenollen, demanant el perdó per als enemics, que no le» organiuacións del» que prometen fernos feliços, predicant I odi destructor. Xo tenen fe, perquí- no saben el que és sentir fe. J penjué no la senten ès que odien LLCIS G FÀBREGA 1 AMAT. Lima fPcnl). I «TOctnbre. La situació dJ Alemanya 1L DEUTE FLOTANT GERMÀNIC Derlin. I. — El Deute Botant d'Alemanya arribà ei 27 del passat octubre a la quanUtal de S.US quatrilions. — Havas. ES VA PROCLAMANT LA REPUBLICÀ DEL RIN Coblença. 1 — La república rtnana ha estat proclamada a Alzel I Hesse — Havas LA MARXA DE LA SITUACIÓ Tre·.erls. l — Els separatistes renans .-.'ban apoderat de l'Alcaldia de Beaiimhalder. F.ls funcionaris de la dita dependència seguirza en els seus llocs prestant el servei. Els comunistes del Rubr es mostren provisionalment, en actitud exipeetant. — Havas. MOFFMAHN ACUSAT D'ALTA TRAÏCIÓ Munictj. 1. — L'ex-presldent del consell havarin Sr. Haàrmann, acusat d'alta traïció ha estat destituït de Ics seves funcions de mestre que axerria al Palatinat - Havas. . UN DISCURS D'EN POINCABE Severs. 1. — M Pniacar*. en un discurs preotmeiat amb motiu de ia innugurauó d'un monument als morta de la guerra, recordà que els homes d» les regions els regiments de les quals combateren a Lorena, contestaren unànimement al cridament de mobilització. peTquà sabien que la BepúMIca francesa havia fet tot el possible per a evitar una guerra, llargament preparada, pel contrari, pels Imperis centrals. N<> tenien cap desig de vanaglòria nl de conquista: laboriosos 1 pacir.es volien úftlcam?nt defensar la pàtria 1 la Justiela Aquest» matïlxos sentiment» agruparen entorn de França altres països europeus, asiàtics, amercang i africans: st aquests països abraçaren la nostra cansa, fou segurament perquè la trobaren just» I conforme amb els seu» Interessos. Per això. desprès de !a victòria comd, rels i presidents v ngueren a retre a París un homenatge grandiós França amb eis seus mort» en nombre d'un milió quatre cent» ml! 1 amb deu deis seu* departaments de vastan, tenia, en efecte, alguns drets • l'agraïment del gènere bumà. Els vencedors es reuniren per a preparar la pau 1 referen en alguns mesos el mapa ilel món: establint nacions noves, crearen nous estats i modificaren fronteres. França, per la seva part, nl rsb^ nl demaníi l'Europa -ap aventntRe territorial brà simplement el que li pe via 1 li havien robat. En aquella ocasió es prometé a França la concessió de garanties contra no'-e» agressions l indemnitzar-la de tots els danys soferts. França signà, en v)«ta d'això, confiadament un tractat no molt satisfactori per a ella però al qual s'adberi com a un mínim. Alguns masos després les pedres més :·oni<7u·· d'atruell edifld queien reduïdes e pols. Aquells d'entre dte aliats que més ardentment havien reclamat persecucions contra el Kàiser i els ecu* còmplices oblidaven els seus projectes i no volien senür-ne parlar. Aquells ellata H 'e havien insistit per a rednlr la ibiració de l'ocupació l havien ofert pactes de garantia molt insuficients, per altra part, uns ep retiraven no rati ficant el Tractat en el qnal havien col·laborat, altres adduïen que el seu oferiment estava subordinat a l'actitud que en definítlVa adoptessin els primers : però la guerra s'allunyava i els Interessos nacionals sorgien més a tot arreu fent gala de la seva intransigència i com lot» els pobles havien sofert, cada un »e sentia incl nat a no veure mi^s qne el sen propi mal. Mal pensàrem nosaltres negar el mal dels altres l sempre estiguérem disposats a atendre'l í procurar buscar ll remei però sense pretendre cap privilegi en favor nostre. Crèltn tanir dfet a la nostra seguretat, no perquè és nostra, sinó perqnà aqueixa seguretat interessa a la pan del món. •ixi com • le» reparacions, perquè havia estat projectada expressament en el mateix Tractat l en nom de la Jii·tl.-ia. Però des del dia següent a la signatura de la pau. Alemanya tingué l'habilitat de caltnlar que mentre tricuessln més a complir amb les serè» obligacions més difícils els seria als aliats perseverar respecte a elles en una política estretament solidària. Alemanj» es va dir que al mateix tompa que aconseguiria progressivament adonn:r la vigilància i debilltar la resolució, en floc de complir os seves obligacions podia confiar que el temps l'ajudaria a pagar el seu deute. Molt abans que haguéssim resolt entrar al Rúhr i incantar-noa de garanties efectives, el Reich organitzà sistemàticament la seva desfeta i aval Alemanya ofereix el paradòxií.' espectacle d'un estat arruïnat, una part de la població del qual e» troba redolda a la mendicitat i l 'altra viu en l'opulència, però és perquà. ho volgué així; no és un pai» que sTis empobrit. 6» l'Estat l les classes m"ges Alemanya era l segueix essent rica I posseeix immenses riqueses, però aqueixes riquese» estan escfndaloaament acaparadas pels grans Industrials l el» poderosos banquers que res no volen donar a l'Estat 1 als quals l'Estat nu obUga sèriament a complir els seus deures ciotadan». D'aqui vingué' la ruïna de! Reich 1 la misèria sobrerament rea! dels clrcols Intel·lectuals, dels peüt» comerciants, dels artesans i dels obrers però el pagès alemany no és desgraciat, viu amplament; posseeix abundant material agrícola l disposa d'una ramaderia molt superior a la francesa. , . , j En quant als graps propietaris de terres, no s'enriquiren com els industrial» l comerciants, però obtingueren de la inflor flduclària inaudits beneficis l sAn avui els més celoso» agent» del militarisme prussià. D'això se'n dedueix que sl els »oclallíte» 1 els demòcrates alemanys, arruïnats per aquests tripijocs, comprenen en general la necessitat que s'ha de »8tUfer les legitimes reivindicacions de França 1 de solucionar la qüestió de le» reparacions, en canvi els grans propietars. els industrial* I els comerciant» poderosos, en qual poder es troba la fortuna alemanya 1 aquells que posaren els seus qii,n-.tiosos béns a lloc segur en els banc» estranger», aquells que. en una paraula, poden pagar; no volen pagar. Un govern fort 1 respectuós amb les seves obligacions Internacional», sabria obllgar-les a pagar, nerò cap dels governs que s'han succeït a Berlín tingué el valor nl tan sols de despendre's de la burocràcia, encara euunetzinada p>!à traves « la propaganda de revenja 1 d'od! contra França en els Liceus 1 escoles: cap d'ells pensà ..bllgar a la Relchswehr 1 a la Sohuppo a que complissin estrictament el Tractat de Versalles; la Reichwehr unida a les eoclelats secretes 1 la Reichwehr negra constitueixen a tot Alemanya un poder Independent 1 temible. Aquesta anarquia existia Ja en estat latent abans de 1 ocupació del Rnhr I el Releh l'agreujà persistint en els seus procediments 1 esgotantse en una resistència insensata. Comptà flns el 11 amb una intervenció miraculosa o una possible complafiiça, 1 no es rendi a levidència flns que se sentí l'amenaça de la dissolució, dia en el qual es detingué sobtadament en la seva Insensata marxa, atemoritxada davant la visió d» l'esdevenidor que l'esperava- Ma estat aquesta esbojarrada ototinar ió alemanya, Is que ens posà cn la necessitat de pendre garanties positives 1 .ens obliga » retenlr-les flns nl pagament total, 1 mentrestant assistim com espectadors als últims espasmes de la seva resistència El» funcionaris alemanys reprenen el servei: els ferroviaris s'ofereixen* en massa a la D.reccló íranoo-balga dels ferrocarril» en el» territoris ocupats, I »1 encara no hen estat reintegrat» a llurs llocs més de vlnl-l-sel mil individus, és perquè el Reich no ha retomaat encara els vagons necessa-ls per a reprendre el servei en les degudes condicions. Eis iiidustrtols erriben un darrera l'altre a negociar la represa de lea prestacions en espècie. 1 nosaltres tractem l tractarem únicament amb aquells que no han proposat acord» en detriment 0* 1* clasòe obrera El general Degoulle explkà clarament a aquests últims les condicions Imposades per al treball en mines l fàbriques, les qual» havien estat curosament estudiades per a permetre el treball regular, afegint-los que únicament es tractava d'obligar als patrons alemanys « separar de llur gren part de beneficis realltxats des de l'any 1919, la part corresponent de les reparacions i a posar €4s obrers a l'abric de l'atur lorçó». Tots el» treballadors del Ruhr acolllren amb entushsme la creocló dels ConselN econòmics en elJ quals estan It'l't.' \ls. Ei paraula, a pesar que el Re;o i-nla en la f*à carta dirlgld > .1 C/vmlssIó de Reparació :«. q..'* -■ .» dia r·f1»>i'd··í flnanclei'ani'r; i't los 'K-sfretes ("e carbó, le* tones d'aquest que ens corresponen, eslau assegurades l augmenten cada dia. Comencem, doncs, a obtenir la recompensa dels nostres esforça», l no és, per tant, el moment de canviar de conducta 1 no canviarem. • Seniim grati* desig» de resoldre el més ràpidament possible 1 en ple •cord amb els aliats, la greu qüestió de les reparacions, la solució de la qual estem més interessats que ningú, peró no volem ni tan sols tomar al temps en què os fixava l'Import dels nostres crèdits, ni* a abandonar els nostres drets, nl renunciar a les nostres garanties, n! a ter malbé el Tractat Omiat per tantes .Nacions. Que s'examini el que Alemanya pol pagar actualment 0 durant un breu espai de temps, sigui : és aquest, precteamtn; el paper que ha d'exercir la Comissió de reparacions, assessorada pols tècnics que pugui designar. Que la Comissió determini noves modalitats de pagament; é« la missió que va rebre d'acord al Tractat Que busqui els mitjans de treure a la Hisenda alemanya de l'enfonsament act'jal 1 millorar la situació monetària del ReicA; és el seu dret. Però que no es demani a aquesta Comissió que desautoritzi les decisions que ella mateixa adoptà sobre l'import dels nostres crèdits ni que compromstl Indefinidament l'esdevenidor. Quina Injustícia l quin perill si et dia de demà Alemanya es veiés lliura en part del seu dnte, i «i dintre d"un parell d'anys es presentés davant de nosaltres esponerosa 1 enriquida per a anul·lar el fruit de la victòria! No volem caure en la trampa. El senyor Polncsré acaba dient: Re* més senzill ni més franc qne I» conducta de França. No portem MD Intenció amagada. No volem qne França s'arruim per e augmentar 'a riquesa descarada d'alguns magnsté EL BISBE DE BAIONA INSTITUEIX EL SEU ENSENYAMENT A LA OIOCE8I La «Setmana Religiosa» de la diòcesi de Baiona, en son número del H d'octubre ha publicat una lletra circular de Monsenyor el Bisbe de Baiona. Lesoar 1 Olorón als Superiors dels SenflnarU I col·legi» lliures per a instituir 1- organitzar l'ensenyament de les llengües naturals en els establiments diocesans. Heu's aquí els passatges essencials d'aquest important document que marca una feliç 1 certament fecunda iniciativa: «Benvolguts senyors mens: Moltes vegades. Nos havem tractat amb vosaltres aobre r«nseuyament de les llengües regionals en els nostres seminaris 1 col·legi»- Al mes d'agost danvr, davant més de ï00 antics deixebles de Larressore Noe aixecàvem aplaudiments «ntusi'asies quan Nos anunciàvem que aviat la Uengfla basca l la història del país basc serien ensenyat» «n els nostres establlmenis d'instrucció secundaria. El nostre propòsit es resum en pocs mots. Nos desitgem introduir en nostres establiments diocesans d'Instrucció secundària l'estudi de les llengües regionals I, per consegüent, el de la Uengüa basca, de la llengua gascons i de la llengua bearnesa. L'estudi de la llleraiura d'aquestes llengües acompanyarà 1 completarà aquest primer esforç. I.a història de coda una d'aquestes províncies serà objecte d'un segon er.-er.yament Hi haurà, doncs, dos cursos: un curs de llengua I de literatura regien Js i un curs d'htstòrla regional. Nosaltres estem col·locats en favorables condicions. Nostres professors comprenen, parlen i escriuen la llengua que ensenyaran Els deixebles, quasi en la seva totall'at, són bascos, gascons l bearnesos. .SI tots no parlen correntment ia llengua de llur regió quasi tots la comprenen. Com seran òrgan Itzits aquests cur•os? Per a ésser pràctic I donar resultats segurs I ràpids, l'ensenyament de les llengües regionals deuria començar a l'escola primària. •Es veritablement ia nostra Intenció Introduir-la « les escoles primàries». Els mestres estan preparats: tenen les qualitats que posseeixen els mestre» di> l'ensenyamer.t secundari: són de la regió I coneixen !a llengua. Però necessiten Manuals elementals per al» deixebles, com els que tenen per a l'estudi de la llengua francesa i la història de França. Aquests Manual» de llengua i d'història. Nos els havem encarregat als professors dels nous cursos. Així que estaran compostos, esdevindran obligatoris per al dexebles de l'ensenyament primari i secundari lliures». germànics, que segueixen Imposant llur sobirania en Va República alemanys. No volem que el Reich segueixi a'imentant Idees de revenja; no volem qne vagi flns a Atn*rioe a conslrar contra Is unitat frr icess ni a prottíslnr contra la Vfst.-.uciò d'Alsàcia 1 Lorena a la mare pàtria. Això (' lot: no tractarem ifanexionar-nns rap territori; respectem la llibertat de tots els pobles 1 desitgem guardar amb e's nostres aliats les relacions més confiades i amistoses. El nostre major desig seria poder rependre amb !« pròpia Alemanya relacions ds bon vefnaH, però hi ha un Tractat segellat per la sang dels no* tres morts. 1 així'l és cosa sagrada per « nosaltres 1 no permetrem que es toqui. — Havas. MALALTIA "EL CANCELLER STRE SEMANN Berlín, t — F,l canceller senyor Slresemann fa llit a conseqüència dé la fatiga que !l iia ocasionat el treball d aquests iMlims dies. Per aquesta raó s'h* ajo.' it la reunió que havia de ctíebrrr d Govern per e tractar de les nffoelacions amb les autoritats aliades. S'han celeb-et algunes conferències en les habitaoions particulars del senyor Stresemann. — Havas. ACTITUD DE LA DIETA DE 8AXONIA Dresde, e. — Aban» -de començar la sessió de la Dieta. 4U populistes exigiren dels socialistes que fos ajornat l'acte de prestar jurament .el president del Consell, per a donar temps perquè es constituís un Govern de coalició. El» representante d'ambdós partits conferenciaren per a arribar a un acórd, 1 e'aflrma que eis socialistes es negaren a ::• . edir a }es exigències del» populistes, els quals han presentat una ilocló «oMlcitant la dissolució ds la Dieta. — Havas. ENTRI TURINQIA I EAVIERA Berlín, 2 — Les «oree» de la Reichswehr evacuaren ahir e!» ministeris saxons. Bl comissari de la República alemanya senyor Hpontze ha declarat que considerava acabada la eeva missió. L'na informació recentment conflrmoda diu que importants nudls de pollclo de Turingie l associacions militars baverese» es troben concetrades a la frontera de Turíngia, per a passar-la. Ignorant-se sl ho han fet. Von arribant successivament a Coburg diverses assoofecions ll-legals. EI» baveresos ontlnnen provetnf-se d'armes. — Havas. NACIONALISTES DETINGUTS A LUDWIGSHAFEH Paris. 2. — T^graflen de Magúncla a «Le Journal» que a conseqüència de la conaen^radó -de nacionalistes a Ludwlgsha'en, la policia ha detingut 186 Individus annats de mairaques l revòlver* Crtnlnuen detinguts el» cap» d'un sector que pertany al partit nacionalista. — Havas. LA QÜESTIÓ MONETÀRIA Berlin, 2. — Ei Govern del Reich ha celebrat reunió, ocupant-se de la qileslió monetària. • Pel que respecta a Is continuació dels socialistes t ia coalició, ei Govern no ha adopta» cap decisió. — Havas. ILS INDUSTRIALS I LES AUTORITATS D'OCUPAOIO Berlin. I — Els diaris diuen que. segons notícle» d» bon origen, les converses entre »is Industrials 1. les autoritats d'ocupicló van per bon camí, essent imminent la signatura d'un acord enlie ella— Havas. L'EX-KROMPRINZ A L'ALTA 8ILESIA Berlín. 2. — Segon la «Deutsche ïeítung», l'ex-Kromprlnz, autoritzat pel Govern de l'Imperi, ha arribat a Dels. a l'Alta Sllèsla, on s ha reunit amb lo Kromprlnzesln 1 els seus fills. —Havas. COL-LISIO A ERKELENZ Aquisgrnm. 2 — Durant una coülsió, ocorreguda a Erkelenz, un oficial belga ha matat un alemany 1 n'ha ferit molts més.-Havas. L'afer de les reparacions ITÀLIA S'ADHEREIX A LA PROPOSICIÓ BRITÀNICA Roma. 2. — Itàlia ha prestat el seu assentiment a la proposició britànica d'invitar els Estats Units a enviar un representant a la Comiseió de perits que s'han d'ocupar de le capacitat de pagament d'Alemanya. — Havas. POINCARE ACCEPTA QUE LA COMISSIÓ DE TÈCNICS ES REUNEIXI A BERLIN Londres, 2.— Segons la premsa d'aquesta capital, el cap del Govern francès M. Polncaré. acceptarà que la comissió de tècnic» que ha d'entendre referent a la capacitat de pagament d'Alemanya celebri les seves reunions & Berlín — Havas. EL TREBALL A LES MINES DEL RUHR Dusseldorf. 2 — El» representant» aliats i la casa Krupp han signat un acord, segons el qual es rependrà el treball en sis min 33. — Havas. EI viatge dels Reis d'Espanya a Itàlia LES VISITES PRIMERES Roma, 1. — El «Gioraale d'Itàlia» diu que el» Rels d'Espanya arribaran el dia 19 de nosembre a la capital Italiana. S'entrevistaran primer amb els sobirans italians, després es traslladaran a l'ambaixada d'Espanya 1 d'allí aniran a visitar a Sa Santedat el Papa. — Havas. Apoteosi del feixisme EN L'ARA DELS CÈSARS Roma, I. — Avui, a migdia, per iniciativa dels elements feixistes, ba tingut lloc una solemne cerimònia en el Fòrum, en el propi lloc on estava posada l'ara dels antics Cèsars. Han assistit e I cte el president del Govern, senyor Mussollní. els membres del Gabinet, el director general de Belles Arts l altres il·lustres personalitats. El senyor Mussollní diposità amb gran solemnitat damunt s. to» havem fet amic» al començament del viatge 1 tol? dos ens dirigim a Suissi S de pks vers Alemanya jo a Ginebra. Ea» altri» són com nosaltres, «vells amics, (ens cm pa. tít el soparj 1 ens fan preguntes Hfr ïertTnenís. com és del cas per em- sendre conversa. .„...,. 1 «1». Una franceseta rossa, esvelta 1 elegant, atrau totes le» SÍBíCtoO* Un francès petit. I nerviós de mitja edat, es fica amb tothom i en» amoïna amb la seva altre», tres homes fort». 1 alts plens de discreció pertanyen a un pal» que no podem esbrinar de cap manera nl l'alemany nl jo. Parlem en francès amb molta treballs 1 entre ell» un Idioma indesxifrable per a nosaltres. . . La francesa els hi agrada 1 es barallen tots tres per encendre-li un cigarret que 11 han ofert El francès ens sent enraonar espanjol i fent gala dels seus coneixement» lingfllstlc» diu qualques mots en la llengua de Cen-anles. Jo, tinc sòn i poques ganes d'enraonar; demés el francès és antipàtic, 1 acluco els ulls per s no fer conversa. L'alemany tampoc en té ganes l respon ai francès amb monoslHabs. Però l'home no pot callar nl estar quiet i pregunta als altres viatgers si venen d'Espanya. Efectivament, tots quatre han passat «n» dies en qualques poblacions, de la península. Ella vé de Portugal i ha estol a Madrid 1 a Barcelona de pàs. Els homes també han passat unes hores a Barcelona; han visitat IVExposiclO del Moble. 1 diuen que mal han vist tanta competència 1 sumptuosltat. Ella confessa que no ha vist res, car estava molt cansada 1 ha passat el dia a l'hotel — Coml — exclama el francès! No haveu vleltat Barcelona, no haveu recorregut els barri» típics? I ara ve «el gros». Ara ve allò que és veritat i no ho sembla. Ara vi el que Jo tinc por que prengueu per un excés cTlroaglnacló meridional — que no crec posseir — E! francès segueix: — Senyoreta haveu perdut una ocasió de veure les escene» més pintoresques qne pogueu iraaglnar-vo». — Ella .l'esguar- da amb curiositat, «què passa doncsï. Juè passa? Le» «ones amb clavell» «1 ran I xals ram^ntó. surten a darrera la reixa mefotre el promès a fríer toca la gultorra i canta. -Es curiós! - dln ella vagament, mentre jo deUto an« un crit. 1 l'alemany una rialla. El francès no s'adona de res 1 secueix cantant. Hi pf-sa tan convenciment que diríeu que té raó l jo ma.eixa començo a cretire que somnio, sedueix desgranant fantasies 1 dient coses que fan morir de rlnre a l'alemany. -Però no sentiu? 11 dic Jo. 1 «U riu que riu. sense Itnmutar-se. «La major part de les cosee que u» contaran dels altres paisc» que no co neixeu, són així mateix. 1 vos le» creureu com les creu aqueixa pobre noia», em diu iranquiHament. Però el francès segueix senrpre : -«Les d< nes — diu - viuen com esclaves, nti surten soles ni al mig del dia l la que ho fa ja sap al que if exposa». La franceseta deixa anar una exclama ció de pietat. «Els espanyols sòn ter rible» eenyoreta. Don» que veuei pel carrer, dona que creuen sevs Afortunadament elles van totes ar mades. porten un punyal** amagat. Es un pals molt plnBoresc, per hi manquen moltes coses-» 'I ara Ba celona és descrita pel francè» d un faisó «exquisida». Diu qu« no hl hn wàters enlloc i que nlngii e» bany que les famílies tenen un sol va i una sola cassola I que tot», tenc i mengen en el mateix atuell etc. et Jo vull protestar, vull posar les c ses al seu lloc, però l'alemany ei persuodeix que no val la 1*11 «Denxem-li creure aixíi, diu. Ça coi d'allà, ella trobarà molt més Intere sant la descripció del franoè» que l vostre, i us pendrà per una don: avançada que somnia pel neu pal una civilització que no posseeix...» el francès baixa a Nimes, 1 eJs allrea Uó 1 el viatge segueix per l'a lemany 1 per a mi monòtontiment.. L'alemany remembra la bella 1 frondosa Saxònla, 1 penso amb una recança infinita, en aqueixa Barcelona, que el francès descriurà a tot» el» que vulguin escoltar-lo, i 411è e» multiplicarà en noves Imaglnncions amb reixes... guitarres. „ pm^yals... esclavatges... I «toreadores» enamorats 1 feréstecs Aurora D ERT RAMA • ' . ' 1 ' Ginebra, octubre 292^. La marina nord americana LA CATÀSTROFE DELS «DESTRO YERS» Paris. ï. — Comuniquen de Londres a «Le Journal» que la Comissió nomenada per a obrir una enquesta sobre la pèrdua ds non «deslroyers» americans, que tingué lloc el 8 del passat setembre, acusa formalment d'Incapacitat 1 culpable negligència el cepità Watson l el comandant de l'esquuadra de •deslroyers». així com els principals ollclals dels expressats vaixells. El» inculpats compareixeran davant d'un tribunal marcial. — Havo. Els problemes d'Irlanda VAGA A DUBLÍN Dublín, S. — A conseqüència de la vsga de i!4 hores, que té lloc com a protesta per continusr. detinguts diversos presoners per delictes polític», el treball del port eatà paralitzat per complet.— .Havas. ela d'alcaldia, per Incompliment del deure. Són rumors dels quals no h%m pogut obtenir confirmació. -«-( Canvis facilitats pel Banc de Catalunya Barcelona, 30 d'octubre de 19» DIVISES XECS NO 0O1ITZAOCS OFICIALMENT li sitti a teloia ARRIBADA DEL CAPITÀ GENERAL EL GENERAL LOSADA CONTINUA AL GOVERN CIVIL. EL GENERAL SOLER ENCARREGAT DEL OO» VERN MILITAR. Amb l'exprés d'aquest mati. ha arribat de M-adrid el capità general senyor Barrera, acudint a l'esiacló a rebre'l eis generals l molts caps 1 onclals de la guarnició. Arribat a !e Capitania, el genera! Barrera ha tingut una conferència amb el general Lossada 1 el general Soler. rebre aquest migdia els periodistes el» ha dit el generai Lossa.ia que el capità general venia moll ben ^rf^s81.^ ^ ,asca ^ Directori i i adhesió que troba arreu d 'Espan>a. JP·gS h? dit (,U€ demà «1 uene™' SolCT" ««ncarregarà del govern TmL·**? el! """'"Cessem ei titular d aquest càrrec àSL*^ ^ amb ^ > 1 * > > » > • 1 e » > 1 * > * I > » > > li > PREUS 01 OOMPRA Francesos, 43'40 An^leso», 33*55 Italians, 33*30 Belgue», 3r30 Sulsso». ^'óO PortuRiie»o», 0*25 Alemany», O'ÜOOO Au»lriacs, 0*0125 iloÍ8nde8os,a75 Kueso», 0*00 Qrec», 00*» Suec». 1*82 Noiuac», iVM Üinamarca, 1*15 iiomanla, 3V0 Turquia, 3*31 eslala-Unlt», 7*47 Canadà, 7*^7 Argenlin», 2*33 Uruguai», ;,*I5 Xilens, 075 Brasiler». 0*60 Bolivians, 175 Feruans, US'OO Paraguai» *0'li V enezuela, (XA Japonesos, 2«u Algerln». 4/40 Çftotè, 33*55 ■ llmiBes. 3 00 Canvií acllltats oer la eanca Marsans, S. A. PREMi q IPr'u» Alfons Isabel J'^e» i mltge» uncej Quart d anva Uied'm·.ç* Francs Dòlars 3 Uiurea ■ORt» OQ Acaons Nordd'KspHnva » Alacant r, * Andalusos KtoOa russa 6 per 100 BrasMpar W 103 Kenda francesa 3 per lüO Accions Rio Tinlu ■ L OR omp a) 140*00 per ceni I43'50 139*50 139*50 wS ' 19*50 "20 ■50 na OQPOQ 190*75 XK100 00*C0 00*1 0 00*00 xvoo 00*00 HB*» 55*65 25"M