420 JOVENTUT L'US DE LAS LLENGUAS REGIONALS en l'Administració de Justícia. Ea l'Estat espanyol hi ha designada com á llengua oticial la castellana, essent consideradas com á extra-oíicials las llenguas que's parlan en diferentas regions (Catalunya, Valencia. Mallorca, Galicia, Provincias Bascas y Navarra) que forman part integrant de dit Estat. A'n aquestas llenguas, avuy regionals, cap valor se'ls hi dona en cl món oñeial; al contrari:. están postergadas, y en certas épocas han sijfut combaludas, ó millor, persf guijas. D'un quant temps á n aquesta part, s'ha produhit cntre'ls naturals de ditas regions una forta reacció tendint á lograr que's dongui cert carácter d'oficialitat á sas llenguas respectivas. A aixó tendeix la proposició presentada al Col-legi d'advocats d'aquesta ciutat. Que tal es son objecte ho demostrà son autor don Jaume Carner quan, al exposar las rahons en que's fundava per' apoyarla, no tan sois parla de las de conveniencia, sinó que invocà / drel dels naturals de las avans ditas regions á parlar sa llengua nadiva, no tan sols en quant no sápigan la llengua oficial, sinó encara que la sápigan. Y ho demostraren també'ls forts aplaudiments ab que foren rebuts el discurs de dit senyor y Is dels altres companys que la defensaren ab iguals arguments, y'l entussiasme ab que fou votada y aprobada per inmensa majoria, quasi per unanimitat, la proposició Ara bé: no tot ha d'ésser entussiasme; aixis es que crech arribada l'hora de fer l'examen de dita proposició, senyalant sos defectes. Com vaig dir en el número 25 de Joventut, al explicar lo ocorregut en la sessió del 26 de juliol , la proposició resulta incomplerta y poch radical, dats l'esperit que la informa, el fonament en que's basa, y'l objecte que's proposa. En pocas paraulas probaré dedemostrarho. Diu la proposició en son paràgraf (A) que's treválli pera lograr la reforma de la ley de Enjuiciamiento Criminal en el sentido de reconocer Y DECLARAR cl Acrcchn que POR NATURALEZA tienen de usar de sus respectivos idiomas los procesados, peritos, ahogados y jurados en los juicios orales y por jurados. . . etcetra, etc. En ella's regoheix y's declara l dret dels naturals de las regions, que l tenen per naturalesa, à usar de sa parla en els judicis orals y per jurats. ¿Per qué, essent un dret que tenen per naturalesa, no se is hi ha de regoneixe y declarar en quant se refereixi als judicis civils y en el periodo d'instruCció dels mateixos judicis criminals) ¡Es tal volta que cambia la naturalesa del individuu de las regions segons el judici sia civil ó criminal, ó s tracti del periodo d'instrucció ó del judici oral ó per jurats, fins al extrém de perdre un dret qyc té per naturalesa'- ¿En qué's varen fundar pera fer aytal distinció> Jo crech, per lo que vaig poder entendre, que va ser qOestió d oportunisme, donchs suposavan que'ls hi fora més fàcilment concedit lo que demanavan, tal com ho demanavan, que fentho més extensiu. Que la proposició es incomplerta, ilógica y poch radical, se pot demostrar apoyantse en els mateixos arguments que serviren pera defensaria. Dos foren els arguments que s'aduhirenen defensa de la proposició: l'un en podrém dir de la conveniencia: l'altre, el del Dret Natural. Al exposar el primer, deyan que haventhi com hi ha una infinitat de catalans, baschs, valencians, etc., que no saben el castellà, se'ls hi pot irrogar un perjudici immens ab que tinguin de declarar en idioma que no posseheixen y contestar á preguntas que no entenen, y si constestan en sa llengua no is entenen els altres, els funcionaris; aixó en quant als processats y testimonis; y en quant als jurats, que no's poden fer cárrech del judici no entenent l'idioma en que's tramita; qu'ab més facilitat uns y altres s'aplicaran en la llengua que parlan habitualment, que no en la que parlin per accident, no sent tan fácil que's preocupin y s'equivoquin valentse de la primera, com usant la segona. Aquest cs, çn sintessis, l'argument de la conveniencia. Realment, aquestas consideracions son certas, peró no son suficients pera ferne l'argument decissiu, el fonamental. Hem de fer notar que, apoyantse en ell, els advocats sols deunan informar en sa llengua en judicis per jurats, no en judicis orals, puig en aquestos els qui deurian entendre'l informe foran personas qu'entenen el castellà, y casi may la llengua regional. A més, admétrel com á prin