Any 1-Nüm. 28 Barcelona, 23 Agost, 1900. Literatura Periódich catalanista SURT ELS DIJOUS Redacció y Administració: Plassa del Teatre, 6, entressol. Número corrent. . 10 cèntims. )) atrassat. . , . 25 )1 SUMARI: La qüestió social y'l oatalanlsrae, per Lluís Maisans. — A la vora del mar, per Lluís Via. — EeUu. per Xavier Viurà. — Joventut, per A. Bori y Fonteatá. — Fragments d'un'altra carta, per Jascinto Capella. — Perpinyà: Lo camí del Vernet. per J. Delpont. — in Ella III per Modest Urgell. — Desde montanya. per Antón Busquets y Punset. — Un cop d'ull á la Exposició, per Salvador Vllaregut, — La riera, per E. Pelegrí Ferrer, — Intima, per Aitona Maseras. -Notas BlbliográUoas, per P, G. — De Londres, per Arnftu Martínez Seriña. — Novas. LA QÜESTIÓ SOCIAL Y L CATALANISME No hi ha pas cap dupte, que ab el temps que la Ilumanilai fa sa via, no han sigut pas gens inútils els esforsos dels homens: en totas las esferas, per tot ahont potser aplicada una forsa humana, à tot arréu s'hi veuhen probas manifeslas de sa activitat, en tot s'hi descubreix una ó altra mostra evident de perfecció, si's vol, mokas vegadas ben rudimentaria, peró sempre de perfecció. Pera compendre aquesta veritat, no examinéu pas el mohiment de la Humanitat en un periodo d'algunas generacions, perquè alashoras la proba potser vos resultaria negativa, ja que Tavens no s'ha fet may d'una manera ordenada y regular; es precís que la inteligencia del observador agaft més volada, s'estengui à lo que se'n diu un periodo histórich y fins una civilisació, puig ni una generació ni un sigle, representan res -en la vida y en la evolució d'un poble. Mes si aixó no presenta cap mena de dupte, es també de tot punt induptable que'l positiu millorament de la societat ha sigut fruyt, no d'un esfors colectiu y d'un plau projectat per endevant, sinó fill sempre del trevall Individual, quan més, ajudat per una massa que no sempre l'auxiliava ab verdader coneixement delè propòsits de la inteligencia directora. Els avensos de la ciencia, de las arts y de la mecánica, entre altres, tots son deguts al senzill esfors del individuu. El concurs de la massa ha sigut sempre precís, quan l'avens ha representat un perjudici per l'interés creat, quan sa implantació ha atacat drets més ó menys justos d'una part dels homens. L'abolició de la esclavitut, exigí una lluyta contra'ls que creyan que l'esclàu era propietat Ilegítima; la redempció dels remensas ne feu precisa un'altra contra'l feudalisme; la destrucció del absolutisme dels reys, la implantació de la llibertat individual y cent altras reformas introduhidas en la societat, han fet indispensable que la massa s'associés al pensament individual pera que la humanitat pogués gaudirse d'un nou' avens,. No obstant els sigles de lluyta que aixó