JOVENTUT 44.=; prc es bo trobar coneguis á fora casa. També son dignes d'elogi, las seccions francesas de mobiliari dels paláus del ala esquerra, sobressortinlhi las tapisserias dels Gobelins, si bé, en conjunt, aquest cantó no es tan interessant com I altre. Un'altre cop de vista enlluhernador. es el que's disfruta desde'l pont d'Alexandre III, per sola del que s'esmuny magesiuosament el Sena amplissim, amunt y avall del que lliscan constantment, creuhanlse ab rapidesa, els vaporéis rublens de gentada. A sa ribera esquerra, s'hi enmiralla tota la restallera de paláus y pabellons de las nacions forasteras, ab una variació infinita d'arquitecturas d'estils, de torres, cúpulas, campanars, águilas góticas, minareis musulmans, leuladas xinescas, cimeras russas y siberianas, ab onejar festós d'orillamas, banderas y estandarts de tots colors y midas, fins á perdres de vista, cap à la recolzada que fa'l riu envers el Trocadero: mentres que à l'altra banda, hi domina una nota d'edificis més severa; el gran paláu de la vila de Paris, els halls ventruts de cristal y ferro de las seccions de jardineria y del aquàrium; y més enllà, lot l'aixám revellit de casalots, de teulada gunxaguda y ánima de fusta, d'iglesias góticas y castells mitj-evals del Viéuf Paris. A la entrada del carrer de las Nacions (ribera esquerra del Sena), per ahont tirarém, sempre hi ha un formigor de gent vora de iPestacio del ferrocarril eléctrich y punt d'accés al Irolloir roulanl. El primer paláu que's troba es el d'ltalia, bonich de veras, tol ell d'estil venecià, recorda els esplendors de marbre, de mosáich y d'or de la bassilica de Sant March y del Paláu dels Duxs de Venècia ab sas cúpulas d'or, gonjie di preghiere (infladas de pregarlas), com diu molt justament en Gabriel d'Annunzio, al parlar ellas, en sa última y hermosissima novela // Fuoco, Mes las banderas están á mitj-asta y llassadas de crespons negres; las portas son laucadas. ÇkÜUO per tullo nazionale. hi ha escrit á las parets. L Italia està de dol. Son Rey es mort. Passém de llarch. Els pabellons de Turquia, Eslats-Ünits, Austria. Bosnia, Huagria. Gran Bretanya y Pèrsia, que venen à continuació, son forsa vistosos y algún d'ells ben tipich y original. El de Bélgica es una joya d'art gótich fla- mench. Es magniheh, ab sos porxos, sos grans finestrals, sas leuladas esbeltas, . sa torre central ab el reliotje; ab sos deliris de pedra cisellada ab tot l'esplendor de la fantasia gótica; tot airós. esprimatxat, encisador. Vaja! que'ls belgas s'han lluhit de debò. Bé es veritat que'l edifici es una reproducció del Hotel de Ville de Audenarde (Flandes), cons truhit en 1^30 per l'arquitecte Van Pede. Després, ve'l de Noruega, senzill, modest, tot de fusta, pintat de. vermell, de molt caràcter per' xó, y traspuant la sobrietat caracteristica dels habitants de la terra dels fjords. De dins es molt interessant. En lloch de preferencia, tol lo referent al famós viatjeal Pol Nord del gran explorador Nansen (una gloria nacional ben Ilegitima, de la que'ls noruechs están molt orgullosos... y ab molta rahó). Allà's veu el maravellós Fram, els aparatos que serviren al ardit navegant, els llargaruts skis de fusta que calsaren sos peus per empendre en companyia d'en [ohansen, aquella célebre expedició à través dels deserts de gel fins à arribar á las més altas latituts alean sadas per la petja humana; expedició que revesteix tota la grandiositat de la epopeya Noruega exposa també tota una colecció variadissima d'enginys de pesca, de pells. Allà s'hi vcuhen las grans morsas, las focas y'ls rhens dissecats, al costat d'infinitat d'aucells polars. El pabelló d'Alemanya que ve tot seguit es. pel nostre gust, un dels més bonichs de la Exposició. Es, per dirho aixis. la sintessis del art arquitectural germánich, oferint per una ban da l'ayre ben castis de las vellas construccions rhenanas y de las casas punxagudas del misteriós Nuremberg. y per l'altra'l gust modernissim dels casals recents de Berlin y Munich. La decoració policroma de la faixada, ab motius simbólichs y llegendaris, voltant son ample mirador, obert en cl cos central del edifici, que vetlla una altíssima torre d'homenatje, aumentan encara més l'encís atractivol del palàu-castell que sembla retallat d'un vas ricament cisellat, pié d'escumosa cervesa, ó d'un llibre colorit de gestas caballarescas y de blasons heráldichs. Som al paláu d'Espanya. Al costat del altre, desentona un xich sa blancor groguenca de chanlilly passat, però ab tot no està mal, perqu'es un edifici fet ab retalls de la Univer-