qOentos pera la maynada; respiran una franca alegria que's comunica irresistiblemem ais especudors. L'americá Whistler, comptat també entre'ls de gran renóm, ha enviat cinch quadros: Bleu et argent: La grande mire. — Ivoire et or: Portrait de Mme. V. — Pourpre el or: Phryné la superbe qui b&til des temples. — Greña/ et or: Le petit Cardinal. — Rose el or: Les roisines. — Poso'ls lituls per ésser sugestius y explicar un xich l'armonia de color buscada. Encara que totas aquestas obras son de petitas dimensions, totas portan en alt grau el sagell de la personalitat d'en Whistler; sobre tot l'última es de las més importants del Saló. Y ara li parlaré dels de casa qu'han concorregut á la lluyta. No més per aixó son dignes de lloansa. y ademés perquè'l fet d'ésser admés ja es un honor que segurament no obiindrian alguns dels que's fan passar per- artistas de primera fila. Entre tots sobressuri l'Hermen Anglada, que hi té quatre telas molt ricas de color y ab l'assumpto molt ben desenrotllat. Dame gitana, Demarche gitana. Les heritiers el les deshcrités. Chevaux aprés la pluie quedan interéssantíssims, sobre tot el segón y l'ultim Es sens disputa l'Anglada, entré is catalans, el que hi fa millor paper, essent elogiats els seus quadros per la majoria de critichs d'art. A n'en Nonell li alaban dugas gitanas de las que tema a Ca'n Parés; fan molta tropa y quedan molt sólidas. En Planells hi té dos quadros de Versailles; un d'ells titulat Capvespre, molt ben pintat y ab molta pasta. En Barrau hi té Les repatriés de Cuba, ja vist à ca'n Parés, que queda bastant prim de factura. En Lluís Graner hi té: Relour du Iravail, üernière heure y La lumière et les papillons, tots ja coneguts á Barcelona. En Feliu de Lemus hi té un retrat poch important, y en Sala y l'lturrino telas que no tenen res de particular. A la secció d'esculplura l'Anglés (català) hi té dos bustos bastant bons. El célebre Rodin hi té uns notables fragments de las Portes de fenfer, titulats Ombres, y'l bust de V íctor Hugo. El suís Niederhausern-Rodo, deixeble de JOVENTUT 331 Rodin, hi té Le monument á Verlaine, obra qu'ha dat molt que parlar despertant acaloradas discussions. Com a esculptura es de lo més modern del Saló. Aixis com d'esculptura sols li he citat lo més discutit y qu'ha despertat més inteiés, lo que cito de pintura casi puch assegurar qu'es lo millor, essent tot lo demés obras més ó menys académicas, més ó menys banals. La renovació artística va fent el seu camí, y segurament quedarían satisfets els Millets. els Manéis, els Basiles, els Kenoirs, els Puvis. els Corots, tots el mestres combatuts en vida y titllats de desequilibrats per las patums parisencas d'aquells temps, al veure cóm floreix y grana la seva llevor qu'ha donat nou impuls no sols al art francés, sinó al de tot el món. ¿Qué s'ha fet aquella gloria sui generis que van lograr ahir els Bouguereau, Bastien Lepage, Lermithe, Lefebvre, Geròme, Jules Bretón. Meissonier, Deiaille, Carolus Durand, Friant, Bonnat y tants altres dels qu'avuy no més son admirats per aquells vells de la seva generació que no han tingut prou flexibilitat pera compendre ideas novas? Cosí va «7 mondo: com els catúfols d una sinia. Els qu'ahir eran á dalt vón baixant escorreguts sense gota d'aygua. Saludi en mon nom als redactors de Joventut, y rebi'ls afectes de son segur servidor Olagübr Jlnyent. París, tj* maig, de /903.