JOVENTUT H5 nin, l'Estat no existirá en aquell poble. Si un sol individua es el que no rabona, l'Estat hi existirà; bo serà el vehi que pensi y obri per ell. El pes del Estat sobre un poble, està en rahò inversa del número d'individuus cultes. Cada mestre d'estudi es una sangonera de la sobirania del Es^at. L'individuu, per inepcia o per peresa, anà delegant funcions al Estat. El jorn que aquestas delegacions comensaren a tenir lloch, l'home vivia una vida purament material; encara no pensava- El jorn que comensà a pensar se trobà ab que l'Estat, avesat a àsser delegat, s'bavia delegat el rahonament. L'home ha seguit pensant fins a nostres dias, però sols l'Estat ha sigut el qui ha rahonat. Avuy dia encara veyóm al poble, obehint a son vici atàvich. implorar el rahonament dels séus cacichs, sacerdots, quefes, amigos del pueblo. Però avuy dia també es arribada l'hora en que'ls pobles cultes y els individuus cultes de pobles salvatges, reclaman y exigeixen el dret del rahonament. Y si hi ha drets que ben poch s'hagin de reclamar y més prompte'ns siguin concedits un d'ells es aquest: car no cal sinó rahonar pera tenir el dret del rahonament. Però enfortirlo es més difícil, y aquesta es la lluvia a que'ls pobles que volen deslliurarse y els homes cultes estàn entregats. Pres per l'Estat el dret del rahonament, li convenia ésser àrbitre de las inteligencias pera millor regularlas y amidarlas, y sols deixarlas arribar fins ahont li convingués. Per això l'Estat s'ha atribubit la facultat de la Ensenyansa L'home o corporació que té en sas mans la ensenyansa d'un poble, es mestre y senyor de la seva vida. La Ciencia en mans del Estat que la reparteix a dosis entre'ls ciutadans, deixa d'ésser ciencia, perqué la vera ciencia es amplissima, y l'Estat sols la deixa arribar fins al limit aboni comensa a conculcar sa sobirania. La iglesia ha portat a la foguera a iot aquell qu'ha let arribar la ciencia fins més enllà del sagrat limit ahont el dogma dorm la pau dels moris. L'Estat ha clos la boca, ab medis suaus o ferms segons els temps, als que han traspassat ab la ciencia la valia dels seus dogmas politichs. La ciencia en mans del Estat es una mercaderia que sojs la dóna a grans dosis quan li es conven|eni,com se dóna'l ranxo als tocinos pera cebarlos; els cientifichs són mercaders ab patent; y las oficinas ahont aquestas patents se donan, las Universitats, són la tapadora innoble posada sobre'l pou ahont mora la Veri'at pera que no pugui sortirne. La Universitat del Estat es la institució mís aclaparadora dels temps moderns. Cal sols donar un tom per ellas pera ferse càrrech del séu caràcter, del séu esperit. La joventut hi passa per necessitat, lassament creuha llurs claustres y s'adorm en els polsosos banchs de las aulas. Hi passa ab el mateix cansanci que passa'l comerciant per la duana a recullir sas mercaderías. Va la joventut a la Universitat del Estat, no a apendrehi, sinó a guanyarse la patent ab el cul de las calsas. Y l'Estat riu; riu y cobra bons picotins de moneda. Això a baix. Guaytéu a daft; guaylèu las fonts d'ahont déu rajar la ciencia! Tota la imbecilitat de la nació es la escullida pera instruhir al poble. La estupidesa, la carrincloneria, la fatuïtat y l'eclecticisme, això es: la manca d'opinions se donan cita en els cervells dels Doctors. Inamovibles en llurs càrrechs guanvats no pel valer sinó per la oposició; assegurat l'aufals per tota la vida, els més desperts s'adormen en las cadiras doctorals, s'hi petrifican, hi cristallisan. Si algún jove intenta pujar a la trona, si hi arriba, hi arriba endarrerit de tot el temps que ha tingut de cloures pera preparar sas oposicions. Lo segur es que no hi arribi, barrat com està'l cami pels vells que, formant grupo o tribunal, barran la entrada ab son esperit de Claustre... Allà hont hi ha esperit colectiu, la Bestiesa fa d'esperit. Aixis en Jurisprudencia, Gayo, Papinià, Sant Tomàs y las dotze Taulas que ab las de Moisés fan que l'Estat no taulas, sinó dama fassi al Individuu, són el comble del sentit comú; en Medicina si ja no se sangra es perquè potser no se'n sab; en Quimica's teorisa; en Física encara no s'ha arribat a la cayguda de la poma, y a tot arreu Déu Nostre Senyor resol tots els conflictes (i). Al costat del encarcarament, de la crislallisació, de lo anodi y embrutidor de las Universitats del Estat ab sas teorías, sas fórmulas, sos arcaismes, son sectarisme y son esclavatge adulador e hipòcrita al poder que las manté, s'hi aixeca, en els pobles que volen progressar, que volen rompre cadenas, que volen volar pera sanejarse en ambients més purs, en amples ambients de veritat y d'anàlisis, la Universitat Lliure. ' Es prou conegut de nostres lectors lo que aquesta es, pera que m'entretingui a descriurela, cosa que per altra banda no'm permet l'espay de que disposo. Diré d'ella sols qu'es la vera síntesis de la fe en el rahonament. Se lluyta dintre d'ella pel progrés, no pera fingirlo. No s'estudia dintre (l) Recordo qu'en una de las classes de Dret a que he assislil, el professur, analisanl las diversas teorías qu'existeixen sobre la remuneració o indemnisació al processal ignocent. va conduir que no valia la pena de averiguar quina era la millor, perqué a la fl la verdadera juslicia's farà en el cel. Jo esperava veure al dia següent el Claustre de Dret declarat inútil y disolt per R. O. Però no va ésser aixis . per desgracia y pera ofensa al Diví Jutjament.