■jou La Renaixensa trompetas y las monotonas cantúrias de Castella, forman pe 'Is catalans una fastasmagon'a estranya. De nit, la llum mitj apagada d' un quinqué dibuixava penosament, entre '1 fum espessíssim d' aquella cuyna, estranys capritxos sobre las parets dignes del pin/.cll de Goya, y las grotescas figuras que presentava aquell cuadro vacilavan entre las sombras; y "Is sons de la gitarra. y lo burgit dels gossos de cuartel, entre 'Is que sobressurtia la veu escardada de la Petra, no causavan ménos impressió al qui per primera vegada entrava allí. Los gossos y las guitarras han estat cn tot temps la alegria del soldat; mentres aqueixas alegran T anima, aquells recrean sens agravar las estretas butxacas. j.May podré olvidarte, estimat Mochila! mort en ia tendre flor de la juventut! Mochila era un d' aquests gossos. Aquest nom es estilat en las cuadras; perquè allí tot se bateja ab armonía ab la situació. Mochila lladrava als paysans y ensumava las bolas, sabia quin/e posicions militars y lo maneig de Y arma y duya una marmita a la boca ab tota la serietat d" un vetcrano. i Pobre Mochila!... ;Qu' es trista una nit en los cuartcls! Aquella filera de llits que s' extent sota la volta obscura; la llum tremolant de las Ihintias; suspirs, paraulas mitj trencadas per la son, y lo retrunyidor alerta del centinella.. . Us donan una escombra y vetlleu. — Alió es fer la imaginaria. — Si dias avants haveu sentit la veu d' en Vicentelli; si us haveu desllissat sobre las catifas d' un saló estrenyent entre 'Is brassos alguna bellesa romàntica d' aquellas d' ulls tristos y bucles d' or; si us haveu encisat ab los dolsos preludis de la música y de las paraulas sota hermosís-