I.a T^eiiaixetisa popular y 1' objecte de la Revista que "ns ocupa. Y perquè tot aquest estudi analítich ó psicológich sobre la tradició demana unitat de forsas, comunicació de ideas, reciprocitat de consells y necessita la contínua comprobació de narracions Uegendarias ó históricas referents a un mateix succés pera deduhir d' ella la lley que va formaria y trobar així la historia en lo período llegendari del poble; per aixó funda sa revista lo Sr. Sabatini: pera buscar eix conjunt de forsas unànimes y dirigidas a tant important objecte. Deu vulla que "1 trobe; bo es mentrestant popularisar eixos estudis, que per lo atractívols que son, y per lo mateix agradosos à quants arri van a coneixels, han de dar forsosament resultats practichs y conduhir al millorament del modo de ser y sentir dels pobles. Lo Sr. Sabatini seguint lo seu plan de no desperdiciar res, absolutament res, que's refereixe al poble, agafa la tradició en totas sas fases: sia escrita ó no escrita, antigua ó moderna, se trobi en los qüentos, en las tradicions, en los cants, supersticions, melodias, ditas, refrans, gestos, inscripcions etc. etc, y per aixó al pas que en sa Revista se hi troban un article sobre 'Is cants polítichs romans, del Director, y altre sobre 'Is cants populars de la baixa Romanya, se n' hi troban també un altre de gestos y senyas populars sicilianas del erudit Pitré, un altre sobre las inscripcions murals del propi Sr. Sabatini y un altre sobre supersticions del qui escriu aquestas ratllas. Entrar en l'estudi de cada un d' ells, seria cosa que'ns ocuparia mes puesto del que 'ns concedeixen las paginas de la present Revista. Bastans sols dir que V article sobre los cants romans del Sr. Sabatini, comensa per una introducció ben escrita y pensada, fent veure la distinta naturalesa de la tradició romana efecte del caràcter universal y cosmopolita que ha tingut en totas épocas Roma; entra després en la clasilicació dels cants populars de la mateixa, la distinta influencia que las corrents del Nort, totas narrativas,y las del mitj dia, líricas en ells hi tenen; las fonts en que ha begut pera formar sa colecció y la di-