ü^tre. Sr. tanca una porta y n obra una altra 283 allí ahont s' espatlian y sempre las tenen així, si cau no cau: ara figúrinse ab aquest vent tant fort lo que serà. Com no era possible sortir à causa que tot «nava com una riera escorrentse 1' aigua per lo pendent de la vila avall y llensantse per la carretera, res sapigueren de lo que havia passat fins y a tant que parà la pluja. — jVàlgans Maria Santíssima! digué la hostalera lo dematí d' aquell dia tot entrantlos la xacolata; \y las desgracias que hi han hagut! En la mànega (barri dc gent molt pobre), han caigut duas casas, y à Ciutadilla (barri un xich més apartat de la població y més pobre encara que 'I primer) una altra; |y lo desgraciats que son! jpobre gent!... Figúrinse un matrimoni carregat de criaturas, pobres al últim punt; lo fill gran que ja ajudava à son pare en lo trevall, caigué soldat; mentres lo fill era à la guerra 's tuleix lo parc, y com quan una persona es desgraciada tot li vé en contra, al sortejarlo per' anar à Cuba, tragué bola negra, j Pobre minyó! tant trempat com era y pensar que haja tingut de morir tant lluny dels séus y de sa terra! y ara, per acabarho d' adobar, los ha caigut la casa qne, encara que mit) cremada y vella, à lo ménos los hi servia pera aixaplugarse; ara no sé com ho faràn perquè lo qu' es ells pagar lloguer no poden ni per poch que sia. — ;Y no ha pres mal ningú ? — i Ah! aixó no, gracias à Deu, no calia sinó que encara tinguessen més desgracias. Han sentit somourcs la casa y ajudats del vehins han procurat à fugir; mes diu que han quedat tant esglayats ab lo soroll y tot, que encara no s' han dat compte de lo suchcehit. — ;Y 'I fill gran morí à Amèrica ? — Tothom ho creu aixís, puig se sapigué que estava malalt del vòmit y després no se n' ha sabut res més. — Mes, Senyor, ; de qué viuhen, cóm ho fan aquesta pobre gent ? — Tant à Ciutadilla com à la mànega y carrer de la Tosca, es à dir, per tot allí ahont viuhen eixa gent més