La pnsan de llarch 369 — No, sé, diu la més gran: la mamà vol qu" anem à casa Donya Rafeleta: jugarém a prendas ó bé al quinto. — Ca, torna aquella, y perquè no venen à casa? Passarem '1 rato. Vínguenthi, Senyora Ignasieta... — No sé que farem, fa aquesta. — Oh ara qu' hi penso: avuy es Sant Joseph!... Ay, dispensim. Senyora Madalena! Y que soch desmemoriada!... Que vol ferhi? Miri: desde la Groga, sab que estavam à Sant Gervasi?... Yquc 'ns divertiam!... Pero era una broma ignocenta... S' en recordar Donchs, com li deya, se 'm va fer un no sé que aquí al coll y desde Uavoras... a vegadas he dit a 'questa: ni 'm recordo... ;qué li diré jor... Oy y ara que li parlava de Sant Gervasi jsab aquell jove que visitava las Gorchs? Donchs se ha casat ab una altra. — Qué 'm diu? y tan aficionats que estavan. — Ca, si no s' en pot fer cas dels homes, jo à vegadas ho dich a n' aquesta; no us en fieu, no us penseu que siguin com avans... aquella formalitat... Donchs, com li deya, vaja, m' en alegro y que tingan un felis dia, y tu també... jquina mossassa que se li ha fet!... Y quants anj's té are, ^catorze? — Encara no 'Is té fets. Miri: va néixer al mateix, mateix dia que son pare 'n feya quarantè: conti. — Vaja , donchs , potser vindrem aquesta nit, adeu noya. — Las esperem, fa la senyora Madalena, y aquí's tornan 'Is petons, com si al trobarse haguessin dit: a compte y à bescompte sempre hi serem. Per fí se separan, y la Senyora Madalena veu de qua d' ull com la senyora Ignasieta queda un rato aturada, contemplant lo cayent del vestit de la noya. Arriban a la Mercè sens mès contratemps: la missa es ja comensada y encara qu' al entrar las cadiras vagan, ellas van a buscarlas al compàs del róssech de la ferma casi al altar major. ■ ■