La posan de llarch 373 Tots los presents se desfan en felicitacions y paraulas d' aprobació als ditxosos pares de la noya, que no saben lo que 'Is hi passa. La noya pren assiento per fi entre las fillas de la Senyora Ignasieta, y entra per la primera vegada de sa vida à formar en aquestas visitas propias de la gent com cal y que quan los costums de la vehina, ó las virtuts d' un que no ho sent, no ofereixen un retall prou ample de sa capa pera ésser menjar de las estisoras, totas se desfan en esperiments atmosférichs, o en bacainas de quart grau. Com lo temps passa y al qui més qui menos li tancan la escala à las déu, si es qu' una hora avans ja la llàntia no crema, tothom s" alsa desitjantse molts anys de vida y seguint cadascú pel séu camí. La Senyora Ignasieta al se al carrer diu à sas fillas : — Pot ser se pensan que may n' hem vist de noyas mudadas! Haveu reparat quantas arrugas li feya aquell cos? — Aquesta m' ho deya, fà la gran: 'Is gurniments son de cotó. Per sa part diu la Senyora Ràfols à son espòs! — Has vist quin xasco? Ni un got d' orxata. — No me 'n parlis, fa ell, 1' altr' any van fé '1 mateix: son uns ratas. Quant tots son fora, la Senyora Madalena tot posant los brassos en gerro, pregunta à son marit: — Qué tal, encara no vols que la posi de llarch? Lo Senyor Joseph arronsa las espatllas temerós de donar la rahó a sa muller: tocan en aquell moment las déu: se la mira mitg rient, y diu per tota resposta: — Anem al llit. FRANCISCO MANEL PAU. I i i M