ó'oo La Renaixensa. Venècia, Nàpols y Sicilià, Esthonia, Livonia y Finlàndia, Bohèmia y Polònia. P. Quin fet demostra que las novas tendencias de la època son favorables à Catalunya? — R. Lo renaixement que en la nostra Pàtria s' ha operat en la indústria y '1 còrners, y lo que va operantse en las bellas arts, la literatura, la historia y en tots los demés ordres de V activitat humana. /-'. Quin renaixement coronarà y exalsarà à tots los altres renaixements de Catalunya? — R. Lo renaixement polítich que tornantli la autonomia, fentla altra vegada senyora de sos actes, produhira la regeneració complerta de sa vida política y administrativa. Apèndix Los qui vulgan ampliar las ideas anteriorment exposadas, poden acudir entre altras à las fonts següents: Memòria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluna presentada à S. M. el Rey D. Alfons XII. en i'SSS. Missaíje à la Reyna Regenta en itSSS. Historia de Catalunya, per Antoni Aulestia y Pijoan. Lo Catalanisme, per Valentí Almirall. La tradició catalana, per Joseph Torras y Bages. Deliberacions de la Assamblea de Manresa de iS()2. Loò /neros de Cataluna, per J. Coroleu y J. Pella. Antigüedad del Regionalismo espanol, per F. Romaní y Puigdengolas. Discurs de Àngel Guimerà en los Jochs Florals de 1889. Discurs de Joan J. Permanyer en los Jochs Florals de 1891. Discursos de Rumón Picó y Campamar en !o? Jochs Florals de 1 S86 y de 1 892. Discursos presidencials de la Lliga de Catalunya,