10 CÈNTIMS Núm. 15,545 LA PUBLICITAT RHDACCIO I OFICINES PA^SEia DE OHACU. 14. BAIXOS. — TELKP IIBt-X. BARCELONA, dimarts, 28 de novembre de 1923 TALLERS D'IMPREMTA CAMSII m BARBAM, 11 I lt.— TELlir. E D 1 T O R I A li De Catalunya a Flandes Caídria çue tota gls catalans seguissin amb interès ei gran febat iue aquests dieíi estil descabdellant-se sobre la Universitat ie v^int, a la Cambra de Representants de Bèlgica, Grans lliçons lav. m de rebre nosaltres de l'esforç tenacissira que des de fa mig íggie realiteen eis flamencs ixr a la conquesta de llurs drets lin(Oistic* tli15 ban obtingut ja, en la q- estió dc les Uengiies, vietóKcs npetidL's i importantíssimes. Han arribat a aconseguir gairtbé la igualtat dc drets entre la llt-ngua francesa i la llengua {jamenca. La toaficialitat dols dos idiomes, estesa per tot el reialme, té aplicai ions q^e no solament osciuixirien els catalana modestos, sinó que serpendrien aquells altres catalans que en matèria de nacionalisme es tenfin per extremistes. Uns i altres han i.' ■■ rar-se em aqui>t clar mirall que ens posa al davant nostre el debat promogut al Parlament beló'a. L'ós escolar de t'idiorna flamenc c's, a Flandes, ja fa anya, un fet viu. 1 no es resignen els flamencs a la llibertat de la llengua pròpia en cl propi rais. Com a compensació a la cooficiàlitat que en L-erts aspectes té la llengua francesa dins el país flamenc, han espt una arràlo^a cooficiàlitat de la llengua Haraenca en cl pais való. I ben lluny d'acontentav-se amb els esplèndids triomf» que tes •;■.■!. any at; vaa ara al coronament dc llur obra per la conquesta ie ia Universitat de Gant, que és de llengua francesa i que ho ha estat .«empra das de la seva furdacíó. Al costat de la robusta intransigència flamenca, es torscri pàl·lides les reivindicacions catalanes. Contràriament a les afirmadol·s dels nostres enemics i d'una part dels nostres compatriCis, eia nacionalistes catalans, en general, adopten actituds de transigència i de transacció. De la mateixa manera que a la nostra (erra haurien estat acceptades per ena gran majoria les fórmules de llibertat parcial qua els irlandesos han rebutjat en els anys dauers, els catalans haurien acceptat també, en la qüestió universitària, les diverses fórmules successives que amb caràcter transacció:!:.! han estat ofertes als flamencs. Aquests Ics han rebutjades, i estan ja ben aprop de fer triomfar en absolut llur voluntat. Redamen els flamencs el dret de tenir una Universitat própi;i. is a dir, de llengiia flamenca, pagada per l'Estat. Si aquest »sté Univerlitats de liengna francesa, per quin motiu no n'ha de sostenir també de llencnia flamenca? De primer, s'oposà una negativa rotunda a aquesta reivindicació. Es deia ala flamencs que t, '-n. una Universitat, podien crear-ne una de Lliure. Després, veient qua creixia l'agitació flamenca cn pro de la Universitat, íoferi la seva creació, però en una població de Flandes que no i'. , ;. fi de no establir una competència amb la Universitat francesa. La fórmula fou rebutjada. Més tard s'accedí a la crea^ oó de la Universitat, flamenca a Gant mateix, perd sense que desopr.Tèsués l'antiga Uiiiversiíat. També aquesta fórmula fou rebut; ada pels flamencs. 1 avui, quan existeix ja un moviment flamenc 'de caràcter ueparaíista. es presenta al Parlament un projecte per a convertir en Universitat de llengua flamenca la Universitat de Gant. No és possible de preveure el desenllaç que el gran debat partamentari tindrà. Peró es dóna ja per segur que en cas de no reexir totalment cl projecte dels "flamingants", s'arribarà a una fórmula (ie transacció, en ta qual es faran concessions importantíssimes a la tesi Hamanca. De passada, farem constar que aquestes veus sobre unti possible transacció final. Ics fan córrer precisament els contraris dc ia íransformació dc la Universitat flamenca, perquè veitcn el ple* pc-rrlut,.. Kp.iarà hi ha una altra lliçó interessant cn el dabat de la Cainde Representants de Bèlgica. Saben c's nostres llegidors qui ' v.n dels més decidits dels partiiU-ris dei canvi dc llengua? ïla Jlui'sroana, el diputat socialista d'Anvers, «1 qual no és pas ■ «'alista moderat, ans bé ha pres una posició de radicalisme lló que afecta la qüestió obrera. Acabàvem de llegir nosaltres l'extractede les darreres sessions i Cambra de Representants belí;a, quan ens ha calgut passar per mt de Ja Universitat de Barcelona. Havem dirigit a l'edifici una ida c'.te era mig dc compassió i mig de ranc inia. I havem pensat seria útil escampar entre els nostres estudiants, i fins entro e's ei' lans que no estudien, unes fulles o:i es continguin els actnats debats del Parlament de Bèlgica. roalro l'u dt la %»sin llmçua, qiu tt tl qui mtt mi fertix, e mntúlirit cd*koi$% — Ya vrrf, yo vtrf... , Niu snl rtt mes. FUTBOLISTES EXEMPLARS BU joves julbMitícs de CueréUh es tiegarn a pujar al camió qae'ls havia de conduir a La Ptbla, per qui portava una battdera qnc na era "precisament** ta cata}anam. Hurrn pels "noslrtt" fulbolislesí DIPUTAT ALLIBERAT Bl diputat de la Maitcomunitat En Joaquim Ferrer, qui havia estat detingttt, m ca:tsa dt h publicació d'un article comentant la detúfgtnstwttd de fextreit, ha estat posat cn ttibcrtal, sota fiança. Converses filològiques Si un professor rtc català donava dc (aní en ;^nt a U'^ir úls seus deixebles fragments de diaris, ó.:''i fonaerviíilor-inter^-'Mit'.s'.a ha passat a tsser l 'òrgan ollciós del govern. Durant quaranta anys ba tormal Sonnino pari ile la Cambra italiana. Carrera llarga perd enormement grisa. Fou ol primer, en toíc^t los opo.sicio'is rontra GíoliUi i els gabinets i>íamontesos. Pitó (tiulilíi el venci s'Tupri', nnili una faciJital pxi'"s«iva, pols t. Si cn idoú fpu daranl !:•.•.< nn-sua president Jcl lionsell fno [n rqiot coiivin^ iii a QloliUí; Abans havia eslal imnislrc arab tinspi 1 amb Pcllirjx, Dosprís en 1914 fou ministre amb Sadandra i suficessivainínt amb Bossclli i Orlundo, durant Iota la guerra. Tc'hom recorda la scv.i dramàtica f igida de Xcti salies, durant la Omterfcr.cia de la pnu amb Orlando I la delegació / aliann, emb móUo de l'opnsioió aliada a donar Fiumc a Itàlia, (V« a dir, a allargar tl Pacle di Londres. La personalUat do Sonnino C"m a deiinidor Wcl p^lil'ca inlrrnactonal, liavia passat, abans de 11114 per Ires fases ben dislinK-í Trimer — anys 1878-90 — habfa atacat la preponderància anglesa sobro Mediterrani i havia propugnat una aliança de França, itússia, Àustria i llàlia contra aquest domini. Dcsprís - -anys 80-81 — havia defensat l'aliada amb Anglaterra contra la naixent expansió francesa a la nostra mar. Haven(-sa produil el cop de ma sobre Tunis i consegüenlmenl l'eslablimenl del protectorat francès sobre el tros do terra africana que Itàlia havia reivindicat sempre, i havcnls.^ produit sense que Anglaterra proleslcs, Sonnino, moltingiosiimcnl es gira cap alls Imperis C.onlra'ls i defensi la creació dc la Triplo Aliança com a linica política de pacifleacio possible a F.nropa. Creat el conglomerat pel traolal da Bcrlin, Sonnino, com tants d'ilalians cregué mori Firredentiame, fon un germanólll i un auslrólli convençut i defensi la necessilnl do 1 existfuicia d'Austrla preveient que la deaapiírició de la doblo monarquia seria mís aviat nn inconvenient greu que un avenlatgc per la pau lí'KülIia. Aquesles vellea idees de Sonnino després, s'han cumptart amb una precisió brutal. AqueaIch Idees serviren d'nllra pari, da subatractum al primera creadors del nacionalisme itnlii — Coiraííinl 1 Federionl — I encara ^vul formen un malls que separa «I naolonalisin.' i ej feixisme. El felxieme ía cslavófli i furmsamcnl auslrófob. tll nacionalisme As méa contrari a la prejnmde» Pffinlrala. Vuit mesos després Sonnino — agost ISU-maig I-UIB — presenciava i'cnlrada d'Ilàlia en guerra al costal dels aliats del ministeri dc Negocis estrangers. En aquest vuit mesos s'havien produil dos fels; lUMia, capecnlam sobre la neutralitat havia rebul d'Àustria una conloslació insulioicnL a les pretesca que eren ol preà de la neutralilal Italiana, Aqueslcs negociacions fallides fornien el "Llibre verd italià". D'altra pari, fent el maleix que havia iulsntal fer arnb Àustria, Ilhlia guany-riva el parla de Londres p sigui que çls ailials pagaven amb los fronlcrcs actuals d'UMia la coriíialitftl italiana. En aqujat document feia triomfar la seva teoria que la guerra ilahana era una cosa distinta de la guerra europea — i, per lanl, que res no impedia la continuació rtc l'amistat gcrmano-italiana — i es respectava d'all ra part la ninünuació de l'Imperi aus'ro-hongarés com a cos orgànic. Aquesta teoria fracassi soroUostunanl perquè la guerra liari moll mt's del que Sofinino havia orevist, pe^qll^ le gn-n-ra amb Aín mauya, amb el lemps fou inivitnliie i perquò dc les cendres do l'imperi dels llabsburgs en nasqueren les naeionalitaís actuals, I de portes ilalianos endins el Pacto fou enorniemenl criticat: els uns digueren qne era un preu irrisori cl sacrifici ilaJul: els afitres que era cl document que els lligava n una guerra nd volguda. Després, to'bom recorda è9 que ha passat. Ara que IlMia eslà recoherla d'uoa sensibilitat inlervcnlista, oi gran inl^rvenlisla nuo fou Sonnino havia thi ressuscitar. JOSFP PLA píu ela seus versos do! port, est crits amb febre d'aventura; Hom dels venia li nOMM Tm^prnlt no pa^sapun ver* loin h--. ntcl4t]| o; vloljar lírrf* T,a qui dtr-94 en ctip on hi batega, tnmulluós, un ea* peril nòmada. Aquesta febre de l'avcnlura, molt infanlil, peró, de nni quo mira el port a Iravcs d"'* vidre» del balcó, un dia dj pluja, silua el SaUvat-Papas.-cil dins una literatura romàntica. Això. unit al seu optimisme invencible i la força primària del seu vers, ens fa dubtar que En Salvat, a dàsplt de les seves nficions cal.ligramàliques, sigui un popla avantguardista, en pl sentit eorrent, del mot. sniP-noY UN Pl DE DOS MIL ANVS D'ED&T T^ondres, 27.— Comuniquen da Washington qnc a la regió 'septentrional de ífow Zelanda ita eslal descobert un pi kanri qun té un tronc do sis metros selanla centímetres dc diàmetre i vint metres do circunferència. Le» branques comencen a una altura de 23 metres. Es calcula que aqunsl pi 14 una dos mil anys d'edat. — llavas. VOS, üiACIOMAUSTH, Ja SOU SliíiSCRiT A "LA PUBL·lOITaT"? CARNET DE LES LLETRES Las " íjeta : C ■menlc.·n "La gesta dels estels"; On cs cl pDsaimlsaief On iY; «I púiiil de cuit ura? Una cosa hi ha quo pot donarse com a caraclerislica del darrer recull do versos d'En Salvat: ur.a mena d'cnibiiilaliment irü'anti per totes les fornies poMiques. Veureu, al costal du la imalgo tipcugrà fica, el romiinç popular i la cançó i l'alexandrí. Ka una diversitat que fa rodar eil cap. De seguida el lector cs demana: ós que aquest home se'n riu 0 és que va terriblrment desorientat? No. Ni ía una cosa ni l'allra. Juga, ve't aquí. Jutja corn un infant que cs perdés entre els cèrcols i ela papers virolais i les eslrcllcs de vidre. En dls versos d'En Salval-PapQssoil hi trobareu sovint «na imatgo d'una forca estupenda. Us salta als WDllta com un esquií.: dc llum. Es cl fons inviolal del poelu, éa el s'cret de la seva gràcia, és l'impuls elomcnlnt que trenca dl lligam do les fórmules, La imatgeria d'En Salvat éa pura i optimista. No sempre cl camí que va do la si-nsaeiú a la paraula qnc t'expressa, a través del poeta, és lan planer com cnldrin. Un Salvat lluita per acnnacguir-ho i deixa on cl» mols parracs personails com a senyal d'aquusla llntlu. Et vers 110 raja espontani, nmb aquella delicada (aoüitet que proclama una eulturo. Do tnnt en tnnl, a "La gesla dels cslola", Irobou, és veritat, un poema fresc 1 UI» com aquell quo comença; "Penyora d'amor, penyora..." o com algun. 1 cançó on Bcnihla regalar-hi la ins piraeió popnliir. Peró en la majoria do Uja composicions hi endevineu un home quo no està adscrit a cap oullura i pro\a de trobar una forma adequada d°e\pr>isslrt. Poeta optiinlsta, poeta elemental, cl Sulvul-Papassail. A més a més, deliciosnine&l ruinintio, l'a- De França Mr. Poincaré parla davant d'un monument al morís de la f guerra París, 37.— Amb moliu de la inauguració del monument que a la tncraória dcU. morts fic b Guerra ha csí^t erigit a Bonlogne Sïtr Meuic, cl Prcsideut lament una troí; ile paper, ?iió úna re»* lítal tleternunada. Afirma M. Poïncarfi qnc la pad signaib no en soïaraco nn Irm; de pergamí, stínfi que és una realitat maní festa que s'introdui ít les relacioní dels pohïes. Quan aquesta pcal·ltat no cs lliure i sitict-rament acatada y.cr una rii' les tiadena interésSades cn ella. no hi ha altre recurs sinó el de iiupofir-ía. Ac;I>à líii-nt qnc França i els seus aliats cs iroharin úm$ de íj d'any ílivaut dels rni'S Rrcu^ problemes de política exterior, havent pi.-r 'ant d'ado^tr-se minves neaesÉlrïe· t**r .1 fer front a !a iíluaci'v, FfnabiK^t, feu una críA"». a la unió d? I0Í5 elí bons francesos per què IÍ prestin cl necessari concurs per tal ü'arriliar al rccüncixcmcot i consideració dds drets i]c França i assefiurar ücípres de tant dolor i peulncs maím ils el fruit dc la victòria i ela beneficií de la pau.— HaTMi Clamenccau a Amèrica La Conferencia anunciada a Xicago Xicago, 27 — Kn cl discurs pronunciat nqul per M. Glemenci'au, aquest ba dit onlre altres coses: "Així'l quo estigui guanyada la partida, els paiüus anglo^aaxoaa exigiren la immediata MiprcsaiA dc la solnUintal ecuuòmicn que oxiaila ol iaiM. llis ComilAs Interaliats dosaparogueren uns després dels allrcs, i aviat, per no pofcar nu's que un eitmàl^ s'esfondraren els canvis dels països e.onluienlals. I·ll uiutorialismc econòmic que perseBuoix In revisió del» l'rac-· tnts hu nascut del píinio que aquectes coses han fel néixer a ultramar. No cm proposo do discutir cn detall cl que s'ha anonienat problema dels Deutes, Fm limito a fnr nolar que si cl pagumenl del Dculc 6$ una oblipneló d'honradesa, aqueata obli^aoid ha d'és. acr tnmbí tan imperiosa per Ato« manya com per Ics denió» Nu^ «ions. Quasi no queda ja ros de la vio^ tória nblingudn en cl camp de batalla oriental i els (wrcs cs troben nmiimcnt a Tiàcia en i^ual» rondiciíins que feren pol·lsible la Heva entrada n tu ^oerru l'any 1914 conlra els ullals, amb loles les sevoa insvitablss eou^eiiüèa· ciua," — Mdiu.