Núm. 15,554 LA PUBLICITAT RKDAGCtO I OFICrVKS r(cSF.'r. HE CnACJA. M. BAITnS.— TEI.EP 14S1-A. BARCELONA, dissabte, 9 de desembre de 1922 TALLERS BIHPREMTA E D I T O R í A li El nou Govern espanyol Q V pcüt c; '^3 'riliiàiaa pot tenir sobre el descabdellament de la pelíüiana ei canvi de Govern que hi ha hagut a Madrid'/ Ve't . ca: re tiU'à lie la darrera crisi ministerial espanyola. avjL-ni m>6 la solució dei problema da Catalunya, ni tan fórniules te transacció que poden satisfer algunes de les ■«tTind.cr.uiítns, depenguin «sencialraent dels fets de U t"iija.:j'0Í3i. Ptró là inííucncia d'aquesta política sobre ;. u c» avui evident. Alió que facin o deixin de fer els Goies ievü autoritats re percuteix sobra ia política catalana. lopetouiBió la co-sa que ens interessa a nosaltres espe- i.,. iH-in-.er Soc, el Govern actua! serobïa tenir un caràcter C'r '.niat, tant en Ja seva composició com en e! seu programa. ^Lw- la H'-ie, dc fet, el problema calalà resti exclòs de l'acció del i , iv, , lliberals concentrats prescindeixen temps ha del nos(rc iü·'jiiltírna. I la soiució — dÍRiíem-ne solució — que vagament prob! comte àf. Romanones un la seva coníerèiicia, nb pot ésser jte;;: avui en considciTiCió pel fobie català. í'.n aJó^ües qüestions cnncrelcs actualment plantejades a t'.ïi·'nyo, com la del llegat Pere Vila i els concursos de ramadejr., (ic-sanaric:* dels ministrea anteriors obre e! Camí a una fórjsi].\ que desfà» ailó que contra Catalunya fou fet. Per molt gran :.. :i ei»*, per exemple, l'evolució d'En SalvateIJa, no podem [•;...■ el nou ministre d'Instrucció pública adopti l'actitud an^ataíaiia rt'"l?n Moutejo. ; ;ii general, creiem que no queda res canviat pel que fa a felalimya. A qui mes afecta el canvi de Govern és als nacionalis.Ifs-rttr.un.ilistes, sobretot des del punt de mira electoral. Pel ibri v. probíiblarnent, hi haurà eleccions generals. Tots sabem i iHipei tàiioia que la Uigíi Regionalista dóna a aquestes elec«■s. 1 tots Miltan també la influència que te, a. molts disücU-<. l'actitud del Govern i la feina deia governadors civils, :,: ..i amb les instruccions que acostumen a rebre de! ministeri fe la (iofei nació. La primera impressió, deduida de la composició (V1 ministeri, és qns la Unió Monàrquica Nacional no podrà districteí, amb la pressió violenta tsmptar, almenys a tot.? els i dc?carada dels elements oficials. fu-ure d*ls iiacioiialisteü, en aquest moment, és fer sen«adrid !ot l'ímpetu del nostre ideal. Els partits i els Gowrna d'tóapííijfa poden esborrar la qüestió catalana dels seus propames. No !a psdon esborrar dc la realitat. Si nosaltres estéssim I ilec del'; Governs i de';.; partits espanyols, oferiríem a Cítilunya, en interès mateix d'Kspanya, no pas pobres Estatuts nemia administrativa, sinó aquelles solucions amples que fra i nrara podrien trobar acceptables molts sectors del poble cte-à. No hi ha actualment a la nos Ira terra — nosaltres ho creiem .'•.i.-watneut — un gran prou alt de saturació pafriótica per a triomfar les solucions més radicals. El Govern espanyol que - : . :.■ ■ ria Eí^anya ?eria aquell que s'avancés a l'evolució del •nflr» poble. Ei nostre ideal adquirirà un dia prou força per a •.'i -rar la seva impiantació. Perquè no anticipar-se al moment j; qaò això sigui? Si hi hagués a Espanya un ver seny politic, i';'. ;;jpieïiíirien que estan encara més interessats que nosaltres nr··'·.·ir. "O un simple pal.liatiu, sinó una solució sòlida i duradora. Cata'.ynya no vo! cap mal a ninjú. Peró vol el propi bé a la i! tat. Un .Utr.v-e d'Siistòria rina caldlana medievar4 K»St UU 1 ;. pUfei •l'-l'Mia J. Do l I. rT-dilorir.! :--at. i.iai! !i ', i!'" volumeU Singla, i pro- 1 1 v.islfïsjm. i i-- > tí^ In itàsira ': >ti.*)|, Cata-Iiinya fo ,:·:n·,'*rr'* pol^ncies i il .\!:!;ii:íi. i BJCíl •. I ; I Sé Hf • ^11' il. l'n.la tri'>n3 a ■ ' i - n una invnls Ji ier- t: i i·.·tmin mcdi·'Val is parlar fe !' ttJiiença i íH il·'^r·nrn!nà^ ' r.o^lr.^s c«|6l!ï: dC k.ik\ ■■■ i arlida pxpaníiií ~n!ai (*n 3j MCíl:tcrrï>ní; u;-l3 **! !i li ir a J;j viclúria Ics nu5l>"*ó i -ipisdre», de la Pevn IbfÜ^n p.'í-uliar, dels rètebr^a bars catalans, rs partat 60 fe ■ i- f- iirnssaacs on cs cons- | 'fttiíi! vat.To'.!s ds Ics atéi varia- j fes firrmM, arribant a conipBlif •sib la pròpia 'Vonòcia: is parlar te I^s [ n.-'if.s rivalitalíi amb lc9 I pelARcica m^díí^rràDÍea, j 'mb pj» Aujou, amb l'isa. amb fiter.va; dc la preoünpaidd tc-l 'iç tlnls inoaarquea calalans pcf ! ''nnnlav cl noslrí; engrar.iíiWal naval i mereanlivnl; (fe ] l'WgantlzaciïS consular, dclg cos- I ^«s marílnn-, i ilisl Ilil·ic im- j ""■rial dc! Coasolnt •l·: .Mar; íiels V:'' ;i-F n] !ri:pr-;-.H i rr.idf-rs 1 •ï·a·ans a llunyanes conlradj·Hj I * ll íuinusa carlujíraíia c:r.!al'm; dj les Oniinacioiia navaia "'e l'pro difíl Punyiflei. Ea parlar, i "i fi (i no h^m pas íihaurit tols j úimnciaU; , de Ics caiinr-s ipic 'iri pruduir cl trijíic i rapWSaMbi ptirunam.·nt do la aOBlrà tMn puixaiiva MKÜKaM I ^"cial; i. a'nib aquosí mul in, niancra .aspecialíssiaia.. dc 1 ['"lllica dds reis ÍAragó iíh 'l dinastia fa'fellana dels 'l'ras'SíMara, da Joan II i t'erran cl '•iKilic, principalmcíil. .P;>r tractar de totes aqu'·ítes Jficïlions li hauria calsul, a jnnt dc lluites navals qua sus-i clU. D'sll.ra banda, ta radnecií d'aqnosta part del sau treball U naurin permès ds donar-hl entrada, enc qun fos breument, a algunes qüestiona tan inlerasn sants com la dota viatges de!i marinArs catalans a tes costos aUànliques à? l'Atrica la üsla. ri iia j rieiiat alguna de banda, i n'Iia | ft;:posal aignua altra moll ràpidament. • "Una ullada — diu ell malcis ] ca la "ela preliminar — a ia ina| rina cataia/Ia, Una que 83 forma ] l íslaL espanyol p-ls llaçoR ma[ Irimoniala dels rr;'í [en quíj el ( d .Vragó no era ja de raça cala1 lann) ens evoca grans dics dit ria- i noslra lilítòria. Modf»tatn.<:ií, i no fant bislória, no innorant, péró fi rcsuminl esdeveniments j cabdals, ens proposem recordartos cn diversos fels." Creiem que cl senyor Bo i Sinrla lia f'-'í una eijra dc cuadensaci'f i do vulgariizaold b^n apricialdo, dcmúrtranl conèixer bé la b.i>lií"igrafia relativa a'l Lema, esjsv^almerjt j'ubra venerable d'Antoni de Capmany "Memorias blaléricas sobre la marina, las ar NOTES DMTALIA Là^vida a Milà ( Osl rtostr» En l'ipooa heroica del faixismn, la gent s'imaginava Jlussolini com un lleó, com "il bell k-orifl dolla Romagim". Ara so l'imaginon vestit do romà amb tots els «dminlculs que les lito^^S^SL^SLi^ l ^rafins diuan que usaven ola ro- i n-.aus. Perd tol aquest pastitxO t !a p-srocialmcnt cl fet íTuc cl "F. C. Pnrcclana " ha nt^aí pr^cedim-üts cc;i 'Mr, lilf; per atr.nire i retenir j.t·r'ídors. No ho nece ; en el meu '".làJ-T. "t ïcr.y'r, p'eríranitnt cl sen^'or TV. hn d^chra sorr'1 ''nihuls, ^"^.'1. vol dir cl n^'.t mtíc C'^c r'^'^pacol" c^tà net de calpa ? Tots sabem o'ic 00 i iots presentinl c ■ ■ ^"[ en aíltieaa ntatèria no va més enllà és per escassclrtí de pecúnia. no per sohr? dc moralitat esport 173. Assegura Ka Solé de Snjo tinc cn cl .set OqI> hi ha caíalanistea t?n entusiastes com p^(?ui havrr-a'hi al " narcelona". Permctcn-mc que iio dubtí. Els catalaidstes. r. m'-s clarament .els citaínns inscrits al **Rca] CIuI> Deportivo Fspano]" no és possilile ot-c riprul·i entiisiasics. Si tenien baldamení un bri trentiíl·lasirr, cuitarien a suprimir els dos aiijeutins que hi ha en la dutominacio dc llur club. ttaldamcnt no lin^ttcssin sinó tina vatra i .'ra de llurs deures de catalans, cuilariep a fer qne fos llur Urugua indivídaal la Ikngua corporativa. Quan els socis tfed "Real Club Deportivo pispanol'' liajjin realitzat aíjacsts canvis eb mentals i iIlÍx,Íii dc captar jilRadors andalusos amb els arpimu-nts d'ml patrioíisaic que no és el nostre, concuçarem a creure cn Ihtr catalanitat. Abans, no. Un hem pot i d, 11 separar Ja pnll·ica de l'esport. Un canvi, un hom no pot ni deu creure que la pas-ió esportiva l'excusa de complir els deures primaris del palríotisinc. • Des dels grecs enei, la Idea de pilcía ha estat present cu els camps dc joc. ts'o som ets catalans, en lluita per recomiucríc la nostra llibertat, els que li direm que se'n va^i, CARLES SOLDEVILA Mili és uaa ciutat centro-euro pea, fosca, seriosa, plena de boira. IrisLa d'un rittiio imponent. A Mitíi no hi ha poble, hi ha obrers, la individualitat està xafack pol nombre i per la massa. Els afores de Rtilíi srtn tl'alló més monóon, gris i üeoant que es pugui wourc. Torf W sempre «1 auprem ucls dols Alps i efl Piemonl ía n dels recona mfs agradables de terra. La proximitat de Franca, la circumslèHicia d'haver tingui una Cort, una gran tradició de llibcralisme, expliquen l'encís dolclssim de Torí. Psró Milií és ja roba alemanya i el lombard és un aspirant ia ludrse. La cuina italiana, peró, resis^ toix la boira i la seriositat fosca de Milà. El qun no resisteix això ds la llengua italiana, la naluraJfssima llengua italiana que es parla a Sicna, sota la llum ckra i una mie.a trista de la Toscana. L'italiíi vol ésser parlat a ple sol i per un home que si pot ésser sàpiga fer un fest picant 0 tan sots picar l'ullol. Sentir partlar italià n Milà és com sentir nariar caslcl'à a Paris. La gran galeria de Milà és com una meaa d'imitació a viure a l'airc lliure, és a dir, a la itnliana. Vnl fóser com la nostra Uatnbla. amb nn soslr* de vidres de cel-obert. Els milanesos, poni no van a la galeria, la tenen per sopluig del foraster i per m.s'Snyar a Ics persones que vinpuin disposades n badar un xic la boca, La galeria, el Duor'o, el museu Alrera, heu's ací les sor-preses tle Milh. Al Duomo hi ha un delaliel que fa rodar et cap í que diu més ell srt! de In psicolocria de la tercera Itàlia, que mil volums ric trlnssus, A la p..rol de la drela del Duomo, entrant per la porta principal, ^1 costat de l'altar major bt ha una do 'les íWes iim's doloes i lien tro})aíle3 del pintor Luini; vull dir la ".Marionna deliu Gnaíia". r bé. a la Mare do IXu li fan portar un braçali-í d'or i 01 a agulla de pit de brillants i una corona de perles. Perd ei euriús és que tol aixo es de dobév, qno ban penjat braenlcl, ^trulla i corona en o!» llocs corresponents, foradant prèviameitl la íclal Ara s'ha obert la Scalo. perd s'ha obert amb operes de Wancr igual que a Barcelona, su- redactor > oorramfionmal) poac. L'ópera italiana està en crisi i aixó ona entristeix a tots els rcmànlios timirs de la bona música i de la veu d'aquells grans ionors, harttons \ baixos, que foren la flor I ikU del temps dels avis. A Milà. a Ha galeria, es vfu do tant en tant. algun senyor que no enganya que és da l'ópera. Vnn certa manera de caminar, el gesl, .acostumat al pinyol, la pell de conill dol coll do l'abric, les sabates de color de taronja, una certa manera do posar la boca en forma de trirorni de la guàrdia civil, ctts denuncia. Perd lots aquests senyors porten pintat, B la cara que són Untors petits, tenorets t baritonels i do poca roba. El que vulgui tenir una idea científica, precisa ï exacta de la passada grandesa l de la decadòncia actual del gremi dels tenors, que Ueíreiii la "Vida ric rtossini", escrita per S'.cndha!. El llibre porta la vida de.ls grans tenors d'aquella època ! eíl gust de l'aigua de roacs d'aquells pinyols, qua són els verdaders "gratacels" del segle dinnu. Aquella geni. trn popular, peró s'ho mereixia. Un dels da més fama només volia cantar Ics òperes que el primer ac(e represontava una muntianya I així ell feia l'cnlrada com si baixés del co!, a pír-yfll deKcordat. Un altro exigia "del músir, que cl tenor havia de sortir per primera vegada muntat a cavall i arraat com Sant Ferriol, perquè el pinyol tingués coixí i anés ben acompanyat... En aquella època devia donar guíst de viure. Ara lot aix^i ta aja arxius, als ateneus i a Ics biblioteques. De veçadrss entro en algun savi establiment d'aquest, gènere per llegir ila llelra de Ics dperos qu" encara os fan i la fà les que ja han mort amb la gent i les passions del .son temps. Aquell petit le^eío del segon acte de! "Tíar^ ber" : .Tiíli, zilli, piano, piann... rexpressiu, els saltironets, r":tne grezia" de la ctavatlna: Colla donetla... col cavalicre... àquolía famosa íiria do !:i eal^nt^ nin; T,a eilúmitia e ttn vcnlíeello... i í-,n'i"!la gran verilal ílramàlira de! diíilcg: Siete gialln cenm un murtn, 0 aquella constatacid; Quesla è febbro escarlatina... m'arriben al Cons del cor t da l'àniíiia i em fan somiar l'èpori do la il.luminació del petroli i do la mànsjra de pernil, auo no lorl^.r,:l més. JOSEP PLA fullnrsl. tina caraoterlslica sups^ riorilat idcoMgiea qua cas incar-i porl n la h^tóiia del progré* humà. Els pobles gltriases, Grà^ fia i Roma, deuen més llur immortalitat a resplenderoailat da llurs idees, a l'ajustiat üe lliw dret, que no pas a les riqueses I fels d'armes. Eh; e.atalsaa devom conètruir "la nostra característica, do qu^ parlaveni, i per això ens lia de servir in Lniversitat Gai lalana. Sense que l'ah.soltila aulodetaivi miacirt de la o.Mra Pàtria sigiri aísoüda, es posib.'e aquasia tstal reovaciú que desiígem? No ons portem fer il.lusions. Perd, sl 1,1 Universitat Catalana, plenament catalana, només serà aconseguida amb el recor.eixGïuent th Ca-lalunya. és ben cert que l'esforç ic loía podria, almenys, maütxar 'a Universitat, donant-li un to de 'alalanilat que II convindria i que ioe a poo podria infoadre-li la vlrtualilal que II maca. Ha d'ésser així, una .msielal eenslant, durade.ra, punyidera. una aguda arxgoiïa qn^ ha do conduir 3 un sacrifici, a un esferç . persistent, enèrgic, vivisaim per a 'a catalaniízaciú de la Uuivereï'at. I ha d'ésser íambé'una sensa"ió dolorosa universal, que l'haj le tanir (othom, els homes pú-' blics. els professors, els industrials, els comercianta, tofs ola' ^ona patriotes. Peró mís que iolliont. e!s estu-» iianls de Cataliii:ya; cal que. dati-' vanl a segon terme els afers exle-i -iors. que només ens interessen d'una manera remota, s'inlnreaíin per a la nosíra UniversilaL Cal que c's estudiants de Ca lalunya, amb tot renUtsiasnie cuoo-f raljador puixanl de llur juvene' unís menys, nquesta cvitistruoció inconteliiblc no cs r.'iro t-n k-s iiLnui Jcïi nosUes dbrh Jvailucciú mcciíiici d'ua Se Uu iiwé cspanyul. Ni> íi\ ifaírcs dit* llciriVin n La Veu tic Cuiaiunyj : "El caplti L. tlom\nà ortlrcs a Ürins, í-ü* si en cinc nnmils iu» Ic-.s duiíuviiv.." ^Fins :l ijii^n cís uoMU't cliaris iii'tsar^q laii poc C-íïTttptc fi' ^1 correcció ikl c^t^lVÍ EviíUiifriiL'iit el íi.t di.' Urgir cu'.i dia «a c^píinyoK mulmul cl wmitt caíaíii. Ptia ; quin bé pot íor-li la lectura delí nflàtres íliaria, cn s/.-tí pn.ísiük·s talli s in* vcrsvmblauls com se les tiomiicn pt^r fcj Ai díWiii·L·iiï l\ rAïïRA V09, NACIONALISTA qua «nyoràv«u un diari fntafireU mfini neofonftiisiaJ ja t«nJu "LA PUBUOITAT"? mm