\NY XLV - 10 CENtIHÍ Núm. í 5,55 3 ,■ r^stírïSS»^^ BARCELONA, diumenge, 10 de desembre de W22 TALLERS D'IMPREMTA CUWB» DB BÀRBARA, II I IS.— 'fRLEP. UU E D I T O t=i I Al- El català en rensenyamétit De la mateixa ■.i;iiiern qüu havem censurat eh Ics nostres jlssos, amb ia rucess^ria anergia, els actes d'hostilitat a la lïcnpia catalana ccmiü^us 'itr autoritats i per corporacions religioses, iioa'i'em avui alguns e.ütss de respecte a la nostra llenKua realitiats per aquests msí'iixos elements. I diem que ens plau més la lloança que la ceostira. Cal remamu amb uio.stèiicia que l'exclusió que en alguns coUegis congregacioïiistea o à'aitra mena es fa de la ilengua catalana, és contrària. absQiutament contrària, no sols a les instrucc!«:s çeneraïs i particulars de Is fclnnla Sei-, sinó tr.nxbii els acorda presos en divoiie.; ocasions par Us autorilatu eclesiàstiques. Un d'r.qucstos acords, que afecta a la província eclesiàstica tarraco!ie.-,„ cs recent, d'cc-.saany ir-ateix. Eis preiats, en les conferències ccisbrades fa poc a Barcelona, acordaren, entre altres extrems, que en eis coUegis s'ensenyi als castellans i cataiuns el Catecisme i es resin les oracions en càBteüà o en català, a voluntat dols pares o eneiij'regHts t'els alumnes, cn consonància amb el llenguatge predominant u la llar. En l'aUudit acord es mana aixó tcrminaiitE:.ntt i es lic-saprova cl costum inti'oduit en alüuns col.lciris d'ensenyar les primeres oracions i ics fcnmües dol Catecisme en ansrics o ca francès, prescindint de la liengua materna. ISs evidontissim que, tract^nt-se del predomini de la llengua nadiua, tan condemnable ha d'ésser l'ils del castellà com ei de l'anglès o dei francès, quan es tracti d'alumnes catalans. La persecució contra !a llengua catalana i contra tota manifestació de catalanitat cn nn col.legi cangregacionUta de Barcelona al qual ens referíem dies enrera — i que no és pas d'Escoiapis, punt ;r.!e tenim la satisfacció d'aclarir degudament,— està aixi en contradicció manifesta amb Ics disposicions i les ortiros íerminants dels prelats, a part de l'ultratge que representa contra els sentiraents deis catalans. En e! dit coi.iegi estó prohibit als alurnrxs el parli.!- euiru elis en català, i qualsevol mot dc la nostra llengua que se'ls tífeapi dóna motiu a una nota dcafaverable en is famosa llibreta anomenada "La Catalana". Passem ara als actes lloables de què parlàvem a! començament. Obeint les ordres deis prelats catalans, a fi de! passat curs s'estabüren classes en català al Coi.iegi de religioses de Jesús i Maria establint ii< carrer de Casp. Diversos pares que tenen nois CyUer-·i de Jesuïtes dc) mateix carrer, vsrvon demanar el compliment de l'acord episcopal, i a més l'ensenyança on llenguatge català; i des del principi del curs actual hi ha classe de gramàtica catalana, ultra les classes catalanes de Doctrina. Aquesta s'ensenya també en català als CoUegis de l'Escola Pia. En el Col·legi de Sant Antoni, pertanyent als Escolapis, bi ha classe de història de Catalunya amb text català. Aqueixes concessions vénen a constituir un sistema eclèctic, que no pot satisfer deí tot les legítimes reivindicacions catalanes en matèria dVas.-^yamont. Peró representen un pas considerable en el carei de la catalanització docent i un símptoma de l'avenç que en tots eb sectors realitza ei nostre moviment nacional. Tal com avui està piatitejat a(;uest problema a Catalunya, queda a la mà dels parcs catalans l'exigir en els col.legis on tinguin eis fills el respecte de lo? concessions parcials fetes als nostres drets en l'acord dels prelats do la pTovfftcia eclesiàstica tarraconesa. Havent-hi com hi ha tantes coses censurables en la poli- ii .a que determinades autoritats segueixen cn la qüestió essencial de ia llengua catalana, seria imperdonable que per !a deixadesa o la indiferència dels pares poguessin mantenir aigüns col.legis religiosos dc Catalunya l'esclusió de la llcngiia catalana, exclusió que constitueix, r.o solament un greuge a Catalunya, sinó una desofcedièr.cia a les ordres explícites i taxatives de lea autoritats episcov CARNET D£ LES LLETRES Un "Llibre de job" !,a Moral d'En Pujols i Ccslil d Kn fujols els veiem clars cn aiiujsla singular sessió del "I.llbw, ue Jub", que acaba d".lparèï.-cer a iH-s euicions de la LliIcería S'adona I CalaRtlA L;i iiijiúrla uejj sant vard pac.ent j resi^nnl, serveiï a Prane. c Pujol per aílrmar, interpreL.'-l cl It'bre sagrat a la seva iiian eu. tl "que «il cn dfn la scparaciò de la religió i la mofar, i judica equivocada la cmrnça rp'c Uou premia I castiga scigOns ri eompurlamenl de l'hora* per i i e.jm L'li està illual [iji'u de la moral. Aquaoia ís la tesi d'En PxÉOls. Kn ciyiui d ïqucsla tesi cus pres nta, an vers ca! ala. la Ira^dia ííe ./i>|j i els seus amics. í'il fet truc Kn Pujols qu^ülqui I·i -wa iRira de "íraducciu para ■ íràslica", i la sinccriUl amb què explica cn cl prúleg que "el Ira• <■■ :ííi -rijj ui ha sapígut mai i'itebreu", faii preveure dfseFi.:da l'Miupte marge que En Pui^o haurà tiügtit [jur a deixar voh; lliurement fl seu estil. L'n niarge lan ampíle, que aquesta vetsió eaUhina del -Dlilir; de Job" [jnt é^SCr gairebé eon^ide«■[■i-aein firiginal. l7,a Pujols ha anat recobrint la carcassa dc t'oBra amb paraules i imalges. L'Iia colgat sola una pluja íi'exprcssiuiis populars i rl'elflmcnl i pin'ítrcücoa. La severitat apqni'■'■■"•inií·ii iW "Llibre dc JolJ* ba esdevingui barroca sola el verb prufúa d'En Pujols, Aquesta obra que, cn íssnr recreaJa, üj'nl'ii una forma ben tiüvi. bi estat, doncs, una mena «•e pref.oií. Put dir-so, sense 31agerar, que "Jjübrc de Job" éa un nioliu perquò En Pujols ena lliu- el gust popular tenia una cria eniiteficíq i semblava tot cast 1 ingenu. Aimi. eo eanvi, la imatgeria remoreja com un riu i no s'alnra mai. Aqoi'sfa imatgeria, que va wllant rargumcnl do la tragèdia de Job, ésTciement ilc ••rcucíii l'liqua amb 01 qual En i Pujols ha col.lnfcora! al lliBre ■■agra!. Es r"accj.,.-oi'i" pujo* I ;'ià. Pensò qne. en uu is seus arj lifies. Kn ilarles Riba fa nolar I toia la \·alor essència! d'aquest i hari-nquisfiíe accessori. En aquest 1 "Llibre dr Jfdi" «.« veu ben bé la 1 «rrilal de l'obsarvació. Què seI ría aquesta obra sense el nur.atj in espès (ïtio voreja la narració? j (Vui; seria ftqucsla traducció seníe les típorlacioos accessòries dtie la caractcrïlïan,? No gosar.1!)) pas a dir que sense lot aixó í Bfcgués véigut gaire res. El cas d'En Pujols és potser la Iragèiiia d'un Imaiorisfa. Acos■ lumat a desfuear expressament 1 les cofts, veu com sota els ^ens ulls. .són desfoeades per í"ni))"e iir.?». Aecistumal a Iraclar a peu pla arnb Ics cosas sa! grades, mai no senlirS aprop ' CesL-arrifania du la (fivirilat. A'eds'unial a enfarfegar cl pen1 IfSnent amb nn pilot d'aecosso! íis. s'artBuarà. esverat, qui sola ' la brossa i la fullaraca desapa1 rftix u s'aprima 61 pensament. | SUÍP-BOï !L·ii caKffrhícic de /. .\f. Junoy sobrt El singular liréspox de Caslclíó d'Empúries .tí-rd doilfitli) a l'Àlrtirji, dilluns, a h's àcu dc la vetllo. — Aviti, diuMtftge, al tcalrc de Bcrija, cl poclit Rdmoit Vinyes estrenarà it/t'i obra poenmtica litulcda Hlancaaeu donn. ' L'onlor serà alhora prolayonisla del dra- I Mífl, — Et poeta Salvador Aïberl ha acabat ! 111; 11011 llibre de poemes. Et lilula -Vís er.- Ilà. — //«ui Irehaila a Sóller ailicomml en la confecció de Mlmíinac dc Ics lletres, lerecr ar.y, eu el qual col.laboren àis* tíaníft rrrrrfií^rs de Mettlorea i de ta Ca- La Universitat dc G^nt Crisi ministerial belga? La gran batalla pa.-lan'.mii eia al volLanl dej problema óa ia üiúvcrsitaí fiamenca, està a punt de provocar una crisi imnislerial a liòlgica. Tenint en compte la eompusició heterogènia del iainisleri, os pol comprondre yve entro els sens membres ni hi Uàgi acurd ecspectü a la solució del problema. SlsaviB confiat on ïa troballa d'una solució eíèctr!ca, que perniciós la presenlaoió a ia Cambra dc RíprosenlanU d'una fórmula transaccional palrocsiada pel Govjrn. Després de ics I primeres victórios aconseguí les ' pela llamencs, l'esperança d' ne. transacoíó es ía fmiedisea. lli ií;teixen els flamencs cn la tranaformació total de ía Universjtat francesa dj Oant cn Uaivcr. ilai Uamcucu, i anuncien eís iui.,;sírcs llaincncs ia dimissió sí aqueita tesi 110 és acceptada. Al aat&ix temps els ministres vaiona anuncieu a Uu." torn la iiim;:sió si Uiorafa la tesi de !a ilan.unthUa'ciú. En aquestes condicions, el presitl.-nt del Consell de 1111 .istres, Thcunis, ha vist el p rill imminent d'una crisi ministerial, cn l'instant mateix que els dj'cgats del Govern do BrusseUcs han d'assistir a la Conferí icla de Louilr.>s relativa al probi-m.'. de les reparacions. A la sessió del passat dl.necres, o] president del Consell inBinui fimidament una fórmula de conciliació, que consisliri ta l'accoplació d'una esmena quj assegurés la coneixença d I !a llengua francesa per als ssttt-». dianls dc la Cniversitat dc Ganl. Per tant, ha demanat que totuití els diversos projectes a la missió i que aquesta ncsí de tr.ibar 'ia fórmula coneil iaclora 1t:c les difc.-oníi solucions 'í ■ posades, Aixi equival a un ajornament dc vuit dies, Icmps reccisari p;rqnè cis delegats b.qgucs assisteixin a la Conferència de Londres. Mcnweslaul, el problema s'eguditza davant l'opinió i cada dia es marquen més fortament les divergències entre els valons 1 ois flamenc.:. E[s primers es mostren exaspcrals, i manifosten públicament ia indignació llur. Dics passals'anar'n a Lieja c) mlnííIre de les Colònies, Louís Franek, un dels pocs lliberals "flaroingants", i el mínislie d'Afers estrangers, Jaípar, diputat catòlic de Lieja. A l'arribada dels dos minislrcs, cs drodui nna manileslació de prolcslíi. amb xiulels i crits de "Dimissió! Abair els flamingantsl" Durani l'estada dels minislres a Lieja, la mulliluit anava pels carrers cantant la "BraSanfona" i "La Marscllcsa". Qnftlsevulga quj signi c5 rcsullaf dc 'la Hulla síihi-e la Universitat ganlesa, s'hauri fel més ampla la separació espiritual entre Vaiónia i flandes. I la unilaí poliíica dc Bèlgica, que Ja no lenia nna basc gaire sòlida, quedarà clivclhuia amcnaçailoramenl. A. ROVIRA I VIKG1LI EÍ casteü dels tres dragons LA POLÍTICA UITIUG REGIONALISTA A REUS, Per a avui, a les ovzc del maíi. és amnt· eiol a h eiul,7Í de Reus tíii míting reyiünc.':(fa [i l'ase de paríitr-hí del pioblem* de les mínonts itaeiffnaU. Tir.drà lloc al tcitrc Htieírma i lú pendrau part els senyors Ro'la i Recosetis 1 eí diputat a Corts per Borcclouo En Pere Raholj. ELS JAUUIXS Avui tindran lloc els actes de la inau;;uració oficial del Centre Jaumí del districte segon d'aquesta ciutat. Consistiran en una funció religiosa al ttutii, un sopar popular i un miling a la tarda, en el qual parlaran clí senyors íoan Illa. Roca, Anyel Marquès, Tarrafitiss'tls i et eap regional del partit, En Miquel Junyent, iítrmo D'AFIRMACIÓ S'ACIOUALISTA RADICAL Ainti, iiuntenge, dia 10, a dos quarts de dotte del mati, tíndfi lloc aquest míting al local del Cetilre Federat, Marian AquíIo, 'ï), parlant-hi éls següents oradors: J. Rura Pmll, per taJ. l·l. leària; R, Duran i Albesa, per la F. D. l·/acionalista; D. Roig i Pruna, per la Unió Catatamsia, i en Franteu líacii, iítitM Per Llegim en eí "üiario do 3arceSona" dpi 2S d'abril do I8fi5 on els anuncia d'ospecíaoles que, nalurulment, estan escrits en espanyol, aquest anunci, redactat un la nostra llengua, que diu aixi: "Odcon. Secció de la Gala. Fun^ eió per avuy divendres. La gran ^■alada de - D. Serafí Pjtarra, cn dos actes, tituiaüii '"L Castell dels Ires dragons", adornada ab la riquesa que requereix 'l seu intoresant argumcul. Anles de aquesta 'fl posari eu escena la pessa del mateix autor, "Un barret de rialles". Entrada Z rs. Sillons 2. Llunetes l.Adas ouarls de vuit." En cl número del 2í) d'abril del mateix ciavi \ del mateix any, llegim a les noves de primera píana, edició de la tarda; "La nuova galada cu dos aolos, titulada "Lo castell dels tres dragons", puesta cn escena en d UdcóR con fran aparato y algunus lujosos trajes, divirtió grandemente al publico por cl s.nnúinero de disparales quo hay eusai'ladoa al doscriblr la vida in'.oi'ior de los castillos íeudales cn la edad media. El con-i tiuuo y extraordinario movimienlo de ios nersonajès quo aparecea exigo Éancbos mis enaayoa dw los que se han lieebo para poner en escena esta pieza bumorislica, cuyo cmbrollado argumento sólo se camprende claramenle en al segundu acto, después de haberso fc-ido mucho cn cl primcío." Aquestes són les úniques pa-, raulcs, 0 més ben dit los úniques paraules dc l'orunio moderada de ■l'època, quo ens quedeu de l'ea^ trena del "Caslcll deia tres dragons". Com pot veure el lector, és uxa critica innocema. Les dues coses que cs despreneu d'aquesta critica són: primera, quo l'argumenl era excessivament cnre-i dat. i seguna, qua l'obra eslava püe assajada. Aquest defecta que senyalava el crític del "Brusi" /a ci.iqunnla-sot anys, és ún defeolo que encara s'estila en cís nostres teatres. En Piuu-ra titula "El castell dels tres dragons' 'gelada cavaHerc.-cn ". La paraula "galada" ca re/creix a la Societat "La Gata", que ern la que feia estrenar l'obra, et ni n veu cn l'anunci del "lieus:", que diu "Secció de la Gala". A més a niés, aquesla co-. inèdia formava part deia sèrie da '-Singlota poètics". Aixó de "singlot' no sé si En Pilarra ho escrivia volent dir que cre ncoses escrites üepressa i corrents, sense IraiiícemlciK'ia, improvisades com un singlot. 0 si usava aguísl terme lisiológií'.o-popular, una mica groller, pura i simplement per fer barrila. "El caslell dols tres dragons" no és ni niillor oi pitjor que molts alltees "Mnglotü", dels Quals la geni amb prou feines se'n recorda. Peró a . i'l b aquesta i.omòdia ha passat un ens verament excepcional: "E! castell dels tres dragons" no ba passat dc moda, i continna oaseiil una cosa popular, com el primer dia, "El üun Jaume" .us comprèn que hagi perjurat, por l'execsiva bmlicia acanadada que el manté, cosa qui, desgraciadamenl, aeinore eouinlau a un nombre massa gran do persones. Peró 'El caslell" és una farsa innoceutíssima, tol eS verí que pugui dur, tot cl quo hi hagi do sàlira l'obra, sembla que pas^a ik-saperccbut per el mateix críÜC del "Brusi", el qual paria de "disparales eusartados al desorihii' la vida inleiior de los castillos ícudaSes en ja edad media", Lea indirccles que es poguessin fer als nobles de l'época no eren ni censurades del "Brusi", i aixó que aquest diari respectava i ha respccla! sempre les institucions. L'any tstló la noblesa catalana encara volia dir alguna cosa; molts fabricantets, moJts holiguorets i algun negrer aprofitat, encara no parlaven castellíi ui els havien fel marquesos de ràs. Aixi és que ol "Castell dels tres dragons" podia ofendre a algun punta de la noblesa, peró sembla quo tothom reia dc les bósllesea, de íes situacions i els acudits, que són d'un grolcso innoccnlíssim. Avui dia la part satírica del "Casfel! .deis tres. dragons" encara pot interessar menys. Avui dia aixó do la noblesa és una filfa, i pariar d'escuís, és parlar do vuits i nous i caries que no lliguen. Les baronies a'han fet amb els filats, els teixits i els estampats, 1 fim, umta la usura i coses més innobles encara. I els barons que corren no s'han d'escandalitzar si un company seu pren un bany do cames en el saló del Tron. D'on ve aquesta forç'a do vida que ti, 1 lindrít "El castell dels tres dragott«Y Es que ds monuts «n« dugueren al taalrg por con-i temptar aquesta obra, 1 la prlme<< ?a visió 110 se'ns ha esborrat mai més,? Ea que ois versos del "Castell" van llig-als a una pila de resords dels noslrcs primers anys? Allros versos i altres obres sabíem i vèiem, que despré? no M bem pensat més. Es precisament perquè la innocència del 'Caalell" i la seva coinicital barroera a l'abasl dc lolhooi, l'ha fet apte per a tes representacions familiars i Ics representacions d'sstudiants i socictalà catòliques i centres morals d'aquells que no hi treballaven les dunos, i lulano de tal cs posava un coixí per ícr de Donya Sol? Podria ser que si, peró aixó uo és prou. Si llegiu "Jil castell dels tres dragons", és molt ficil que digu iu indignats: "Aixó és una poca aulta", peró jo us recomano que no us indigneu ían aviat, i us mireu amb una mica més dc detenció "aquesla poca solta', i la compareu amb i.os ínfinjlcò "poca-sulíes" que s'han servit al pubLc jcs de l'any 1865 a l'hora on que vivim. Veureu com "el Castell dels Ires dragons" s'aguaula, i les altres, no. Ara s'ha fet una prova terrible amb la galada d'En Pitarra, se li ha tret vernís, se l'ha pintada do nou, se l'ha v&slida una mica a la moderna, s'hi ha posat música, peró so li ha deixat l'inima, se li han deixat aquelles mateixes paraules, avui intolerables si algú Jcs escribis, i... "El castell dels tres dragons" s'aguanta. Aquell 'plalillo amb ccbelcs", aquell "arròs a Ca capuixina", aquell "avestruç del jardí que s'acaba do mori", aquell 'Sant Pau que cau un guerrero", aquells "dimoniots sense cúa", i sobretot ol popula-f ríssim "allò no ho faig com a noble, que ho faig com a calavera". Toies aquestes coses, d'un buniur elemental, encara ens dringuen al fons i(& cor com una campaneta d'alegria. Per un camí barroc, per una via absurda \ tronada si volen, "El castell dels trea dragons" so'n va a trobar les fonls vives I fresques de l'inspiració popular, f aixó, essencialment popular, essencialment catalií, que hi ha en cl fons i que. hi ba a ia pell del "Caslell dels tres dragons", és cl que el fa perdurable i fa que el seu grotesc desesperadament de cartró eivara ens faoi plorar de lan riure. Per aixó encara que la critica d'alguns companys meus, encara que moltes enveges amagades, s'hagin mirat amb indiferència aquesta nova envernissada de la farsa pilarresca, a mi em plau sincerament felicitar al meu estimat amic el inestre Morera i al meu eslimat amic En Francesc Pujols, perquè creo que eil "Caslell dels Ires dragons" il«l Tívoli és una obra encertada que Catalunya ela U d'agrair. TOSEP MABIA DE SAGAflUA Full de dietari Anglaterra, "refuginm pecatorum4' lü/ príncep Antírcu dc Gracia, segons un telegrama que acabo tic- llegir, va amb tota la íamiUa camí d'AngUicrra. Hom diu guc s'hi establirà. Fa tambó pocs dics cjuc un creuer angles recollia a Consumi nobíc el Califa, fugitiu, amb la favorita del seu serrall i nmb una pila de joies del seu tresor, valorades cn cinquanta miliuis de íranci No se ú lot plegat faricap a Anglalerra. Ara com ara, tot plcgai ja ís a Malla, sota et pavelló britànic. Aquests doi fets m'imn revelat una vtgsda més una de Ics gracitiscs tuanica deU .mg lesos; la mania dc fer eoJ.fccció tto ícbl.r.-is desi; matí i de prínceps cu desg-àcia. No ünc una nKinuría prou ferma per confeccionar dc seguida Tcstadutica de Its persones reials